BIOGRAFIA DE DON JOSE MARIA GUINOT GALAN (FILOLEC I LLINGÜISTE) (II)

Autor: GONZALO ROMERO CASAÑA
President de l´ Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello
Vicepresident de la Federacio Coordinadora
d´Entitats Culturals del Regne de Valencia


Estant en Tortosa don Jose Mª era el corrector del que despres fou el Cardenal Tarancón, sent condiscipuls en el seminari, junts va fer oposicions a beca i junts van passar del colege de Sant Josep a fer primer de Filosofia, aprovada dita oposicio, pagaven una peseta com a mija beca. D’aquella epoca recorda la travesura d’aver encerat en un ciri tota la pizarra per a que el mestre no puguera escriure en ella al esbara-li la tiza, recorda que un supossat companyer va correr a denunciar dit acte als superiors per a “fer merits”, comenmtant don José Marí que mai ha actuat de dita forma per considerararla deslleial i con vinanciera, pero n’hi han tants aixina. Avis este de lo que per desgracia moltes vegades apareix en la vida, sense que les persones de bona fe com ell ho pugen compendre la enveja, don José Maria als 21 anys ya era Doctor en Teologia, tot un prodigi, i que despres fora llicenciat en Filosofia i Lletres , en Filologia, que tinguera carrecs provincials de gran importancia, que fora el primer capella en tindre una raio, en tindre una tele, un coche, que acudira a les Tertulies del Casino Antic de Castello, recibira revistes en frances, passejara pel carrer Major de Castello en un tes temps en el que es capellans anaven per el carrerons en u traje de color i un sombrero de palla, en fi que don José Maria era un innovador anava anvanzat al seu temps era en definitiva distint de tots .
Tornat als seus estudis. dels doze anys que durava la carrera de Teologia deu els vafer en Tortosa i els dos ultims en Valencia, en el primer se va llicenciar i en el segon se va doctorar. En aquells anys s’els prohivia anar en bicicleta, llegir la prensa, no mes els deixaven llegir llibres de texte, pero quan don José Maria anava a Artana llegia tots els que volia en la biblioteca de s’agüelo, o quan estava en el seminari al ser ell el bibliotecari els agarrava i els llegia per la nit a amagades en un ciri al costat, sent el seu camp de llectura ll molt ampli pero sentint preferencia per els llibres de filosofia, historia natural i noveles, sempre havia tingut el ensomi de ser escritor, encara que reconeix que la seua vocaio frustada va ser la de advotat pero els condicionamentes economics de la seua familia li ho van impedir.
Als vint i dos anys va cantar missa demanant dispenssa per edat a Roma (puix fins als 24 anys no se podia cantar missa), junt al futur Cardenal Tarancón, que fou ordenat diacono junt , com si no, a don josé Maria. Curiosament el rector del Seminari encara que era burrianenc va assistir a Artana a la ordenacio de capella de don José Maria, tal vegada el Cardenal que en gloria este, haja perdonat a don José Maria este fet.
En la defensa de la seua tesis doctoral don José Maria va superar brillanment dita prova i en paraules textuals del president del jurat, puix eixa prova era oral davant de jurat, eixe president castellonero ell li va dir “ ha fet voste la prova en mes que suficiencia, ya l’escriure cal Bisbe de Tortosa para que li done la catedra que voste vullga, que voste la desempenyara en competencia”, pero en visita del Bisbe a Artana el capeela que acompanyva al Bisbe va voldre que don José Maria anara de famul (capella del Bisbe) , cosa que no agradava gens a don José Maria, i encara que els seus companyers li aconsellaren que triara dita opcio puix seria el cami per a accedir en rapides a una cangia don José Maria es va negar, ya que eixe a pesar de ser un cami facil no era del seu agrat. El castic va ser que no li van donar cap catedra el van tindre sense fer res en Artana, parat durant un temps perdent per un any la possibilitat de accedir al Doctorat en Dret Canonic degut com ya hem dit ans, a la economia familiar insuficent com per a enviar-lo un ay mes a Valencia.
Despres de tot aixo l’enviaren de Vicari a la Serra Engarceran, poble de les comarques central castelloneres, estant alli te que fer el servici militar de cota, destinat com a capella a l’escola de analfabetos, encara que don José Maria volia ser capella de regiment, per agradar-li sempre el apostolat de massa, alli donava classe i ensenyava a llegir i escriure als seus companyers, tambe i una vegada mes mos torvem en la coincidencia de trovar-mos al entoces mossen Tarancón, al costat de don José Maria.
Al acavar el servici militar, el trasladen tal vegada per inccompabilitat en el retor de la Serra Engarceran, home arcaiquic que se negava inclus al cant en missa, cosa entre atres per la que don José Maria renyia en ell en certa asiduitat, al ser preguntat per la banda de musica de la Serra de si se podria tocar en la missa don José Maria va contestra que per supost que si puix com dia Sant Pau ell faria de tot per a portr-los al acte liturgic, el retor d’alli considerava tot aixo com a actes anti-liturgics.