Antics funcionaris publics de l’orde administratiu, investits d’atribucions judicials.
En lo Regne de Valencia eren els bayles juges ordinaris en certs pobles de senyoriu, extenent-se la denominacio als alcaldes d’algunes localitats y donant-se a vegaes lo nom de bayles generals als juges que governaven una provincia.
En un sentit mes propi i restringit es doná lo nom de bayles als encarregats d’administrar el Real patrimoni en Arago, Valencia, Mallorca, etc., a quina administracio s’afegi l’eixercici de la jurisdicco que, del assunts propis del dit patrimoni es fon extenent a atres moltes i en especial als de la Facenda Publica en quant es relacionava en aquell.
En Jaume I El Conquistaor, creá en Valencia des dels primers temps de la conquista del Regne Moro, un Bayle General, encarregat de la direccio i govern del Real patrimoni en aquell regne; i al seu coneiximent es sometiren assunts d’indole tan diversa com els relatius a fires, canvis, actes mercantils i maritims, processos civils i criminals en negocis de Facenda i Correus, i causes sobre tresors i bens vacants, naufragis, aigües publiques, artefactes en els rius i atres; ell mateix nomenava al personal subaltern i al fiscal, aixi com als bayles locals, i de la seua resolucio solament es podia recorrer al Rei. Tan bastes atribucions feren del bayle general un dels principals funcionaris d’aquella epoca i l’autoritat superior en l’orde civil en aquells pobles de realenc. A tan omnimode poder s’intentá posar un llimit creant el Mestre Racional, encarregat de la contabilitat, intervencio fiscalisaora i maneig de la Facenda Publica; pero no per allo desaparegue l’importancia del Bayle.
L’abolicio dels Furs d’Arago i Valencia, aixi com els costums de Barcelona pel rei Felip V, va fer que les atribucions del bayle passaren a ser dels superintendents i intendents de Facenda; pero quedaren subsistents els privilegis del Real patrimoni sen s’atra diferencia que sustituir-se els nous tribunals i juges en la potestat i jurisdiccio dels antics.
Els bayles foren restablits en Valencia i Mallorca per Ferrando VII (any 1.815) en el carácter d’administraors del Patrimoni Real, otorgant al bayle general jurisdiccio privativa i atractiva per a coneixer dels pleits i causes que es produgueren per les gestions dels bayles particulars; pero suprimint els tribunals patrimonials per la R.O. de 2 de setembre de 1.841, s’aboli la jurisdiccio privativa dels bayles en relacio a les persones, quedant subsistent a soles en quant a les coses (Resolucio de 5 de juliol de 1.847).
Unificats els Furs i suprimits hui tots els tribunals privatius, no existia ya la jurisdiccio contenciosa dels bayles, que ha passat als juges de primera instancia.
Antigament es cridá tambe bayles als funcionaris, simples oficials o agents de la justicia senyorial, denominats de “trage llarc” per a distinguir-los dels juges que eren “bayles de trage curt”; i encara es v’aplicar lo dit nom a certs governaors subalternos de Castella destinats exclusivament a presons.
Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom. VII, pag. 223
En lo Regne de Valencia eren els bayles juges ordinaris en certs pobles de senyoriu, extenent-se la denominacio als alcaldes d’algunes localitats y donant-se a vegaes lo nom de bayles generals als juges que governaven una provincia.
En un sentit mes propi i restringit es doná lo nom de bayles als encarregats d’administrar el Real patrimoni en Arago, Valencia, Mallorca, etc., a quina administracio s’afegi l’eixercici de la jurisdicco que, del assunts propis del dit patrimoni es fon extenent a atres moltes i en especial als de la Facenda Publica en quant es relacionava en aquell.
En Jaume I El Conquistaor, creá en Valencia des dels primers temps de la conquista del Regne Moro, un Bayle General, encarregat de la direccio i govern del Real patrimoni en aquell regne; i al seu coneiximent es sometiren assunts d’indole tan diversa com els relatius a fires, canvis, actes mercantils i maritims, processos civils i criminals en negocis de Facenda i Correus, i causes sobre tresors i bens vacants, naufragis, aigües publiques, artefactes en els rius i atres; ell mateix nomenava al personal subaltern i al fiscal, aixi com als bayles locals, i de la seua resolucio solament es podia recorrer al Rei. Tan bastes atribucions feren del bayle general un dels principals funcionaris d’aquella epoca i l’autoritat superior en l’orde civil en aquells pobles de realenc. A tan omnimode poder s’intentá posar un llimit creant el Mestre Racional, encarregat de la contabilitat, intervencio fiscalisaora i maneig de la Facenda Publica; pero no per allo desaparegue l’importancia del Bayle.
L’abolicio dels Furs d’Arago i Valencia, aixi com els costums de Barcelona pel rei Felip V, va fer que les atribucions del bayle passaren a ser dels superintendents i intendents de Facenda; pero quedaren subsistents els privilegis del Real patrimoni sen s’atra diferencia que sustituir-se els nous tribunals i juges en la potestat i jurisdiccio dels antics.
Els bayles foren restablits en Valencia i Mallorca per Ferrando VII (any 1.815) en el carácter d’administraors del Patrimoni Real, otorgant al bayle general jurisdiccio privativa i atractiva per a coneixer dels pleits i causes que es produgueren per les gestions dels bayles particulars; pero suprimint els tribunals patrimonials per la R.O. de 2 de setembre de 1.841, s’aboli la jurisdiccio privativa dels bayles en relacio a les persones, quedant subsistent a soles en quant a les coses (Resolucio de 5 de juliol de 1.847).
Unificats els Furs i suprimits hui tots els tribunals privatius, no existia ya la jurisdiccio contenciosa dels bayles, que ha passat als juges de primera instancia.
Antigament es cridá tambe bayles als funcionaris, simples oficials o agents de la justicia senyorial, denominats de “trage llarc” per a distinguir-los dels juges que eren “bayles de trage curt”; i encara es v’aplicar lo dit nom a certs governaors subalternos de Castella destinats exclusivament a presons.
Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom. VII, pag. 223
