Per: Josep Boronat Gisbert (q.e.p.d.)
En l’Espanya Musulmana parlaven romanç no a soles els cristians o mossaraps, sino tambe els musulmans.
Estos parlaven, evidentment, l’arap. Pero l’us de l’arap dialectal no era exclusiu. Tambe utilisaren amplament les llengües romanç, aljamies.
Els testimonis cronistics de que els musulmans parlaven romanç, i de que en certs casos ignoraven l’arap per complet, son molt conegudes des de que l’arabiste valencià En Julià Ribera els exhumà. En la seua traduccio de la “Historia de los Jueces de Cordoba” es conten les vides d’estos funcionaris musulmans i s’observa que parlen romanç i que n’hi ha de musulmans que no entenen l’arap. Son testimonis del sigle IX arreplegats en el sigle X. I Cordova era una ciutat molt islamisà. Es que no s’ha de confondre l’islamisacio en l’arabisacio.
Tambe escrivien romanç els musulmans. Les “mohaxanes” de Mocadem ben Moafa eren poesies fetes “usant la manera del vulgo ignat i la llengua romanç”.
El proces observat en l’Espanya Musulmana es: Primer conviuen simultaneament l’arap i el romanç, sent l’arap la llengua oficial. Despres, l’arap va sent oblidat a favor del romanç, aplegant al desconeiximent total. No s’ha determinat encara a quins anys arribaren parlant arap: pero lo cert es que no deixaren mai de parlar romanç.
LA VALENCIA MUSULMANA NO FON UNA EXCEPCIO
La Valencia Musulmana no fon una excepcio en el proces general d’Espanya, o siga d’Al-Andalus.
Existien moltes referencies a l’aljamia valenciana, el romanç valencià parlat pels musulmans d’esta terra. Pero es molt interessant i significatiu el testimoni del filolec musulma Ibd Sida.
Ibs Sida fon un destacat filolec que, des de Murcia, s’expatrià a la ciutat valenciana de Denia, morint en ella el 25 de març de 1066, cent setanta dos anys abans de la rendicio del Regne Musulma de Valencia a Jaume I d’Arago.
En el prolec d’una de les seues obres, “Kitab al-Muyasas”, una especie de diccionari analogic, es disculpa dels erros que poguera tindre la seua obra, dient: “Icom no he de cometre-los yo, si escric en temps tan lluntants (d’aquells en que llengua arap es parlava en purea) i havent de viure familiarment en persones que parlen romanç...
Els musulmans que vivien en Denia dos sigles abans de la conquista cristana de Valencia, parlaven normalment romanç (“no arap”), encara que l’arap era la llengua oficial i fora conegut mes o manco defectuosament.
L’ALJAMIA VALENCIANA, NUCLEU INICIAL DE LA LLENGUA VALENCIANA
Un testimoni d’excepcio sobre quin fon el nucleu inicial i l’orige de la llengua valenciana es el que mos proporciona el “magnific mestre Jaume Roig”, mege preclar i insigne poeta valencià, citat en la lliteratura com a precursor de la picaresca. De gran prestigi com a mege, apareix documentat en funcions d’examinaors dels meges de Valencia moltes vegaes, des de 1434 a 1477.
En ell s’unia l’inspiracio poetica al criteri cientific. L’humanisme a la ciencia, la vida prestigiosa per la seua sapiencia al llenguage pla i popular, la diligencia en totes les obres benefiques ad ell confiaes per la regina Maria a la noblea de sentiments que tan destacadamenbt exteriorisa en els seues escrits. Era Conseller de la Ciutat de Valencia i mege de Maria de Castella, regina de Valencia com a muller d’Alfons III de Valencia i V d’Arago.
La mes important de les seues obres lliteraries es la titulà: “Spill”, edità baix la denominacio de “Llibre de les dones” o “Llibre de Consells”, manifestant en ella son proposit de demostrar que totes les dones, a excepcio de la Mare de Deu, son vils. Est obra es lliurà de la condena de l’Inquisicio en 1793 “por su elevacion de estilo y rareza”, “por su antigüedad, y alta estimaciòn que goza entre los literarios, asi como para conservación del idioma valenciano”.
En l’edicio critica que du les variants de totes les publicaes i les del Ms. De la Vaticana, prologà i comentà per Roc Chabas, en els versos 80 i ss., es llig:
“Sera en romanç:
noves rimades,
al pla teixides
del algemia
e parleria
dels de Paterna,
Torrent, Soterna”.
Jaume Roig diu, afirmant-ho en son criteri cientific, en son rigor, que escriu son “spill” en “aljamia”. Afirmacio que Nicolau Primitiu, Deca del Centre de Cultura Valenciana, en 1958 comenta aixina: “...Jaume Roig escribió sus rimas “al pla”; esto es, en la lengua corriente, como hablaban las aljamias; y como las aljamias eran de los moros: Paterna, Benaguacil, Torrent, Vall d’Alcala, etc., resulta también que los moros hablaban en lengua vulgar valenciana, desmitiendo a los filologos que suponen a los moros hablando arabe”.
Es evident que la llengua valenciana era la parlà pels habitants de la regio valenciana, musulmans i no musulmans: No fon importà.
En l’Espanya Musulmana parlaven romanç no a soles els cristians o mossaraps, sino tambe els musulmans.
Estos parlaven, evidentment, l’arap. Pero l’us de l’arap dialectal no era exclusiu. Tambe utilisaren amplament les llengües romanç, aljamies.
Els testimonis cronistics de que els musulmans parlaven romanç, i de que en certs casos ignoraven l’arap per complet, son molt conegudes des de que l’arabiste valencià En Julià Ribera els exhumà. En la seua traduccio de la “Historia de los Jueces de Cordoba” es conten les vides d’estos funcionaris musulmans i s’observa que parlen romanç i que n’hi ha de musulmans que no entenen l’arap. Son testimonis del sigle IX arreplegats en el sigle X. I Cordova era una ciutat molt islamisà. Es que no s’ha de confondre l’islamisacio en l’arabisacio.
Tambe escrivien romanç els musulmans. Les “mohaxanes” de Mocadem ben Moafa eren poesies fetes “usant la manera del vulgo ignat i la llengua romanç”.
El proces observat en l’Espanya Musulmana es: Primer conviuen simultaneament l’arap i el romanç, sent l’arap la llengua oficial. Despres, l’arap va sent oblidat a favor del romanç, aplegant al desconeiximent total. No s’ha determinat encara a quins anys arribaren parlant arap: pero lo cert es que no deixaren mai de parlar romanç.
LA VALENCIA MUSULMANA NO FON UNA EXCEPCIO
La Valencia Musulmana no fon una excepcio en el proces general d’Espanya, o siga d’Al-Andalus.
Existien moltes referencies a l’aljamia valenciana, el romanç valencià parlat pels musulmans d’esta terra. Pero es molt interessant i significatiu el testimoni del filolec musulma Ibd Sida.
Ibs Sida fon un destacat filolec que, des de Murcia, s’expatrià a la ciutat valenciana de Denia, morint en ella el 25 de març de 1066, cent setanta dos anys abans de la rendicio del Regne Musulma de Valencia a Jaume I d’Arago.
En el prolec d’una de les seues obres, “Kitab al-Muyasas”, una especie de diccionari analogic, es disculpa dels erros que poguera tindre la seua obra, dient: “Icom no he de cometre-los yo, si escric en temps tan lluntants (d’aquells en que llengua arap es parlava en purea) i havent de viure familiarment en persones que parlen romanç...
Els musulmans que vivien en Denia dos sigles abans de la conquista cristana de Valencia, parlaven normalment romanç (“no arap”), encara que l’arap era la llengua oficial i fora conegut mes o manco defectuosament.
L’ALJAMIA VALENCIANA, NUCLEU INICIAL DE LA LLENGUA VALENCIANA
Un testimoni d’excepcio sobre quin fon el nucleu inicial i l’orige de la llengua valenciana es el que mos proporciona el “magnific mestre Jaume Roig”, mege preclar i insigne poeta valencià, citat en la lliteratura com a precursor de la picaresca. De gran prestigi com a mege, apareix documentat en funcions d’examinaors dels meges de Valencia moltes vegaes, des de 1434 a 1477.
En ell s’unia l’inspiracio poetica al criteri cientific. L’humanisme a la ciencia, la vida prestigiosa per la seua sapiencia al llenguage pla i popular, la diligencia en totes les obres benefiques ad ell confiaes per la regina Maria a la noblea de sentiments que tan destacadamenbt exteriorisa en els seues escrits. Era Conseller de la Ciutat de Valencia i mege de Maria de Castella, regina de Valencia com a muller d’Alfons III de Valencia i V d’Arago.
La mes important de les seues obres lliteraries es la titulà: “Spill”, edità baix la denominacio de “Llibre de les dones” o “Llibre de Consells”, manifestant en ella son proposit de demostrar que totes les dones, a excepcio de la Mare de Deu, son vils. Est obra es lliurà de la condena de l’Inquisicio en 1793 “por su elevacion de estilo y rareza”, “por su antigüedad, y alta estimaciòn que goza entre los literarios, asi como para conservación del idioma valenciano”.
En l’edicio critica que du les variants de totes les publicaes i les del Ms. De la Vaticana, prologà i comentà per Roc Chabas, en els versos 80 i ss., es llig:
“Sera en romanç:
noves rimades,
al pla teixides
del algemia
e parleria
dels de Paterna,
Torrent, Soterna”.
Jaume Roig diu, afirmant-ho en son criteri cientific, en son rigor, que escriu son “spill” en “aljamia”. Afirmacio que Nicolau Primitiu, Deca del Centre de Cultura Valenciana, en 1958 comenta aixina: “...Jaume Roig escribió sus rimas “al pla”; esto es, en la lengua corriente, como hablaban las aljamias; y como las aljamias eran de los moros: Paterna, Benaguacil, Torrent, Vall d’Alcala, etc., resulta también que los moros hablaban en lengua vulgar valenciana, desmitiendo a los filologos que suponen a los moros hablando arabe”.
Es evident que la llengua valenciana era la parlà pels habitants de la regio valenciana, musulmans i no musulmans: No fon importà.
