NI PAÏSOS CATALANS NI PAÏSOS VALENCIANS

Autor: Ferrer
Obtenido de Internet.

La gran diferencia que hi ha entre els valencians i els catalans es que els catalans volen que els valencians sigam catalans del Sur a tota costa, mentres que els valencians mai de la vida consentiriem que els catalans foren valencians del Nort, ni encara que mos ho pregaren agenollats. No es que els valencians no vullgam que Valencia es convertixca en una provincia de Catalunya per a combregar en les rodes de moli pancatalanufes, es que si un dia els catalans mos propongueren que Catalunya es convertira en una provincia de Valencia, que tots junts formarem un estat nomenat Països Valencians, que tinguera la capital en el Cap i Casal, a on tots els seus habitants foren nacionalment valencians i a on es parlara la Llengua Valenciana en Normes d’El Puig (en lloc del catala), si algun dia els catalans mos propongueren aço –insistixc- els valencians contestariem que no. Els catalans volen que sigam catalans, pero mosatros en cap cas volem que siguen valencians. Aço vol dir algo.
Tot aço no ho dic en un sentit peyoratiu o de despreci, sino mes be en el sentit de “cadascu en sa casa i Deu en la de tots”. A ningu se li ocorre anar al pis dels veïns i plantejar-li que podrien ajuntar-se les dos families en un sol pis i viure juntetes. Que vixquen en un pis o en l’atre es lo de menys, la qüestio es que ningu que estiga en els seus cabals acceptaria aixo perque per tots es sabut que dos families vivint en un sol pis, conflicte segur. Puix a nivell de nacions passa igual. Els catalans tenen el seu pis (Catalunya) i mosatros el nostre (Valencia) i ni tenim intencio de mudar-nos al d’ells ni tampoc desijem que ells vinguen a instalar-se al nostre. Cadascu en sa casa i Deu en la de tots. I mes encara si tenim en conte que Catalunya i Valencia no tenen bona relacio, que no som pobles germans sino simplement veïns, i que juntar als dos pobles en una mateixa nacio sería com juntar a hutus i tutsis, a servis i croats, a israelians i palestins o a marroquins i saharauis. 2 + 2 no sempre son 4.
Catalunya viu de llengües inventades i de nacions imposibles. ¿En quin mon viviu els catalanufos? ¿Pero en serio penseu que els Païsus Imaginaris son viables? ¿Acas penseu que ERPV guanyarà les eleccions en Valencia alguna volta? ¿O que els tancs francesos es quedaran quets contemplant com mentres vosatres vos feu en la vostra anhelada Catalunya Nort (que per cert, en el mon real es diu Occitania)? Els Païsus Imaginaris no se faran mai de la vida, pero si se feren, anirien a la Guerra Civil el dia següent de naixer. ¿No vos doneu conte de que sería un estat inviable que s’autodestruiria? Checoslovaquia, URSS, Yugoslavia... Els estats que se fan de la nit al mati i en els quals els seus ciutadans no s’identifiquen acaben per desapareixer. I voleu que l’historia es repetixca una volta mes. En serio, mes vos valdria dedicar-vos a resoldre els vostres problemes (vivenda a preu imposible, tancament d’empreses, immigracio illegal...) en lloc de perdre el temps jugant al Risk.