LA PATERNITAT D’ALEIXANDRE VI
Si hui en dia pareix clar que Calixt III no tingue fills, tambe ho es que Aleixandre VI tingue uns deu, entre ells, Cesar, Lucrecia i els dos primers ducs de Gandia. De la relacio del cardenal Roderic de Borja en Vanozza Catanei naixqueren Cesar, Joan, Lucrecia i Jofre. Dels restant atribuits es desconeix el nom de la mare. La descendencia illegitima del clero i la noblea, no era, llavors, un fet tan escandalos com mos puga pareixer en l’actualitat. Els fills borts eren extremadament freqüents i moltes vegaes vivien en la cort acceptats sense molt de recel.
Roderic de Borja no amagà ses fills i ningu Papa tingue inconvenient en llegitimar-los mediant bules pero, en canvi, es criticava molt mes el fet de que estos fills bastarts rebreren dignitats i beneficis perque competien en la noblea.
ELS ENVERINAMENTS
El capitul dels enverinaments es u del que mes ha ablamat l’imaginacio dels escritors romantics. Predominen, sobretot, noveles que tenen per protagonista a Lucrecia, filla del Papa, que en ses encants era l’encarregà de fer pendre la fatal beguda a les victimes dels interessos politics o de la gomia del Papa i sa familia. L’image que alguns autors oferixen es la de la perversitat de Lucrecia. U dels ingreniosos metodos d’administrar el veri era una clau que contenia chicotetes pero letals dosis que la victima s’inoculava al fer força en un forrellat que el Papa o lo seu fill l’havien demanat que obriguera. O tambe al donar la ma (saludo) podien rebre el veri d’un anell especialment disenyat. U dels verins mes usats en l’epoca era l’arsenic, atre era la “Cantarella” (barreja de sals de l’evaporacio de l’orina junt a sals de coure i arsenic), misteriosa formula que un monge hi havia revelat al primer Papa Borja junt en l’antidot: magnesia calcinà. Veritat o llegenda lo cert es que l’enverinament freqüentava aquella epoca.
INCESTO: INFANS ROMANUS
De tots els fills atribuits a Aleixandre VI hi ha u que ha donat especialment de parlar, no perque fora fill del pontifix sino perque s’ha afermat que l’Infans Romanus fon fruit de les relacions incestuoses de Lucrecia i son pare. El principal orige de l’acusacio d’incest ve de les paraules de l’home de Lucrecia. Durant els tramits de l’anulacio matrimonial, Giovanni Sforça fon objecte de pressions i humillacions per part del Papa i ses parents. Obligat a firmar la nulitat per impotencia acabà diguent que no havia fet vida marital en sa muller perque esta ho fea en son pare el Papa. Els poetes de les corts poc afectes al Vaticà, no desaprofitaren l’ocasio de fer satirics epigrames com aquell que dia: “d’Alexandre, filla, nora i esposa”
LA MORT DE JOAN
En juny de 1.497 aparegue en el Tiber el cadaver de Joan de Borja, duc de Gandia i fill predilect del Papa Borja. El succes conmogue a tota Roma ya que el cos estava decapitat, tenia uns nou colps de navaixa i la bossa dels diners estava intacta i s’espasa embainà. Tot allo va fer supondre que es tractava d’una vengança. Des del dia de sa desapricio el Papa hi havia ordenat burcar-ho desesperadament i una vegà trobat, ordenà trobar tambe als culpables. Pero poc despres interrompi les indagacions; pareix ser, segons digue el mateix, que ya coneixia als autors del vil assessinat i la sorpressa fon major quant no digue ses noms ni hague detencions ni eixecucions. L’autoria del crimen ha permanegut sen s’aclarar-se encara que pronte hi hague qui trobà un beneficiat: son germa Cesar.
LA MORT D’ALFONS D’ARAGO, TERCER MARIT DE LUCRECIA
Alfons d’Arago, duc de Bisceglia, fon assessinat en el Vaticà en agost del 1.500. Alfons s’havia casat en Lucrecia (1.498) i est enllaç hi havia servit per a reforçar les relacions del Papa en el regne napolita.
Quant Cesar, fill del Papa, s’alià en el rei frances i la politica del Vaticà es decantà cap a França, Alfons presentà ses queixes. Mentres este s’estava recuperant de les ferides causaes per un primer intent s’assessinat, baix les atencions de sa germana Sancha i de sa muller Lucrecia, Michelotto Corella es presentà en una orde d’arrest per al duc. Lucrecia i Sancha es varen opondre pero l’habil lloctinent de Cesar les v’enviar a preguntar al Papa, aprofitant l’absencies d’estes per a estrangular a Alfons. Lucrecia va creure morir de dolor i durant molt de temps va firmar ses cartes con “la mes dissortada de les dones”. De l’autoria del crimen no es tenen dubtes pero qüestio a resoldre es quina fon la vertadera causa i qui l’envià.
LA MORT D’ALEIXANDRE I LA MALALTIA DE CESAR
Al sendema de la celebracio de l’undecim any de lo seu pontificat, Aleixandre i Cesar presentaren sintomes d’haver contraigut una greu malaltia. Pocs dies despres moria el Papa Borja. Les ansies de vengança dels varon romans esclataren contra els espanyols i els Borja. Aixi escomençava el decliu de Cesar, que fon incapaç de controlar la situacio. Encara hui continua sen s’estar clar del tot si el Papa i son fill foren victimes d’un enverinament en el sopar conmemoratiu (el veri pogue haver segut barrejat en les Confezion in Vignola, que es una fruita bollida en suc de raim fermentat), o si contragueren la malaria, res estrany en el caluros i insalubre agost romà.
Si hui en dia pareix clar que Calixt III no tingue fills, tambe ho es que Aleixandre VI tingue uns deu, entre ells, Cesar, Lucrecia i els dos primers ducs de Gandia. De la relacio del cardenal Roderic de Borja en Vanozza Catanei naixqueren Cesar, Joan, Lucrecia i Jofre. Dels restant atribuits es desconeix el nom de la mare. La descendencia illegitima del clero i la noblea, no era, llavors, un fet tan escandalos com mos puga pareixer en l’actualitat. Els fills borts eren extremadament freqüents i moltes vegaes vivien en la cort acceptats sense molt de recel.
Roderic de Borja no amagà ses fills i ningu Papa tingue inconvenient en llegitimar-los mediant bules pero, en canvi, es criticava molt mes el fet de que estos fills bastarts rebreren dignitats i beneficis perque competien en la noblea.
ELS ENVERINAMENTS
El capitul dels enverinaments es u del que mes ha ablamat l’imaginacio dels escritors romantics. Predominen, sobretot, noveles que tenen per protagonista a Lucrecia, filla del Papa, que en ses encants era l’encarregà de fer pendre la fatal beguda a les victimes dels interessos politics o de la gomia del Papa i sa familia. L’image que alguns autors oferixen es la de la perversitat de Lucrecia. U dels ingreniosos metodos d’administrar el veri era una clau que contenia chicotetes pero letals dosis que la victima s’inoculava al fer força en un forrellat que el Papa o lo seu fill l’havien demanat que obriguera. O tambe al donar la ma (saludo) podien rebre el veri d’un anell especialment disenyat. U dels verins mes usats en l’epoca era l’arsenic, atre era la “Cantarella” (barreja de sals de l’evaporacio de l’orina junt a sals de coure i arsenic), misteriosa formula que un monge hi havia revelat al primer Papa Borja junt en l’antidot: magnesia calcinà. Veritat o llegenda lo cert es que l’enverinament freqüentava aquella epoca.
INCESTO: INFANS ROMANUS
De tots els fills atribuits a Aleixandre VI hi ha u que ha donat especialment de parlar, no perque fora fill del pontifix sino perque s’ha afermat que l’Infans Romanus fon fruit de les relacions incestuoses de Lucrecia i son pare. El principal orige de l’acusacio d’incest ve de les paraules de l’home de Lucrecia. Durant els tramits de l’anulacio matrimonial, Giovanni Sforça fon objecte de pressions i humillacions per part del Papa i ses parents. Obligat a firmar la nulitat per impotencia acabà diguent que no havia fet vida marital en sa muller perque esta ho fea en son pare el Papa. Els poetes de les corts poc afectes al Vaticà, no desaprofitaren l’ocasio de fer satirics epigrames com aquell que dia: “d’Alexandre, filla, nora i esposa”
LA MORT DE JOAN
En juny de 1.497 aparegue en el Tiber el cadaver de Joan de Borja, duc de Gandia i fill predilect del Papa Borja. El succes conmogue a tota Roma ya que el cos estava decapitat, tenia uns nou colps de navaixa i la bossa dels diners estava intacta i s’espasa embainà. Tot allo va fer supondre que es tractava d’una vengança. Des del dia de sa desapricio el Papa hi havia ordenat burcar-ho desesperadament i una vegà trobat, ordenà trobar tambe als culpables. Pero poc despres interrompi les indagacions; pareix ser, segons digue el mateix, que ya coneixia als autors del vil assessinat i la sorpressa fon major quant no digue ses noms ni hague detencions ni eixecucions. L’autoria del crimen ha permanegut sen s’aclarar-se encara que pronte hi hague qui trobà un beneficiat: son germa Cesar.
LA MORT D’ALFONS D’ARAGO, TERCER MARIT DE LUCRECIA
Alfons d’Arago, duc de Bisceglia, fon assessinat en el Vaticà en agost del 1.500. Alfons s’havia casat en Lucrecia (1.498) i est enllaç hi havia servit per a reforçar les relacions del Papa en el regne napolita.
Quant Cesar, fill del Papa, s’alià en el rei frances i la politica del Vaticà es decantà cap a França, Alfons presentà ses queixes. Mentres este s’estava recuperant de les ferides causaes per un primer intent s’assessinat, baix les atencions de sa germana Sancha i de sa muller Lucrecia, Michelotto Corella es presentà en una orde d’arrest per al duc. Lucrecia i Sancha es varen opondre pero l’habil lloctinent de Cesar les v’enviar a preguntar al Papa, aprofitant l’absencies d’estes per a estrangular a Alfons. Lucrecia va creure morir de dolor i durant molt de temps va firmar ses cartes con “la mes dissortada de les dones”. De l’autoria del crimen no es tenen dubtes pero qüestio a resoldre es quina fon la vertadera causa i qui l’envià.
LA MORT D’ALEIXANDRE I LA MALALTIA DE CESAR
Al sendema de la celebracio de l’undecim any de lo seu pontificat, Aleixandre i Cesar presentaren sintomes d’haver contraigut una greu malaltia. Pocs dies despres moria el Papa Borja. Les ansies de vengança dels varon romans esclataren contra els espanyols i els Borja. Aixi escomençava el decliu de Cesar, que fon incapaç de controlar la situacio. Encara hui continua sen s’estar clar del tot si el Papa i son fill foren victimes d’un enverinament en el sopar conmemoratiu (el veri pogue haver segut barrejat en les Confezion in Vignola, que es una fruita bollida en suc de raim fermentat), o si contragueren la malaria, res estrany en el caluros i insalubre agost romà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario