Autor: Ferrer
La crisis acuciant de les empreses valencianes no es de
broma. A pesar del dinamisme dels nostres empresaris, les exportacions s'han
reduit
notablement per la fortalea de l' euro, la dura competencia dels estats en
ma d' obra barata i la falta d' inversio en I + D en temps de suposta
bonança. Tal es aixina que, en el mes pesimiste dels casos, podriem passar
de tindre un dels teixits empresarials mes actius i dinamics d' Europa al
tancament i la deslocalisacio constants i continus com un degoteig de les
empreses autoctones. Dixant a banda el turisme, els servicis i l'
agricultura, mos podriem quedar sense apenes teixit empresarial sols en
qüestio d' uns pocs anys.
El sector de la ceramica atravessa uns moments dificils, Ford Almussafes ha amenaçat varies voltes d' endur-se la seua produccio a Centro Europa i la pijor part se l' emporta, en molta diferencia, les comarques del Sur en uns sectors com el del joguet, el textil, el calcer o el moble que al ser tots
ells de ma d' obra poc qualificada podrien patir una deslocalisacio bestial
i dixar a moltissimes families obreres sense pa per als seus fills. Es el
fruit d' este fals creiximent economic que hem vixcut als ultims anys i que
no ha incrementat la productivitat, basat en la construccio, sous baixos i
el consum intern, i no en l' inversio i l' exportacions que es com deuria ser.
No podem pretendre competir en salaris baixos contra China, India,
Eslovaquia, Brasil o Marroc. Aixina que calen unes atres formules com l'inversio en I+D, diversificacio i especialisacio en el servici, la promocio
de la marca i l' image dels productes valencians en el mon com un sinonim d'
excelencia o, per qué no, tindre un regim fiscal foral "a la navarresa" per
a gestionar millor els nostres recursos i sobretot una politica fiscal que
faça ben atractiva Valencia per a atraure les inversions estrangeres,
seguint l' eixemple de Utah o Irlanda. I es que solucions hi ha moltes.
Voluntat politica per part del president de la Generalitat, Paco Camps, mes
be poca.
notablement per la fortalea de l' euro, la dura competencia dels estats en
ma d' obra barata i la falta d' inversio en I + D en temps de suposta
bonança. Tal es aixina que, en el mes pesimiste dels casos, podriem passar
de tindre un dels teixits empresarials mes actius i dinamics d' Europa al
tancament i la deslocalisacio constants i continus com un degoteig de les
empreses autoctones. Dixant a banda el turisme, els servicis i l'
agricultura, mos podriem quedar sense apenes teixit empresarial sols en
qüestio d' uns pocs anys.
El sector de la ceramica atravessa uns moments dificils, Ford Almussafes ha amenaçat varies voltes d' endur-se la seua produccio a Centro Europa i la pijor part se l' emporta, en molta diferencia, les comarques del Sur en uns sectors com el del joguet, el textil, el calcer o el moble que al ser tots
ells de ma d' obra poc qualificada podrien patir una deslocalisacio bestial
i dixar a moltissimes families obreres sense pa per als seus fills. Es el
fruit d' este fals creiximent economic que hem vixcut als ultims anys i que
no ha incrementat la productivitat, basat en la construccio, sous baixos i
el consum intern, i no en l' inversio i l' exportacions que es com deuria ser.
No podem pretendre competir en salaris baixos contra China, India,
Eslovaquia, Brasil o Marroc. Aixina que calen unes atres formules com l'inversio en I+D, diversificacio i especialisacio en el servici, la promocio
de la marca i l' image dels productes valencians en el mon com un sinonim d'
excelencia o, per qué no, tindre un regim fiscal foral "a la navarresa" per
a gestionar millor els nostres recursos i sobretot una politica fiscal que
faça ben atractiva Valencia per a atraure les inversions estrangeres,
seguint l' eixemple de Utah o Irlanda. I es que solucions hi ha moltes.
Voluntat politica per part del president de la Generalitat, Paco Camps, mes
be poca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario