BIOGRAFIA
Una de les figures mes destacaes de la novelistica universal ha segut, sende dubte, el nostre Vicent Blasco Ibañez, que va naixer en la casa numero 8 del carrer de la Saboneria Nova, hui desapareguda, lo dia 29 de giner de 1867, i fon batejat en els Sants Joans. Foren ses pares Gaspar Blasco i Ramona Ibañez, humilts turolenses, que en ses aforros en el treball instalaren en el dit punt un establiment de comestibles.
Depren la primera ensenyança en les escoles publiques que tenien les Escoles Pies en la plaçoleta del dit nom, passant en 1880 al Colege Llevanti, situat en la llavors Plaça de la Pilota, a on desenrolla sa vocacio lliteraria, i als setze anys publica en la revista “Lo Rat Penat” sa narracio “La Torre de la Boatella”, que obtingue l’accesit en els Jocs Florals d’aquell any. Es matricula en la nostra Facultat de Dret, pero no l’atrauen els estudis i s’en trasllada a Madrit. Fernandez i Gonzalez el protegix, escriu varis contes per no encaixa en l’ambient lliterari de Madrit, i, a precs de sa mare, torna a Valencia en febrer de 1884. Llavors si estudia, escriu i l’editen “Fantasies”, “L’adeu de Schubert”, “El comte Gari Fenandez”, “Fatimah”, “Aventures venecianes”, “Marinori”, “Per la Patria”, “La mort de Capeto”, “Un idili nihiliste”, etc.
En els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1888 se li premia la biografia “Hugo de Moncada”, i en octubre d’aquell any es llicencia de Dret Civil.
Adepte a la politica de Sagasta i amic de Pi i Margall, en 1890 forma govern Canovas i es feren en Valencia manifestacions i actes subversius contra lo seu govern, i en la repressio ne te que fugir i es refugia en Paris. Torna amnistiat i en els Jocs Florals de 1891 pronuncia el discurs de manteneor de la festa. El 18 de novembre es casa en Maria Blasco Cacho i ne tenen tres fills: Mario, Llibertat i Sigfrit.
Sa figura es fa gran dins de la lliteratura i de la politica i escriu sense interrupcio. El 12 de novembre de 1893 funda i dirigix “El Pueblo” i publica un folleti de sa novela “Arros i Tartana”. Te que fugir de nou d’Espanya en març de 1896 i es refugia en Italia, a on escriu “En el pais de l’art”. En Valencia edita “Flor de Maig” i “Contes Valencians”. Torna a Espanya i en 1898 es triat Diputat a Corts, i en octubre es publica, en folleti, “La Barraca”, que te un gran exit, i en 1900 publica els contes “La Condenà” i sa novela “Entre Tarongers”. Sa fama ha traspasat les fronteres i en 1901 es traduida al frances sa novela “La Barraca”, escriu i escriu i en novembre de 1902 ix “Canyes i Fanc”; en 1903, “La Catedral”, i en 1904, “La Bodega”. En 1906 escriu “La maja nua”. Nostre Ajuntament li concedix el titul de fill predilecte i Clemenceau el nomena Cavaller de la Legio d’Honor, de França.
Es dedica intensament a la lliteratura i relega ses carrecs parlamentaris, i en 1908 edita “Sanc i Arena”. Al següent any fa un viage a Hispanoamerica, visita Argentina i li publiquen “Argentina i ses grandees”. Regresa a Valencia i en el Teatre de l’Exposicio Nacional dona una conferencia
-memorable- sobre la novelistica. Retorna a l’Argentina, esclata la guerra en Europa, es fa croniste i escriu “Historia de la Guerra Europea”, en 1916 “Els quatre ginets de l’Apocalipsis” i en 1917 “Mare Nostrum”. La guerra la ha passat en França i a finals de 1919 visita Estats Units, i l’universitat de Washington el designa “Doctor Honoris Causa”. Sa fama ya es universal i ne son traduides a l’angles i al frances ses noveles. En maig de 1921 visita Valencia i la ciutat el tributa grans homenages. Regresa a França i escriu mes i mes.
Atres obres importantes ne son: “Els morts manen”, “En busca del Gran Khan”, “L’aranya negra”, “El Papa de la Mar”, “Als peus de Venus”, “La volta al mon d’un noveliste”, “Vixca la Republica”, “Lluna Benamor”, “Arros i Tartana”, “La terra de tots”, “El militarisme mexicà”, “Els enemics de la dona”, “El paraïs de les dones”, etc. Varies d’elles portaes al cine.
El fundaor d’Editorial Prometeo, vivint en Fontana Rosa, sa casa de Menton-Garavan, mor lo dia 28 de giner de 1928.
Ses despulles ne son traslladaes a Valencia el 29 d’octubre de 1933, en una gran manifestacio.
Blasco Ibañez, el geni, aplegà a “mit” d’escritor i d’home, i en sa Valencia natal se’l ha erigit una gran avinguda i un monument, aixi com en atres viles i ciutats.
Una de les figures mes destacaes de la novelistica universal ha segut, sende dubte, el nostre Vicent Blasco Ibañez, que va naixer en la casa numero 8 del carrer de la Saboneria Nova, hui desapareguda, lo dia 29 de giner de 1867, i fon batejat en els Sants Joans. Foren ses pares Gaspar Blasco i Ramona Ibañez, humilts turolenses, que en ses aforros en el treball instalaren en el dit punt un establiment de comestibles.
Depren la primera ensenyança en les escoles publiques que tenien les Escoles Pies en la plaçoleta del dit nom, passant en 1880 al Colege Llevanti, situat en la llavors Plaça de la Pilota, a on desenrolla sa vocacio lliteraria, i als setze anys publica en la revista “Lo Rat Penat” sa narracio “La Torre de la Boatella”, que obtingue l’accesit en els Jocs Florals d’aquell any. Es matricula en la nostra Facultat de Dret, pero no l’atrauen els estudis i s’en trasllada a Madrit. Fernandez i Gonzalez el protegix, escriu varis contes per no encaixa en l’ambient lliterari de Madrit, i, a precs de sa mare, torna a Valencia en febrer de 1884. Llavors si estudia, escriu i l’editen “Fantasies”, “L’adeu de Schubert”, “El comte Gari Fenandez”, “Fatimah”, “Aventures venecianes”, “Marinori”, “Per la Patria”, “La mort de Capeto”, “Un idili nihiliste”, etc.
En els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1888 se li premia la biografia “Hugo de Moncada”, i en octubre d’aquell any es llicencia de Dret Civil.
Adepte a la politica de Sagasta i amic de Pi i Margall, en 1890 forma govern Canovas i es feren en Valencia manifestacions i actes subversius contra lo seu govern, i en la repressio ne te que fugir i es refugia en Paris. Torna amnistiat i en els Jocs Florals de 1891 pronuncia el discurs de manteneor de la festa. El 18 de novembre es casa en Maria Blasco Cacho i ne tenen tres fills: Mario, Llibertat i Sigfrit.
Sa figura es fa gran dins de la lliteratura i de la politica i escriu sense interrupcio. El 12 de novembre de 1893 funda i dirigix “El Pueblo” i publica un folleti de sa novela “Arros i Tartana”. Te que fugir de nou d’Espanya en març de 1896 i es refugia en Italia, a on escriu “En el pais de l’art”. En Valencia edita “Flor de Maig” i “Contes Valencians”. Torna a Espanya i en 1898 es triat Diputat a Corts, i en octubre es publica, en folleti, “La Barraca”, que te un gran exit, i en 1900 publica els contes “La Condenà” i sa novela “Entre Tarongers”. Sa fama ha traspasat les fronteres i en 1901 es traduida al frances sa novela “La Barraca”, escriu i escriu i en novembre de 1902 ix “Canyes i Fanc”; en 1903, “La Catedral”, i en 1904, “La Bodega”. En 1906 escriu “La maja nua”. Nostre Ajuntament li concedix el titul de fill predilecte i Clemenceau el nomena Cavaller de la Legio d’Honor, de França.
Es dedica intensament a la lliteratura i relega ses carrecs parlamentaris, i en 1908 edita “Sanc i Arena”. Al següent any fa un viage a Hispanoamerica, visita Argentina i li publiquen “Argentina i ses grandees”. Regresa a Valencia i en el Teatre de l’Exposicio Nacional dona una conferencia
-memorable- sobre la novelistica. Retorna a l’Argentina, esclata la guerra en Europa, es fa croniste i escriu “Historia de la Guerra Europea”, en 1916 “Els quatre ginets de l’Apocalipsis” i en 1917 “Mare Nostrum”. La guerra la ha passat en França i a finals de 1919 visita Estats Units, i l’universitat de Washington el designa “Doctor Honoris Causa”. Sa fama ya es universal i ne son traduides a l’angles i al frances ses noveles. En maig de 1921 visita Valencia i la ciutat el tributa grans homenages. Regresa a França i escriu mes i mes.
Atres obres importantes ne son: “Els morts manen”, “En busca del Gran Khan”, “L’aranya negra”, “El Papa de la Mar”, “Als peus de Venus”, “La volta al mon d’un noveliste”, “Vixca la Republica”, “Lluna Benamor”, “Arros i Tartana”, “La terra de tots”, “El militarisme mexicà”, “Els enemics de la dona”, “El paraïs de les dones”, etc. Varies d’elles portaes al cine.
El fundaor d’Editorial Prometeo, vivint en Fontana Rosa, sa casa de Menton-Garavan, mor lo dia 28 de giner de 1928.
Ses despulles ne son traslladaes a Valencia el 29 d’octubre de 1933, en una gran manifestacio.
Blasco Ibañez, el geni, aplegà a “mit” d’escritor i d’home, i en sa Valencia natal se’l ha erigit una gran avinguda i un monument, aixi com en atres viles i ciutats.
