Soc dels qui creuen que el
Sr. Zaplana es, en conjunt, un bon President de la Generalitat Valenciana. Crec
que es preocupa i s’ocupa dels grans problemes i reptes que hui te plaeatejats
la nostra comunitat. Vol i treballa per una prosperitat i un major protagonisme
de la Comunitat Valenciana dins del context politic i social espanyol. I per
aixo vol tambe una base de pau i consens.
Pero no veig que tinga del
tot clar el tema de la llengua, tan unit al de la nostra identitat, sense la qual,
tot lo que es puga fer no es mes que un edifici construit sobre arena.
En veritat que ha defes
inequivocament la lletra del nostre Estatut d’Autonomia, el qual afirma la
cooficilitat de l’idioma valencià, no del catala, en la Comunitat Valenciana.
Impecable en eixe punt. Pero de poc aprofita, o de no res, la defensa d’un nom
buidat de contingut, pijor encara, de contingut manipulat i contrafet. Que no
es una atra cosa l’afirmacio pretesament cientifica de que el valencià no es
mes que el mateix catala en envas o etiqueta mudats, diferent nomes en el nom i
en alguns aditius. I eixe producte, que s’avenen a dir-lo valencià, per tal de
que siga acceptat en Valencia, es fabrica en Barcelona, es controla des de
Barcelona i es proclama i promou per tot
el mon com a catala. Com si fora una patent registrà en propietat, no es permet
que, fora de Valencia, porte nom i llinages valencians.
No es pot ignorar el fet de
que ha segut precisament durant la presidencia del Sr. Zaplana i el govern del
Partit Popular quan han ocorregut dos dels atacs mes greus i dos dels impactes
mes destructius a la mateixa llinia de flotacio de l’identitat i autonomia dels
valencians: La sentencia del Tribunal Constitucional i la proposicio no de llei
del Parlament Espanyol. I aixo ha pogut passar perque els agressors han cregut
que era este un dels punts debils que podien atacar sense greus conseqüencies.
Potser s’han equivocat, pero han hagut de ser, una volta mes, institucios
privaes i socials, i una gran part del poble, molt mes que els organismes
oficials, els qui han eixit al pas i protagonisat una massiva reaccio.
Estes coses no passen perque
si. Ningu s’haguera atrevit, inclus tenint tota la llei del seu costat, a
mamprendre accions paregudes en contra de Catalunya o d’Euskadi. Ni somiar-lo
tan a soles. Aci, contra llei i rao, han actuat sense contemplacions,
inflingint-mos una ofensa moral que ha deixat afrontat i calent al poble
valencià. Com està de moda dir hui, mos han ningunejat. De fet, lo ocorregut
demostra que encara els valencians no pintem res.
No dire yo que el poble
valencià no tinga part de culpa. La tenim. I pot ser que, d’ara en avant, molts
valencians seran mes conscients de que no es pot passar olimpicament de certes
coses, quan hi ha forces poderoses encabotaes en que no digam lo que hem segut
i som, en que no contem per a res, ni tan a soles en qüestions que son nostres,
com la llengua, que nomes pertoca a mosatros.
Pero es tambe veritat que,
en mes d’un any que governa el Partit Popular, ajudat per Unio Valenciana, a
penes s’ha notat algun canvi en la politica llingüistica. S’han deixat les
coses com estaven, es dir, mal. Un malentes sentit de la pau social els ha fet
fugir del problema, com si, no parlant d’ell, el problema estiguera resolt o no
existira. Tapar la ferida en fals.
Les universitats han seguit
ensenyant mes que mai catala i fent politica catalana. Han plantat cara al
mateix President, i el varen humiliar delliberadament en Alacant. No fan mes
que posar pedres i barreres a la nova Univertitat d’Elig, no per atra rao que
voler controlar-la, com volen controlar, i de quina manera, la politica
llingüistica. S’han constituit de fet en una especie d’estat autonomic dins de
la Comunitat Valenciana, amparats ademes pel ya fa molt de temps politisat Tribunal
Constitucional, que s’ha burlat dscaradament del nostre Estatut i de la mateixa
Constitucio Espanyola.
Tres voltes el PP ha hagut
de canviar al Conseller de Cultura i Educacio, total per a que no canvie res.
La dita Conselleria, com totes les institucions oficials valencianes, seguixen
poblaes de gents que neguen al valencià sa condicio de llengua en nom de la
suposta unitat catalana, d’antics comissaris politics que continuen redactant i
coregint els escrits oficials segons el “costum normatiu” impost per l’anterior
govern, es dir, pels qui fa poc han votat la supressio del nom de llengua
valenciana fora de la nostra Comunitat, pels qui seguixen normes
estrategicament aprovaes per l’Institut d’Estudis Catalans.
En les escoles i en els
instituts seguixen ensenyant respecte a la llengua exactament lo mateix que fa
dos anys, o quatre, o deu: el "dialecte valencià” de l’unica llengua
catalana, “millorat” i adobat per paraules i girs del mes pur catala. En TVV i
en Radio 9, vista la total passivitat, quan no l’indiferencia de l’actual
govern en el tema llingüistic, s’han avalentat i mantenen desafiants eixe
llenguage, tan tipic d’estos mijos, totalment estranger al nostre parlar.
Institucions com Lo Rat
Penat, la Real Academia de Cultura Valenciana, o l’Associacio d’Escritors en
Llengua Valenciana, apenes han rebut fins al moment un infim soport
institucional. No s’ha fet ni s’ha reconegut ningu reciclage de professors per
a substituir, donà l’absencia de normes oficials, un “costum” per un atre
“costum”, al menys en igualtat de condicions.
El poble valencià, com
mostren les enquestes, ve clamant per una llengua valenciana i unes normes valencianes,
concretament per les de la RACV, aprovaes per mes de mil persones en El Puig, i
no mai rigurosa i cientificament contrastaes pels que, segurs en la seua
prepotencia, s’han llimitat a ignorar-les o cobrir-les d’insults i
desqualificacions globals. Tecnica que dominen a la perfeccio, com be pot ara
comprovar el Partit Popular en propia carn, alguns partits politics i grups
determinats de pressio.
Finalment, la doble farsa
d’una sentencia tan clarament contra dret i d’una proposicio no de llei, que
vol borrar del mapa espanyol el nom de la llengua valenciana, han donat la
resposta a eixa politica passiva i vacilant. I en mig de tot est aquelarre,
oficiat des de llunt pel Gran Mestre Pujol, el poble valencià se sent
desprotegit, en la mes total indefensio i desampar per part de les forces
politiques, que han anat tot el temps trampejant i contemporisant, en estos resultats.
Ara el Sr. Zaplana vol
forçar un consens. ¿Quin consens pot haver sobre la llengua valenciana, quan
una de les parts no solament li nega l’existencia, sino que no està disposta a
renunciar al dogma politic d’un unic catala, quan ha fet i esta fent tot lo que
pot per a que la llengua valenciana desaparega dissolta en el catala, arribant
als extrems que ya hem vist? ¿Des de quins presuposts de contigut real pot
haver una base comu de consens? ¿Mos permetran usar, nomes en Valencia, el nom
de llengua valenciana? ¿Incorporaran uns quant centenars o millers de paraules
valencianes en el seu diccionari catala, convertint un espoli a favor, els
guararan alli com en un armari, ¿Rodaran
la clau oblidant-se per a sempre d’ells, i a seguir ensenyant el “llenguage
cientific” catala?.
Es blanc o negre, catala o
valencià, en totes ses conseqüencies. No es tracta d’una componenda, sino d’una
opcio. Si el Sr. Zaplana vol fer alguna cosa per la llengua i el poble
valencians, que mire el problema global–llingüistic, social i politc-. No es
poden separar estos dos aspectes. Els qui mes parlen i s’omplin la boca de
ciencia i de filologia han fet i estan practicant una clara opcio politica que
mos afecta a tots. I ells tenen per ara la ventaja de tot lo que han fet sense
obstaculs durant vint anys.
Que faça revocar el decret
d’equiparacio dels tituls i reconega els que dona Lo Rat Penat. Que accepte
oficialment i use en peu d’igualtat la normativa de la Real Academia de Cultura
Valenciana. Que rebuge qualsevol llibre de text que ensenye als chicons
valencians l’unitat catalana de llengua, o negue el nom de llengua valenciana, o parle de països
catalans, o d’area llingüistica catalana. Que vigile en els ulls be oberts qui
son els destinats a la nova Universitat d’Elig, i mos done als valencianas
l’oportunitat de que al menys una
facultat de filologia investigue i ensenye de veres la llengua valenciana, en
lloc de fer proselitisme catala. Segur que no li faltaran llicenciats i doctors
en Filologia disposts a treballar.
I si aço li pareix massa
fort, que faça un referendum i pregunte
ben clar al poble valencià que es lo que
vol al respecte. Si la resposta resulta, com crec, amplament majoritaria, ya te
el Sr.President les mans lliures per a actuar i exigir sense contemplacions.
Que en ell no en tindran cap. Si, cosa que no pense, els resultats estan prou
igualats, sempre podra buscar un consens. De conseguir-ho mereixeria un
monument i el recort per a sempre agrait del poble valencià.
Joan Costa i Catala
El
ferro que desperta
Valencia
1998
No hay comentarios:
Publicar un comentario