jueves, 22 de octubre de 2015

LA INTER INTELIGIBILITAT DE LES LLENGÜES



Autor: Ramón


Lo difunt Eugenio Coseriu distingia entre dos conceptes de llengua, la "llengua funcional" i la "llengua històrica" (açò venia en els llibres de text del bachillerat) la llengua funcional és lo concepte llingüístic de llengua, en tota la seua puresa, i la llengua històrica és —seguint Coseriu, ya dic— un conjunt de llengües funcionals què per motius polítics / culturals / socials / històrics s'engloba dins d'un únic nom.

De fet, esta idea de dialecte, com a llengua funcional d'estatus inferior al d'una atra llengua funcional, abdós dins d'una llengua històrica, és poc llingüística.

S'ha proposat la inter inteligibilitat com lo punt a partir del qual podem considerar que dos llengües mantenen entre si relació de dialectes (yo preferisc parlar de "relació de dialectes", i no que una siga dialecte de l'atra)
Aixína, encara que es diga que lo català és un dialecte del valencià per uns, i al revés per atres, lo correcte és expressar que lo català i lo valencià mantenen relació de dialectes entre si.

D'atra banda, açò de la inter inteligibilitat no és tan clar com podria paréixer, perquè depén molt, per eixemple, del grau d'exposició prèvia dels parlants a l'atra llengua.

En lo passat s'han proposat sistemes per a mesurar numèricament lo grau de parentesc entre dos llengües, i a partir d'este, deduir si deu o no eixistir inter inteligibilitat. Es tracta d'un intent d'objectivació del tema segons lo qual, per cert, lo gallec i lo portugués mantindrien relació de dialectes entre ells i haurien de ser inter inteligibles ¿ho són?. ¿I lo castellà i lo portugués?

No em cap dubte que el sistema, aplicat al valencià i al català, determinaria una relació dialectal entre abdós, i inclús entre l'aranés i lo català, o l'occità i lo valencià, o lo mallorquí i l'aranés, ben entés que açò no significa que siguen la mateixa llengua. Evidentment no ho són.

Estem davant de dos llengües (funcionals, si es vol) distintes (de fet, llevándolo a l'extrem, allí on puguem senyalar una diferència podem separar dos llengües)

Som mosatros els que diem que a cert grau de parentesc entre llengües el cridem "dialectal", però això no canvia en absolut les llengües ni les seues relacions.

En definitiva, es diga que lo català és un dialecte del valencià, o que no ho és, o inclús que lo valencià és un dialecte del català, és una qüestió en part llingüística —perquè reconeix una relació de parentesc—, i en part política —perquè subordina una llengua a l'atra—, i és la part política, i no la realitat llingüística, lo que pot resultar molest (o gratificant, segons cada u) i lo motiu real d'estes interminables discussions.

Per tant, és la voluntat d'un poble la que determina les seues relacions. De qualsevol classe. Inclús les llingüístiques, i és així mateix un poble lo que determina la denominació de la seua llengua, la denominació de la seua cultura i la denominació del seu gentilici.
I els valencians, massivament, mayoritàriament, volem i parlem llengua valenciana, producte de la nostra ancestral cultura valenciana, perquè vam ser, som i serem per sempre, valencians.