Autor: Desconegut
Wifredo el Vellós (840 - 897) al que els catalans diuen, Guifré el Pelós, fon visigot, i per lo tant hispà, puix aixina es denominaven a sí mateixos els primers pobladors que crearen la Marca Pirenaica o Marca Hispànica.
D'una atra banda, Wifredo fon l'últim comte designat per la monarquia francesa. Alguns dels comtats de la zona nordest d'Espanya ni tan sols existien, i la dependència francesa d'eixos territoris, era molt marcada.
Alguns historiadors catalans, han convertit a Wifredo en un héroe forjador de l'independència de Catalunya, pero lo cert és que esta idea, popularisada durant la Renaixença pel dramaturc Serafí Pitarra en la seua frase, Fills de Guifré el Pilós, això vol dir catalans, és del tot falsa, puix lo cert és que Wifredo no fon el fundador de la ¿Nació catalana?, no tingué ni la menor consciencia d'allò. Al respecte, l'historiador català, J. M. Salrach, afirma; "La concepció que Wifredo tingué sobre els seus dominis no passà de la que experimenta el nou propietari sobre uns bens arreplegats i heretats, i dels quals dispondrà lliurement, com si de bens personals es tractara".
De totes maneres, està molt estesa per Catalunya la llegenda de l'orige de les quatre barres de la bandera catalana, puix durant moltíssims anys es donà verosimilitut a una llegenda de l'historiador català Muntaner segons la qual;
"En el sigle IX, el Rei Francés Carles el Calp, commogut davant les ferides sofrides en combat del seu servidor Wifredo el Pelós matant romans i davant la demanda de Wifredo al seu rei de que li donara un escut d'armes, introduí el rei quatre dits de la seua mà en les ferides de Wifredo i, tacades les seues caps en sanc, dibuixà en l'escut de Wifredo quatre ralles roges, donant-se-les com ensenya ad ell i als seus descendents. És en esta història a on és recolzen els historiadors catalans per a atribuir a la seua comunitat la paternitat de la bandera quatribarrada.
Wifredo el Pelós, per la llegenda anterior, és considerat el pare de la patiria catalana, pero la veritat és que esta llegenda té orige en la Gesta Comitum Barchinonensium, escrita en el sigle XII, tres sigles després de morir Wifredo, pels monges de Ripoll. en esta obra, és sobredimensionà exageradament la figura de Wifredo el Pelós.
Pero ara anem a parlar en sério. En el sigle XX, historiadors aragonesos demostraren la falsetat de la llegenda de Muntaner. La tesis utilisada és senzilla i simplement demolidora, per les dates de les morts de cada u, és impossible que el rei Carles el Calp (823 - 877), estiguera present en la mort de Wifredo el Pelós (840 - 897). ¿Es veu clar?
La llegenda de Wifredo el Pelós ben entesa, i sabent que separen vint anys la veracitat d'esta història que no es manté de peu ni apuntalada, seria més o manco aixina.
Estant en el seu llit de mort Wifredo el Pelós, aparegué de sobte (encara que recordem que havia mort vint anys abans) el seu rei, el rei de França, no sabem si havia estat amagat mirant durant tota la batalla a vore que passava o simplement s'havia retardat en arribar i ho feu en el moment just de la mort de Wifredo.
El valerós matador de romans, Wifredo el Pelós, fent cas omís a la gravetat de les seues ferides, articulà les seues darreres paraules per a que estes foren per a demanar-li al seu rei francés un escut d'armes. El rei que ostentava el tro francés en eixe moment, era ni més ni manco que Carles el Calp (Mort vint anys abans, ¡Quina ariçonada!), el qual, no tingué millor idea que ficar la seua ma en les múltiples ferides del comte espanyol (Marca Hispànica) i, en la sanc de wifredo en les caps, pintar quatre ralles roges en l'escut groc del matador de romans. ¿Groc?
Bo, en realitat tot apunta a que l'escut era blanc, pero a la fi i al cap esta és una història de ciència ficció totalment inventada per alguns oportunistes catalanistes... ¿Qué més dona el color de l'escut?
Després clar està Wifredo mor en eixos moments, ell no pot transmetre a ningú que el seu escut d'armes són quatre ralles roges en fondo groc, (Quatre gules en camp groc). Això vol dir que fon el propi Rei Carles el Calp, qui havia mort fa vint anys, qui escampà el disseny de l'escut d'armes per tot el seu regne... ¡No se! Hi ha coses que no m'encaixen be.
Bo, una volta desmontada la falsetat de l'història de la llegenda que els catalanistes escampen com la verdadera història de la creació de la seua bandera, en una atra ocasió contarem la verdadera història de les banderes dels regnes d'Aragó, Valéncia i Balears, i lo que la comunitat autònoma de Catalunya, ha tingut que fer per a poder tindre bandera.
Wifredo el Vellós (840 - 897) al que els catalans diuen, Guifré el Pelós, fon visigot, i per lo tant hispà, puix aixina es denominaven a sí mateixos els primers pobladors que crearen la Marca Pirenaica o Marca Hispànica.
D'una atra banda, Wifredo fon l'últim comte designat per la monarquia francesa. Alguns dels comtats de la zona nordest d'Espanya ni tan sols existien, i la dependència francesa d'eixos territoris, era molt marcada.
Alguns historiadors catalans, han convertit a Wifredo en un héroe forjador de l'independència de Catalunya, pero lo cert és que esta idea, popularisada durant la Renaixença pel dramaturc Serafí Pitarra en la seua frase, Fills de Guifré el Pilós, això vol dir catalans, és del tot falsa, puix lo cert és que Wifredo no fon el fundador de la ¿Nació catalana?, no tingué ni la menor consciencia d'allò. Al respecte, l'historiador català, J. M. Salrach, afirma; "La concepció que Wifredo tingué sobre els seus dominis no passà de la que experimenta el nou propietari sobre uns bens arreplegats i heretats, i dels quals dispondrà lliurement, com si de bens personals es tractara".
De totes maneres, està molt estesa per Catalunya la llegenda de l'orige de les quatre barres de la bandera catalana, puix durant moltíssims anys es donà verosimilitut a una llegenda de l'historiador català Muntaner segons la qual;
"En el sigle IX, el Rei Francés Carles el Calp, commogut davant les ferides sofrides en combat del seu servidor Wifredo el Pelós matant romans i davant la demanda de Wifredo al seu rei de que li donara un escut d'armes, introduí el rei quatre dits de la seua mà en les ferides de Wifredo i, tacades les seues caps en sanc, dibuixà en l'escut de Wifredo quatre ralles roges, donant-se-les com ensenya ad ell i als seus descendents. És en esta història a on és recolzen els historiadors catalans per a atribuir a la seua comunitat la paternitat de la bandera quatribarrada.
Wifredo el Pelós, per la llegenda anterior, és considerat el pare de la patiria catalana, pero la veritat és que esta llegenda té orige en la Gesta Comitum Barchinonensium, escrita en el sigle XII, tres sigles després de morir Wifredo, pels monges de Ripoll. en esta obra, és sobredimensionà exageradament la figura de Wifredo el Pelós.
Pero ara anem a parlar en sério. En el sigle XX, historiadors aragonesos demostraren la falsetat de la llegenda de Muntaner. La tesis utilisada és senzilla i simplement demolidora, per les dates de les morts de cada u, és impossible que el rei Carles el Calp (823 - 877), estiguera present en la mort de Wifredo el Pelós (840 - 897). ¿Es veu clar?
La llegenda de Wifredo el Pelós ben entesa, i sabent que separen vint anys la veracitat d'esta història que no es manté de peu ni apuntalada, seria més o manco aixina.
Estant en el seu llit de mort Wifredo el Pelós, aparegué de sobte (encara que recordem que havia mort vint anys abans) el seu rei, el rei de França, no sabem si havia estat amagat mirant durant tota la batalla a vore que passava o simplement s'havia retardat en arribar i ho feu en el moment just de la mort de Wifredo.
El valerós matador de romans, Wifredo el Pelós, fent cas omís a la gravetat de les seues ferides, articulà les seues darreres paraules per a que estes foren per a demanar-li al seu rei francés un escut d'armes. El rei que ostentava el tro francés en eixe moment, era ni més ni manco que Carles el Calp (Mort vint anys abans, ¡Quina ariçonada!), el qual, no tingué millor idea que ficar la seua ma en les múltiples ferides del comte espanyol (Marca Hispànica) i, en la sanc de wifredo en les caps, pintar quatre ralles roges en l'escut groc del matador de romans. ¿Groc?
Bo, en realitat tot apunta a que l'escut era blanc, pero a la fi i al cap esta és una història de ciència ficció totalment inventada per alguns oportunistes catalanistes... ¿Qué més dona el color de l'escut?
Després clar està Wifredo mor en eixos moments, ell no pot transmetre a ningú que el seu escut d'armes són quatre ralles roges en fondo groc, (Quatre gules en camp groc). Això vol dir que fon el propi Rei Carles el Calp, qui havia mort fa vint anys, qui escampà el disseny de l'escut d'armes per tot el seu regne... ¡No se! Hi ha coses que no m'encaixen be.
Bo, una volta desmontada la falsetat de l'història de la llegenda que els catalanistes escampen com la verdadera història de la creació de la seua bandera, en una atra ocasió contarem la verdadera història de les banderes dels regnes d'Aragó, Valéncia i Balears, i lo que la comunitat autònoma de Catalunya, ha tingut que fer per a poder tindre bandera.
