Autor :
Ferrer
Els agricultors valencians estan en peu
de guerra. Es lamenten de que en l'
ampliacio a l' Est de l' Unio Europea (UE) perdran la practica totalitat de
les ajudes i subvencions que fins ara rebia l' agricultura al nostre païs. I
aixo es del tot vital en una produccio hortofruticola que viu del manà de
Brusseles i el proteccionisme. Aixina i tot cal ser conscients de que la
gran ventaja d' estar dins de la UE, per damunt de les subvencions, es que
els nostres productes (taronges, arrossos, chufes, ceramica, textil,
joguets...) puguen vendre's a mes de 400 millons de potencials clients sense
pagar un sol arancel. Aixo crea riquea i treball i es lo mes important de tot.
Pero la situacio de l' agricultura valenciana es agonica. A pesar de que
Valencia cultiva els millors arrossos, vins, taronges, horchates i tomaques
del mon, els seus productes agricoles resulten ser cars i poc competitius.
Els camperols que en atra epoca eren rics hui viuen en lo minim, els fills
ya no volen treballar en el camp com els seus pares, i si no fora per la ma
d' obra barata dels inmigrants les taronges es quedarien sense collir. I
totes les hortes de tarongers i d' arrossals que contemplem al viajar en
tren no son mes que un mirall puix en el moment en que caiga el
proteccionisme de la UE poden ser arrasades al no poder competir en les del
Tercer Mon.
Pareix que el latifundisme sera al futur l' unica forma de competir en les
macroexplotacions de Canada, Estats Units, Argentina o Australia i la fruita
barata de Marroc o Brasil. La nostra agricultura es l' eterna perjudicada
per una Espanya que l' utilisa com moneda de canvi per quedar be en Marroc,
que no sap com arrancar-li les ajudes i subvencions a l' Unio Europea, que
no protesta quan els francesos volquen els nostres camions o quan Estats
Units fa un boicot a les clementines, o que fins i tot li nega el PHN...
Mentres els agricultors valencians no aposten per invertir en un partit
valencianiste fort que defenga sos interessos, mai de la vida tindran res a
fer.
ampliacio a l' Est de l' Unio Europea (UE) perdran la practica totalitat de
les ajudes i subvencions que fins ara rebia l' agricultura al nostre païs. I
aixo es del tot vital en una produccio hortofruticola que viu del manà de
Brusseles i el proteccionisme. Aixina i tot cal ser conscients de que la
gran ventaja d' estar dins de la UE, per damunt de les subvencions, es que
els nostres productes (taronges, arrossos, chufes, ceramica, textil,
joguets...) puguen vendre's a mes de 400 millons de potencials clients sense
pagar un sol arancel. Aixo crea riquea i treball i es lo mes important de tot.
Pero la situacio de l' agricultura valenciana es agonica. A pesar de que
Valencia cultiva els millors arrossos, vins, taronges, horchates i tomaques
del mon, els seus productes agricoles resulten ser cars i poc competitius.
Els camperols que en atra epoca eren rics hui viuen en lo minim, els fills
ya no volen treballar en el camp com els seus pares, i si no fora per la ma
d' obra barata dels inmigrants les taronges es quedarien sense collir. I
totes les hortes de tarongers i d' arrossals que contemplem al viajar en
tren no son mes que un mirall puix en el moment en que caiga el
proteccionisme de la UE poden ser arrasades al no poder competir en les del
Tercer Mon.
Pareix que el latifundisme sera al futur l' unica forma de competir en les
macroexplotacions de Canada, Estats Units, Argentina o Australia i la fruita
barata de Marroc o Brasil. La nostra agricultura es l' eterna perjudicada
per una Espanya que l' utilisa com moneda de canvi per quedar be en Marroc,
que no sap com arrancar-li les ajudes i subvencions a l' Unio Europea, que
no protesta quan els francesos volquen els nostres camions o quan Estats
Units fa un boicot a les clementines, o que fins i tot li nega el PHN...
Mentres els agricultors valencians no aposten per invertir en un partit
valencianiste fort que defenga sos interessos, mai de la vida tindran res a
fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario