Autor: Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d.)
És per això que els pancatalanistes basen la llengua en l´escrita, imposant com a "llengua dels valencians" la catalana de Fabra i l´Institut d´Estudis Catalans, prèviament "manipulada", i afirmant que és la llengua que els valencians hem perdut i nos cal "recuperar", i ho diuen inclús cientifics; i en açò reconeixen que el valencià i el català parlats, que són els autèntics, són diferents, i per açò la majoria dels valencians no entenen als catalans; que és la prova definitiva de qué dos llengües són diferents quan un parlant de cadascuna no s´entenen. Pero els pancatalanistes que afirmen que "la llengua dels valencians" és la catalana perqué cóm fan escriure als valencians, escrita resulta igual, ¿acceptarien davant la frase que he posat abans que el català i el castellà són la mateixa llengua? I no accepten açò, que és veritat, pero damunt no volen acceptar semblances en el castellà, que no és veritat; semblances que demostren les influències mútues pels motius que he donat, i que no es donen respecte a atres llengües, com francés, italià, etc..., per citar llengües també romàniques.
En "Retorn a la fidelitat valenciana" he posat un eixemple de les diferències entre valencià i català i que és l´Evangeli de la missa que acabava d´oir. És el text llatí, una traducció meua i el text d´una edició catalana. I entre el text valencià i el català -onze línies de quartilla a màquina-, hi ha més de xixanta diferències de les distintes classes. Perqué les diferències entre valencià i català són: De lèxic: per conservació de la paraula ibèrica, germànica, àrab, mossàrab. De procedència estrangera en adaptació pròpia o no. Per no ser el mateix ètim llatí. Morfològiques: diferència d´alguna lletra, lletra de mès o manco. Semàntiques: paraules de diferent accepció o més o manco accepcions en valencià. Fonètique, que son les més.
He dit que Fabra, en sa joventut, considerava impossible una unitat ortogràfica per a les llengües valenciana, mallorquina i catalana per ser contra natura, i davant lo que he expost es comprendrà perfectament que en aquells temps Fabra tenia tota la raó. I, no obstant, ara el català té una ortografia que no s´ajusta a la fonètica seua, i a l´aplicar dita ortografia al valencià encara queda moltissim més desajustada.
Vejam uns casos. Grafia TZ: Com s´explica en les instruccions només és adequada a la fonètica valenciana en unes quantes paraules. Grafies suprimides per Fabra Y i CH: absurda supressió i que crec que deu rectificar-se recuperant estes dos grafies que són necessàries, tradicionals i inclús clàssiques en la llengua valenciana; que una i atra s´han usat en la llengua fins sa primera catalanisació per les normes de Castelló; i que una i atra o una de les dos apareixen en les llengües més cultes. Per a convéncer-se de la necessitat de recuperar per a l´ortografia valenciana les grafies Y i CH, i vore l´absurditat de la seua alegre i inconscient supressió per Fabra, basta én estos dos eixemples, u per a cada grafia. Tenint la grafia Y s´eviten les paraules inventades, com l´actual adjectiu d´epopeia, que és epopeic, modificant la fonètica, puix que abans de Fabra i les normes de Castelló s´escrivia epopèyic. I tenint la grafia CH s´evita la confusió de la fonètica que puga tindre la grafia X quan no es coneix la paraula. Perqué ara es llig bé per conéixer la fonètica de la paraula, puix que en marxa i xapa, com es coneixen, els valencians pronuncien africada sorda; com els catalans occidentals, orientals i mallorquins pronuncien fricativa sorda; com fem els valencians en la paraula Xàtiva, perqué la coneixem: Pero si s´inventa una paraula, per eixemple xapif, ¿quina és la fonètica de la X? Abans de Fabra no hi havia confusió: per a l´africada sorda CH (chapa, marcha) i per a la fricativa sorda X (Xixona). Cal advertir que els catalans orientals, com qualsevol, consultant el diccionari Fabra, pot fer la comprovació, no tenen l´africat sort a principi de paraula sinó en la paraula Txecoslovàquia i sos derivats, i per això als valencians se´ls fa, des de les catalanisadores bases de Castelló, escriure esta paraula en TX inicial i totes les atres africades sordes én X, grafia que, a més, té també el fonema cs com en examen, o siga, tres fonemes per a una sola grafia. En canvi en esta absurda ortografia hi ha un fonema linguoalveolar sort que té cinc grafies: c, ç, s, ss, sc, segons la situació del fonema. No és precisament una ortografia senzilla. I com ací no tracte del canvi d´ortografia que crec necessari, no cal que pose més eixemples de la inadequació a la llengua valenciana de l´ortografia que ara s´usa, que és la catalana. Diferents ortografies corresponen a llengües diferents que, com la valenciana i la catalana, arriben a tindre ¡cinc! diferències fonètiques en una paraula que ara es vol dir que és igual en les dos: desorganisar en valencià i desorganitzar en català, i fent escriure als valencians també desorganitzar, passen com a iguals, quan en català la primera e és lo que abans de Fabra escrivien a els catalans, i que ara li diuen e neutra ("cientificament", vocal anterior mixta, no arrodonida); la o, en català és u ("cientificament", vocal posterior arrodonida amb la mínima obertura); la primera a és igual que la primera e; la s valenciana és consonant linguoalveolar fricativa sonora "cientificament", i la tz catalana és "cientificament" consonant linguoalveolar africada sonora; i la r en català és muda i en la gran majoria del valencià no. En una paraula ¡cinc diferències!, i "científiques" que és lo que val per als pancatalanistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario