"DENUNCIAR EL VALENCIÀ CATALANISAT"

Autor: Valenciad’elig

Sería recomanable que tots es ilicitans que volem que la llengua Valenciana que se parla en Elig no desaparega o se convertixca en una mescla absurda de Català y Valencià, denunciem y manifestem la disconformitat de que se vinga gastant un Valencià catalanisat (en molts casos Català "pur") en la documentació, comunicats o publicitat escrita d'es organismes oficials, entitats y empreses publiques o privàes de la Comunitat Valenciana.

Es menester alçar la veu reivindicativa y pendremos us pòcs minuts p'a escriure y enviar es quexes que tingam a tots aquells que de manera intencionà o no, fan un us incorrècte (catalanisant) de la llengua Valenciana, y en cas de ser menester, fent us del dret individual que tenim a no aceptar alló que no mos convé, dexar de votar al politic que no defenga en franquéa l'idioma Valencià o dexar de comprar o utilisar es servicis d'aquelles entitats privàes o publiques que estiguen catalanisant el patrimòni llingüistic valencià. (Sería recomanable donàlis a conextre, per correo electrònic o postal, el particular "boicot" que ham posat en marcha, ya que si no hu fem, no se donaríen conte de la seua actitud y no hauría possibilitat de que rectificaren).

Actuant d'esta manera es molt possible que pòc a pòc s'acabe desarrollant en la societat una consciencia colectiva que fòrce as institucions publiques o privàes a defendre y potenciar la genuina llengua Valenciana, dexant al marge la forastera llengua Catalana que el lobby catalanista trata d'impòndre.

El Valencià ben "normativisat" sería un Valencià en us normes llingüistiques que, de manera generalisà, serviríen p'a representar es diferents maneres de parlar el Valencià que conviuen a lo llarc de l'històric Reine de Valéncia. Per supòst, sempre bax el criteri de considerar "normatiu" les senyes llingüistiques d'us general (normal), tot lo contrari de lo que està fent la A.V.L., que li dona ranc de "norma" a lo excepcional (nomes perque coincidix en el Català).

Una normativa ajustà al parlar real d'es valencians sería el Valencià oral o escrit a usar en es estaments oficials, en es mijos de comunicació, en el sistema educatiu o en atres activitats dirigíes a la societat en general, fòrâ de l'ambit coloquial o informal. De la matexa manera que no toleraríem que mos donaren una informació utilisant nomes l'idioma ingles, alemà, frances, etc... (per exemple es instruccions d'un electrodomèstic), no tenim perque aceptar que en conte del Valencià pròpi y corrècte se gaste un Valencià completament catalanisat o inclus, el pròpi Català. (Es innegable el paregut del Català en l'idioma Valencià, pero el Català no es igual al Valencià, ni ha segut mai la llengua d'es valencians (en "Diferències entre el Valencià y el català" se presenta una curta relació de diferències).

Ademes, una còsâ que deuriem tindre molt present tots es valencians, es que el Reine de Valéncia va ser el primer reine de la peninsula en desarrollar y tindre (a partir del sigle XIV), un "Sigle d'Or" lliterari (en idioma Valencià y ans que el "Siglo de Oro" castellà).

El seu esplendor y influencia va ser considerable sobre es atres llengües de la peninsula, y més encara hu sería sobre el Català, que en tota provabilitat adoptaría y faría seues formes valencianes que li faríen semblàsse cada vòltâ més a la llengua Valenciana). L' us sense restriccions del Valencià ben normativisat en tots es ambits socials y politics (lo que se conex com "normalisació"), contribuirà a la fortaléa y pervivència de la llengua Valenciana de tots mosatros.