(1273-1333)
Este insigne personage historic naixque en l'important Vila de Morella, capital de Els Ports, alla pels voltants de 1273. Els seus pares foren Pere de Vinatea i Elisenda. El seu llinage pertanyia a la noblea morellana, sent alguns dels seus antepassats bales i el seu ascendent En Pere de Vinatea, qui lluita junt a Jaume 1.
La seua educacio fon la que corresponia als nobles de l'epoca; educat com a primogenit, rebe una formacio cavalleresca, destacant la seua destrea en armes, estudia lleis en la Ciutat de Valencia. Conclosos els seus estudis, regressá a Morella a on va eixercir la professio de comerciant,
La vila de Morella en esta epoca agrupava a uns trescents veins, sent un gran potencial econornic, a on es trobaven registrades tota classe de professions dedicades a l'artesania, al comerç i a la ganaderia (menestrals, teixidors, ganaders, ferrers, manyans, orfebres, mercaders, etc... ).
El comerç derivat de productes com les resines de pi, la mel, als cereals, els fruits secs, les pells adobades; especies animals com els porcs, cabres, i ovelles; i especialment destacaven els teixits de fil, canem, coto i llana. Tots estos productes foren destinats a l'exportacio, orientant-se esta, no solament cap als territoris proxims d'Arago i de Valencia, sino que inclus es comerciava en Italia: la Toscana, Cerdenya i Sicilia, creant una autentica llinea d'intercanvi en aquelles terres a través del port franc de Peniscola.
A banda dels artesans i comerciants, un atre contingent poblacional important en Morella el constituien els clercs i lletrats.
Morella fon vila real, la seua bailia general i el Justicia Major tenien jurisdiccio per totes les terres de Els Ports. Contá en representacio en les Corts pel Braç Real o Popular, i la seua importancia era gran, sent la primera ciutat despres de Valencia, durant el segle XIII, que mes contribuia en aportacions a les Corts; despres la seguien Xativa, Sagunt i Alzira.
Retornant a la figura de l'ilustre morellá Vinatea, este es va casar entre 1293 i 1295, a l'edat dels vint anys aproximadament, en Na Carbona, jove de la noblea morellana, possiblement filla de Ramon de Calvera II, senyor del castell de la Todolella. Per esta causa es pensa que Vinatea accedi al senyoriu d'estelloc en 1313, ostentant al titul de senyor, encara que uns atres estudiosos del terna, consideren que accedi ad ell per una compravenda féta a Ramon de Calvera H.
Francesc de Vinatea gojava, d'una posicio economica prepotent i la seua fama d'home inteligent, ferm i just, fon causa de que els habitants de Morella l'elegiren Jurat de la vila.
En Valencia.
Se coneix que en 1328 era Justicia en lo Criminal.
El dia 22 de Maig de 1333, fón elegit Jurat.
Un any abans es te noticia de que fón Conseller per la parroquia de Sant Nicolau, i administrador de l'antiga i nova imposicio.
En la ciutat de Valencia, deuria de tindre la seua residencia en els llimits de la parroquia de Sant Nicolau,
Sent Jurat en 1333, es produix la causa de la seua intervencio davant el rei Alfons II, en favor de mantindre l'integritat del Regne de Valencia, lo que tractarém a continuacio.
Va morir, el 2 d'agost de 1333, no quedant clara quina fon la causa del seu obit.
Alguns autors, basant-se en les circumstancies que varen ocorrer despres de revocades les donacions, represalies i intrigues de la reina i els seus fidels, creuen que fóren estes i no unes atres, la causa de la seua mort (sent possiblement assessinat).
El Fet
O Accio de Vinatea davant el rei Alfons II, lo que li doná el reconeiximent historic, sent la seua gesta considerada per alguns autors com heroica.
A la mort de Jaume II, fón el seu successor el rei Alfons 11, qui es va trobar en un patrimoni real molt mermat per les donacions fetes pel seu antecessor. Com les viles reals no podien ser donades sense anar en contra dels Furs, el 20 d'Agost de 1328, estant en Daroca, ordená que en Arago, Valencia i Catalunya no es poguera fer cap donacio de viles, ciutats, llocs ni castells, vendre, pignorar, ni separar de la Corona qualsevol feu, jurisdiccio ni drets, reservant-se ago unicament per als seus fills. Despres d'est acte va sorgir el primer desacort entre el re¡ i l'element popular, causat per la mentalitat castellana de la reina Elionor de Castella, segona esposa del rei.
Ocupat el rei en el seu matrimoni, tardá molt de temps en vindre a Valencia ajurar els Furs, havent de recordar-li els valencians en dos ocasions que era obligacio de tot rei el jurar-los. Per fi, arribá a Valencia i se constituiren les Corts en 1329; els Jurats i els Sindics nomenats, abans de prestar-Ii els juraments de fidelitat, li varen exigir com a monarca la confirmacio del privilegi d'unitat perpetua del territori, otorgat pel rei Jaume II, el 14 de Decembre de 1319. El rei accedi jurá l'observancia. Els valencians fonamentaren la seua exigencia en la donacio feta pel Rei a la Reina Elionor de la ciutat d'Osca, junt ad unes atres viles i castells, aixina com en el prec que li feu esta al Sant Pare, per a que absolguera al rei del jurament prestat de no dividir el Regne; el Papa encomaná l'assunt a l'infant Joan, arquebisbe de Tarragona, el qual va relevar al rei del seu jurament, recolzat pel vot i dictamen dels bisbes de Valencia i Denia.
Fon en este moment, quan el rei feu donacio a l'Infant Ferran, fill d'este segon matrimoni, de Tortosa en el titul de marqués que, a mes, fón el primer que es concedi en tot el Regne; i com, segons diuen les croniques, Alfons II estava totalment dominat per la seua dona, tambe li feu donacio d'Alacant, de les valls d'Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, o siga de tot el territori que tenía la Corona en el regne de Murcia, i tambe Albarraci en les seues aldees, en perjiú de l'infant Pere al qual corresponien les rendes d'aquells territoris; aixina tambe demaná al re¡, l'aprovacio dels rics homens i cavallers, als qui solicitá el seu jurament de defendre a Ferran i conservar les seues possessions. Unicament Ot de Moncada es negá despres d'afrontar molts precs i amenaces.
Poc despres d'esta determinacio real, la reina novament indui al monarca a fer noves donacions. Les seues exigencies foren ateses i el re¡ feu concessio de Xativa, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castello a perpetuitat, a favor de l'Infant Ferran.
Esta nova accio desencadená una verdadera protesta dels valencians en general i sobretot d'aquells que habitaven en les segregades viles, a les quals el rei havia enviat els seus mensagers per a que reconegueren com a senyor a l'Infánt Ferran. Els prohoms i veins se negaren, inclus atacaren als emissaris, i acodiren a Valencia com a Cap del Regne per a solicitar justicia contra aquella decisio que contravenía els Furs, dirigint-se als Jurats, entre els quals es trobava Vinatea, que accediren a la missio que sels encomanava. Estos es reuniren en la Confraria de Sant Jaume en diverses ocasions per a tractar este greu assunt.
Seguint en la Cronica de Pere el Ceremonios, en la que tambe coincidixen els atres autors per nosatres consultats, fem constar que era una qüestio de vida o mort per al Regne la ressolucio que adoptaren els Jurats. Decidiren a la fi que la ciutat s'armara í segons Eiximenis, de manera secreta, per si les coses no se solucionaven favorablement. Uintervencio es produiria despres d'escoltar un senyal (el volteig de les campanes del campanil de la Seu, segons relata la Cronica), i Facort era donar mort a tots els que se trobaven en el Palau Real a excepcio dels reis i de l'Infant Ferran.
Presa esta determinacío, ningu es va erigir en portaveu de la causa davant del rei, sent a la fi Vinatea (Jurat, i a mes fill duna ciutat que fornava part de les donacions, Morella) quí s'oferi voluntari per a intervindre «per honor de Deu, e per amor a la veritat, e per honor de la Ciutat e de la seua féeltat». El cavaller confessá, combregá, i feu testament davant el notari Pere Peiro, ans de presentar-se davant del rei. Els acontenyiments que varen ocorrer i les paraules que pronunciá davant dels monarques i el seu Consell els arreplega Pere el Ceremonios en la seua Cronica que reproduim textualment:
«E En Guillem de Vinatea (1), qui era hom esforçat e hom assenyalat en la ciutat dix:
- Anem, que pus que son fetes les ordinacions, jo m'ho aventurare de dir, que no hi planyere la mía vida, e, si em mata lo senyor reí, morire per llealtat, e aixi, pus que jo m'aventur de dir-ho, be us podets vosaltres aventurar d'anar-hí».
E aixi es feu, que hi anaren lo dit En Guillem de Vinatea e los jurats e consellers. E com foren denant lo senyor re¡, nostre pare, e la reina, madastra nostra, e tot llur Conseli, En Guillem de Vinatea proposá e dix: Que molt se meravellava del senyor rei e de tot son Consell que aitals donacions fees ne consentis, com havia, car allo no volia als dir sino tolre e separar lo regne de Valencia de la Corona d'Arago, car, separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eres de la ciutat de Valencia. Valencia no seria res; per que ells no consentien en les dites donacions, ans hi contradirien; e que es meravellaven fort d'ell e de son Consell, que en tal punt los posassen davant, car posaven-los en punt d'esser traídors,
- E alre, senyor, no hi mudarien, si a mi, senyor, sabiets tolre lo cap del coll ne si ens sabiets a tots matar. Mas certifie-vos, senyor, que, si nos morim, que no escapará algu d'aquests qui son aci, que no rnuiren tots a tall d'espasa, sino vos, senyor, e la reina, e FInfant don Ferrando.
E, oint aquestes paraules, lo senyor re¡, nostre pare, dix a la reina:
- Ah, reina, aço voliets vos oir
E ella, tota irada, plorant, dix:
- Senyor, esto non consentria el rei don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase todos.
E lo senyor rei respos:
- Reina, reina, el nostre poble es franc, e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nos com a senyor, e nos a ells com a bons vassalls e companyons.
E, estants en aquestes paraules e departiment, lleva's lo senyor rei e tots los altres del Consell, que no s'hi feu are pus. Pero los de la ciutat no feeren ells aquell consell tan secret que no ho sentis lo senyor rei e la reina e los altres de son Consell, e, per dubte de morir, aixi com eren bons en consellar que es feessen les dites donacions, tractaren e s'esforçaren que es revocas tot, e aixi es feu. E lo senyor rei ho feu durament, car volgra que tots aquells qui aço consellaven fossen castigats be per lo mal consell que li daven, qui era destruccio e perdicio del dit Regne de Valencia, e per consegüent de la Corona d'Arago...
E, apres d'ago, lo senyor rei, nostre pare, ana-se'n a Tarragona, e la reina punyia a perseguir nostres oficials e tots aquells qui vetIlaven en la honor e be nostre. E, en especial, donaren cormat a mossen Miquel Perez Sabata, qui era hom molt amat per lo senyor rei, nostre pare, e a mossen Garcia de Loris, qui era tresorer del senyor rei, e a En Llop de Concud sots-tresorer. E partiren-se del senyor rei, tantots com fo en Barcelona, car la dita reina los perseguia a els havia ja començades de fer inquisicions, e vengueren-se'n a nos, qui erem en Arago, on estiguerentota vegada e foren defeses.»
Este insigne personage historic naixque en l'important Vila de Morella, capital de Els Ports, alla pels voltants de 1273. Els seus pares foren Pere de Vinatea i Elisenda. El seu llinage pertanyia a la noblea morellana, sent alguns dels seus antepassats bales i el seu ascendent En Pere de Vinatea, qui lluita junt a Jaume 1.
La seua educacio fon la que corresponia als nobles de l'epoca; educat com a primogenit, rebe una formacio cavalleresca, destacant la seua destrea en armes, estudia lleis en la Ciutat de Valencia. Conclosos els seus estudis, regressá a Morella a on va eixercir la professio de comerciant,
La vila de Morella en esta epoca agrupava a uns trescents veins, sent un gran potencial econornic, a on es trobaven registrades tota classe de professions dedicades a l'artesania, al comerç i a la ganaderia (menestrals, teixidors, ganaders, ferrers, manyans, orfebres, mercaders, etc... ).
El comerç derivat de productes com les resines de pi, la mel, als cereals, els fruits secs, les pells adobades; especies animals com els porcs, cabres, i ovelles; i especialment destacaven els teixits de fil, canem, coto i llana. Tots estos productes foren destinats a l'exportacio, orientant-se esta, no solament cap als territoris proxims d'Arago i de Valencia, sino que inclus es comerciava en Italia: la Toscana, Cerdenya i Sicilia, creant una autentica llinea d'intercanvi en aquelles terres a través del port franc de Peniscola.
A banda dels artesans i comerciants, un atre contingent poblacional important en Morella el constituien els clercs i lletrats.
Morella fon vila real, la seua bailia general i el Justicia Major tenien jurisdiccio per totes les terres de Els Ports. Contá en representacio en les Corts pel Braç Real o Popular, i la seua importancia era gran, sent la primera ciutat despres de Valencia, durant el segle XIII, que mes contribuia en aportacions a les Corts; despres la seguien Xativa, Sagunt i Alzira.
Retornant a la figura de l'ilustre morellá Vinatea, este es va casar entre 1293 i 1295, a l'edat dels vint anys aproximadament, en Na Carbona, jove de la noblea morellana, possiblement filla de Ramon de Calvera II, senyor del castell de la Todolella. Per esta causa es pensa que Vinatea accedi al senyoriu d'estelloc en 1313, ostentant al titul de senyor, encara que uns atres estudiosos del terna, consideren que accedi ad ell per una compravenda féta a Ramon de Calvera H.
Francesc de Vinatea gojava, d'una posicio economica prepotent i la seua fama d'home inteligent, ferm i just, fon causa de que els habitants de Morella l'elegiren Jurat de la vila.
En Valencia.
Se coneix que en 1328 era Justicia en lo Criminal.
El dia 22 de Maig de 1333, fón elegit Jurat.
Un any abans es te noticia de que fón Conseller per la parroquia de Sant Nicolau, i administrador de l'antiga i nova imposicio.
En la ciutat de Valencia, deuria de tindre la seua residencia en els llimits de la parroquia de Sant Nicolau,
Sent Jurat en 1333, es produix la causa de la seua intervencio davant el rei Alfons II, en favor de mantindre l'integritat del Regne de Valencia, lo que tractarém a continuacio.
Va morir, el 2 d'agost de 1333, no quedant clara quina fon la causa del seu obit.
Alguns autors, basant-se en les circumstancies que varen ocorrer despres de revocades les donacions, represalies i intrigues de la reina i els seus fidels, creuen que fóren estes i no unes atres, la causa de la seua mort (sent possiblement assessinat).
El Fet
O Accio de Vinatea davant el rei Alfons II, lo que li doná el reconeiximent historic, sent la seua gesta considerada per alguns autors com heroica.
A la mort de Jaume II, fón el seu successor el rei Alfons 11, qui es va trobar en un patrimoni real molt mermat per les donacions fetes pel seu antecessor. Com les viles reals no podien ser donades sense anar en contra dels Furs, el 20 d'Agost de 1328, estant en Daroca, ordená que en Arago, Valencia i Catalunya no es poguera fer cap donacio de viles, ciutats, llocs ni castells, vendre, pignorar, ni separar de la Corona qualsevol feu, jurisdiccio ni drets, reservant-se ago unicament per als seus fills. Despres d'est acte va sorgir el primer desacort entre el re¡ i l'element popular, causat per la mentalitat castellana de la reina Elionor de Castella, segona esposa del rei.
Ocupat el rei en el seu matrimoni, tardá molt de temps en vindre a Valencia ajurar els Furs, havent de recordar-li els valencians en dos ocasions que era obligacio de tot rei el jurar-los. Per fi, arribá a Valencia i se constituiren les Corts en 1329; els Jurats i els Sindics nomenats, abans de prestar-Ii els juraments de fidelitat, li varen exigir com a monarca la confirmacio del privilegi d'unitat perpetua del territori, otorgat pel rei Jaume II, el 14 de Decembre de 1319. El rei accedi jurá l'observancia. Els valencians fonamentaren la seua exigencia en la donacio feta pel Rei a la Reina Elionor de la ciutat d'Osca, junt ad unes atres viles i castells, aixina com en el prec que li feu esta al Sant Pare, per a que absolguera al rei del jurament prestat de no dividir el Regne; el Papa encomaná l'assunt a l'infant Joan, arquebisbe de Tarragona, el qual va relevar al rei del seu jurament, recolzat pel vot i dictamen dels bisbes de Valencia i Denia.
Fon en este moment, quan el rei feu donacio a l'Infant Ferran, fill d'este segon matrimoni, de Tortosa en el titul de marqués que, a mes, fón el primer que es concedi en tot el Regne; i com, segons diuen les croniques, Alfons II estava totalment dominat per la seua dona, tambe li feu donacio d'Alacant, de les valls d'Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, o siga de tot el territori que tenía la Corona en el regne de Murcia, i tambe Albarraci en les seues aldees, en perjiú de l'infant Pere al qual corresponien les rendes d'aquells territoris; aixina tambe demaná al re¡, l'aprovacio dels rics homens i cavallers, als qui solicitá el seu jurament de defendre a Ferran i conservar les seues possessions. Unicament Ot de Moncada es negá despres d'afrontar molts precs i amenaces.
Poc despres d'esta determinacio real, la reina novament indui al monarca a fer noves donacions. Les seues exigencies foren ateses i el re¡ feu concessio de Xativa, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castello a perpetuitat, a favor de l'Infant Ferran.
Esta nova accio desencadená una verdadera protesta dels valencians en general i sobretot d'aquells que habitaven en les segregades viles, a les quals el rei havia enviat els seus mensagers per a que reconegueren com a senyor a l'Infánt Ferran. Els prohoms i veins se negaren, inclus atacaren als emissaris, i acodiren a Valencia com a Cap del Regne per a solicitar justicia contra aquella decisio que contravenía els Furs, dirigint-se als Jurats, entre els quals es trobava Vinatea, que accediren a la missio que sels encomanava. Estos es reuniren en la Confraria de Sant Jaume en diverses ocasions per a tractar este greu assunt.
Seguint en la Cronica de Pere el Ceremonios, en la que tambe coincidixen els atres autors per nosatres consultats, fem constar que era una qüestio de vida o mort per al Regne la ressolucio que adoptaren els Jurats. Decidiren a la fi que la ciutat s'armara í segons Eiximenis, de manera secreta, per si les coses no se solucionaven favorablement. Uintervencio es produiria despres d'escoltar un senyal (el volteig de les campanes del campanil de la Seu, segons relata la Cronica), i Facort era donar mort a tots els que se trobaven en el Palau Real a excepcio dels reis i de l'Infant Ferran.
Presa esta determinacío, ningu es va erigir en portaveu de la causa davant del rei, sent a la fi Vinatea (Jurat, i a mes fill duna ciutat que fornava part de les donacions, Morella) quí s'oferi voluntari per a intervindre «per honor de Deu, e per amor a la veritat, e per honor de la Ciutat e de la seua féeltat». El cavaller confessá, combregá, i feu testament davant el notari Pere Peiro, ans de presentar-se davant del rei. Els acontenyiments que varen ocorrer i les paraules que pronunciá davant dels monarques i el seu Consell els arreplega Pere el Ceremonios en la seua Cronica que reproduim textualment:
«E En Guillem de Vinatea (1), qui era hom esforçat e hom assenyalat en la ciutat dix:
- Anem, que pus que son fetes les ordinacions, jo m'ho aventurare de dir, que no hi planyere la mía vida, e, si em mata lo senyor reí, morire per llealtat, e aixi, pus que jo m'aventur de dir-ho, be us podets vosaltres aventurar d'anar-hí».
E aixi es feu, que hi anaren lo dit En Guillem de Vinatea e los jurats e consellers. E com foren denant lo senyor re¡, nostre pare, e la reina, madastra nostra, e tot llur Conseli, En Guillem de Vinatea proposá e dix: Que molt se meravellava del senyor rei e de tot son Consell que aitals donacions fees ne consentis, com havia, car allo no volia als dir sino tolre e separar lo regne de Valencia de la Corona d'Arago, car, separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eres de la ciutat de Valencia. Valencia no seria res; per que ells no consentien en les dites donacions, ans hi contradirien; e que es meravellaven fort d'ell e de son Consell, que en tal punt los posassen davant, car posaven-los en punt d'esser traídors,
- E alre, senyor, no hi mudarien, si a mi, senyor, sabiets tolre lo cap del coll ne si ens sabiets a tots matar. Mas certifie-vos, senyor, que, si nos morim, que no escapará algu d'aquests qui son aci, que no rnuiren tots a tall d'espasa, sino vos, senyor, e la reina, e FInfant don Ferrando.
E, oint aquestes paraules, lo senyor re¡, nostre pare, dix a la reina:
- Ah, reina, aço voliets vos oir
E ella, tota irada, plorant, dix:
- Senyor, esto non consentria el rei don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase todos.
E lo senyor rei respos:
- Reina, reina, el nostre poble es franc, e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nos com a senyor, e nos a ells com a bons vassalls e companyons.
E, estants en aquestes paraules e departiment, lleva's lo senyor rei e tots los altres del Consell, que no s'hi feu are pus. Pero los de la ciutat no feeren ells aquell consell tan secret que no ho sentis lo senyor rei e la reina e los altres de son Consell, e, per dubte de morir, aixi com eren bons en consellar que es feessen les dites donacions, tractaren e s'esforçaren que es revocas tot, e aixi es feu. E lo senyor rei ho feu durament, car volgra que tots aquells qui aço consellaven fossen castigats be per lo mal consell que li daven, qui era destruccio e perdicio del dit Regne de Valencia, e per consegüent de la Corona d'Arago...
E, apres d'ago, lo senyor rei, nostre pare, ana-se'n a Tarragona, e la reina punyia a perseguir nostres oficials e tots aquells qui vetIlaven en la honor e be nostre. E, en especial, donaren cormat a mossen Miquel Perez Sabata, qui era hom molt amat per lo senyor rei, nostre pare, e a mossen Garcia de Loris, qui era tresorer del senyor rei, e a En Llop de Concud sots-tresorer. E partiren-se del senyor rei, tantots com fo en Barcelona, car la dita reina los perseguia a els havia ja començades de fer inquisicions, e vengueren-se'n a nos, qui erem en Arago, on estiguerentota vegada e foren defeses.»
