Mostrando entradas con la etiqueta lengua valenciana. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta lengua valenciana. Mostrar todas las entradas

jueves, 4 de junio de 2020

¿BENDICIÓN O MALDICIÓN?


Per

Juan Vanrell Nadal

Som un mox escaldat. Años atrás, la creación del Instituto de Estudios Baleáricos me había "henchido de gozo". Hoy no me fío. ¿Será una trampa perversa o una nueva traición al mallorquín? ¿Será la patraña vil para sellar definitivamente que el balear es catalán? ¿Será una bendición o una maldición? Me hago estas preguntas basado en lo que está sucediendo en Valencia. Aunque existía la antigua y prestigiosa R.A.C.V., depositaria auténtica de la Lengua, Historia y Cultura del reino de Valencia, Zaplana creó en 2001 la Academia Valenciana de la Lengua. Vendió el invento como panacea definitiva y "consensuada" del conflicto lingüístico. A los "valencianistas" les aseguró que el nombre de valenciano era incuestionable: lo dice el Estatuto. A los "catalanistas" les prometió que era intocable la ley del "us del valencià". Esta ley hace oficial el "valencià normalitzat", el catalán unificado que se habla por igual en Cataluña, Valencia y Baleares. (Lerma y Ciscar, nov. de 1983). Es decir, dejó a todos contentos; pero, ben fotut al pueblo valenciano.
La A.V.L. va demostrando que su creación fue una estratagema política. Zaplana pensó que dando cuotas partidistas de representación y sueldos millonarios tendría sumiso al cotarro pancatalanista. Dócil lo ha tenido, pero inamovible en su obcecación (bien pagada) de que valenciano y mallorquín son variantes dialectales del catalán. Para ellos, la historia no es la que es, sino la que ellos quisieron que fuera.
El 19 de enero los señores Marí, I.E.C., y Luzón, U.I.B., en Canal 33 vinieron a repetir lo que Ciscar, ex conseller de Educación, Lapiedra, ex rector universitario, y Palomero, vicepresidente de la A.V.L., ya habían expuesto días antes en el Aula Magna de Valencia: la importancia, prestigio y supervivencia del valenciano y del balear dependían de su unidad incuestionable con el catalán. Su escisión sería nefasta. (¿Nefasta para quién?) Como soy duro de mollera quisiera que me explicaran cómo suprimiendo el valenciano y el mallorquín van a ser más conocidos y reconocidos. ¿Desapareciendo serán lenguas más prestigiosas y duraderas?...
Si el Instituto de Estudios baleáricos ha de seguir los dictados de las autoridades catalanistas, será una verdadera maldición para las Baleares que perderán para siempre su lengua. Su alma. Una lengua, dulce, bella y musical, hecha por sus propios habitantes a través de miles y miles de años. Esto sí que sería "nefasto" para la cultura balear.
Ahora bien, si este I.E.B. comienza a corregir los errores que por ignorancia, desidia o interés se han dado en nuestras maravillosas islas, entonces será una gran bendición. Los errores deben corregirse. En una carta pública al Sr. Matas, que la prensa mallorquina ha honrado con su silencio, contaba que el calendario romano corrigió un error de cálculo en 1582. Hay un caso curioso en la biografía de Santa Teresa de Avila. Murió el 2 de octubre y fue enterrada al día siguiente. Este día siguiente era el 15 de octubre, debido a mencionada corrección.
Será una bendición si defiende la verdad histórica de que catalán, valenciano y balear desde un mismo sustrato lingüístico milenario han elaborado su propia y personalísima habla. Por esto valencianos y mallorquines hablaban su lengua romanç valencià y romanç mallorquí, lo llama el doctor medievalista Gómez Bayarri, cuando los reconquistó Jaime I. Los mozárabes no eran mudos.
Si de verdad se vuelca en nuestra historia real (no la inventada), entonces el I.E.B. será una verdadera bendición para el pueblo balear, tan pacífico, tan honrado, tan confiado, tan antiguo, tan noble, tan sufrido. El Sr. Matas merecerá para siempre un puesto de gratitud en el corazón de cada buen mallorquín. En esta línea tendrá todo el apoyo de la Academia de la Lengua Balear. Yo, personalmente, cada día estoy más enamorado de mi tierra.


martes, 3 de marzo de 2020

¡¡¡PARLAR EN VALENCIÀ ES PARLAR EN CRISTIA!!!



Autor: Ferrer

El despreci dels hispanoparlants cap a la llengua d’Ausias March no coneix llimits. Primer, mos trobem en el cas de Xativa, a on la policia demana a un menor d’edat que s’identifique. Este ho fa en Valencià. La policia li diu que “parle en cristia”. El chicon torna a identificar-se en Valencià, puix sa documentacio està en eixe idioma i la policia se l’emporta detingut a comisaria. Detingut per fer us d’un dret amparat per l’Estatut i la llei.
Poc despres, el cas de Gandia. A un veï de Tavernes de la Valldigna li furten la cartera en Barcelona. Com que ha perdut la documentacio acodix a la comisaria de policia de Gandia –ciutat en que treballa- per a preguntar els requisits per a expedir un nou DNI. Al sentir-lo parlar en Valencià, la policia li contesta: “En castellà”. Cap dels policies volia parlar el Valencià. Al final li diuen que no l’atenen si no parla espanyol i ell endafat se’n va.
Mes tart toca Vilareal. Un regidor d’eixa ciutat vol denunciar en la comisaria que el seu fill ha segut apalissat per un grup de neonazis pero no li deixen presentar la denuncia en Valencià. “Si voste vol que li atenga deura parlar en castellà. En Valencià no li entenc” -diuen-. Fa nomes uns dies, el contertuli Juan Adriansens en un programa de la TVV de la qual cobra li contestà a un atre contertuli: “¡A mi em parles en cristia!”. En el sigle XXI.
Com a colofo final, la Policia Estatal Espanyola –si, novament ella- dete, i colpeja en les porres a un ciutada, Toni Siles, tan sols per fer us del seu dret a la llibertat d’expressio durant la manifestacio del 25 d’ Abril. Com que portava una Real Senyera “incitava a la violencia” segons la policia.
Novament la policia del costat dels catalanufos, els que donen vives a ETA i Terra Lliure. Els ho recordarem quan ETA torne a assassinar-los.
I tot aço quan encara tenim recent en la memoria el cas de Tony Cabban, regidor de l’ajuntament de Xabia que va dir en el periodic "The New Entertainer" que “encara que l’enten, per principis no contesta cap pregunta feta en Valencià en els plens”. O el cas d’eixa parella de valencians als que li negaren el dret d’adoptar chiquets tan sols perque nomes sabien parlar en Valencià. Quan si es una parella que nomes sap parlar castellà no passa res.
Nomes volia dir-los a estos maleducats tres coses. 1) El valencià es un idioma tan cristià com l’espanyol puix Valencia no es territori musulma. 2) Si tingueren un minim de cultura, respectarien una llengua –el Valencià- que tingue un Sigle d’ Or lliterari abans que l’espanyol. 3) Si tingueren un minim de decencia es molestarien en deprendre a parlar en Valencià en agraïment a la terra que els donà treball quan eren uns meseters morts de fam.

¡¡¡ANALFABETOS!!!

VICENT GINER BOIRA

 











Todos los diputados que han votado en contra de Lengua Valenciana diciendo que es la misma que la catalana, son una partida de analfabetos ignorantes.
Es principio universal de filología:
"que nada se puede derivar de lo que no existe ".
Y como la lengua catalana no existia asta 1326, según demostró el gran investigador Don Antonio Rubio Lluch, nadie puede negar que durante 124 años desde 1238 a 1362 el pueblo valenciano no podia hablar una lengua que aún no habia nacido.
Y eso no hay nadie que lo pueda negar. Por que tanto como admitir que durante 124 años los valencianos estuvieran mudos sin hablar esperando a que se inventaran la lengua catalana y para que no digan que yo me opongo a todo admito que durante esos 124 años en silencio sin hablar y mudos estuvieron las cuatro generaciones de valenciano que en esos años vivieron. Pero nadie me podra hacer creer que durante 124 años en silencio, sin hablar, estuvieran mudas las mujeres valencianas esperando que les crearan su lengua, porque esto es imposible. Toda vez que es contra natura.
Que no me vengan con filólogos comprados por el catalanismo. Yo invoco solamente un texto, el de Don Ramon Menéndez Pidal, quien dijo sin lugar a dudas "es la lengua valenciana la primera lengua Románica literaria de Europa, de cuyos clásicos no solo aprendieron los catalanes, sino los castellanos. ¿Quién se atreve a desmentir a Don Ramon Menéndez Pidal?.
Por eso no podemos admitir la mentira con que se quiere engañar al pueblo y España y recordemos a Unamuno cuando dijo "nada hay más pernicioso que la mentira por todos consentida". No consintamos esta mentira. Luchemos por defender la verdad somos valencianos y hablamos la lengua valenciana, la que usa el pueblo para si mismo, porque son los pueblos los que crean las lenguas y no los filólogos ni traidores.
A luchar sin parar. Como tenemos la razón podemos ir con la cara bien alta orgullosos de ellos.
Y eso es lo que debe

jueves, 17 de enero de 2019

7-11-2004: 600.000 PATRIOTES ES MANIFESTEN PER LA LLENGUA VALENCIANA

 

FERRER

 








ARTICUL


El 27 de Novembre de 2004 pasarà a l’historia. Algun dia els chiquets valencians estudiaran en els llibres de text que el poble valencià pati un genocidi cultural durant molt de temps, que l’imperialisme catalanufo –en la convivencia dels politics valencians- tractà d’exterminar la Llengua Valenciana i impondre el catala en el nostre païs. I estudiaran que el 27-11-2004 el poble es llançà als carrers a dir prou de tant de fascisme  catala i prou de ser una moneda de canvi entre Espanya i Catalunya. Els malintencionats diuen que la llengua ya no interessa a la gent, que el conflicte està superat, pero mes de 600.000 patriotes han acodit en defensa de l’identitat. 600.000 goles clamant: “¡Llengua Valenciana, mai catalana!”. Glorios. Apoteosic. El cel deu ser molt paregut ad aço.
El "Partido Popular" (PP) ha tractat de boicotejar la manifestacio a tota costa. Primer, minimisà sa incidencia a través de la manipulacio en "Canal Noi" i "Radio Noi". Segon, ha tractat de desactivar-la a través del manifest Broseta, un document redactat en catala que demana la defensa del nom de la llengua, que no de la llengua en si (es dir, en la practica diu que els valencians parlem catala pero que cal dir-li Valencià). Tercer, la policia local –controlada pel "Partido Popular"- ha rebaixat les sifres d’assistencia a 30.000 participants. Una dada tan fiable com a Pinocho i que es desmonta facilment; quan l’inici de la manifestacio ya havia arribat a la Plaça America el final de la manifestacio (que es trobava mes o manco per l’FNAC) encara no havia donat ni un pas.
Pero a pesar de tots els entrebancs la movilisacio del 27-N ha segut multitudinaria, exit rotunt i sense paliatius i cal donar l’enhorabona als seus promotors, la Federacio Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia i Coalicio Valenciana (CV) en Joan García Sentandreu al capdavant de tots ells. Ha segut tal l’exit de la manifestacio que el PP tremola i a Paquito Camps li cau la merda pel camal. Est acte ha servit per a fer vore que el poble no es tan meninfot, que està fart de catalanofascisme i que vol Idioma Valencià, i per a fer renaixer el valencianisme politic qual Au Fenix. En este cas de la ma de CV que ya prepara 60 seus locals, i candidatures per a la Generalitat i 300 ajuntaments. Si Deu vol, el catalanisme pot tindre data de caducitat en 2007.

31-11-04





¡¡¡ANALFABETOS!!!

VICENT GINER BOIRA

 







ARTÍCUL



Todos los diputados que han votado en contra de Lengua Valenciana diciendo que es la misma que la catalana, son una partida de analfabetos ignorantes.
Es principio universal de filología:
"que nada se puede derivar de lo que no existe ".
Y como la lengua catalana no existia asta 1326, según demostró el gran investigador Don Antonio Rubio Lluch, nadie puede negar que durante 124 años desde 1238 a 1362 el pueblo valenciano no podia hablar una lengua que aún no habia nacido.
Y eso no hay nadie que lo pueda negar. Por que tanto como admitir que durante 124 años los valencianos estuvieran mudos sin hablar esperando a que se inventaran la lengua catalana y para que no digan que yo me opongo a todo admito que durante esos 124 años en silencio sin hablar y mudos estuvieron las cuatro generaciones de valenciano que en esos años vivieron. Pero nadie me podra hacer creer que durante 124 años en silencio, sin hablar, estuvieran mudas las mujeres valencianas esperando que les crearan su lengua, porque esto es imposible. Toda vez que es contra natura.
Que no me vengan con filólogos comprados por el catalanismo. Yo invoco solamente un texto, el de Don Ramon Menéndez Pidal, quien dijo sin lugar a dudas "es la lengua valenciana la primera lengua Románica literaria de Europa, de cuyos clásicos no solo aprendieron los catalanes, sino los castellanos. ¿Quién se atreve a desmentir a Don Ramon Menéndez Pidal?.
Por eso no podemos admitir la mentira con que se quiere engañar al pueblo y España y recordemos a Unamuno cuando dijo "nada hay más pernicioso que la mentira por todos consentida". No consintamos esta mentira. Luchemos por defender la verdad somos valencianos y hablamos la lengua valenciana, la que usa el pueblo para si mismo, porque son los pueblos los que crean las lenguas y no los filólogos ni traidores.
A luchar sin parar. Como tenemos la razón podemos ir con la cara bien alta orgullosos de ellos.
Y eso es lo que debe


martes, 25 de septiembre de 2018

¡YA ESTÀ BE!


Autor de l'articul: Joan Costa i Catala

Resulta que en una hipotetica Espanya de l’any dos mil cinccents, on les diferents regions autonomiques havien adquirit molta força i la periferia dominava sobre el centre provincià i rural, l’antiga llengua oficial havia anat perdent prestigi i havia quedat a poc a poc reduïda a un parlar casolà i familiar. Despres de l’unificacio d’Europa, quatrecents anys en arrere, s’havia anat imponent com a llengua comu i oficial l’europlà, que alternava més o menys pacificament ab les diferents llengües evolucionades que es parlaven per alla en torn a l’any dos mil en les diferents provincies europees.

Un sigle abans, en el dos mil quatrecents, s’havia descobert un nou element, derivat dels residus minerals de les ya casi agotades mines de carbo, el qual era essencial per a les noves tecnologies punta de la navegacio interplanetaria.

L’antic Principat d’Asturies conegue aixi una prosperitat mai ensomiada. El bable reviscolà de pronte. Als chiquets se’ls posava noms com Pelayo, Favila, Fruela, Ortunyo. S’escomençà a parlar de la “nacio asturiana” i de la llengua bable, una de les més antigues d’Europa. S’especulava si tot hauria començat ya mil huitcents anys abans, a rel d’una gran batalla que tingue lloc en Covadonga i que marcaria el naiximent i expansio asturiana ab la repoblacio de la messeta, portant ad esta la llengua del Principat. La major part de la documentacio del bable s’havia “perdut”, pero en l’archiu de l’Ajuntament d’Oviedo s’havia trobat una resposta, datada en 1987, a l’Ajuntament de Barcelona, acusant rebuda d’una carta, lo qual demostrava les amples relacions que en eixe temps tenia el Principat d’Asturies ab el restant de la peninsula. Un examen detingut d’este breu pero precios decument evidenciava no solament l’originalitat del llenguage, sino l’existencia d’una llengua ya formada de molts sigles.

Els historiadors asturians trobaren forts indicis d’una confederacio astur-lleonesa, regida per la Casa Real d’Asturies, que incorporaria més tart el condat de Castella, convertit pronte en regne. La Casa Real d’Asturies acabaria la reconquista de tot el cos central i sur peninsular i, despres de l’incorporacio d’Arago, reinaria en tota la peninsula alla per les darreries del sigle XV, i la llengua bable, que s’havia anat estenent a tot el territori conquistat, coneixeria en el sigle XVI el seu Sigle d’Or.

No cabia dubte de l’influencia definitiva del bable sobre la llengua parlada, en Lleo i en el païs castellà primer, i despres en tots els territoris conquistats. Cervantes, Lope de Vega, Calderon i atres molts més, son els grans classics del Bable, natiu dels Països Asturians, on es parlen diverses modalitats, variants o dialectes de la Llengua Bable

En el sigle XVI, Madrit, devinguda capital del Païs Castella, es la ciutat hegemonica de la peninsula i resulta llogic que foren castellans la gran majoria dels autors d’este periode de les lletres autoctones. No pot estranyar que els escritors de Madrit, satisfets de la seua ciutat i regne, es complagueren en anomenar “llengua castellana” al seu idioma, demoninacio que un sigle abans alternava encara en la de “romanç”. A pesar d’esta diversitat de denominacions (castella, estremeny, andaluç, murcià, etc) en tot el domini llingüistic bable hi havia consciencia de l’unitat idiomatica...

Qualsevol paregut d’esta historia futurista ab la realitat del sigle XX, referida al Païs Catala i al Regne de Valencia, no es pura casualitat. El poble valencià està fart de tanta pendoneria i de que, a la tragala, el vullguen fer combregar en estes rodes de moli. Està fart de que li regategen la seua denominacio secular i de que, a pesar dels flamants Estatuts d’Autonomia, repetixquen constantment, inclus en els mateixos documents oficials, una denominacio de quatre dies, que careix de tradicio i tendix a subordinar-lo a una atra regio. Està fart de que li furten, a cara descoberta i en tota la barra del mon, no solament el nom sino el contingut de sa propia llengua i lliteratura, per a incloure’ls en el bable-catala. Està fart de vore com eixe cau de sectarisme en que s’ha convertit l’Universitat de Valencia recaneja tot lo que pot i més alla de lo permes en coses que afecten intrinsecament a l’identitat valenciana, davant de la passivitat, quan no complaença, d’unes autoritats que es diuen valencianes pero que no ho demostren en res. Està fart de que imponguen en les escoles als chiquets una llengua que els resulta tan estranya i forastera com el mateix castella, i que damunt diguen que es l’expressio culta de la llengua que es parla en Valencia, pero que no té nom de valenciana. Està fart de tanta intromissio i colonialisme cultural, que son la mateixa negacio de tot lo que es autenticament valencià.

¡Ya està be!

xt-indent: 14.2pt'>Se burlan de nosotros, y ninguna autoridad alzará la  voz contra los sapos que nos obliga a tragar la mafia catalanera.


trucant avui al Concurs. Comptem amb la seva participació".



                                                  Las Provincias 20 de Noviembre de 1996

VIVENCIES, EN VEU ALTA"

Manuel Casaña Taroncher

"Vivencies, en veu alta", no en boqueta de conill, es unb llibre de Francisco Blasco Urios escrit en gran sinseritat i per noblea de sentiments. Ah, i tambe seguint les normes del Puig, les de la RACV, es dir, que ni preten ser catalaner ni espera obtimdre les bendiccions dels cientifics "normalitzaors" de l'IEC.
Llibre que recomane lleguir, per a que el Valencia puga coneixer-es millor.
L'autor despres d'haver treballat molt en la vida, d'haver recorregut gran part del mon, de tractar en molta gent, dadmirar lo bo de cada u, i saber que de roïn tambe podem albergar un poc tots, es quan es posà a reflexionar, a pensar en el sen poble, en els seus païsans i nos editá este recull de vivencies; sement pera ser sembrada en el solc de la nostra terra que puga fructificar. Es, puix, llibre didactic.
No es de simple narrativa fabuladora, per a llegir-lo i passar el temps. Servix per a reflexionar meditar, ya que lo que l'autor desija no es criticar per criticar sino poder conseguir ser mes de lo que som. Per arribar ad aixo, solament hi ha que ficarse-ho, primer, en el cap.
Qualitats nos en sobren. Pero no hi ha que ser timits, ni arrogants, simplement mamprenedors i aço, ausades que ho som tots el valencians: industrials, comerciants i llauradors. Clar que devem tindre eixa conciencia de fer, lo que fem cada volta en major perfeccio.
Cosa que tambe els podria incomodar als del Nort o ad aquelles que sent d'açi es torben quan demanen els llauradors aigua de l'Ebre per a la nostra Comunitat.
Una de les coses que apunta el autor es en la possibilitat d'acabar en el menimfotisme, com tambe en la pressa del pensat i fet perque les corruixes en la faena no mai porten cosa bona; com la brutea dels carrer, despres de festes; o el detall personal de donar la paraula i no complir-la, quan des de sempre l'home valencia feya tractes de paraula i esta era sagrada. ¿Qué nos ha passat, que ya no es igual? Aixina que, poquet a poquet, va pegant un repas a la mala puntualitat, que en general, tenim els valencians a l'assistir a un acte, siga este concert, conferencia o soterrar; al soroll que armem en un cafe, en una boda, en el tren, en lautobus, sense fer falta ninguna.
Per a la fi, arribar al coneiximent de la nostra llengua, ya que a mes d'u l'importa un pimento que s'estudie el catala, el castella, i el valencia, no.
Per a valer a Valencia, comenta l'autor, hi Ha que començar per voler al teu idioma. Estudian-lo, manifestes el teu amor.
Autor que ya de chicotet parlava, sempre, en valencia, pero per necessitats de faena, va tindre que dominar el castella, el frances, l'angles i l'alema, i es ara, ya en la madurea de la seua vida, quan pensa que falta feya -i ningu li ho havia dit abans - estudiar el propi idioma. Aixo ha fet i mos convida a fero-ho:
"Confesse honestament que en lo relatiu a l'idioma valenciá - lo mes prop i natural per excelencia al meu entorn- per que el parli des del mateix breçol i fins hui, dic que ni m'havia interessat per ell ni el coneixia, ni tan sols l'havia llegit de forma seria.
Jamai tingui la força de voluntat suficient per adentrar-me ni en la llectura d'un sol llibre... Naturalment, perque ningu mai m'ho ensenyá quan degue fer-ho en l'escola".
Pero la veritat es que desde fa uns 12 anys 1'autor pensa que "encara es hora de coneixer í fruir la nostra llengua.. parlant-la, llegint-la i escrivint-la.
No es treball facil, pero val la pena intentar-ho" Despres, de coneixer estes vivencies, crec que moltes coses que prenim a chança es podrien agafar en serio. I per supost, com diu F. Blasco, millorar.


VERGÜENZA


Autor: Joan Ignaci Culla

Se ha confirmado lo que muchos ya sabíamos y llevábamos años denunciando. La lengua valenciana ha sido aniquilada por una institución que nació, simple y llanamente, para llevar a cabo este propósito.
La AVL, creada por Zaplana en virtud de un pacto con Pujol, tuvo desde sus inicios el oscuro objetivo de dinamitar desde dentro los cimientos del hecho cultural valenciano, ya que desde fuera no se había conseguido. Macabra, y sin embargo, brillante idea la de crear una institución que alejara del gobierno zaplanista la responsabilidad de lidiar con el problema valenciano (nunca he entendido la insensata y estúpida jugada del primer gobierno del Partido Popular, que vio en nuestro idioma un estorbo más que un signo de fortaleza cultural).
 Bien pensado, por cierto, que una institución en principio ideada para la promoción de nuestro valores, es decir, disfrazada con piel de cordero, empezara su labor corrosiva con el apoyo de, se supone, todas la fuerzas políticas. No fue así, claro. En el pesebre de la AVL, al amparo de unos sueldos millonarios, se fueron reuniendo los personajillos más catalanistas de nuestra sociedad, mientras se relamían de gusto pensando en el momento en el que asestarían el golpe de gracia a la lengua valenciana. Y ahora, por fin, pueden abrazar sin ningún impedimento y entregarse de rodillas si así lo piden los hermanos del norte (y entregarnos a todos, claro) a la causa de la unidad de la lengua. ¿Por qué no hablamos con esos hermanos de la unidad del agua?
 
 Se ha culminado la tarea que comenzara el PSPV y continuara el PP gracias a la labor de la AVL. El valenciano ya no existe en Europa y ya no existe en España. Y Camps nos dice desde TVV, casi con lágrimas en los ojos, que los valencianos sabemos lo que hablamos y que con eso es suficiente. Fue su partido quien creó la AVL y es su partido el que está en el gobierno y no defiende nuestros intereses. El que gobierna no debe llorar en su tierra, debe gritar en los foros, nacionales e internacionales, donde se debaten asuntos que afecten a sus ciudadanos.
 Ya no importan ocho siglos de tradición literaria propia (¿qué dialecto tiene una historia tan vasta e insigne? ¿la tiene el catalán, por cierto?), ni el reconocimiento que infinidad de autores -entre ellos Cervantes- hicieron de nuestra lengua. Tampoco importa que el pueblo valenciano, históricamente haya dicho hablar valenciano. Ni que se nos reconozca la oficialidad de nuestro idioma en el Estatuto y la Constitución. Ha triunfado el mercantilismo de las editoriales catalanas y en la cara de muchos intelectuales ¿valencianos? se dibuja ya la vergüenza de haber callado una y otra vez lo que su corazón y mente pensaban. Ya es tarde, unos por insidia y otros por abrazarse a lo políticamente correcto, es decir, por cobardía, han sellado la muerte del valenciano. ¡Abracemos, pues, la unidad de la lengua!
 
 Pero, ¿y ahora qué? ¿Se ha conseguido la paz social tan cacareada por el Partido Popular cuando se creó el nido de víboras de la AVL? En mi opinión, los mal llamados progresistas y bien llamados catalanistas, y los valencianos con algún poder de decisión que han optado por ser políticamentecorrectos han traído la vergüenza a estas tierras.
 Me avergüenzo de que haya individuos que cobren un sueldo millonario gracias a los impuestos que pagamos todos los valencianos y utilicen esa situación privilegiada para acabar con los valores de quienes les pagan. Me avergüenzo de nuestros políticos, de todos ellos, cobardes e incapaces de defender lo propio, que sacan provecho de los buenos sentimientos del pueblo para traicionar su confianza. Me avergüenzo de los valencianos que persisten en su ceguera y apoyan a unos y otros, y señalan con el dedo a los que defendemos la historia de nuestra tierra acusándonos de radicales. Me avergüenzo, sobre todo, de ese silencio atronador de los que tienen oportunidad de hacer o decir algo y reservan sus sentimientos para las tertulias de café. Y lo que es peor, comienzo a avergonzarme de un pueblo que es el mío que, pase lo que pase, agacha la cabeza y, al final, no pasa nada.


VALENCIANO, TRANSMISIÓN ORAL


   Joan Benet

   Yo soc castellaparlant, puix el meu entorn sempre lo ha segut. Des d'un temps arrere, m'he interesat molt molt per la llengua valenciana, per la seua situacio actual i m'he donat conter de que realment esta pijor de lo que yo creïa, i realment creïa que estava mal.

   Començi a indagar en lo tema i he arribat a la conclusio de que el valencià que usa l'administracio publica per imposicio llegal i per extensio totes les entitats que reben fondos publics no es lo que realment desija lo poble valencià, sobre tot els valenciaparlants de tota la vida, aixina que me posi a buscar en els barris periferics al meu, persones que parlaren valencià, pero no el valencià que ensenyen en els centres escolars, sino el valencià que es depren per transsmisio oral, me posi a buscar eixe tipo de persones que sempre han escoltat parlar valencià en les seues cases, i han arribat ha parlar-ho sense tindre que estudiar filologia catalana, i mai han esperat un diploma per saber comunicar-se en els demes en la seua llengua materna.

   Curiosament trobi mes persones de les que hagi esperat trobar, puix la zona de Valencia a on viu està extremadament castellanisada.

   Quan me posi a parlar en eixes persones, a quines no coneixia, me presenti com a amic i inici conversacions fabes que arribaren en molts casos a ser grans conversacions. A totes elles em dirigi a ells en castellà, no puc fer-ho d'una atra manera, i tots tingueren l'amabilitat i la cortesia de parlar en mi en castellà.

   La major part d'ells coincidiren en que el valencià es parla en assiduïtat inclos en les zones eminentement castellanisades com a lo es la meua. Tambe coincidiren en que esta mes estés de lo que pot pareixer en un principi, encara que, tambe saben que per a tindre perfecta comunicacio en tots sense por a equivocar-se, deuen usar el castellà, encara que el valencià siga sent la llengua en la que es senten mes comodos.

   Tambe coincidiren la majoria, per no dir tots, en que el valencià que s'està ensenyant hui en dia en les escoles, no es valencià, sino català, (i no puc posar aci lo que em digueren despres), lo que si puc posar aci es que la majoria d'estes persones, les quals passaven casi totes dels cinquanta, l'ensenyen als seus fills i nets les diferencies entre el valencià i el català.

   Aço amics meus, no es bo, com a tots sabem o intuim. Lo govern valencià en la seua politica de catalanisar tot quant esta al seu voltant, i no preservar lo que realment la gent sent com a seu, lo que està conseguint es un resultat totalment opost, està conseguint de forma unanim per tot lo poble valencià, una aversio de dimensions desproporcionades cap a tot lo català, no a soles davant la llengua, i lo que tambe esta conseguint es la formacio, casi en la clandestinitat, d'una cultura llingüistica paralela a l'oficial, la cultura del valencià de Valencia.

   Tenim que, per una banda l'escola esta ensenyant català, els chiquets lo deprenen i l'usan en eixe entorn per imposicio llegal, per ad ells es a soles una assignatura mes per que no conta en el recolzament patern, per eixe motiu, quan finalisen la seua jornada escolar, els seus sers  valenciaparlants mes proxims els ensenyen el verdader valencià, en lo que s'identifiquen, en lo que tots els esforços per catalanisar-mos no ha arribat i no crec que ho faça mai, al cor dels valencians, aixina que el verdader valencià, lo que tots mosatros estariem disposts a abraçar si lo govern valencià obri els ulls i estiguera dispost ha implantar-ho, se està transmetent oralment de pares a fills, gracies a lo que, l'idioma valencià perdura i perdurara.

   Despres estan els chiquets que com a en el meu cas i en el de totes les persones del meu entorn, son castellaparlants, l'assignatura de valencià no te continuitat en lo llar o en les relacions socials i d'eixe modo, pronte se'ls oblidarà al igual que s'oblida qual es lo riu mes llarc. Si no existira cap tipo de polemica sobre lo tema, molts dels que ara soms castellaparlants seriem mes propensos a deprendre valencià, per que d'u o d'un atre modo mos hauria identificar-mos en la nostra terra. De tots modos yo he possat tot el meu empenyorament en deprendre-lo, pero el reglat mediant les normes d'El Puig.

   De tots modos, aci queden expostes les meues reflexions, a soles em quede afegir que lo problema sobre  el valencià-català, pareix tindre dificil solucio i un caracter sumament politic, segurament en mes interessos creats dels que puga imaginar, i lo tema llingüistic, etimologic, filologic, etic, huma... simplement pareix quedar relegat a un segon o tercer pla. Potser que algun dia arribe una persona que torne a posar les coses en el seu lloc, fins a que eixe dia arribe, esperem que no consiguen incloure lo terme català dins de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

   Dins d'uns mesos, espere poder comunicar-me en tots en el valencià regulat per les normes d'El Puig.

   ¡Vixca Valencia.!

VALENCIANO IDIOMA NEGADO EN EUROPA POR EL IMPERIALISMO PANCATALAN


AUTOR: VALENCIÀ D'ELIG
 (Nomes versio en Castellà · Solo versión en Castellano)


 Los catalanes (sus gobiernos e instituciones) llevan ya muchos decenios en la empresa de construir una "nación/estado/corona/imperio catalán" basándose primordialmente en la mentira y en la manipulación historico-política y socio-lingüística.
 El pueblo Valenciano y todo su patrimonio lingüístico, histórico y socio-cultural està siendo vilipendiado y expoliado de manera constante y premeditada por el imperialismo pan/catalanista que lo pretende hacer suyo negando la singularidad de la Lengua Valenciana, la valencianidad de sus escritores clásicos y el carácter de nacionalidad histórica del Reino de Valencia, entre otros asuntos.
 La finalidad del colonialismo absorcionista catalán es "engullir" al idioma Valenciano dentro del Catalán para, desde la "unificación lingüística catalana" reclamar unos jamás existentes "Països catalans" (hoy día rebautizados como "Eurorregión") y lograr, de esa forma, un mayor peso político en sus reivindicaciones separatistas del Estado Español.
 Esto es algo que se entiende a la perfección al saber que el nacionalismo expansionista catalán basa todo su discurso en la trasnochada consigna: "UNA lengua (catalana), UNA nación (catalana)".

  Así pues, se puede advertir fácilmente como la maquinaria imperialista pancatalana lucha por introducirse y controlar los centros de decisión social, cultural y política con la clara finalidad de manipular los ámbitos de poder en su propio beneficio.

 Muestra de todo ello lo tenemos en el informe "Euromosaic". Un informe sobre las lenguas minoritarias de la Unión Europea (entre las que se encuentra el idioma Valenciano) que sirve como documento de consulta y referencia en dicho tema a los distintos paises miembros de la Unión Europea. ( http://www.uoc.edu/euromosaic/web/homect/index1.html )

 Los informes, de "Euromosaic", correspondientes al idioma Valenciano fueron elaborados por el "Institut de Sociolingüística Catalana" de Barcelona, con participación de la "Universidad Oberta de Catalunya" y el "Departament de Cultura de la Generalitat Catalana" sin participación alguna de la Generalitat Valenciana o sus instituciones. Los trabajos se presentaron solamente en catalàn, inglés y francés. Siendo significativo el que la única dirección de correo electrónico de contacto de "Euromosaic" corresponda a un apartado de la Generalitat de Catalunya.

 A continuación se reproducen fragmentos del informe para la Lengua Valencia (realizado por el "Institut de Sociolingüística Catalana") que dejan ver a toda luces la descarada manipulación y falsedad de la que hacen uso catalanistas y pancatalanistas para hacer creer a través de la mentira y el engaño que el idioma Valenciano y el catalán son el mismo, cuando ésto es completamente falso.

 EL CATALÀ AL PAÍS VALENCIÀ
 http://www.uoc.es/euromosaic/web/document/catala/ca/i2/i2.html (informe completo)
 Institut de Sociolingüística Catalana

 1.3 ESTATUT JURÍDIC I POLÍTICA OFFICIAL

 El CATALÀ i el castellà són les dues llengües OFICIALS del País Valencià d'acord amb el que estableix l'ESTATUT D'AUTONOMIA de 1982.

 2.1 ENSENYAMENT
...la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià estableix que el CATALÀ i el castellà són matèria d'estudi obligatori a tots els nivells educatius...
...A preescolar, primària i primer cicle de secundària, el CATALÀ és la llengua principal de l'ensenyament en alguns centres...

 2.2 AUTORITATS JUDICIALS
 Tot i que el CATALÀ sigui oficial, el seu ús és pràcticament nul en aquest àmbit...
...Els textos redactats en CATALÀ són plenament vàlids segons la llei de 1983...
...Les lleis del parlament valencià es publiquen en doble versió, CATALANA i castellana...

 2.3. AUTORITATS I SERVEIS PÚBLICS
...la Generalitat Valenciana va crear al 1989 la Direcció General de Política Lingüística, organisme que ha posat en marxa un pla estratègic per a la promoció del CATALÀ...
...Excepte alguns serveis com ara les oficines del govern civil, la policia, etc., l'ús del CATALÀ és normalement ben acceptat...

 1.2 HISTÒRIA GENERAL DEL CATALÀ I DE LA REGIÓ
...al segle XV València va conèixer l'apogeu del seu esplendor cultural i lingüístic, i donà importants escriptors a la cultura CATALANA (com per exemple, Ausiàs March i Jordi de Sant Jordi...

 2.4 MITJANS DE COMUNICACIÓ I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
...Canal 9 Ràdio, l'emissora de la Generalitat Valenciana...emet totalment en CATALÀ...
...Canal 9 TVV és una televisió pública...Aproximadament el 60% dels programes són en CATALÀ...

2.5. PRODUCCIÓ I INDÚSTRIES CULTURALS
De més a més, moltes festes populars es desenvolupen en CATALÀ: festes majors, Moros i cristians, Falles, representacions teatrals per la Sant Vicent, Misteri d'Elx, etc...

 2.6. EL SECTOR SOCIOECONÒMIC
 El coneixement del CATALÀ no és pràcticament mai una condició exigida per accedir a un lloc de treball, excepte els d'atenció al públic...

 2.7 ÚS FAMILIAL I SOCIAL DE LA LLENGUA
 Fora de les grans ciutats, la majoria dels pares parlen CATALÀ amb els seus fills...

 3 CONCLUSIÓ
 El CATALÀ té aparentment un alt grau de legitimització en la regió atès que disposa d'un bon nombre de disposicions legislatives...



 Sería conveniente ahora, tras haber presentado una pequeña, pero ilustrativa parte del contenido del informe "Euromosaic" (realizado por el "Institut de Sociolingüística Catalana" de Barcelona), conocer que es lo que dice acerca del idioma Valenciano el "Informe sobre la aplicación en España de la Carta europea de Lenguas Regionales y Minoritarias" 2002 (pinchar aquí)(MIN-LANG/PR (2002) 7 espagnol) recogido por el "Consejo de Europa":


 2. ENUMERACIÓN de las LENGUAS Regionales o Minoritarias habladas en ESPAÑA (I. SECCIÓN PRELIMINAR)(pinchar aquí):

 A efectos de lo establecido en la Carta Europea de Lenguas Regionales o Minoritarias, y de acuerdo con el nivel de protección legal existente en la Constitución española y en los Estatutos de Autonomía...

 1. IDIOMAS QUE SON COOFICIALES, junto con el castellano o español, en sus respectivos territorios y de acuerdo con lo establecido en los correspondientes Estatutos de Autonomía. Son los siguientes:

- Estatuto de Autonomía del País Vasco : el euskera o vascuence
- Estatuto de Autonomía de Cataluña : el CATALÁN
- Estatuto de Autonomía de Galicia : el gallego
- ESTAUTO DE AUTONOMIA de la COMUNIDAD VALENCIANA : el VALENCIANO
- Ley Orgánica de Reintegración y Amejoramiento del Fuero de Navarra : el euskera o vascuence
- Estatuto de Autonomía de las Illes Balears : el CATALÁN


 1. Instrumentos y Disposiciones Jurídicas para la Aplicación de la Carta (II. PRIMERA PARTE)(pinchar aquí).
 2.4. Comunidad Valenciana.

- ESTATUTO DE AUTONOMÍA de la COMUNIDAD VALENCIANA, aprobado mediante Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio:
 Art. 7º: Uno. LOS DOS IDIOMAS OFICIALES de la Comunidad Autónoma son el VALENCIANO y el castellano. Todos tienen derecho a conocerlos y usarlos.
 Dos. La Generalidad Valenciana garantizará el uso normal y OFICIAL de las DOS lenguas y adoptará las medidas necesarias para asegurar su conocimiento.
...
 Cuatro. Se otorgará especial protección y respeto a la recuperación del VALENCIANO.
 Cinco. La ley establecerá los criterios de aplicación de la LENGUA PROPIA en al Administración y en la enseñanza.
...

 6. Medidas adoptadas para mejorar el Conocimiento de la Carta.

...el cuadro general de protección de las lenguas regionales y minoritarias establecido en la CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA de 1978 y en los ESTATUTOS DE AUTONOMÍA coincide, en grandes líneas, con el nivel de protección que para estas lenguas prevé la Carta Europea de Lenguas Regionales y Minoritarias, por lo que el cumplimiento de la Carta no exige que España adopte nuevas normas o medidas que no se encuentren ya previstas en su ordenamiento jurídico con carácter anterior a la ratificación de la Carta.

 Por otro lado, la condición de "IDIOMAS COOFICIALES" que se les atribuye en la CONSTITUCIÓN y en los ESTATUTOS, suministra a sus usuarios una pluralidad de instrumentos jurídicos para hacer efectivo su derecho a emplear estos idiomas en la vida diaria; y, a estos efectos, la protección jurisdiccional se ha mostrado en líneas generales como efectiva.



 De todo lo expuesto resulta evidente que el informe "Euromosaic", por evidente manipulación socio-lingüística y falsedad manifiesta hacia el marco legal establecido, no se adecua en absoluto a la realidad lingüística o socio-política Valenciana.
 Se trata, simple y llanamente de una falsedad malintencionada más del nacionalismo colonialista catalán con la que se pretende dar soporte a las fraudulentas tesis lingüísticas que maneja; las cuales, teniendo como base la mentira y la manipulación, niegan la identidad propia y diferenciada del patrimonio lingüístico Valenciano, presentándolo inadecuadamente como Catalán.

 Queda patente, pues, que el informe "Euromosaic" por su manipulación y falsedad no puede continuar siendo obra de consulta y referencia ni para la Unión Europea, ni para nadie que pudiera acceder a él a través de Internet u otro medio, debiendo ser retirado inmediatamente de la circulación y substituido por otro trabajo que disponga del rigor, la exactitud y la imparcialidad que le corresponde.

 Evidentemente ese nuevo informe tendrá que ser elaborado por una institución que demuestre el conocimiento apropiado de la realidad socio-lingüistica Valenciana y no por la manipuladora institución catalana que lo ha hecho (favoreciendo las consignas partidistas del nacionalismo expansionista pan/catalán) y a la que se la deberían pedir responsabilidades por vía judicial en todos aquellos casos en que haya transgredido los derechos lingüísticos propios Valencianos y el orden constitucional vigente.






 
  


lunes, 30 de abril de 2018

VALENCIÀ, PORTOGUES, CASTELLA i OCCITÀ


Blai Vazquez i Garcia.Pinedo, poble de la Nacio Valenciana
Les llengues romaniques peninsulars originaries naixcudes en l'edat mijason tres: el valencià, el castellà i el portogues. De la segregacio encatalunya i galicia del l'occità i el portogues, respectivament, naixenen el segle XIX el català i el gallec, coincidint en el periodo derenaiximent valencià. Frut del nacionalisme imperialiste pancatalaniste,es declara oficial el català en Balears a finals del segle XX que, juntal vasc, dona per resultat els cinc idiomes que en l'actualitat es tenenper oficials en l'estat espanyol

Les tres lengues romaniques originaries de la península es formen en elmateix eix peninsular, procedint directament del llati vulgar mantingutdurant la dominacio arap, i no per l'importacio de llengues dels quis'encarregaren de frenar l'avanç sarraï en la marca hispanicacarlovingia.

En Portugal surgix en identidad propia la llengua portoguesa. Elportogués procedix del llatín vulgar o ramanç. Els inicis de lalliteratura portoguesa daten del segle XIII. El portogués se pareix molt al castellà i, a pesar de les diferencies gramaticals, fonetiques ilexiques que les separen, abdos llengues s'entenen. El lexic delportogues conté algun celtisme i, com el valencià i el castellà, gran numero d'arabismes, helenismes i aportacions d'orige fenici icartagines. La base de la llengua portoguesa moderna i culta laconfigura el dialecte de Lisboa.

La llengua castellana naix en identitat propia en Castella. El castellàtambe procedix del llati vulgar o romanç. En la castella del segle X yaapareixen anotacions romançs en els textos en llati. Tambe baix eldomini arap de la peninsula iberica les comunitats cristianes parlavenmossarap, es a dir, la llengua romanç hertada de l'epoca anterior a laconquista musulmana, que mantingueren sense grans alteracions, be perafirmacio cultural que marcava la diferencia en les comunitats araps ijueua, be per falta de contacte en les evolucions que s'estavendesenrollant en els territoris cristians. En esta llengua s'escriuenalguns dels primers poemes lirics romançs, composicions escrites enalfabet arap o hebreu, pero que transcrites corresponen a una llenguaarabic-romanica. Finalment, el primer pas per a convertir el castellà enla llengua oficial del regne de Castilla i Lleo el donà en el segle XIIIAlfonsX, que manà compondre en romanç, i no en llati, las grans obres historiques, astronomiques i llegals contemporanees.

En Valencia, naix en identitat propia l'idioma valencià. El valenciànaix del baix llati o romanç puix els araps no imposaren la religiomussulmana a les poblacions iberiques conquistades; els cristians valencians pugueren conservar el lliure eixercici de cult, pero alcontinuar vinculats a s'antiga religio, se convertien en tributaris(dimmíes), sujectes al pagament d'imposts especials. Molts valencians, als qui el regim visigot havia privat de sons bens, optaren per laconverssio a l'Islam, lo que els conferia de forma automatica fruir del'estatut personal dels musulmans de naiximent.

Estos neomusulmans formaren els nucleus mes numerosos de la poblacio mussulmana, sobre toten el sur i l'est de la peninsula (Regne de Valencia) i eren coneguts enal-Andalus en el nom generic de musalima i sobre tot en el de muwalladun(muladins); pareix que el primer terme s'aplicava als conversospropiament dit i el segon a sons descendents. Els qui no vullguerenadoptar l'Islam i conservaren la religio cristiana foren cridatsmossaraps (de l'arap musta'rib). En quant als jueus valencians quehabitaven casi exclusivament en ciutats pugueren conservar el dret apracticar son cult, pero foren obligats a pagar els imposts especialsque recaien sobre tots els tributaris. Els araps no tenien lasuperioritat numerica suficient per a convertir sons inmenses conquistesen territoris de poblament; es limitaren, puix, a propagar la seuareligio un poc per totes parts, a exigir la arabisacio social de lespoblacions sometides a la seua autoritat i a formar els cuadros politics de cada un d'estos territoris. Finalment, el primer pas per a convertirla llengua valenciana en l'idioma oficial del Regne de Valencia fondonat per Jaume I de Valencia, Arago i Mallorca, qui manà compondre enromanç valencià, i no en llati, els Furs de la Ciutat i Regne deValencia.

La preponderancia cultural valenciana en els segles XIV i XV, gracies al'inmensitat dels Ausias March, els Roiç de Corell a, els Jaume Roig, els Gaçull, els Fenollar i atres cent mes, sempre senyalant que escribien"en llengua valenciana" o "idioma valencià", varen supondre el El segled'Or valencià, primer segle d'Or de les llengues romaniques, quan elcatalà vivia disolt dins del languedocià o provençal.

Frut d'eixe historic complexe d'inferioritat catalana front alsvalencians per no haver segut nacio, ni Senyera, ni tingut Furs, com elRegne de Valencia, ni haver tingut poesia en l'edat mija si no esusurpant als veïns, naix este nacionalisme irracional ,ahistoric iquimeric basat en l'odi que ha segut capaç de crear lobbies de pressiopolitica, mediatica i economica de fer nyuga en els terroristes ochantage al poder estatal. Lo que siga per tal de no despertar d'un somiilusori de la grandea que jamai han tingut.

Un salut fraternal, .


miércoles, 29 de noviembre de 2017

VALENCIÀ DE ELIG. LLENGUA MATERNA. LLENGUA DE ES ANTEPASSATS ILICITANS

 



La llengua Valenciana de Elig es la "llengua materna" de es ilicitans que durant sigles la han utilisat de manera primordial y quotidiana.
Se trata de un Valencià en caracteristiques propies y deferenciàes respecte a atres Valencians parlats en atres puestos de la Comunitat Valenciana.
Estes diferencies y senyes particulars han aplegat a ser interpretàes per algunes persones com malformacions del "correcte" Valencià; algo que ha donat peu a desafortunàes expresions del tipo: "en Elig se parla "mal" el Valencià" o paregúes.
Si be hay casos en es que axó podria ser cert, degut al fort proces de sustitució y corrupció llingüistica que està patint el Valencià autocton de Elig en es ultims decades, no es menos cert que en moltes ocasions lo que realment se està apuntant com "mal parlat" son senyes propies de la particular manera de parlar ilicitana, que son el resultat de una evolució llingüistica centenaria y que tenen una llarga tradició escrita o parlà en Elig.
Ademes, hay moltes senyes que manté el Valencià de Elig que son formes tradicionals y antigües del parlar valencià, es quals se han perdut en atres puestos de la Comunidat Valenciana.

Per desgracia, no tot el mon "ilustrat" compartix la matexa sensibilitat y criteri. Desde fa uns anys estem veent com desde diferents administracions y institucions culturals y educatives valencianes traten de imposar a la llengua Valenciana una norma unificaora artificiosa de caracter catalanista, que no se correspon en la pluralitat llingüistica valenciana y que obeíx mes a motius purament politics que a la realitat llingüistica de la societat valenciana.
Diéntlo de un atra manera: pretenen que la gent "parle" ajustantse a unes normes catalanistes, que no tenen res que vore en la manera de parlar propia valenciana, en conte de desarrollar unes normes que se ajusten a la manera natural y tradicional de parlar de es valencians.
Evidentement, si "mestres" y "professors" mos diuen a es "no ilustrats", una volta y un atra, que estem parlant "mal" el Valencià y que tenim que apendre el Valencià "cult" y "correcte", hay moltes probabilitats de que desarrollem un sentiment de culpa y inferioritat davant del suposat "analfabetisme parlat" de mosatros y que presionats per el insistent y repetitiu mensaje de conseguir exa teorica "purea" del idioma, acabem abandonant la llengua materna de mosatros a favor de una atra forastera.
Dita sustitució llingüistica anti-natura podria ilustràse dient que seria com si a algú se li diguera que te que canviar a sa mare per una dona forastera y desconegúa que mai li ha cuidat y que mai se ha preocupat de ell.

Per tant, en conte de avergonyímos per parlar el particular Valencià de Elig y sustituir es seues formes autoctones per atres estranyes o forasteres, hauríem de sentímos orgullosos de tindre, usar y potenciar una llengua Valenciana en senyes propies y particulars que son la essencia intima de la identitat de es ilicitans.




"Perill de desaparició del Valencià de Elig".
El Valencià de Elig, variant de la llengua valenciana usà per es ilicitans al menos desde la Edat Mija y que ha aplegat a la actualitat, se troba en estos moments en una situació de molta precarietat y gran perill de desaparició.
Son diferents es factors que afecten negativament al manteniment y pervivencia de la llengua valenciana de Elig. Principalment se podrien concretar en dos: la colonisació que desde antiu està fent el idioma castellà y , mes recentment, la sustitució de formes llingüistiques propies valencianes per atres catalanes que son estranyes al Valencià.
1) La colonisació del idioma castellà.
La expansió y colonisació del castellà sobre la llengua ilicitana (igual que sobre es demes llengües minoritaries de Espanya), es un fet historic, ben conegut, pero no per axó menos perjudicial y present.
Encara no fa molt de temps que Elig era una ciutat, per no dir "poble", en un numero de habitants reduit, la majoria de ells de families ilicitanes "de tota la vida", que utilisaven el Valencià com a llengua primordial y quotidiana.
No va ser hasta es anys 60-70 del sigle XX quan Elig començà a crexer demograficament a un ritme vertiginos producte de la inmigració de espanyols de llocs castellà-parlants que venien a la ciutat buscant un puesto de treball dins de la industria sabatera que se estava desarrollant en Elig.
Com a conseqüencia de este "implant" de població castellà-parlant, fet en un espai molt breu de temps y en cantitats molt altes (en comparació al numero de habitants naturals de Elig), se propicià el canvi del habit llingüistic tradicional ilicità, o siga, de parlar habitualment en Valencià, se passà a fé-ho en castellà.
Se hauria de dir que a tot axó va contribuir, y encara continua fent-ho en gran manera, la actitut discriminaóra, inconscient o no, de molts de estos castellà-parlants de cara al idioma propi de es ilicitans. La falta de sensibilitat de cara a la llengua parlà per es ilicitans per part de estos forasters se ha vist moltes voltes manifesta en frases dirigíes a es valencià-parlants del estil: "¡ Habla en cristiano !", lo que demostra el grau de intolerancia que algunes de estes persones tenen per la cultura y senyes de identitat diferenciàes de la societat ilicitana.
Poc a poc, tot este tipo de frases, carregàes de mensages subliminals despectius a la llengua de mosatros, han desarrollat en es ilicitans una molt baxa autoestima de cara a la seua llengua materna Valenciana, induíntmos a vórela com una llengua de categoria inferior a la castellana o de "paletos" y provocant en mosatros inclus la vergonya de fer us de ella.
2) La sustitució del Valencià a favor del català.
Part de la problematica en el castellà, anteriorment cità, va tindre com a causa la falta de un marc politic que afavoríra el us, protecció y foment de la llengua valenciana.
El anterior regim politic no reconexia oficialment atra llengua mes que la castellana, per lo que el proces educatiu, cultural y administratiu sempre se fea forçosament en castellà. Astó donaba peu a una concepció "monollingüista" del estat espanyol per part de es castellà-parlants "unicistes". Es quals sempre se havien caracterisat per no tindre moltes ganes de reconextre y aceptar una atra cosa que no fora una Espanya en la que se parlàra unica y exclusivament en castellà.
En el canvi de regim politic la llengua Valenciana pasà a ser reconeguda com a llengua oficial de la Comunitat Valenciana y , en teoria, se va posar en marcha el proces de recuperació del Valencià.
No obstant, decisions institucionals desafortunàes, a on obscurs interesos politics han privat mes que la propia realitat llingüistica valenciana, han fet que, lo que haguera pogut ser una oportunitat pa arreglar la situació de precarietat de la llengua Valenciana, se haiga convertit en un solapat intent de introducció del idioma català en es terres y llengua de es valencians. Algo que, en conte de ser positiu, "contaminaria" y desnaturalisaria el parlar de es valencians y podria posar el punt y final a la verdadera Llengua Valenciana.

Si som realistes vorem que el castellà mos ha colonisat a lo llarc de es sigles y no mos ha fet pedre la llengua valenciana. En tot cas el resultat ha segut que es valencians havem aplegat a ser bilingües, cosa que inclus mos pot ser de profit, ya que se trata de una riquea cultural que no tot el mon posseix. y si be el Valencià esta desprestigiat de cara al castellà y possiblement "contaminat" per éste, conseguir lo contrari y recuperar la seua "purea" no hauria de ser una empresa excessivament complicada savent potenciar es valors propis y verdaders del poble valencià.
En canvi, la introducció del català en la llengua valenciana pot resultar a la curta molt mes perniciosa y nefasta pal Valencià que la ocasionà per el castellà en tots es sigles que porta influenciànmos.

Degut al relatiu paregut llingüistic que presenta el idioma català en el Valencià, cosa que se dona en menor grau entre el castellà y el Valencià, una persona valenciana al que el sistema educatiu la haiga "instruit" en base al unitarisme llingüistic catalanista, o siga, introduint paraules y expressions catalanes forasteres, no sabrà diferenciar en claritat si paraules o frases que utilisa son verdaderament valencianes o si pertenexen a un català foraster implantat en el seu llenguaje despres de hores y hores de adoctrinament escolar.
El resultat final podria ser que la gent no parlàra ni Valencià, ni català, sino una mescla artificiosa de es dos llengues que, evidentment, no seria el Valencia verdader de mosatros.

Aclarínt-ho una volta mes, mentras que el contacte del castellà en el Valencià produix bilingüisme, el contacte del català en el Valencià lo que produix es un hibrit que no es ni una llengua ni atra y que acabaria desnaturalisant y destruint el verdader Valencià.
CONCLUSIÓ
Tenint en conte el greu perill de desaparexer que patix la llengua Valenciana, nomes cap pendre consciencia de que el seu us en el major numero de situacions possibles y la seua transmissió a es generacions mes jovens (pa que de la matexa manera la continuen utilisant y estenent), son aspectes primordials si desigem que la particular manera de parlar ilicitana no acabe sent una reliquia de la historia.
Per axó, també es precis que mos sintam orgullosos de esta particular llengua Valenciana que tenim y no dexàmos influir, ni per aquells que pretenen imposàmos un castellà arrogant y excloent, ni per es que en ares de una falsa "purea" pretenen clavàmos formes de parlar catalanes estranyes a la tradició y historia llingüistica ilicitana.








"Consells pa protegir y potenciar el Valencià de Elig".

Una llengua desaparex quan la gent dexa de parlàla.
En el cas de mosatros se han dit un parell de raons principals que afecten negativament al Valencià de Elig.
La primera es el proces de sustitució del Valencià per el castellà que se està fent, principalment per la presió social que se deriva del gran numero de inmigrants castellà-parlants que han vengut a viure a Elig, en comparació a la minoria de Valencià-parlants autoctons de Elig.
La segona es la desnaturalisació que el Valencià ve patint per part de alguns sectors del sistema educatiu, que fomenten el estudi de un Valencià catalanisat que no se correspon en el parlar natural y tradicional de es valencians.

Si la gent valencià-parlant de Elig no parla a es seus fills desde menuets en el Valencià de aquí (pa que hu aprenguen de manera natural y sense esforç), entonces estarem "trencant la caena" o continuitat del parlar ilicità en tota la descendencia siguient; es quals se ensenyaràn a parlar nomes en castellà, perdent pa sempre la seua llengua materna, llegat historic y essencia intima de es raïls ilicitanes.
No servirà de res que mes tart aprenguen un Valencià catalanisat en la escola, perque axó, en conte de servir pa recuperar la verdadera llengua valenciana, lo unic que faría sería acabar de rematar el autentic Valencià de aquí al sustituílo per una llengua estranya y forastera, diferent a la que sempre havem parlat la gent de Elig.

Per tant es precis afrontar el problema de precarietat en el que se troba el Valencià de Elig y de manera conscient y decidía aplicar una serie de pautes que afavorixquen la pervivencia de la llengua de tots mosatros. Encara que fent axó puguerem resultar chocants pa alguns y que mes que paraules de anim pot ser que trovàrem burla y incomprensió inclus en persones proximes a mosatros.
Sugerencies pa evitar la desaparició del Valencià:
1) El Valencià es una llengua en es matexos valors que qualquier atra.
Tenim que dexar de pensar que el Valencià es una llengua "inferior" o de menor categoria que atres (incluint aquí tant al castellà, al català o al inglés). Ninguna llengua es millor, ni pijor que atra. Normalment este tipo de valoracions despectives venen per part de una cultura colonisadora que vol imposar la seua llengua y costums a un atra cultura que està dominà per la primera.
2) Abandonar el prejui de que el Valencià de Elig es un Valencià mal parlat.
Es facil vore com algunes paraules, expresions o formes de parlar que utilisem es ilicitans son diferents a atres que mos volen imposar com a "verdaderes" valencianes. En general, estes formes particulars ilicitanes llunt de ser elements "impurs" de la llengua, son el resultat de una evolució particular de la llengua valenciana en Elig, diferent a la que ésta ha patit en atres puestos de la Comunitat Valenciana.

No resulta gens estrany que el Valencià de Elig faça servir paraules aragoneses o castellanes, ya que algunes de estes (no totes), es portaren es poblaors aragonesos, navarros o castellans que vingueren a Elig en la Edat Mija y de es quals molts ilicitans també son descendents. La idea de que les terres valencianes foren repoblàes nomes per catalans es un mite y falsetat historica estesa hui en dia per aquells que volen catalanisàmos.
3) No tindre vergonya de parlar en Valencià en llocs publics o en gent desconegúa.
Es molt possible que persones en es que tingam que començar una conversació sapien parlar també en Valencià (encara que mosatros no hu sapiam). Si comencem la conversació en Valencià obrirem la possibilitat a que esta se faça en llengua valenciana y no pedrem res ya que sempre tindrem la opció de utilisar el castellà en el cas de que el interlocutor no se expresse en Valencià.
4) Començar poc a poc, en frases curtes y escoltant mes que parlant.
En es casos en es que no se tinga ningun habit de parlar en Valencià, sempre se pot comensar dient frases curtes, de manera informal, inclus en conversacions a on el idioma predominant siga el castellà. Poc a poc y segons se guanye confiança y es coneguts se vagen habituant a esta nova actitut llingüistica per part de mosatros, se podrà anar incrementant el us de la llengua valenciana en aquells que mos puguen correspondre.
De igual manera es molt aconsellable intentar mantindre conversacions en el Valencià de Elig en gent que sapiam fa us de ell habitualment; escoltant mes que parlant en cas de que no tingam molta soltura per parlàlo. Tambe es aconsellable intentar "descobrir", apendre y utilisar aquelles paraules o expresions ilicitanes mes "genuines" que puguen estar sent desplaçàes per "castellanismes" de us recent.

Molts de es que parlen en castellà son de families valencià-parlants "de tota la vida" a es que, per desgracia, se es ha parlat desde menuts en castellà. Es molt recomanable cambiàse uno matex el habit llingüistic y començar a parlar en Valencià en tots aquells familiars (tios, cosins, etc...) que se expresen en este idioma. Al principi pot ser que done un poquet de vergonya y que haiga una mica de confusió per part de tots. Pero en un parell de ocasions o tres que se parle en ells en Valencià la cosa cambiarà y dexarà de ser chocant y rara.
Haurà qui mos pregunte a qué ve este canvi de actitud. Contestar que hui en dia parlar en Valencià es bo pa trobar un puesto de treball es una manera rapida de ixir al pas sense donar moltes explicacions a gent que pot ser no entenguen atre tipo de raons mes personals.
5) No parlar en castellà si se pot parlar en Valencià.
En conversacions a on se mesclen valencià-parlants en atres que nomes parlen en castellà, pero que entenguen el Valencià, es positiu continuar parlant en Valencià en aquells que també hu parlen, cambiant nomes a castellà quan tingam que dirigimos a aquells que nomes parlen en castellà.
Es desijable evitar que tota la conversació derive al castellà y siga monopolisà per este idioma.
6) Indicar a es fills lo que es Valencià de Elig y lo que no hu es.
Es molt important indicar a es fills quines paraules o expresions no son del Valencià de Elig y hu son del català o del Valencià catalanisat que alguns sectors educatius promouen.
Es aconsellable animàlos a que no facen uso de exes "catalanisacions" en el seu parlar cotidià, lo que afavorirà la pervivencia del particular y verdader parlar ilicità.
7) Parlar a es fills sempre en Valencià.
Hay que concienciàse de que se te que parlar a es fills en Valencià desde el mateix dia del seu naximent. Se ha demostrat que en es primers mesos de vida de es chiquets, estos aprenen a reconextre la sonoritat particular del idioma en el que se es parla (fonemes), al matex temps que desarrollen també es estructures mentals necessaries pa apendre de manera facil y fluida el idioma en questió.

Se pot donar el cas de que en el matrimoni nomes uno de ells tinga soltura o coneximents pa parlar en Valencià. En exe cas hauria de plantejàse la opció, mes comú de lo que se pensa, de parlàle uno en Valencià y el atre en castellà. Es possible que haiga gent que mos diga que el chiquet se farà un embolic, pero axo no es vitat, ya que la experiencia ha demostrat que en estos casos es chiquets aprenen es dos idiomes en tota naturalitat, sabent quino es uno y quino es atre.

Possiblement parlar a es fills en Valencià y inculcar en ells esta matexa idea pa que hu facen en es seus fills, es el assunt principal y mes important pa conseguir que el Valencià de Elig se mantinga víu, passant de una generació a la siguient; algo que ha segut axina a lo llarc de es sigles, gracies al us de la llengua valenciana que van fer tots es antepassats ilicitans.
 


Pa acabar, tornar a dir una volta mes que, nomes PARLANT en el Valencià de Elig y usàntlo en tots es puestos podrem evitar que desaparega. Transmitílo oralment a es generacions siguients pa que éstes facen lo matex, es lo mes important.
Escriure Valencià bax una normativa correcta es desijable, pero escriúrelo sense parlàlo faria que el Valencià aplegara a ser una "llengua morta" com el llatí.
Per tant, PARLAR VALENCIÀ DE ELIG es la millor manera de mantindre viva la llengua materna ilicitana.



"El conflicte llingüistic del Valencià. El desacord normatiu".
En el nom de "Batalla de Valencia" se ha batejat al conflicte que ve enfrontant, en es ultims anys, a dos concepcions radicalment diferents de entendre el orige y caracter de la llengua Valenciana (entre atres assunts). Polemica que dificulta la elaboració de una normativa ortogràfica, gramatical, oral, etc...pa la llengua Valenciana en la que puguen identificàse tots es valencians de manera general y ampla.

Per una part estan es que defenen que el "Valencià" es una llengua independent y separà de qualquier atra; producte de la evolució propia y particular, a lo llarc de es sigles, del llatí vulgar parlat per es hispanorromans que van quear en es terres valencianes conquistàes per es moros.
Evolució a la que se hauria de anyaír també, la influencia que dit romaç valencià tingué de es diferents llengües romanç que parlaven es repoblaors que vingueren quan la reconquista cristiana a es terres valencianes. Aqui hauria de díse que molts de es cristians que aplegaren com repoblaors, no eren sino hispanorromans valencians que anys arrere havien fugit a terres del nort o noroest peninsular y que, per tant, parlaven la matexa llengua que es hispanorromans que se havien queat en terres valencianes de moros.

En la banda contraria se troben aquells que consideren al "Valencià" com una variant del català, introduía totalment per repoblaors catalans que vingueren a terres valencianes en el temps de reconquista. Ya que segons es seus defensors, en exe temps no'n havien hispanorromans valencians que parlaren romanç valencià y perque, segons ells, la gran majoria, per no dir la totalitat de repoblaors que vingueren a Valencia eren catalans.
Esta corrent de opinió afirma que la llengua Valenciana no hauria de quirdàse axina, sino que el seu nom de vitat seria el de "català". De la matexa manera, volen impondre al Valencià es regles ortografiques y gramaticals del català, ademes del seu lexic, paraules, expresions, etc..., en perjui de es que son verdaderament valencianes.

Dins de esta ultima opció se troben algunes institucions catalanes que comulguen en la teoria de que la llengua Valenciana es una variant del català y per tant: "català". En este sentit donen soport de tot tipo a aquells que defenen estes idees, ademes de fer servir es seues influencies politiques dins del govern del estat espanyol pa procurar que no prospere ninguna iniciativa del govern autonomic valencià que fomente la identitat propia y diferencià de la llengua Valenciana, el us exclusiu de es formes valencianes genuines y la defensa del nom "Valencià" com a unica denominació possible pa la llengua de es valencians. En total, de totes aquelles senyes que la separen y fan ben diferent de la llengua catalana.

Un aspecte que té connotacions negatives pal futur y pervivencia de la verdadera Llengua Valenciana es la oficialisació per part de la A.V.L. (Academia Valenciana de la Llengua) de una normativa ortografica catalanisaora que es un calc de la realisà pa la llengua catalana per l'I.E.C. (Institut d'Estudis Catalans) (y que no son les "Normes de Castelló de 1932"). (Punchar aquí pa llegir el articul: "La A.V.L. oficializa ilícitamente una normativa ortográfica catalanizadora (distinta a las Normes de Castelló)").

A dia de escriure estes llinies, tant "Lo Rat Penat", com la "Real Academia de Cultura Valenciana" (R.A.C.V.), se troben fora de la normativa ortografica que oficialisa la A.V.L., defenent la normativa ortografica replegà en es "Normes d'El Puig" per considerar que se ajusta mijor a la realitat llingüistica valenciana.

En relació al controvertit assunt del nom de la llengua, es interesant saber que la denominació de "Valencià" ya aparex documentà molts sigles arrere, tal y com de ell van dexar proba alguns de es mes ilustres y ilustrats autors valencians ("Sigle de Or"), mostra inequivoca de la identitat y personalitat propia y diferencià que desde antiu ya contaba el Valencià respecte a atres llengues de la peninsula.
Esta realitat se replega tant en la actual Constitució Espanyola, com en el Estatut de Autonomia Valencià, a on se usa el nom "Valencià", junt al de "castellà", pa dirigíse a es dos llengues oficials que te la Comunitat Valenciana. (En ningun cas aparex el nom "català", cosa que si replega tant el estatut de Catalunya, com el de es Balears).

Si be en un principi la A.V.L. se manifestava de manera clara y precisa en es seus comunicats respecte a la denominació de "Valencià" com a nom unic de la llengua de es valencians, a partir de es declaracions que aparegueren en el manifest de esta institució del 19-9-2003, es coses han dexat de estar tan clares y , per mig de la ambigüetat, se ha obert la porta a atres "noms possibles" pa la llengua Valenciana (favorint a aquells que volen posali de manera oficial el nom de "català").

- Declaració de la A.V.L. respecte al nom de la llengua Valenciana:

"DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SOBRE EL NOM I ENTITAT DEL VALENCIÀ I SOBRE LA NORMATIVA OFICIAL VIGENT.

El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la sessió celebrada el dia 19 de desembre del 2003, ha adoptat l’acord següent:
...
PEL QUE FA EL NOM:
a) «El nostre Estatut d’Autonomia denomina "valencià" a la llengua pròpia dels valencians, i per tant este terme ha de ser utilitzat en el marc institucional, SENSE QUE TINGA CARÀCTER EXCLOENT.»
...".

Ans de la anterior declaració, totes es manifestacions de la A.V.L. de cara al nom de la llengua havien segut inequivocament "Valencià", "llengua Valenciana", o semblants. La incorporació de esta declaració ambigua y "oberta" respecte al nom de la llengua Valenciana dexa la porta sense tancar a es postulats procatalanistes; cosa que no fa sino dexar en evidencia que encara continua latent per part de alguns el anim de identificar la llengua Valenciana en la catalana. Perque sino no haguera hagut ninguna necessitat de canviar res de lo que ya teniem legislat, que dexaba ben clar quino era, y es, el nom de la llengua de tots es valencians.

La unificació baix normatives y estandars catalanisadors lo que faria seria desnaturalisar y despersonalisar la llengua Valenciana de tots mosatros, en la finalitat de obtindre una llengua catalana de major pes politic y geografic que puguera afavorir en un futur es pretensions politiques de aquells que defenen uns inventats "Països catalans", en es quals en tota desvergonya han clavat es terres valencianes, que per lo que se veu, gent forastera que no es Valenciana es tenen com si foren seues.


"Sacant a la llum la manipulació pancatalanista".
A continuació se presenten uns texts que traten de donar a conextre y denunciar la manipulació que estan fent catalanistes y pancatalanistes en tots aquells aspectes que conformen la identitat propia y diferencià del poble Valencià (idioma, historia, cultura, politica, etc...).

Manipulació que no te una atra finalitat mes que la de, per mig de la mentira, enganyar a la opinió publica pa que crega que Valencià y català son una matexa cosa, i intentar clavar y subyugar al poble Valencià dintre de uns ficticis i inventats "països catalans" (hui "Eurorregió"), que mai han existit y de es que, obviament, el historic "Reine de Valencia" mai ha segut part.