Autor: J. Romero
La Societat de Filologia Valenciana ha aprovat una actualisacio de la normativa valencianista de referencia (Normes d´El Puig), argumentant que “fa ya alguns anys que es ve demanant, desde diferents sensibilitats valencianes, la necessitat d´estudiar primer i incorporar en acabant algunes millores tecniques que, per una banda, acosten l´actual norma escrita a la llengua valenciana viva, i per l´atra, simplifiquen alguns dels esculls ortografics mes complexos pera l´usuari.
”La bona marcha dels treballs mampresos en son moment per la Societat de Filologia Valenciana; les diverses propostes publicaes tant en la revista Cresol com en la Revista de Filologia Valenciana; aixina com el convenciment generalisat entre els mes preclars dels creaors valencians en llengua propia de l´oportunitat, tant temporal com de fondo, de dites millores normatives; la celebracio, de la ma de l´Institut d´Estudis Valencians, del II CONGRÉS DE LA LLENGUA VALENCIANA, coma resposta a l´incorporacio de l´accentuacio catalana, pera les Normes d´El Puig, per part de la Real Academia de Cultura Valenciana, -despres d´una concatenacio d´actes jesuitics i de fosques maniobres politiques-; mos ha portat naturalment al punt aon la Societat de Filologia Valenciana es veu en l´obligacio i en la voluntat d´assumir, en goig, pero conscients de la gravetat del moment historic pel que travessa el nostre idioma, la responsabilitat, present i futura, que socialment li pertoca coma ent normatiu pera la Llengua Valenciana.
”Si la faena es ingent, si no ho son manco l´esforç huma i els recursos economics que demana, si el repte es gran; no es menor la necessitat que, coma poble, tenim de superaro”.
Entre les novetats morfologiques i lexiques que podrem llegir d´ara en avant en totes les publicacions de l´editorial valencianista “Accio Bibliografica Valenciana”, i particularment en l´important i reconeguda publicacio de prestigi internacional llegida en mes de 70 universitats i institucions academiques de tres continents, “Revista de Filologia Valenciana”, estan les següents:
— Supressio de les –d- intervocaliques mudes en les terminacions –ada, -ades, -ador, -adora, -adors, -adores. Per tant, les formes vesprada, albades, llaurador, treballadora, balladors i cantadores passen a escriures respectivament vesprà, albaes, llauraor, treballaora, ballaors i cantaores.
— Supressio dels guionets de forma que els pronoms que van darrere del verp (enclitics) s´aglutinen ad ell. Per eixemple: mireules, convertirmos, menjatel. Excepcio: les formes verbals acabaes en consonant (LL, N) seguida de pronom (enclitic) que comence per consonant que puga portar a confusio en la llectura (L, N) no s´aglutina ni s´unix per cap de guionet, es manté independent: bull la, cull les, pren ne, etc. El pronom HO quan va darrere de verp (enclitic) s´aglutina ad ell i pendrà la forma O o U (EU), -sense haig-, segons quina siga la seua pronuncia: diso, feso, mirau, prenteu.
— Aglutinacio de les formes des de, per a, com a, a on, de forma que passen a escriures desde, pera, coma, aon.
— Aceptacio de les formes generalisaes mos, mosatros, hasda, recebir. Ademes, de les formes verbals ha, ham, hau. Per eixemple: yo ha conegut, tu has conegut, ell ha conegut, mosatros ham conegut, vosatros hau conegut, ells han conegut. (L´obra de referencia sobre els verps es “La conjugacio verbal valenciana”, escrita per Miquel Castallano i edità per la Societat de Filologia Valenciana).
En la web de la Societat de Filologia Valenciana http://es.geocities.com/societat_de_filologia_valenciana es pot descarregar l´archiu PDF que conte les normes ortografiques revisaes i tambe es poden llegir colaboracions lliteraries en la normativa ya actualisà. Sense dupte, la Societat de Filologia Valenciana seguira treballant en esta llinea d´actualisar i d´acostar la normativa al parlar popular valencià. D´ara en avant els usuaris (actuals i futurs) de la Llengua Valenciana tenen a la seua disposicio una normativa molt mes proxima ad ells, molt mes senzilla, i molt mes fidedigna a la realitat de la Llengua Valenciana.
La Societat de Filologia Valenciana ha aprovat una actualisacio de la normativa valencianista de referencia (Normes d´El Puig), argumentant que “fa ya alguns anys que es ve demanant, desde diferents sensibilitats valencianes, la necessitat d´estudiar primer i incorporar en acabant algunes millores tecniques que, per una banda, acosten l´actual norma escrita a la llengua valenciana viva, i per l´atra, simplifiquen alguns dels esculls ortografics mes complexos pera l´usuari.
”La bona marcha dels treballs mampresos en son moment per la Societat de Filologia Valenciana; les diverses propostes publicaes tant en la revista Cresol com en la Revista de Filologia Valenciana; aixina com el convenciment generalisat entre els mes preclars dels creaors valencians en llengua propia de l´oportunitat, tant temporal com de fondo, de dites millores normatives; la celebracio, de la ma de l´Institut d´Estudis Valencians, del II CONGRÉS DE LA LLENGUA VALENCIANA, coma resposta a l´incorporacio de l´accentuacio catalana, pera les Normes d´El Puig, per part de la Real Academia de Cultura Valenciana, -despres d´una concatenacio d´actes jesuitics i de fosques maniobres politiques-; mos ha portat naturalment al punt aon la Societat de Filologia Valenciana es veu en l´obligacio i en la voluntat d´assumir, en goig, pero conscients de la gravetat del moment historic pel que travessa el nostre idioma, la responsabilitat, present i futura, que socialment li pertoca coma ent normatiu pera la Llengua Valenciana.
”Si la faena es ingent, si no ho son manco l´esforç huma i els recursos economics que demana, si el repte es gran; no es menor la necessitat que, coma poble, tenim de superaro”.
Entre les novetats morfologiques i lexiques que podrem llegir d´ara en avant en totes les publicacions de l´editorial valencianista “Accio Bibliografica Valenciana”, i particularment en l´important i reconeguda publicacio de prestigi internacional llegida en mes de 70 universitats i institucions academiques de tres continents, “Revista de Filologia Valenciana”, estan les següents:
— Supressio de les –d- intervocaliques mudes en les terminacions –ada, -ades, -ador, -adora, -adors, -adores. Per tant, les formes vesprada, albades, llaurador, treballadora, balladors i cantadores passen a escriures respectivament vesprà, albaes, llauraor, treballaora, ballaors i cantaores.
— Supressio dels guionets de forma que els pronoms que van darrere del verp (enclitics) s´aglutinen ad ell. Per eixemple: mireules, convertirmos, menjatel. Excepcio: les formes verbals acabaes en consonant (LL, N) seguida de pronom (enclitic) que comence per consonant que puga portar a confusio en la llectura (L, N) no s´aglutina ni s´unix per cap de guionet, es manté independent: bull la, cull les, pren ne, etc. El pronom HO quan va darrere de verp (enclitic) s´aglutina ad ell i pendrà la forma O o U (EU), -sense haig-, segons quina siga la seua pronuncia: diso, feso, mirau, prenteu.
— Aglutinacio de les formes des de, per a, com a, a on, de forma que passen a escriures desde, pera, coma, aon.
— Aceptacio de les formes generalisaes mos, mosatros, hasda, recebir. Ademes, de les formes verbals ha, ham, hau. Per eixemple: yo ha conegut, tu has conegut, ell ha conegut, mosatros ham conegut, vosatros hau conegut, ells han conegut. (L´obra de referencia sobre els verps es “La conjugacio verbal valenciana”, escrita per Miquel Castallano i edità per la Societat de Filologia Valenciana).
En la web de la Societat de Filologia Valenciana http://es.geocities.com/societat_de_filologia_valenciana es pot descarregar l´archiu PDF que conte les normes ortografiques revisaes i tambe es poden llegir colaboracions lliteraries en la normativa ya actualisà. Sense dupte, la Societat de Filologia Valenciana seguira treballant en esta llinea d´actualisar i d´acostar la normativa al parlar popular valencià. D´ara en avant els usuaris (actuals i futurs) de la Llengua Valenciana tenen a la seua disposicio una normativa molt mes proxima ad ells, molt mes senzilla, i molt mes fidedigna a la realitat de la Llengua Valenciana.
