Per Domingo Gimeno Peña
En l`edat mija era freqüent que les ciutats, els gremis i atres colectius reclutaren a gent tant a peu com a cavall inclus naus armades per atendre les demandes del rei, per a defendre el regne o per a noves conquistes.A canvi el rei concedia privilegis, honors i atres prebendes com a pago als servicis prestats.
El Cap i Casal era qui mes aportava tant en soldats a peu com cavalleria i galeres armades per a combatre als pirates. En les atarassanes del Grau guardaven tot l`arsenal necessari per a el seu funcionament.
De totes les milicies urbanes, per constancia, per lo vistós de l`uniforme i per acompanyar i defendre a la nostra Real Senyera en provessons i actes de guerra, la mes popular va ser La Companyia del Centenar del Glorios Sant Jordi o Centenar de la Ploma, tambe coneguda com Companyia dels Ballesters.
L`orige del Centenar de la Ploma segons la tradicio se remontaria a temps de Jaume I, pero un document trobat per Francisco Sevillano Colom, ( investigador i archiver del de La Corona d`Arago) demostra que la data de la creacio de La Companyia va ser el 3 de juny de 1365, quan Pere II de Valencia, IV d`Arago, estant en Morvedre li va concedir el privilegi de fundacio.
Un dels documents datat en 1503 es clau per aclarir el dubte, ademes de nomenar els noms dels confrares, nos diu els oficis o gremis als que perteneixen : llaurador, ferrer, botiguer, barber, cotamaller, etc, i seguis dient: hun privilegi reyal otorgat per lo serenisim rey en Pere de digna recordacio datat en lo setge de Morvedre a III de juny del any Mil CCCLXV. Atres documents posteriors confirmen esta data.
La seu del Centenar de la Ploma era la casa de la ballesteria; en el carrer de San Jordi, huì, carrer de Ballesters, en ella la Confraria de San Jordi guardava les armes i demes ensers i celebrava les juntes i eleccions.
En el portal hi havien dos escuts, l`u en una ballesta i l`atre en la Creu de San Jordi, heraldica dels de la Ploma. En la casa, els anys 1610 i 1612 se va acunyar moneda i en l`abolicio dels furs va quedar de almagasen de llenya i despres de quarter militar, dasta que en 1807 es va derribar i en 1830 en el seu solar se va edificar el Teatre Principal.
L´uniforme era com el de qualsevol milicia; els distinguia dels demes la ploma que els donava el nom i una tunica curta de llenç o seda blanca en una creu roja en el pit i atra pareguda en l`esquena.
El capità i portaestandart de la Companyia del Centenar de la Ploma era el Justicia Criminal de la Ciutat, ( quan la Senyera eixia de la ciutat o acudia a una “ crida “ del rei, prenia el mando el virrei o lloctinent general del regne ). Ad ell, als Jurats i al Consell General corresponia l`eleccio dels membres de la Companyia. Devien ser menestrals ( mestres o oficials ) de provada honradea, que tingueren aptituts per a el carrec i foren veïns de Valencia.
Ans de l`eleccio, els jurats i els caps de dehena examinaven als candidats davant del governador, i els admitits acodien a la Casa de la Ballesteria i seguint el protocol, s`els vestia en les insignies de San Jordi i escoltaven una missa en el seu honor i juraven fidelitat al Rei i a la Ciutat.
Ricardo Corazon de Leon va ser el primer en crear una companyia de ballesters i en França el titul de Gran Mestre de Ballesters era el mes important del eixercit despres del de Mariscal de França.
En l`epoca de la creacio del Regne de Valencia, la ballesta era l`arma principal, els del Centenar de la Ploma van ser ballesters des de la seua creacio dasta l`extincio pero quan l`aparicio de les armes de foc van tindre tambe una seccio de trabuquers.
Per a mantindres en condicions de participar en accions de guerra els ballesters practicaven en un pati obert, junt a la Casa de la Ballesteria i mes tart en extramuros junt al Muro de la Corona ( per aixo tambe li dien muro de la Ballesteria ) al costat de la Porta de Quart. La Porta dels Judeus era la mes proxima a la Ballesteria, despres de l`aparicio de les armes de foc, per ella eixien els trabuquers per a practicar en camp obert, junt a eixa porta estava la Plaça del Picadero i en ella la casa coneguda com, Casa de la Escopeteria i despres Moli de la Polvora.
Les provessons del Nou d`Octubre tenen l`orige en l`any 1338, primer centenari de la Conquista, els de la ploma desde la seua creacio sempre van estar presents, tambe participaren en la festa del seu patro San Jordi ( 23 d`abril ) celebrada en recort de la Batalla del Puig, o en la Provesso del Corpus Christi i en canonisacions o atres solemnitats de l`iglesia.
Hi han documents que demostren la participacio de la notra Real Senyera en les montanyes d`Arenos o embarcada contra els pirates en defensa de tot el Regne ( en Torreblanca encara se celebre tots els anys la recuperacio en 1398 d`un calig i unes dones apresonades per pirates algerins ) el Centenar de la Ploma com a guardia d`honor de la Senyera va participar en tots els actes de guerra defenent-la gloriosament, dasta que la derogacio dels Furs, acabare en la Companyia del Centenar del Glorios Sant Jordi, per a sempre.
En l`edat mija era freqüent que les ciutats, els gremis i atres colectius reclutaren a gent tant a peu com a cavall inclus naus armades per atendre les demandes del rei, per a defendre el regne o per a noves conquistes.A canvi el rei concedia privilegis, honors i atres prebendes com a pago als servicis prestats.
El Cap i Casal era qui mes aportava tant en soldats a peu com cavalleria i galeres armades per a combatre als pirates. En les atarassanes del Grau guardaven tot l`arsenal necessari per a el seu funcionament.
De totes les milicies urbanes, per constancia, per lo vistós de l`uniforme i per acompanyar i defendre a la nostra Real Senyera en provessons i actes de guerra, la mes popular va ser La Companyia del Centenar del Glorios Sant Jordi o Centenar de la Ploma, tambe coneguda com Companyia dels Ballesters.
L`orige del Centenar de la Ploma segons la tradicio se remontaria a temps de Jaume I, pero un document trobat per Francisco Sevillano Colom, ( investigador i archiver del de La Corona d`Arago) demostra que la data de la creacio de La Companyia va ser el 3 de juny de 1365, quan Pere II de Valencia, IV d`Arago, estant en Morvedre li va concedir el privilegi de fundacio.
Un dels documents datat en 1503 es clau per aclarir el dubte, ademes de nomenar els noms dels confrares, nos diu els oficis o gremis als que perteneixen : llaurador, ferrer, botiguer, barber, cotamaller, etc, i seguis dient: hun privilegi reyal otorgat per lo serenisim rey en Pere de digna recordacio datat en lo setge de Morvedre a III de juny del any Mil CCCLXV. Atres documents posteriors confirmen esta data.
La seu del Centenar de la Ploma era la casa de la ballesteria; en el carrer de San Jordi, huì, carrer de Ballesters, en ella la Confraria de San Jordi guardava les armes i demes ensers i celebrava les juntes i eleccions.
En el portal hi havien dos escuts, l`u en una ballesta i l`atre en la Creu de San Jordi, heraldica dels de la Ploma. En la casa, els anys 1610 i 1612 se va acunyar moneda i en l`abolicio dels furs va quedar de almagasen de llenya i despres de quarter militar, dasta que en 1807 es va derribar i en 1830 en el seu solar se va edificar el Teatre Principal.
L´uniforme era com el de qualsevol milicia; els distinguia dels demes la ploma que els donava el nom i una tunica curta de llenç o seda blanca en una creu roja en el pit i atra pareguda en l`esquena.
El capità i portaestandart de la Companyia del Centenar de la Ploma era el Justicia Criminal de la Ciutat, ( quan la Senyera eixia de la ciutat o acudia a una “ crida “ del rei, prenia el mando el virrei o lloctinent general del regne ). Ad ell, als Jurats i al Consell General corresponia l`eleccio dels membres de la Companyia. Devien ser menestrals ( mestres o oficials ) de provada honradea, que tingueren aptituts per a el carrec i foren veïns de Valencia.
Ans de l`eleccio, els jurats i els caps de dehena examinaven als candidats davant del governador, i els admitits acodien a la Casa de la Ballesteria i seguint el protocol, s`els vestia en les insignies de San Jordi i escoltaven una missa en el seu honor i juraven fidelitat al Rei i a la Ciutat.
Ricardo Corazon de Leon va ser el primer en crear una companyia de ballesters i en França el titul de Gran Mestre de Ballesters era el mes important del eixercit despres del de Mariscal de França.
En l`epoca de la creacio del Regne de Valencia, la ballesta era l`arma principal, els del Centenar de la Ploma van ser ballesters des de la seua creacio dasta l`extincio pero quan l`aparicio de les armes de foc van tindre tambe una seccio de trabuquers.
Per a mantindres en condicions de participar en accions de guerra els ballesters practicaven en un pati obert, junt a la Casa de la Ballesteria i mes tart en extramuros junt al Muro de la Corona ( per aixo tambe li dien muro de la Ballesteria ) al costat de la Porta de Quart. La Porta dels Judeus era la mes proxima a la Ballesteria, despres de l`aparicio de les armes de foc, per ella eixien els trabuquers per a practicar en camp obert, junt a eixa porta estava la Plaça del Picadero i en ella la casa coneguda com, Casa de la Escopeteria i despres Moli de la Polvora.
Les provessons del Nou d`Octubre tenen l`orige en l`any 1338, primer centenari de la Conquista, els de la ploma desde la seua creacio sempre van estar presents, tambe participaren en la festa del seu patro San Jordi ( 23 d`abril ) celebrada en recort de la Batalla del Puig, o en la Provesso del Corpus Christi i en canonisacions o atres solemnitats de l`iglesia.
Hi han documents que demostren la participacio de la notra Real Senyera en les montanyes d`Arenos o embarcada contra els pirates en defensa de tot el Regne ( en Torreblanca encara se celebre tots els anys la recuperacio en 1398 d`un calig i unes dones apresonades per pirates algerins ) el Centenar de la Ploma com a guardia d`honor de la Senyera va participar en tots els actes de guerra defenent-la gloriosament, dasta que la derogacio dels Furs, acabare en la Companyia del Centenar del Glorios Sant Jordi, per a sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario