Autor: Vicent Sanç Sancho
Las Provincias: 22 y 23 d’agost de 1984
De tots es amplament conegut que el valencianisme ha seguit en tots estos anys una trayectoria quasi exclusivament culturalista. Fora de la defensa dels valors tradicionals, sintetisada en la coneguda trilogía –llengua, Senyera i denominacio-, el moviment valencianiste no alcançava a comprende o abarcar quasi res.
Dins d’esta dinámica, l’accio política era rebujada o excloida de tot plantejament; quan mes, sentida per unes minories que s’impacientaven per fer arribar a comprendre al personal la necesitat de desenrollar un valencianisme politic, via per on discorrisen les inquietuts valencianes en materia cultural, pero tambe en materia económica i social.
Ara, la necesitat de posar en marcha una política valenciana estricta, es sentida com a fonamental per molts de nosatres cara a vertebrar i a caminar en la deguda normalisacio de la vida social valenciana.
L’accio no obedix unicament a motius de tipo cultural o sentimental sino que respon a una demanda social; a la necessitat que sorgix d’aparellar la nova estructura económica en una política valenciana situada decididament en el fet autonom. A l’interes de que la política valenciana jugué un pes i un protagonisme en la realitat social española.
L’actual política valenciana, o millor convendría parlar de l’actual política que es fa en Valencia –en i ndepedencia d’ideologies i de posicionament social- es merament un punt de referencia geografic i administratiu. No te base ni consistencia en una realitat especifica com es la valenciana. Ni obedix a una concepcio propia o particular de la política. Ocupa en el conjunt español un espai subsidiari i subaltern.
Pero si venim en criticar fondament l’actual política social –que per atra banda va responent a unes caracteristiques i vicis ya tradicionals en la vida publica valenciana- ¿quina es la politca valenciana que en ultima instancia reivindiquem?.
Al marge de declaracions de bones intencions i de redaccions teoriques, entenem que determinats caracters tindrien que vindre en lligar o estar en la base de tot tipo d’orientacio política que tinga com a marc de desenroll la societat valenciana.
En primer lloc, tota política valenciana ha de partir d’un compromis de la defensa de tot el cabdal diferencial que nos personifica als valencians com a colectivitat, i sense la qual tota accio politica pecaría d’artificialitat, en independencia de la referencia geográfica que prenguera. Compromis este, que no vol dir nomes asumirlo de paraula, exclusivament sobre el paper, sino tambe –i molt important- defendre’l i practicar en ell.
Compromis cultural valencià que tampoc ha d’assentarse en referencies culturals externes a la propia personalitat valenciana, com hui se pot desprendre de la concepcio sectaria que de la cultura valenciana fan gala la major part de les institucions publiques valencianes.
En un atre orde de coses, una política valenciana ha de tindre com a objectiu primari fer una bona gestio de la política autonomica. Bona gestio que n’hi ha que traduir en termens de funcionament eficaç de l’aparell autonomic en el camp de la finances i de l’administracio, i per una clara voluntat autonomica en l’area d’assumcio de les competencies. Bona gestio a partir de la qual s’ha d’anar a una profundisacio en el proces d’autogovern, i per mig de la qual els ciutadans han d’assumir i de participar d’una manera plena el fet autonomic. Es a dir, anant a impregnar, a fer que penetre d’una manera seria i autentica l’autonomia en el conjunt de la societat valenciana .
I en tercer lloc, tota política valenciana ha de marcar-se a través de les institucions autonomiques i demes canals de representacio política i social, una voluntat i una capacitat de negociacio. Voluntat i capacitat negociadora capaç d’abordar en efectivitat questions que afecten a l’area especifica valenciana, i capaç de colocar els interesos valencians en les mes altes esferes politiques nacionals.
Per a fer una politica valenciana en la que en ultima instancia apuntaven, conve expondré ben a les clares que la mateixa únicament es realisable des de concepcions i opcions obertamente valencianistes en lo politic.
I aço per les següents raons.
En primer lloc, una politica valenciana especifica no se pot dur a la practica des de les estructures politiques actuals, perque una voluntat autonomista sense reserves i una capacitat de gestio d’eixe interes, cada volta es mes incompatible en forces politiques que, com en les presents, sempre primen els anomenats interessos d’Estat, per damunt dels interessos particulars valencians.
Aixo que venim a dir, a fi de contes, es que els actuals partits no son en la seua majoria interlocutors valits. No eixerciten una política de negociacions, ni pressionen en esferes politiques superiors per por a entrar en conflicte en la política i en la dirección dels seus orguens centrals. Els actuals partits, en son comportament, han estat en la causa principals de que els valencians, politicament, sigam un zero a l’esquerra.
En segon lloc, l’interes d’una política valenciana basada en criteris especifics de valencianisme, es consequencia de la seua finalitat. Perque valencianisme politic implica la voluntat de resoldre be i en efectivitat els problemas que tenim. La voluntat de progresar en el grau d’autogovern i autonomisme. D’avançar en el proces de madurea i vertebracio político-social del poble valenciá.
I perque supon creure, en definitiva, en els valencians. Creure en la propia capacitat dels valencians per a resoldre per propia iniciativa els seus problemes, sense tindre que recorrer a tuteles i partenalismes excessius.
Un analiste politic plantejava en les pagines de la premsa valenciana, com en les proximes eleccions la gent no va a guir-se a l’hora de votar per les ideologies o pels candidats. Sino que la gent, el ciutada, va a votar perque el marit o el fill estiga o no en el paro, perque la TV li agrade o ono,i perque el seu nivel de vida haja millorat. O en cas contrari, siga pijor.
I be. Moltes d’eixes inquietuts, per no dir la totalitat d’elles, están en la base del valencianisme politic. Fer una politca valenciana estricta no va a obligar per part del ciutada i de la societat a un canvi de preocupacions. Quins, en parlar-se de valencianisme veuen al moment representats a uns homens en uns ideals especifics molt respetables, pero que no son els que están en la base de les preocupacions i necessitats de la societat, cometen un greu error del qual, tal volta, no siguen ells els directament responsables. Perque ben al contrari de lo que puguen creure alguns les inquietuts i preocupacions del ciutadans son tambe les inquietuts i preocupacions del valencianisme politic. D’un valencianisme empenyat y preocupapat en procurar les necessitats que estan a l’orde del dia de la societat valenciana. Un valencianisme que no està a la búsqueda nostálgica de velles glories, ni vol forçar a crear antagonismes irracionals. Un valencianisme que partix de la propia realitat española, i se situa en ella.
Posats a buscar alguna especifitat en una formulacio política de signe valencianiste, la trobarem en l’unanime conviccio de que les debilitats estructurals i les deficiencies que afecten a una colectivitat, afecten tambe directa o indirectament als individus que la composen. Conviccio de la qual deriva un voler servir millor als interessos de Valencia i a la seua societat, que son, a fi de contes, els interessos de tots i cada un dels ciutadans.
Las Provincias: 22 y 23 d’agost de 1984
De tots es amplament conegut que el valencianisme ha seguit en tots estos anys una trayectoria quasi exclusivament culturalista. Fora de la defensa dels valors tradicionals, sintetisada en la coneguda trilogía –llengua, Senyera i denominacio-, el moviment valencianiste no alcançava a comprende o abarcar quasi res.
Dins d’esta dinámica, l’accio política era rebujada o excloida de tot plantejament; quan mes, sentida per unes minories que s’impacientaven per fer arribar a comprendre al personal la necesitat de desenrollar un valencianisme politic, via per on discorrisen les inquietuts valencianes en materia cultural, pero tambe en materia económica i social.
Ara, la necesitat de posar en marcha una política valenciana estricta, es sentida com a fonamental per molts de nosatres cara a vertebrar i a caminar en la deguda normalisacio de la vida social valenciana.
L’accio no obedix unicament a motius de tipo cultural o sentimental sino que respon a una demanda social; a la necessitat que sorgix d’aparellar la nova estructura económica en una política valenciana situada decididament en el fet autonom. A l’interes de que la política valenciana jugué un pes i un protagonisme en la realitat social española.
L’actual política valenciana, o millor convendría parlar de l’actual política que es fa en Valencia –en i ndepedencia d’ideologies i de posicionament social- es merament un punt de referencia geografic i administratiu. No te base ni consistencia en una realitat especifica com es la valenciana. Ni obedix a una concepcio propia o particular de la política. Ocupa en el conjunt español un espai subsidiari i subaltern.
Pero si venim en criticar fondament l’actual política social –que per atra banda va responent a unes caracteristiques i vicis ya tradicionals en la vida publica valenciana- ¿quina es la politca valenciana que en ultima instancia reivindiquem?.
Al marge de declaracions de bones intencions i de redaccions teoriques, entenem que determinats caracters tindrien que vindre en lligar o estar en la base de tot tipo d’orientacio política que tinga com a marc de desenroll la societat valenciana.
En primer lloc, tota política valenciana ha de partir d’un compromis de la defensa de tot el cabdal diferencial que nos personifica als valencians com a colectivitat, i sense la qual tota accio politica pecaría d’artificialitat, en independencia de la referencia geográfica que prenguera. Compromis este, que no vol dir nomes asumirlo de paraula, exclusivament sobre el paper, sino tambe –i molt important- defendre’l i practicar en ell.
Compromis cultural valencià que tampoc ha d’assentarse en referencies culturals externes a la propia personalitat valenciana, com hui se pot desprendre de la concepcio sectaria que de la cultura valenciana fan gala la major part de les institucions publiques valencianes.
En un atre orde de coses, una política valenciana ha de tindre com a objectiu primari fer una bona gestio de la política autonomica. Bona gestio que n’hi ha que traduir en termens de funcionament eficaç de l’aparell autonomic en el camp de la finances i de l’administracio, i per una clara voluntat autonomica en l’area d’assumcio de les competencies. Bona gestio a partir de la qual s’ha d’anar a una profundisacio en el proces d’autogovern, i per mig de la qual els ciutadans han d’assumir i de participar d’una manera plena el fet autonomic. Es a dir, anant a impregnar, a fer que penetre d’una manera seria i autentica l’autonomia en el conjunt de la societat valenciana .
I en tercer lloc, tota política valenciana ha de marcar-se a través de les institucions autonomiques i demes canals de representacio política i social, una voluntat i una capacitat de negociacio. Voluntat i capacitat negociadora capaç d’abordar en efectivitat questions que afecten a l’area especifica valenciana, i capaç de colocar els interesos valencians en les mes altes esferes politiques nacionals.
Per a fer una politica valenciana en la que en ultima instancia apuntaven, conve expondré ben a les clares que la mateixa únicament es realisable des de concepcions i opcions obertamente valencianistes en lo politic.
I aço per les següents raons.
En primer lloc, una politica valenciana especifica no se pot dur a la practica des de les estructures politiques actuals, perque una voluntat autonomista sense reserves i una capacitat de gestio d’eixe interes, cada volta es mes incompatible en forces politiques que, com en les presents, sempre primen els anomenats interessos d’Estat, per damunt dels interessos particulars valencians.
Aixo que venim a dir, a fi de contes, es que els actuals partits no son en la seua majoria interlocutors valits. No eixerciten una política de negociacions, ni pressionen en esferes politiques superiors per por a entrar en conflicte en la política i en la dirección dels seus orguens centrals. Els actuals partits, en son comportament, han estat en la causa principals de que els valencians, politicament, sigam un zero a l’esquerra.
En segon lloc, l’interes d’una política valenciana basada en criteris especifics de valencianisme, es consequencia de la seua finalitat. Perque valencianisme politic implica la voluntat de resoldre be i en efectivitat els problemas que tenim. La voluntat de progresar en el grau d’autogovern i autonomisme. D’avançar en el proces de madurea i vertebracio político-social del poble valenciá.
I perque supon creure, en definitiva, en els valencians. Creure en la propia capacitat dels valencians per a resoldre per propia iniciativa els seus problemes, sense tindre que recorrer a tuteles i partenalismes excessius.
Un analiste politic plantejava en les pagines de la premsa valenciana, com en les proximes eleccions la gent no va a guir-se a l’hora de votar per les ideologies o pels candidats. Sino que la gent, el ciutada, va a votar perque el marit o el fill estiga o no en el paro, perque la TV li agrade o ono,i perque el seu nivel de vida haja millorat. O en cas contrari, siga pijor.
I be. Moltes d’eixes inquietuts, per no dir la totalitat d’elles, están en la base del valencianisme politic. Fer una politca valenciana estricta no va a obligar per part del ciutada i de la societat a un canvi de preocupacions. Quins, en parlar-se de valencianisme veuen al moment representats a uns homens en uns ideals especifics molt respetables, pero que no son els que están en la base de les preocupacions i necessitats de la societat, cometen un greu error del qual, tal volta, no siguen ells els directament responsables. Perque ben al contrari de lo que puguen creure alguns les inquietuts i preocupacions del ciutadans son tambe les inquietuts i preocupacions del valencianisme politic. D’un valencianisme empenyat y preocupapat en procurar les necessitats que estan a l’orde del dia de la societat valenciana. Un valencianisme que no està a la búsqueda nostálgica de velles glories, ni vol forçar a crear antagonismes irracionals. Un valencianisme que partix de la propia realitat española, i se situa en ella.
Posats a buscar alguna especifitat en una formulacio política de signe valencianiste, la trobarem en l’unanime conviccio de que les debilitats estructurals i les deficiencies que afecten a una colectivitat, afecten tambe directa o indirectament als individus que la composen. Conviccio de la qual deriva un voler servir millor als interessos de Valencia i a la seua societat, que son, a fi de contes, els interessos de tots i cada un dels ciutadans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario