FONTS DE INFORMACIO:
Real Senyera de la Comunidad Valenciana – Las Provincias 1.998 fasciculo I pgs. 14-15.
Real Senyera de la Comunidad Valenciana – Las Provincias 1.998 fasciculo I pgs. 14-15.
L’escolta de la Senyera primera milicia de la Ciutat.
La Companyia del Centenar de la Ploma, la dels Ballesters, pot considerar-se que fon la primera milicia urbana de la Ciutat, segons opina l’historiador Josep Martines Ortis
La casa social de la Companyia estigue en lo carrer que es diu dels Ballesters, actualment raere del teatre Principal. Sobre el solar a on s’assenta est recint cultural estava avans el quarter dels Ballesters.
La companyia tenia el camp d’instruccio o de maniobres en les afores de la Ciutat.
En temps de pau organisaven tornejos i competicions a on els trofeos eren copes o culleretes d’argent. Constanti Llombart escrigue una pesa teatral “La copa d’argent” a on es fa eco d’estes competicions.
Al front de la milicia estava el capita, carrec que ostentava el Justicia Criminal de Valencia per delegacio del Consell de la Ciutat, a qui corresponia la resposabilitat de la direccio i mando de la força.
Est estava apoyat pels oficials i els “caps de dehena”, cadascu d’estos ultims manava directamente deu homens.
La Companyia del Centenar de la Ploma, com tota institucio mijeval, societat teocentrica, estava imbuida de un profunt espirit religios
Formaven els Ballesters una associacio religiosa o confraria baix la proteccio de Sant Jordi, la qual fon establida per Priviliegi del Rei Pere II de Valencia i IV d’Aragó, El Cerimonios, datat en Valencia el 10 de juliol de 1.371.
Els Estatuts de la Confraria foren confirmats posteriorment per Joan II de Valencia El Caçador en 1.393 i per Ferran II de Valencia El Catolic en 1.479.
La Confraria tenia prop de sa casa l’iglesia de Sant Jordi, consagrà a la Verge de les Victories, a on celebraven el seu cult els membres de l’Orden de Sant Jordi d’Alfama que mes tart s’uniria i fusionaria en l’Orde de Montesa.
Desaparegue la Companyia del Centenar de la Ploma en l’adveniment al tro de Felip V, despres de la Batalla d’Almansa, que va supondre per al Regne de Valencia pedre ses furs, institucions i atres singularitats, Fon una forma de vengança pel recolzament que en lo Regne de Valencia es donava a l’Archiduc Carles.
La Companyia del Centenar de la Ploma, la dels Ballesters, pot considerar-se que fon la primera milicia urbana de la Ciutat, segons opina l’historiador Josep Martines Ortis
La casa social de la Companyia estigue en lo carrer que es diu dels Ballesters, actualment raere del teatre Principal. Sobre el solar a on s’assenta est recint cultural estava avans el quarter dels Ballesters.
La companyia tenia el camp d’instruccio o de maniobres en les afores de la Ciutat.
En temps de pau organisaven tornejos i competicions a on els trofeos eren copes o culleretes d’argent. Constanti Llombart escrigue una pesa teatral “La copa d’argent” a on es fa eco d’estes competicions.
Al front de la milicia estava el capita, carrec que ostentava el Justicia Criminal de Valencia per delegacio del Consell de la Ciutat, a qui corresponia la resposabilitat de la direccio i mando de la força.
Est estava apoyat pels oficials i els “caps de dehena”, cadascu d’estos ultims manava directamente deu homens.
La Companyia del Centenar de la Ploma, com tota institucio mijeval, societat teocentrica, estava imbuida de un profunt espirit religios
Formaven els Ballesters una associacio religiosa o confraria baix la proteccio de Sant Jordi, la qual fon establida per Priviliegi del Rei Pere II de Valencia i IV d’Aragó, El Cerimonios, datat en Valencia el 10 de juliol de 1.371.
Els Estatuts de la Confraria foren confirmats posteriorment per Joan II de Valencia El Caçador en 1.393 i per Ferran II de Valencia El Catolic en 1.479.
La Confraria tenia prop de sa casa l’iglesia de Sant Jordi, consagrà a la Verge de les Victories, a on celebraven el seu cult els membres de l’Orden de Sant Jordi d’Alfama que mes tart s’uniria i fusionaria en l’Orde de Montesa.
Desaparegue la Companyia del Centenar de la Ploma en l’adveniment al tro de Felip V, despres de la Batalla d’Almansa, que va supondre per al Regne de Valencia pedre ses furs, institucions i atres singularitats, Fon una forma de vengança pel recolzament que en lo Regne de Valencia es donava a l’Archiduc Carles.
