Mostrando entradas con la etiqueta el catalanismo del PP.. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta el catalanismo del PP.. Mostrar todas las entradas

miércoles, 12 de junio de 2019

"EL DICTAMEN DE LA AVL ÉS EL NOU DECRET DE NOVA PLANTA"

Entrevista a Joan Culla:

VALENCIA HUI

25.04.07 | 02:00. Archivado en Cultura

J.Ferrer(vh).- Joan Culla (Valéncia, 1959 ) aborda en esta entrevista l’ imposició del castellà en el Regne de Valéncia a partir de la derrota del 25 d’Abril que significà l’abolició dels Furs. Segons Culla portem 300 anys d’imposicions llingüístiques; ahir era el castellà i hui és el català.
Per qué durant la Guerra de Succesió els valencians decidiren colocar-se del costat de l’Archiduc Carles i no de Felip V de Borbó?
Ahí hi ha dos qüestions fonamentals. La primera és que el Regne de Valéncia juntament en el d’Aragó tenien una posició més nacionalista. Ací imperaven els Furs i sabiem de sobra que Felip V volia implantar un sistema centraliste i absolutiste. Ací predominaven més les Corts que el rei i el rei volia sobretot tindre eixe poder absolutiste. Per atra part el poble ho estava passant molt malament a nivell de càrregues fiscals i d’el senyoriu imperant. La societat estava estructurada de tal forma que li convenia més recolzar a l’Archiduc Carles.
¿Qué significa la derrota d’Almansa per al Regne de Valéncia en termens polítics?
Passar de ser una democràcia en autogovern i lleis pròpies a ser una dictadura absolutista i centralista, que era el model que hi havia en França i que adoptà per a tota Espanya. Passàrem de tindre unes Corts que feen lleis que el rei havia d’acatar a tindre un rei que fea ell les lleis sense que li importara res les Corts.
Vosté asegura que a partir de la Batalla d’Almansa, el castellà s’impon per la força.
¿Cóm s’impongué el castellà en el camp de la justícia?
En la justícia s’impon a través dels relators. En els juïs el poble parlava en valencià pero a partir d’aquell moment els relators fan tota la seua faena en castellà.
¿I en l’Església?
La jerarquia eclesiàstica feu molt de mal al valencià. A partir de 1744, l’arquebisbe Mayoral, que per a vergonya dels valencians té un carrer, pregonà per totes les esglesies el ‘Item prohibitiu’ que diu: “L’idioma castellà és el que en este temps s’usa regularment en tots els tribunals, per lo tant manem que en avant s’escriguen totes les partides en llengua castellana, ficant els llinages en la conformitat que sonen en valencià. El bisbe d’ Oriola anà més allà i obligà inclús a que els sobrenoms foren traduïts al castellà i que per cada sobrenom que es trobara en valencià, el cura o tinent que l’haguera escrit seria multat. El control de l’Església per castellanisar la societat arribà fins al punt d’ exigir que “s’escriguera en tinta negra i de bona calitat”.Fins ad eixos punts arribà el control.
Tots els noms valencians, tots els documents parroquials, tot en definitiva, passà al castellà.

¿I cóm s’implantà el castellà en l’ensenyança?
Fins a Isabel II, en la llei Moyano, no s’oficialisa l’ensenyança obligatòria en castellà. Pero és que hi ha un document de 1787, setanta anys abans de la llei Moyano, a on les autoritats diuen: “I no permeta el mestre que els chiquets i chiquetes no parlen en idioma valencià sense que se’ls instruïxca en el castellà per a millor pronunciació”. ¡Mira fins a quin punt se va fer sanc en el Regne de Valéncia en el tema idiomàtic!
Inclús els mateixos borbònics no donaven crèdit a lo que feu Felip V. S’empleà en massa contundència contra el Regne de Valéncia. Com si haguera de ser un botó de mostra de lo que li passaria als atres si no obeïen. La repressió fon més forta ací. De fet, Aragó i Catalunya recuperaren alguns privilegis pero Valéncia cap.


martes, 25 de septiembre de 2018

VALENCIANS PROTESTEN CONTRA ELS PAÏSOS CATALANS. 5-11-2005: 150.000



Autor: Ferrer.
11-11-2005.

Som un païs anormal. L’ atmosfera de malestar i crispacio va en aument. Aixo no es cap secret i es nota en la gran cantitat de manifestacions que s’ estan duent a terme. El passat dissabte mes de 150.000 valencians varen acodir a la crida de Coalicio Valenciana (CV) i de Joan García Sentandreu per a manifestar la seua repulsa contra els Països Catalans i les agressions imperialistes de Joan Laporta i el correllengua en el Nou Camp. A la cita acodiren Fermín Palacios del Sindicat Independent (SI) i Rosa García Fuster de Gival. Una inmensa marea humana ha pres el carrer per clamar no al nazisme catala hereu d’ Adolf Hitler i Slobodan Milosevic. “Llengua Valenciana, mai catalana”, “No som ni serem mai catalans” i “No a l’ AVLL” eren els cantics de la gent.

Temor. Eixa es la paraula clau. Temor a Coalicio. El panic del Partido Popular (PP) a un partit que li furte l’ electorat valencianiste, democristia i conservador. Per aixo, a pesar de carregar durament contra els sociates, Joan deuria tindre clar que el principal enemic no es Josep Lluïs Carod-Rovira sino Paquito Camps, no son “els rojos cremaesglesies” sino la dreta espanyolera. El PP està fent lo impossible per a frenar a Coalicio. Prova d’ aixo es que en este multitudinari acte la policia local (que està controlada pel PP) ha informat de que tan sols eren 2.500 persones. Pero clar, a Paquito Camps li cau la merda pel camal. L’ hemorragia de vots en L’ Horta i La Ribera ya es un fet i la majoria absoluta penja d’ un fil. Coalicio pren força i fa por.
I Paquito ho sap.

El PP desqualifica a Coalicio acusant-la de ser partit ultra i raciste, ordena als mijos de comunicacio afins que no parlen de CV, que la silencien, la boicoteja a través de les caixes d’ aforros valencianes per a que el partit no cobre les quotes als seus afiliats. I que ningu s’ estranye si quan arriben les eleccions Paquito Camps li posa un chec en blanc damunt la taula a Joaquim Ballester per tal de que Unio Valenciana (UV) es presente en solitari i aixina neutralise l’ esforç de CV per entrar a les Corts. UV es un mort que pot convertir-se en mort vivent quan s’ acosten els comicis per obra i gracia del PP. No hi ha elements de juï per a pensar que Ballester vaja a ser distint de tots els seus predecessors en el carrec. Si Sentandreu no es dur en el PP, ho hi haura res a fer.

VALENCIANS DEMANEN LA DISSOLUCIO DE L’ AVLLC. 19/02/2005: 30.000


Autor: Ferrer.
21-2-2005.

Hi ha qui no es cansa de repetir que l’ Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC) es un ent que du la pau llingüistica, el consens, la superacio d’ un conflicte esteril que no porta a cap de lloc. Pero lo cert es que l’ Academia de Zaplana (AZ) es una institucio que es desacredita ella sola, i que la Batalla de Valencia està hui mes viva que mai. Despres de que l’ AZ haja firmat un dictamen que diu que el Valencià es la meteixa llengua que el catala, Coalicio Valenciana (CV) s’ ha apresurat a convocar una concentracio en la Plaça de la Verge, a escasos 100 metros de la Generalitat, per a protestar contra este Partit Prostituit (PP) venut a Catalunya que per tal de tornar governar en Espanya, està dispost a fer-ne de Valencia la Catalunya Sur.

Encara que apenes ha hagut temps de publicitar-la, mes de 30.000 valencians han secundat esta concentracio de protesta del 19 de Febrer. Els chiulits s’ han sucedit de forma atronadora contra Camps, el PP i l’ AVLLC. Una marea blava i valencianista ha dixat ben clar lo que pensa: “Camps dimissio!” i “AVLL, derogacio!”. I es que Joan Garcia Sentandreu ha criticat durament al PP, el qual mante un pacte en Convergencia i Unio (CIU) per a catalanisar i colonisar Valencia a canvi de que CIU recolze al PP en la governabilitat d’ Espanya. Valencia es moneda de canvi entre Espanya i Catalunya. L’ interes general de l’ Estat passa per sacrificar i humillar a Valencia. Aixo mos ocorre als valencians per votar per partits catalanufos com PP-CIU o PSOE-ERC.


CV pren cada volta mes força, està inaugurant seus locals a ritme frenetic i en 2007 estarà dins de les Corts, si Deu vol. Per contra, al president Paquito Camps li cau la merda pel camal: sap que en el seu deliri catalanufo ya ha autodinamitat la seua majoria absoluta i porta al Partido Popular cap a l’ inmolacio. Ya no mos val aixo de que Camps defen el Valencià (no, ell defen nomes el nom “valencià” pero res mes, es dir, defen que els valencians parlem catala pero que li diguem “valencià”). Ni tampoc que no compartix les tesis de l’ AVLLC perque si aixina fora, la disoldria. Camps fa oficial el catala en Valencia i despres va de valencianiste per la vida. Mos pren per imbecils pero ya no enganya ni als chiquets. El teu somriure d’ hipocrita desapareixerà en 2007.

miércoles, 29 de noviembre de 2017

UNA REFORMA EN CLAVE ANTIVALENCIANA

 

Per Joan Ignaci Culla
President de Renaixença Valencianista

Ante el debate de política general y cerca de una fecha tan señalada para los valencianos, como el 9 d’Octubre, el la que hacemos balance de los acontecimientos más importantes ocurridos en nuestras tierras cada año; no podemos obviar la reforma del Estatuto y las claves que han posibilitado su trámite.
La reforma, lejos de presentarse en “clave valenciana”, se ha convertido en la “hoja de ruta” de algunas autonomías y el freno a las aspiraciones de otra. Es decir, que se ha pensado más en los intereses de España en general y de Cataluña en particular, que en el de los propios valencianos. PP y PSOE se han unido para maquillar, y no cambiar, un Estatuto, y, así, satisfacer sus intereses partidistas, evitando entrar en las soluciones que planteábamos y necesitábamos los valencianos: avanzar en el autogobierno, mejorar la situación económica o algo tan importante como consolidar las señas de identidad.

El proyecto nació viciado, por la inclusión y el incomprensible blindaje de la AVL, por parte del acomplejado PP, para compensar el catalanismo sucursalista del PSPV.

El PSPV, por convicción propia, y el PSOE, por el chantaje del trilero catalán, con la inestimable colaboración del PP, han sellado “de hecho”, la unidad de la lengua a través del dictamen de la AVL, que va a servir como referencia y como excusa para eliminar definitivamente nuestra lengua valenciana.

Prueba evidente (por si no lo teníamos claro), de quién son sus aliados, es que el pasado 1 de septiembre la AVL, subvencionó sin ningún tipo de sonrojo ni cortapisas, con 18.000 euros a revistas y boletines informativos de asociaciones catalanistas que forman parte de la “Xarxa d’entitats civiques i culturals dels països catalans”, como El Punt (con sede central en Gerona), Camacuc, Saó, Centre Excursionista de Valencia y la editorial Afers, que tiene en su web un mapa reveindicativo de los països catalans (LP, 7/9/05).

Y es que, la negación a la identidad propia de los valencianos por parte de nuestros políticos y contar con la AVL, envalentona a ERC a la hora de pactar el uso de las lenguas en el Congreso sin el valenciano. Su portavoz, Joan Tardá, declaró: “El acuerdo negociado con los socialistas representa una gran victoria para el reconocimiento del plurilingüismo” (LP, 5/9/05). Es más, como los académicos de nuestra institución, defensores a ultranza del catalanismo, reniegan de la identidad de nuestros clásicos, el gobierno catalán se los apropia (una vez más), y celebra la Diada en la Expo de Japón con la lectura de la obra valenciana “Tirant lo Blach” (LP, 12/9/05).

Y, como Zapatero, no se atreve a discutir con Carod-Rovira, no porque piense que discutir con un idiota es bajar a su nivel, sabiendo además, que te gana por experiencia; sino porque está hipotecado, éste le “exige que en los colegios valencianos se enseñe catalán”, como sí eso no sucediese en este momento, con el apoyo de la consellería del PP; cualquier padre que revise los libros de texto de sus hijos lo ratificará. (LP, 12/9/05).

Y, por si acaso se despista nuestro presidente, los de ERC lanzan un ultimátum al PSOE para alterar el Estatuto valenciano. “Presentarán enmiendas a favor de la unidad de la lengua” (no se conforman con que lo recoja la AVL, ahora quiere más, y necesita que de forma explícita figure en el Estatut). El diputado Cerdá (que es valenciano), advirtió que “de no cambiar el Estatuto, tendrá graves repercusiones para las relaciones mutuas” ya que “se van a complicar mucho la vida en Madrid y Barcelona” (LP, 19/9/05). Y algo se ha tenido que mover, cuando el secretario de Organización del PSOE, José Blanco, asegurase que su grupo había alcanzado con ERC e IU-ICV un “acuerdo global en las líneas generales de los presupuestos (PGE) de 2006, (ABC.es, 22/9/05).

Y es que, tras los éxitos de las continuas reveindicaciones de ERC, ahora van más allá y “pretenden la selección de sexo del bebe” (ABC.es, 21/9/05). No especifican en su petición, si lo que realmente pretenden es que, nazcan hablando catalán y con bigote.

La sumisión es tal que, el Instituto Cervantes, que dirige el comisario político Cesar Antonio Molina, y en cuyo patronato de esta institución oficial, figuran como presidente ejecutivo José L. Rodríguez Zapatero, además de los ministros de Exteriores y de Educación y Cultura, ha declarado que sus fines son la “promoción y difusión del euskera, el catalán y el gallego en el mundo”, marginando el valenciano (LP, 22/9/05), cosa que no parece importarle a González Pons, después de sus reuniones con los catalanes y pactar la aniquilación de nuestra lengua.

Y el colmo del entreguismo al catalanismo, lo protagoniza Joan I. Pla (no sé si por convicción propia, o en busca de empleo con la OPA de La Caixa, cuando lo sustituyan en política), en su intervención en la Cortes Generales, abriendo su turno con un discurso “fusteriano”, reconoce que el Estatuto no excluye las denominaciones que proponga la AVL, para el valenciano (es decir, el catalán), y asume que la Comunidad Valenciana, comparte “muchas características” con otros pueblos y comunidades autónomas. No es de extrañar que con semejante discurso recibiese la felicitación del ponente de CIU, Jordi Xudá, por tal atrocidad, además, de por insinuar las glorias de la eurorregión de Maragall (denominación que usa en lugar de països catalanes para no molestar a los valencianos; LP, 5/9/05).

Y por otra parte, el PP, que ha pensado más en los demás, que en los valencianos. Ha redactado un Estatut acomplejado, sirviendo a los intereses políticos de Madrid, “este tipo de Estatuto es el mío” (Rajoy, en su visita a Crevillente; LP, 17/9/05); “Coincide con los postulados de Rajoy” (Castellano, LP, 21/9/05) y culturales de Barcelona (salvaguarda el nombre de valenciano, pero sentencia la unidad de la lengua con la inclusión de la AVL). Han querido cubrirse de cara a la galería con la disposición segunda (cláusula Camps), para “no ser menos que nadie”, cuando la realidad es que no hay proyecto propio, y así lo reconoce Jordi Sevilla, “es una disposición política que carece de peso jurídico”. Eso sí, el bipartidismo, se seguirá beneficiando al no bajar la barrera electoral del 5 al 3%, evitando así, la pluralidad política y el sonrojo que le produciría que le dijesen en la Cámara valenciana, el entreguismo cultural al que someten al pueblo valenciano, además de carecer de iniciativas propias para liderar a esta Comunidad.

En definitiva, un Estatuto pensado para salvaguardar la primera estrofa de nuestro himno regional, como justificó Trillo en su intervención, al asegurar que se había redactado en “lealtad” al Estado. Dedicando casi más tiempo en defender que el nuevo texto “no habla de otra nación que no sea la española, ya que en la Comunidad Valenciana, cuanto más valencianos se afirman, más españoles se sienten”. En conclusión, una declaración velada más a la reforma catalana, que a la propia valenciana.

Hemos perdido la gran oportunidad de hacer la gran Carta Magna para los valencianos. Un Estatuto en “clave valenciana”, que reafirmase nuestra personalidad propia y diferenciada, además de atender las necesidades que nos preocupan, con las soluciones que este pueblo dinámico es capaz de desarrollar. Nuestros responsables políticos, no han sido capaces de ver nuestras auténticas demandas, muchas de ellas nacidas desde nuestro más profundo sentimiento, elaborando por el contrario, una redacción que no podemos compartir, ni disfrutar este 9 d’Octubre, porque se ha hecho en “clave antivalenciana”. ¿No creen que ya era hora de: “ofrendar nuevas glorias al Reino de Valencia”?


jueves, 28 de septiembre de 2017

TRAFALGAR Y VALENCIA



JOAN IGNACI CULLA

LAS PROVINCIAS

 Lunes, 11 de julio de 2005 

Los esfuerzos del pueblo valenciano han quedado destrozados al entregar nuestro presidente a los catalanistas la supremacía de nuestra lengua

Siempre he creído que las derrotas no se celebran; en todo caso se recuerdan. Algo distinto han debido de pensar nuestros políticos al enviar nuestro buque insignia, el portaaviones Príncipe de Asturias , y la fragata Blas de Lezo a la Revista Naval que el Reino Unido ha organizado en el canal que separa la costa de Portsmouth de la isla de Wight para conmemorar el bicentenario de la batalla de Trafalgar, en la que la flota inglesa, capitaneada por el almirante Nelson, venció a la escuadra hispano-francesa (21 de octubre de 1805). Y es que nuestros políticos no aprenden de los errores. Menos mal (supongo que ideado por algún cachondo militar, a los políticos no se les habría ocurrido) que la fragata evoca el episodio y la figura del marinero vasco, Blas de Lezo. Silenciado por unos y olvidado por otros, fue el protagonista en 1741 de la “guerra de la oreja de Jenkins”, en Cartagena de Indias. Aunque el motivo real de la guerra era la pugna comercial por el control de las rutas americanas, el conflicto estalló tras el agravio sentido en Inglaterra cuando el capitán guardacostas Juan León Fandiño interceptó la nave inglesa Rebeca . Al mando estaba Robert Jenkins, a quien el español arrancó una oreja y lo mandó de regreso a su país, con el siguiente mensaje: “Ve y dile a tu rey que lo mismo le haré si a lo mismo se atreve”. Ante este fracaso de la Invencible inglesa, el rey Jorge II prohibió publicar informes de la humillante batalla.

Pero Trafalgar fue distinto por muchos motivos, aunque algunos nos lo quieran presentar como una derrota gloriosa: por la bajeza de un político miserable y servil como Godoy, primer ministro de Carlos IV, que para complacer a Napoleón envía a la muerte a miles de hombres. Las pretensiones de Bonaparte (que no sabía nada de mar) de desafiar el poderío británico en los mares, para después invadir Inglaterra, quedaron frustradas por los británicos, que no estaban dispuestos a permitir que los franceses se fugaran una vez más.

Horacio Nelson aplastó con unos oficiales y marinería profesional (la nuestra estaba compuesta por grandes oficiales, pero con una tripulación reclutada en tugurios, cárceles, hospitales y hospicios) a una flota mayor, la franco-española, al mando de un magnífico capitán de combate que, sin embargo era un pésimo almirante, Villeneuve. Valiente en lo personal, pero pendiente de su destitución, no tenía ni capacidad táctica ni estrategia para la misión. Gravina, responsable español, junto a los Alcalá Galiano y Churruca, había recibido la orden del sinvergüenza de Godoy: “Trague todo lo que haga falta”. Y así fue. En vez de oponerse a la orden de salir de Cádiz, que era una barbaridad, lleva a la gente a una carnicería, cuando todos sabían del riesgo. Este gran marino, al no oponerse como responsable de la Armada española, es uno de los culpables de las miles de pérdidas que se produjeron. Armas Ferrero, el marino más importante de la época, dijo: “¡Esta escuadra vestida de luto, ay del que tenga la desgracia de mandarla!”.

Era el fin de casi un siglo de esfuerzos para crear y sostener una poderosa flota (envidia de franceses e ingleses) que asegurase la continuidad del imperio ultramarino y de potencia internacional. La destrucción de la flota contribuyó a la desaparición casi inmediata de las colonias. En la miseria quedaron las viudas, huérfanos y heridos, que nos les pagaron, además de dejarlos tirados.

Pero si los hechos ocurridos en Trafalgar, que ahora se conmemoran en Inglaterra, son para recordar que no para celebrar, por las consecuencias que tuvieron para España, no lo van a ser menos los producidos en Valencia, el pasado día 1 de julio y sus posibles (seguros) efectos. El haber aprobado la reforma del Estatut, con la inclusión y blindaje de la AVL y su famoso dictamen, tendrá (de hecho ya tiene) resultados lamentables. Como la historia se repite, aquí también nos encontramos los mismos personajes, pero con distintos nombres. El de Napoleón lo encarna el megalómano Carod-Rovira, futuro emperador de los Països, casi desérticos, catalanes. El servil Godoy, giocondo Zapatero, pendiente exclusivamente de mantener su posición y privilegios por encima de la lógica y el bien común. A Villeneuve, representado por Joan I. Pla, le viene grande el cargo; no tiene táctica ni estrategia; se deja llevar por las circunstancias; y nunca se opone a sus jefes, Zapatero/Maragall. Sabe lo que es verse casi destituido y no quiere volver a pasar por semejante trance. Y Gravina lo desempeña, para desgracia nuestra, Camps, quien como responsable de la Armada valenciana tenía que haber valorado que la dignidad, una vez más, reside en el pueblo y no en los políticos. Camps ha preferido obedecer las órdenes superiores, aun a costa de saber que no benefician a los valencianos.

Ha salvado el barco (el nombre de “valenciano”), pero ha perdido la flota (al aceptar la unidad de la lengua a través del dictamen de la AVL). Los esfuerzos del pueblo valenciano, que durante ocho siglos ha armado una cultura, hoy han quedado destrozados, al entregar nuestro presidente a los catalanistas la supremacía de la lengua (como si de Trafalgar se tratase). Sus malas decisiones sirven ahora de argumentos para que los nuevos afrancesados las conviertan en victorias.

El comisario político Regás, entre otras cosas, ha utilizado el dictamen de la AVL para descatalogar el valenciano, a favor del catalán. El no haber actuado con la conciencia y la razón nos va a hacer perder (como España en el siglo XIX), nuestra lengua, y vamos a pasar de ser una potencia cultural a una mera comparsa al servicio de los nuevos emperadores.

Es una pena que nuestro presidente, en vez del de Gravina, no asumiese el papel de Blas de Lezo, y les dijese a los usurpadores de lo ajeno lo que les haría si se atreviesen a destrozar la personalidad valenciana. Porque no hay derrotas gloriosas, por más que se disimulen.


viernes, 8 de septiembre de 2017

TEXTO REMITIDO A LA UNION EUROPEA



Los textos remitidos por los gobiernos valenciano y catalán estaban escritos casi exclusivamente en catalán, no siendo cierto lo manifestado por el Conseller González Pons de que la filtración desde Valencia a Barcelona sirviera para que estuvieran totalmente en valenciano.

Las versiones son casi idénticas por lo que, aún cuando se entregaron cuatro 4 tomos y aunque en la portada de uno pusiera Catalunya y en la de otro, Comunidad Valenciana; en realidad entregaron tres versiones. Esto nos supone a los valencianos que conocemos nuestra lengua y la usamos escrita y hablada, una tremenda decepción a que tras un supuesto texto “en valenciano” lo que verdaderamente había era una traducción de la constitución europea bastante catalanizada según las normas del Institut d' Estudios Catalans -ni siquiera en las del 32 o Castelló -que son las que por desgracia aplica la Academia Valenciana de la Lengua pues mantiene dependencia y sucursalismo con aquel- con algunos retoques autóctonos valencianos para evitar suspicacias.

Aunque en el texto habían palabras valencianas, -lo cual es de agradecer solo en mínima parte-, el resto estaba semántica, morfológica, ortográfica y léxicamente en catalán. Una explosiva y dañina mezcla antinatura e ilegal de dos lenguas que ha creado confusión y polémica.

El uso normativo sobre la base “fabriana” del Institut d'Estudis Catalans (IEC) y de l' Acadèmia Valenciana de la Lengua (AVL) responde a una unidad de acción pactada por ambos y sustentada sobre la doble militancia de determinados miembros de la AVL que lo son también del IEC, lo que explica que en la web de la AVL se ubique el diccionario de dicho instituto.

Asi que, la AVL está vendida al catalanismo y bien poco de valenciana o autóctona tiene, como organismo valenciano mal-creado por Zaplana y Pla bajo la batuta de Pujol. Resultaron gravísimas las intromisiones del Maragall y de Carod anunciando la impugnación y recurso de la presentación de un texto “en valenciano”. Al margen de la discutible escritura del texto que he explicado antes, ellos aprovecharon para negar la sustantividad, la personalidad propia histórica, la oficialidad y la legalidad del idioma valenciano. Sin embargo, la actuación de Zapatero es pusilánime , tibia, débil y acobardada por ceder ante aquellos.

Con más razón cuando se sabe que fue Zapatero, nervioso e impaciente, quien llamó constantemente a Carod a su móvil para citarle en Moncloa. Carod no le tomó las llamadas hasta tarde tras su conferencia en Forum Europa. El líder independentista se hizo de rogar y con cara de satisfacción le bailó manteniendo aguardando a un desesperado Zapatero. Este detalle es muy significativo. Le tiene cogido de los c...Y ZP, con tal de salvar presupuestos y su sillón presidencial, se baja los p...

Los consellers valencianos Gema Amor y Esteban González Pons -quien fue el gracioso que solicitó quitar lo de "valenciana" al nombre de la Generalitat- no destacan precisamente por conocimientos en valenciano. Respondiendo a sus manifestaciones en las que alegaban que "por primera vez se reconocerá oficialmente al valenciano en las instituciones europeas traducida por el Gobierno Valenciano y conformada por la Academia Valenciana de la Lengua”; cabe recordarles que esto no es cierto.
O van de farol, se equivocan, les falla la memoria o pecan de ignorantes. No es ésta la primera vez. La lengua valenciana ya es oficial y así está reconocida en Europa desde el 5 de noviembre de 1992 tras la aprobación de la Carta Europea de Lenguas Minoritarias a la que se adjuntó el informe del comité de expertos de fecha 13 de febrero de 1991 en cuya página 80 se reconoce el catalán y en la 81, totalmente diferenciada, el valenciano.

Asimismo el pleno del Parlamento Europeo aprobó la denominada “Killilea Resolution” en la que en su documento técnico anexo figura reconocida la lengua valenciana (Pág. 49) diferenciada del catalán (pág. 21). Si desde entonces, el valenciano ya es oficial y está reconocido, ¿cómo osan Maragall, Carod y Zapatero actuar en contra e intentar vulnerar un acuerdo aprobado por España y resto de la UE? ¿Por qué no respetan las legalidades europea y estatutaria? ¿Hace falta que les refresquemos la memoria? Nadie cita la “Killilea Resolution”. De esto nadie se acuerda ni quiere acordarse o no les interesa. Ni a Maragall & Carod -pues desean aprovechar la polémica para sus pretensiones y aspiraciones políticas con la excusa de una discutible unidad lingüística- ni Zapatero -pues desea pasar a la posteridad como el presidente que rubricó la Constitución Europea pacífica y consensuadamente- ni a Camps -pues seguirá usando la traducción como arma contra ambos, derecha contra izquierdas: contra Madrid y Barcelona, versus ZP, Maragall y Carod.

En definitiva, ganan o desean ganar los políticos implicados, por intereses. Pierde la Comunidad Valenciana, pierde la lengua valenciana -reconocida por Killilea y presente en la Carta de Lenguas Minoritarias- y perdemos los valencianos, como siempre, desde la batalla de Almansa en 1707 -297años perdiendo-. Somos moneda de cambio, juguete caprichoso y objeto del deseo ambicioso de todos ellos. Políticos 5- Valencia 0. Lamentable

Josep Esteve Rico Sogorb LILEA, POLÍTICOS 5-VALENCIA 0



TERCER SALÓN VALENCIANO DEL LIBRO, ¿VALENCIANO?

   Joan Benet

   Hace unos días fui al, 3er Salón Valenciano del Libro, el cual se hizo en el Monasterio de San Miquel de los Reyes, sede de nuestra conocida, A.V.L., por cierto, de entre todos los lugares que podían haber elegido para hundir más al valenciano, han elegido un antiguo templo, un antiguo lugar de culto cristiano, donde todavía están las imágenes de los santos, sobre todo la de San Miguel, que preside del gran salón.

   Con respecto a la exposición, pues hay una palabra que puede definir todo lo que he visto, "Pancatalanismo".
   Si es un salón del libro valenciano, habían cosas que estaban de más, por ejemplo todos los libros que hacían referencia  a todo lo catalán, o sea, gramática catalana, la Cataluña de..., la Cataluña vista por..., lo catalán con respecto...  biografías de gente catalana y pancatalanistas como Pompeu i Fabra, editoriales catalanas haciendo publicidad de sus libros escritos en catalán, y de temas catalanes.
   Tengo que decir en honor a la verdad que también encontré, sólo un libro, que hacía referencia al mallorquín, pero también tengo que decir que no hablaba sólo del mallorquín, sino que ese libro hacía referencia al mallorquín con respecto al valenciano y al catalán.
   Para que nadie pueda decir nada, también tengo que decir que yo no conozco todo el fondo literario de la exposición. Yo estoy hablando de los libros que pude ver en las casi tres horas que estuve viendo la exposición.
   Para amenizar el paseo por la exposición, de fondo se escuchaba música supuestamente valenciana, pero cuando dejaba de ser música de fondo y escuchabas la letra, de dabas cuenta que donde era la música.
   La A.V.L., esa entidad que se autodenomina, "valenciana", debería de no haber dejado que en éste acontecimiento tan valenciano como es su salón del libro, todo lo catalán se haya podido pasear a derecha e izquierda, y arriba y abajo. Esto sólo me lleva a pensar que la A.V.L. no tiene ningún interés  en que la lengua valenciana vuelva a tener el esplendor y la gloria, esa misma gloria que en su momento la llevó a tener el primer Siglo de Oro de una lengua romance.
   Puede haber gente que cuando lea este texto pueda decir, ¿Y que de malo tiene que hayan libros que hagan referencia a todo lo catalán y que estén escritos en catalán? Pues si ese caso se da, a toda esa gente tengo que decirles que si han dejado que hayan libros escritos haciendo referencia a cualquier tema catalán, ¿Por qué no habían libros escritos en gallego, en alemán en suahili... y haciendo referencia a sus respectivos lugares de procedencia... si cabe otra lengua que no sea la valenciana, en éste acontecimiento valenciano, cualquier lengua podía haber estado representada, y no ha sido así, sólo ha sido la lengua catalana, ¿Por qué?
   Tengo que decir también que los únicos libros que se salvan de todo aquel lío catalán, son cuatro o cinco libros que en su día escribió la R.A.C.V. allá por el año 1.998 - 2.000, todavía sin acentuar, o sea, cuando la Real Academia era la Real Academia de Cultura Vaelnciana. También en la sección de diccionarios se encontraba el diccionario qu en su día editó la R.A.C.V., que en estos momentos es el único diccionario de valenciano que se puede utilizar para traducir del castellano al valenciano *, (todos los demás están en catalán).
   Es una verdadera pena que deliberadamente estén ahogando al valenciano.
   Por último tengo que decir que esa exposición ha sido visitada por multitud de escolares y gente de todo tipo, y para la mayoría de esa gente lo que allí están viendo es valenciano, la unidad lingüística sigue su camino. ¿Que bien planeado que lo tienen todo!

   Deseo de todo corazón, que la A.V.L. se disuelva y que el valenciano pueda seguir su camino en paz y lejos del catalán.

   * Por si a alguien le interesa, el diccionario de, Castellano - Valencià de la R.A.C.V. tiene el I.S.B.N. némero, 84-85446-49-6. Editado per Promoción de Cultura Valenciana, (Del Senia Al Segura, S.L.), c/ Cronista Carreres, 9, 46003, Valencia. E impreso por, Artes Gráficas Soler, c/ L'Olivereta, 28, Valencia, 46018.
   El diccionario de Valenciano - Castellano tiene los mismas datos, excepto el I.S.B.N., que es el número, 84-85446-46-1

TALIBANS I ATEUS

Autor: Toni Fontelles 

El conseller d'Educacio i Cultura Manuel Tarancón, a pesar de ser inteligent, s'ha passat dos o tres pobles - com se sol dir en el carrer- en l'intervencio que ha fet en les Corts i a on ha parlat de llengua valenciana.
Ha ficat el dit en l'ull: el model idiomatic implantat no es sentit com a propi i esta es una -no es l'unica- causa de que molts estudiants deprenguen "llengua valenciana" en l'escola (es un dir), pero en acabant l'usen poc - o gens- en el carrer. Este model al que me referixc, que no era ex novo, va ser implantat pel PSOE - en substitucio del que havia iniciat la consellera A. Cabanes en son moment- i ha continuat durant l'etapa en que ha governat, en companyia o en solitari, el partit al qual representa el conseller. El fet es este, cadascu que el valore.
Tambe encerta el conseller quan diu que no hem de ser subsidiaris i que tenim una ampla tradicio classica i que, en poques paraules, hem de mirar lo nostre primer. Correcte. ¿Ho aplica?
El nostre conseller s'equivoca quan creu que entre els talibans "catalanistes" i "secessionistes" estan les Normes del 32. Com tambe erra en atribuir-li a M. Sanchis la "catalanisacio" d'eixes normes ortografiques (el vocabulari adjunt va ser posterior). ¿Per que? Perque elles ya son una copia quasi ad pedem litterae de les de l'Institut d'Estudis Catalans excepte en el digraf tz del sufix -itzar, que apareix en texts posteriors (i en el propi M. Sanchis i en molts atres autors). Dificilment poden ser "la pau llingüistica" que voste preconisa.
Es mes, en la gramatica valenciana de M. Sanchis, de 1950, es poden trobar moltes coses com: atre, coincidix, servixca, us indistint dels pronoms se o es, etc., al costat dels: amb, nosaltres, però, realitza, dotzè... i contradiccions com admetre la pronunciacio culta de "perea" i dir que es la forma classica, pero recomanar l'escritura de "peresa".
El senyor conseller no ha estat massa encertat en les referencies al model idiomatic, el qual no s'ha de desviar de la "correccio cientifica". Com a molt se pot alegar correccio tecnica, pero les llengües a pesar de ser objectes d'investigacio cientifica, no son cientifiques i, per definicio, qualsevol planificacio formal d'una llengua te una orientacio: taliban, atea, agnostica, religiosa, nacionalista, social, identitaria...
No vullc furgar mes en la ferida, pero la comparacio dels talibans es... com a minim, impropia del seu intelecte. No es desijable l'existencia de tals iconoclastes asiatics, pero es bo que la societat tinga iconoclastes intelectuals i que participen en les discussions, perque en cas contrari caminarém cap al pensament unic i politicament correcte. Des del poder es facil marginar a qui no el te, pero esta classe de solucions, que Paul Watzlawick denominà "clarifinants", son la mort de la cultura i de la ciencia, que tinc clar que no es lo que voste demana.
De totes les maneres, si hi haguera intencio real d'actuar s'hauria iniciat una politica de discriminacio positiva a favor d'aquells que hem estat i estem marginats ya, precisament per la nostra coherencia idiomatica i per propugnar el model que voste reclama i que ya existix ¿fa falta que li diga quin es?
Que no se m'oblide: algunes d'estes idees tambe son aplicables a uns atres "poders" i a uns atres temps.
Lo mes dificil es, quasi sempre, conviure en la discrepancia. ¿Per que no ho intentem i nos deixem de solucions magiques?
9-3-01


lunes, 12 de junio de 2017

S'ALÇA LA VEDA...¡UI, QUINA RISA! (II)


Autor: Toni Fontelles

En un articul anterior, publicat en este mig, comentava l'acort entre la AVLL i els Editors per als llibres de text. El document va ser aprovat per unanimitat de l'Academia.
Els periodics de l'endema (27-3-04) mostraren el fet de la següent forma:
La Academia de la Lengua pide que los libros de texto eviten prejuicios lingüísticos (ABC)
La AVL aprueba un libro de estilo para editoriales (LA RAZÓN)
La AVL y los editores pactan dar prioridad a las formas genuinas / La Acadèmia rebaja el tono imperativo de su primer informe y da más libertad a los autores (Levante-EMV)
Coincidencias ortográficas con el IIFV (Levante-EMV)
Acadèmia i editores pactan que los alumnos aprendan el valenciano 'genuino' de los padres / Para los libros de ESO aconsejan "eliminar prejuicios" y preservar la convergencia con el "sistema lingüístico" (EL MUNDO)
La Acadèmia da más libertad para introducir las formas cultas en los libros de texto / Se mantine la recomendación a las editoriales para que prioricen la utilización de las formas genuinas del valenciano (LAS PROVINCIAS)
Condicionantes - El modelo más próximo, primero / Filosofía - Esfuerzo por las formas genuinas / Consideraciones generales - "Eliminar los prejuicios lingüísticos" / "El grado de cumplimiento del acuerdo se tendrá que ir evaluando con el tiempo" (LAS PROVINCIAS)
La AVL aconseja a los editores que se priorice el valenciano genuino / La Acadèmia elaborará un manual de estilo orientativo para los libros de texto (Diario de Valencia)
Acadèmia y editores acuerdan las orientaciones para los libros de texto / La AVL incide en la formas genuinas y el sector en su margen de actuación (EL PAIS)
He posat els titulars per a que es veja cóm ho ha tractat cadascu i a ón s'han "carregat les tintes" de la noticia. Quasi tots destaquen un aspecte: "la prioritat de les formes genuines", que coincidix en la "opinio dominant" i tambe en lo que es vol mostrar des del poder politic. Es l'enganyabovos per a no escarotar al personal i per a que el govern del PP puga continuar dient que defen el "valencià", sobretot el "autentic". En l'anterior articul ya vaig mostrar la "perversio" del document i la trampa que incloïa: l'introduccio progressiva de les formes catalanes en detriment de les valencianes "genuines", a les quals desplaçarà finalment... pero clar, aço es dificil de vore, si es que es vol o es pot vore.
La reaccio no s'ha fet esperar molt -tambe ho vaig anunciar: que es reprendria la "Batalla de Valencia". Lo poc que queda del "valencianisme institucionalisat" (eren tots els que estaven, pero no estaven tot els que son), el dia 30-3-04, presentà dos documents: "Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana” i “El nom històric de la llengua valenciana”, dels quals es diu que: "Es tracta de dos documents elaborats per especialistes que basant-se en l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Creació de l'AVLL marquen els criteris llingüístics bàsics sense els quals el consens i la pau llingüística no serà possible, aixina com el nom inqüestionable, oficial i històric de o ".
Alli, en la foto, apareixien: L'Oronella, Lo Rat Penat, la Real Academia de Cultura Valenciana, el Patronato Histórico Artístico Cultural de Elche, l'Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana i l'Associacio Cardona i Vives.
Es dir, junt ad algun valencianiste que ha persistit en la critica contra la AVLL estaven els que han "justificat" la seua creacio i "han comprés" la presencia d'academics "valencianistes" -a titul personal, si- que li "venien la burra" a la propia RACV, els que en l'informe al Consell Valencià de Cultura -previ al dictamen de creacio de la AVLL- s'oblidaren d'especificar-li quína ortografia volien, o els que difonien que era l'hora de "creuar ponts". ¡Se'ls ha aparegut la Mare de Deu! ¡Benvenguda siga la Mare de Deu Apareguda!
Es altament sospitos -i a soles dic: sospitos- que fins ara no hagen advertit el pervers contengut del dictamen del CVC -aprovat pel pacte PP-PSOE-; ni hagen comprés el preambul i articulat de la Llei de Creacio de la AVLL -que tambe aprovaren juntets PP i PSOE-; ni hagen vist quína era la composicio i la "tendencia" dels academics; ni hagen observat abans la trayectoria de la AVLL del principi fins ara; ni hagen escoltat o entes les critiques que alguns hem fet -tal volta perque nos expliquem entre regular i mal-. Ho deixarém en... curios.
Se que quasi totes les entitats i organisacions tenen "proves documentals" a la ma per a mostrar que s'han opost en alguna ocasio... ho he dit be: en alguna ocasio i poc mes. Cadascu sabra per qué.
Durant estos ultims anys, des de 1998 (13-7-98, aprovacio del dictamen del CVC, i 2-9-98, aprovacio de la Llei per les Corts Valencianes), la critica institucional valencianista ha anat de mes a menys, fins a ser quasi imperceptible, especialment des de la posada en marcha de l'Academia.
Coincidencies de la vida, en algunes ocasions el sector mes "blau" del PP havia llançat alguna invectiva contra la AVLL, pero poc mes... el valencianisme institucional continuava calladet o mirant cap a un atre costat.
Algu dira: pero la ressistencia estava ahi. I tindra rao. Si, estava, per eixemple, en el Segon Congrés de Llengua Valenciana i en els seus organisadors (a on va acudir alguna de les honroses excepcions -que confirmen la regla del "silenci"-). Estava en els que montaven taules redones o es manifestaven contra la AVLL. Estava en internet i alguns mijos digitals que fan lo que poden -i a on yo he continuat escrivint-. Estava en la gent del carrer que podia "traspassar el bosc" de la manipulacio i enterar-se d'alguna cosa. Pero no estava en el conjunt que ara, de colp i repent, s'ha convertit en la punta de llança contra el "fege" de la AVLL. Ahi hi havia -en conjunt- una critica de "baix perfil", i soc
generos; ni tampoc es trobava en alguns mijos impresos que s'estan "despertant" a vore si peixquen algun lluç en esta "guerra". No sere yo qui pose el motiu o els motius per a tals conductes. Es bo que la gent s'ho imagine.
I entre mig, ¿que hi ha hagut? Ya se que hi ha llectors molt llests i espavilats. Des del proces de creacio i constitucio de la AVLL i les primeres actuacions fins ad esta "resposta contundent"... s'han fet unes eleccions generals que ha perdut el PP i que aci, en el nostre Regne, encara ha guanyat, pero ya per poc.

No establire relacions causals entre estos fets, pero... m'ol a que s'ha alçat la veda i me ric... per no plorar.

RUÏNA MITICA.



Autor: Ferrer.
26-7-2004.

Pareix obvi que algo ha fallat en la pesima gestio de Terra Mitica, quan esta ha arribat fins i tot a la suspensio de pagaments. El gran proyecte faraonic de l’ ex–president Eduardo Zaplana, es creà en 2000 i a lo llarc de quatre anys no ha fet sino acumular perdues. Teoricament construir un parc tematic en una ciutat tan turistica com Benidorm pareixia una bona oportunitat de negoci –i en principi ho era- de no haver segut per la gestio d’ Edu, un home que dixa deutes alla a on va i que pot afonar els mes suculents negocis en el sol toc de la seua ma.

Per qué este fracas? 1) Una iniciativa com esta deuria ser privada. No es llogic que els principals accionistes de l’ empresa siguen tots ells publics (Generalitat Valenciana, Bancaixa, CAM). 2) Nomes a partir de 2001 es contà en un inversor privat com Paramount, que a mes firmà un contrat pel que no es comprometia a res i del qual s’ ha derivat un cada volta mes acuciant descens de visitants. 3) No es feu un estudi de mercat precis ya que s’ esperava a mes de tres millons de visitants anuals quan en els ultims mesos dificilment s’ arribava al millo.

4) No ha rebut ajuda per part de l’ Estat a l’ hora de facilitar el transport al parc tematic. Aixi es que mentres que hi ha proyectat un AVE que arribe fins a Port Aventura, no hi ha cap iniciativa d’ alta velocitat per a Terra Mitica. 5) La practica totalitat dels espectaculs oferits son puerils, lo qual atrau el turisme familiar, pero no el d’ adults propiament dit, puix no n’ hi ha atraccions adultes com bars o discoteques. 6) Deuria haver-se buscat el consens en l’ oposicio per a evitar aixi una actitut carronyera per part de PSPC, EUPC, i els seus mijos afins.

7) Es feu una previsio de costos poc realista. Hi hague sobrecostos en la construccio: s’ estimava que anava a valdre 45.000 millons de pessetes, i al final foren 70.000 millons. 8) Les preses i el sobredimensionament van ser els que causaren els sobrecostos i la falta d’ un soci tecnologic adeqüat des d’ un principi. En resum, que lo que podria ser una excelent oportunitat de negoci s’ ha convertit en una factoria de perdre diners, gracies a un gestor patetic com Zaplana, qui -com si d’ un Anti-Mides es tractara- convertix en merda tot lo que toca sa ma.

RESPOSTA DE LA R.A.C.V. AL DICTAMEN DE LA A.V.L. (9-2-2005)


AUTOR: R.A.C.V. (REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA)

La RACV, vist i estudiat el dictamen de l’AVL sobre la llengua valenciana, mostra el seu desacort pels següents motius:
1.- El dictamen fonamenta la seua existència en una premissa falsa, quan afirma que ni l’Estatut d’Autonomia ni la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià definiren l’identitat o entitat del valencià. Contràriament a lo que diu el dictamen, el fet que l’Estatut parle de idioma valencià i la Llei d’Us de llengua valenciana sí equival a dir que el valencià és una llengua i que esta llengua no és la mateixa que la catalana, perque els conceptes de llengua o idioma definixen l’entitat i l’identitat del valencià i exclouen els conceptes de variant o dialecte; aixina ho entenem des de la RACV i aixina ho ha entés tot el poble valencià.
De la mateixa manera quedà definida l’entitat filològica del castellà en la Constitució Espanyola simplement dient que “el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat”.
2.- El dictamen fomenta la divisió entre els valencians quan descriu una societat valenciana dividida en dos “sectors”: el que considera que valencià i català són la mateixa llengua i el que considera que són llengües diferents. Esta divisió és irreal ya que l’existència d’un sector absolutament minoritari –paradoxalment majoritari en l’AVL- que considera que valencià i català són la mateixa llengua, no supon una divisió de la societat valenciana, que des de sempre i majoritàriament ha tingut i té consciència de parlar una llengua pròpia diferent de la catalana.
3.- Es falseja la realitat històrica quan es torna a repetir que les Bases -que no normes- de 1932 foren un acort històric que supongué l’unificació de l’ortografia valenciana, perque en 1932 no hi hagué cap de debat ni estudi, simplement la firma de persones i entitats que, segons les pròpies bases, “mantenen els seus punts de vista científics”, tan és aixina que l´únic filòlec que les signà, Lluís Fullana, reedità en 1933 la seua Ortografia Valenciana i les principals entitats que les signaren, com Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana, hui RACV, deixaren d’utilisar-les, ya que dites Bases són un simple resum, ple d’incorreccions, de l’ortografia que l’Institut d’Estudis Catalans elaborà per al català i que catalanisen i dialectalisen al valencià.
4.- El dictamen torna a falsejar la realitat o a ignorar una part d’ella quan repetix que ha hagut una normalisació consolidada a partir de les normes de Castelló o del 32. Ya hem explicat en moltes ocasions que aquelles Bases foren arraconades en poc de temps i el sector partidari de l’anexió al català utilisà directament l’ortografia catalana, bona prova és el dígraf català –tz- de la terminació –itzar-, que no apareix en les Bases i que ve utilisant-se en conte de la forma valenciana –isar- que és la que s’utilisa en les Bases.
Pero els redactors del dictamen no ignoren que la normalisació durant els últims 25 anys també s’ha fet gràcies a una atra ortografia que mai nomenen, l’Ortografia Valenciana de la RACV. En esta ortografia han escrit multitut d’escritors les seues obres i fon oficialisada i publicada per la Secretaria General Tècnica de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i en ella es publicà, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, també es redactaren en ella els primers llibres de text per a l’ensenyança del valencià, fins que el primer Govern socialiste impongué, sense debat ni consens i sense oficialisar-la mai, l’ortografia catalana afirmant que es tractava de les Bases de 1932.
5.- El dictamen intenta fer una comparació entre el cas del valencià i català i el portugués de Portugal i de Brasil, l’anglés d’Anglaterra i dels Estats Units d’Amèrica, l’espanyol d’Espanya i d’hispanoamèrica. En esta comparança subjau l’idea de que, a l’igual que en els atres casos, el valencià ha segut dut per colonisadors catalans, teoria històrica i llingüística ya rebatuda i sense fonaments; pero ademés compara casos incomparables, ya que la consciència llingüística dels valencians sempre ha segut la de parlar una llengua pròpia i diferent en un nom propi de “llengua valenciana”, no aixina en Brasil, EEUU o hispanoamèrica a on tampoc trobem l’existència de diccionaris i gramàtiques pròpies com succeïx en el cas valencià des del s. XV, començant pel primer diccionari romànic, el Liber Elegantiarum del valencià Joan Esteve de 1472 en “latina et valentina lingua”, seguint per la clara consciència diferencial emanada de tots els escritors clàssics i postclàssics valencians (no referida en cap de dialecte o madalitat coneguts) respecte de sa pròpia llengua valenciana i confirmada sociollingüísticament per la consciència general d’una llengua pròpia i substantiva, la valenciana, que arreplega en el s. XX el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica.
6.- A on el dictamen és incorrecte, des d’un punt de vista realment filològic, és precisament en allò que els seus redactors tenen més interés en dictaminar quan afirmen reiteradament que “la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra... la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals” i que “els diferents parlars d’estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix ‘sistema lingüístic’ ”. Des del punt de vista de la filologia el dictamen és incorrecte ya que, a l’igual que feren els catalans Pompeu Fabra –que no era filòlec- i Joan Coromines, mutila el sistema llingüístic de manera acientífica i interessada, de tal manera que cap de filòlec de prestigi pot acceptar este plantejament que deixa fòra a totes les terres d’Oc, que li donen el nom d’occitanorromànic al nostre sistema. Curiosament el dictamen parla d’un sistema pero no diu quin és per a no fer evident l’error.
El dictamen confon coses que en filologia estan ben definides com és el concepte de llengua, parlar i sistema o diasistema. Tots els territoris mencionats més tota Occitània formen part d’un sistema llingüístic, el sistema occitanorromànic i dins d’ell unes variants s’alçaren a la categoria de llengua en un prestigi lliterari, en primer lloc l’occità en la lliteratura trobadoresca, en segon lloc el valencià en el Sigle d´Or del s. XV i en tercer lloc els catalans en la Renaixença, els atres parlars, sense tradició lliterària queden com a variants i algun, com el mallorquí, ha assumit la seua anexió al català, segons l’Estatut d’Autonomia balear.
Ya hem repetit en vàries ocasions que no cal anar molt llunt per a trobar casos pareguts, com ara el gallecportugués que la RAE definix com “grup de llengües romàniques utilisades en els dominis llingüístics de Galícia i Portugal”. Ningú nega que gallec i portugués formen un sistema llingüístic pero tampoc que siguen considerats dos llengües. El nostre cas no té perqué ser diferent.
7.- El dictamen insinua que la romanística i la filologia afirmen que la llengua dels valencians és la mateixa que la de catalans, balears, andorrans... Ara i ací hem de dir que la romanística internacional no és una institució que s’haja pronunciat en esta qüestió mai, la romanística i la filologia la formen els experts i les seues opinions no són dogmes de fe, tenen el valor que la comunitat científica els dona en cada moment. Estos experts, que mai negarien –com fa l’AVL- l’existència del diasistema occitanorromànic, incloent Occitània, responen que dins del diasistema el valencià serà lo que els valencians vullguen que siga; de fet, els últims estudis no es dediquen a pregonar l’unitat de valencià i català, sino a descriure la situació d’estes dos llengües i els instents d’anexió del català, com ha fet recentment la filòloga alemana Antje Voss en el seu llibre Das Valencianische zwischen Autonomie und Assimilation (El valencià entre l’autonomia i l’assimilació), editat per European University Studies en Frankfurt en 2002.
8.- Finalment el dictamen propon “utilisar un model de llengua convergent”, en un clar intent d’aplegar a l’unificació o anexió en el català, prova evident de que l’unitat entre valencià i català que tant es progona és més un desideràtum que una realitat llingüística.
Vàries qüestions podem objectar ad este punt: en primer lloc que la convergència no és un criteri llingüístic, és un criteri que respon a una voluntat política o sociollingüística; aplegat este punt podem recordar des de la sociollingüística Joshua Fishman afirma que: “quan les llengües pareixen completament semblants entre elles fonètica, lèxica i gramaticalment, pot resultar de gran interés establir la seua autonomia mútua, o a lo manco de la més dèbil respecte a la més forta” (Sociología del lenguaje. Ed, Cátedra. Madrid 1979. pàg. 51), el dictamen propon tot lo contrari i de tots és ben sabut que es ve fent en els últims anys un acostament forçat del valencià al català.
Per una atra banda, el criteri de “convergència” va directament contra la lletra i l’esperit de la Llei de Creació de l’AVL quan dispon que l’Acadèmia: “es basarà en la tradició lexicogràfica i literària i la realitat lingüística genuïna valenciana”. El concepte “genuí” significa propi o característic i és totalment incompatible en el concepte “convergent”. Fer una normativa baix un criteri de “convergència” o “divergència” és fer-la des d’un punt de vista extra-llingüístic, no científic i inacceptable, més encara si esta normativa està guiada per uns interessos particulars i polítics que no responen a la tradició històrica ni a la voluntat majoritària dels valencians, arreplegada en l’Estatut d’Autonomia, que com hem dit en un principi definix l’identitat i entitat del valencià com a idioma i no com a variant o dialecte.
9.- Considerem que si la creació de l’AVL fon un intent per a aplegar a un consens que acabara en el conflicte llingüístic valencià, degut a la seua composició, en una presència absolutament majoritària de partidaris de l’anexionisme llingüístic i contraris a l’existència d’una llengua valenciana en ortografia i gramàtica pròpies, ha servit per a fomentar la discòrdia i la confusió entre els valencians, reviscolant la guerra llingüística, hui més present que mai en la vida pública.
Per tant es demana en respectuosa energia la derogació de la Llei de Creació de l’AVL i la seua dissolució.

Palau de la RACV. Valéncia 14 de febrer de 2005

viernes, 12 de mayo de 2017

REFORMA ANTIVALENCIANA

 

Autor: Joan Ignaci Culla
9 d’octubre 2005

En una fecha tan señalada para los valencianos, como el 9 d’Octubre, en la que hacemos balance de los acontecimientos más importantes ocurridos en nuestras tierras cada año; no podemos obviar la reforma del Estatuto y las claves que han posibilitado su trámite.

La reforma, lejos de presentarse en “clave valenciana”, se ha convertido en la “hoja de ruta” de algunas autonomías y el freno a las aspiraciones de otra. Es decir, que se ha pensado más en los intereses de España en general y de Cataluña en particular, que en el de los propios valencianos. PP y PSOE se han unido para maquillar, y no cambiar, un Estatuto, y, así, satisfacer sus intereses partidistas, evitando entrar en las soluciones que planteábamos y necesitábamos los valencianos: avanzar en el autogobierno, mejorar la situación económica o algo tan importante como consolidar las señas de identidad.

El proyecto nació viciado, por la inclusión y el incomprensible blindaje de la AVL, por parte del acomplejado PP, para compensar el catalanismo sucursalista del PSPV.

El PSPV, por convicción, y el PSOE, por el chantaje del trilero catalán, con la inestimable colaboración del PP, han sellado “de hecho”, la unidad de la lengua a través del dictamen de la AVL, que va a servir como referencia y como excusa para eliminar definitivamente nuestra lengua valenciana.

Prueba evidente de quién son sus aliados, es que el pasado 1 de septiembre la AVL, subvencionó con 18.000 euros a revistas y boletines informativos de asociaciones catalanistas que forman parte de la “Xarxa d’entitats civiques i culturals dels països catalans” (LP, 7/9/05).

Y, como Zapatero, no se atreve a discutir con Carod-Rovira porque está hipotecado, éste le “exige que en los colegios valencianos se enseñe catalán”, como sí eso no sucediese en este momento, con el apoyo de la consellería del PP; cualquier padre que revise los libros de texto de sus hijos lo ratificará. (LP, 12/9/05).

Y el colmo del entreguismo al catalanismo, lo protagoniza Joan I. Pla, quien en su intervención en la Cortes Generales, abriendo su turno con un discurso “fusteriano”, reconoce que el Estatuto no excluye las denominaciones que proponga la AVL, para el valenciano (es decir, el catalán).

Y por otra parte, el PP, que ha pensado más en los demás, que en los valencianos. Ha redactado un Estatut acomplejado, sirviendo a los intereses políticos de Madrid, “este tipo de Estatuto es el mío” (Rajoy, en su visita a Crevillente; LP, 17/9/05); “Coincide con los postulados de Rajoy” (Castellano, LP, 21/9/05) y culturales de Barcelona (salvaguarda el nombre de valenciano, pero sentencia la unidad de la lengua con la inclusión de la AVL). Han querido cubrirse de cara a la galería con la disposición segunda (cláusula Camps), para “no ser menos que nadie”, cuando la realidad es que no hay proyecto propio., Eso sí, el bipartidismo, se seguirá beneficiando al no bajar la barrera electoral del 5 al 3%, evitando así, la pluralidad política.

En definitiva, un Estatuto pensado para salvaguardar la primera estrofa de nuestro himno regional, como justificó Trillo en su intervención, al asegurar que se había redactado en “lealtad” al Estado. Hemos perdido la gran oportunidad de hacer la gran Carta Magna para los valencianos. Un Estatuto en “clave valenciana”. ¿No creen que ya era hora de: “ofrendar nuevas glorias al Reino de Valencia”?














REACCIONS, ¿QUÉ REACCIONS?


Pep Guillen, valencianiste

Ya tenim, una vegà mes, escarotats als catalans, siguen de la corda que siguen. ¿Y perque els tenim atra vegà escarotats?. Molt senzill, la traduccio de la Constitucio Europea al valencià.

ZP ha fet el treball a miges, com es natural en la seua actuacio. Molta sonriseta pero sempre fent les coses, quan les fa, a miges.  Ha anant personalment al Parlament Europeu a dur les traduccions de la dita constitucio als idiomes reconeguts en els estatuts d’autonomia en llengua propia: valencià, gallec, vasc i catala.

Segons diu el President Capms, la traduccio al valencià la ha feta l’Academia Valenciana de la Llengua y, segons els catalans lo que se ha entregat ha segut la mateixa versio que la del catala, pero canviant a soles en la portà la paraula catala per la de “valencià”. Lo ben cert es que d’una u atra manera tot es la gran mentira que, una vegà mes els politics, en la seua actuacio manipulaora, mos volen endorsar als valencians.

Si la traduccio al valencià la ha feta l’Academia Valenciana de la Llengua, està clar que no la ha feta en la Llengua Valenciana que parla el poble, en la Llengua Valenciana diferent i diferencià del catala. Si comprovem les dos versions vorem que es la mateixa una que l’atra. Han canviant algun “aquest” y alguna “seva” pero res mes.

La versio en valencià que ha dut ZP a Europa està en un “normaltzat” que al llegirlo dona bossera, que rebolica els budells,  que produix els mateixos efectes  que eixe proces viric que t’allaugera el cos  y no pots retindre els efluvis corporals.

¿Y que anem a dir de la resposta del President de la Generalitat Valenciana? Si, de Paquito Camps. Puix que està molt complagut de lo que ha fet ZP. Este Camps o no sap o no vol  (mes l’ultim que lo primer) entrar de ple en l’assunt. Clar, con va entrar de ple si el seu partit –que te majoria en les Corts- està mantenint el catala en els coleges y en l’administracio. Si Camps es l’hereu del bodrio que Zaplana consensuá en Pujol pera la destruccio de la llengua valenciana y sa sustitucio pel catala. Molt d’enfrontament te este chic en Zaplana, pero no ne te cordons per a derogar la llei de creacio del dit bodrio.

Estem davant d’un govern valencià que pensa que en la creacio de l’AVLl ya està solucionat el problema de l’inmersio llingüistica. Es la solucio politica . Es la solucio que a soles uns politics acomplexats y en el sindrom d’Estocolmo cap a Catalunya son capaços de mantindre el servilisme que els ve manat tant del nort com des de la meseta. Els valencians no mos mereixen els politics que tenim, pero ¿qué anem a fer? Les urnes son les urnes.

Per atra banda tambe hi haura que fer mencio al silenci que en relacio ad est assunt les entitats culturals valencianistes mantenen hasda el moment. Aci no parla ningu. Aci no es produix una reaccio de protesta per part de ningu. Aci pareix que els anys que dura la tactica de la inmersio llingüistica pancatalanista ha endormiscat els cervells. Aci pareix que el moll, aquell moll en que  mos calificava als valencians el conte-duc d’Olivares, s’ha robellat y ya no servix ni pera la seua funcio natural. Rebotar.

Una vegà mes el Poble Valencià  acata, per lo vist, esta nova ofensa. Una vegà mes esta nova ofensa està creà pels politics. Una vegà mes s’enmudicen les goles. Una vegà mes....... y van ¿quantes?.

Per tot aço els valencians tenim que ser conscients de  la realitat de la nostra historia. De la realitat diferencià de la nostra llengua y expresaro sense vergonya, en la boca gran. Podem ser el millor poble de la terra, pero pera sero tenim que reaccionar. Tenim que proclamar davant de tot lo mon el nostre orgull de poble. Si no ho fem aixina poc futur tenim y, lo que es pijor, pot ser que els nostres descendents pensen que forem els principals  responsables de la nostra desaparicio com a poble diferent y diferenciat.

¿Es aço lo que volem?.

5 de novembre del 2004.  


miércoles, 10 de mayo de 2017

REACCIO ANTI-AVL

 Autor: D. Pons - Valencia.


Per raons de espai i de temps no vaig a recordar en este moment els detalls de la trampa letal que el PP i el PSOE tenen prepara per a fulminar sense contemplacions a la nostra benvollguda i ancestral Llengua Valenciana.
A Partir de la creacio de la academia sense nom, les normes del Institut d'Estudis Calalans seran totalment oficials en el Regne de Valencia, al igual que a la Llengua Valenciana se li podra nomenar oficialment catalá. Insistixc totalment oficial. Sobre els, academics, tampoc es menester aclarir que van a ser majoritariament catalanistes que neguen la existencia de la Llengua Valenciana i que consideren al valencia com un simple dialecte malparlat del catalá. Tota esta "gracia, valencians esta arreplegá en la Llei de Creacio de la AVL (entre atres barbaritats mes) i si algu vol tíndre el "gust" de llegirla, posiblement li entre una malicia i una impotencia desesperant deguda a esta traicio sense precedents. De ahí que el "senyor" Puyol i els seus, celebraren per tot lo alt esta aberracio al poble Valencia, Pues ya li va demanar que aixina fora al molt "honorable" Zaplana (aço esta arreplegat documentalment en el magnific llibre "Les claus del pacte de la lengua" de J. G. Sentandreu). Zaplana creu que en aço conseguira la pau del conflicte llinguistic. Si, pero per als catalanistes, pues ya tindran tot lo que volen. Pero per als valencians de pura cepa, lo unic que va a conseguir es tindremos mes en front, en una oposicio í una reaccio que ni Zaplana s'imagina. Farem lo que faça falta, eixirem al carrer sempre que faça falta i anirem a on faça falta.
Valencians, no podem quedarmos en casa mentres esta colla de deshonrats destruix la nostra Llengua
Valenciana, la ]lengua que hem heretat dels nostres antepassats i que els nostres fills tenen que heretar.
Valencians, es hora de que tornem a unflar el pit, de mampendre la senyera en alt i fer lo que mos toca com a
bons fills del nostre Regne de Valencia. No tenen que poder en mosatros.

El GAV: espirit Palleter. Totalment d´acort en el GAV.
La medicina de l´autentic valencianisme, de la esencia del valencianisme, o lo que es lo mateix, del GAV, es l´unica que pot salvar a nostra llengua valenciana i a la nostra personalitat historica. Fa falta el vigor i la força de idees valencianistes clares i contundents, sense complexes a l´hora de defendre els sentiments i la veritat historica i idiomatica valenciana. Que entre en combat directe en el nacional-catalanisme i que entre a favor dels sentiments mes arraïlats i mes profunts dels valencians. Es molt senzill: soles hi ha que estimular eixos sentiments i denunciar durament al PP i atres partits pel cancer catalaniste que alimenten i lo que s´amaga darrere d´eixe proyecte, que es fer els "països catalans". No hi ha ningu en mes integritat valencianista i en les idees mes clares que el GAV, i en particular Juan Garcia Sentandreu. Ell es el gran lider que li fa falta al valencianisme, ell es qui pot atraure a grans mases, ell es qui te una valenciania a prova de bombes i que desperta passio en qui l´escolta, ell es qui transmitix un mensage clar i directe, un mensage de valencianisme coherent, convincent i pur.


RACV I LO RAT PENAT A EXAMEN (DE CONSCIENCIA)


AUTOR: JOAN ROMERO

(Solo versión en Valenciano · Nomes versio en Valencià)

En efecte, ya fa temps que estes dos historiques institucions es mereixen que els valencianistes les sometem a un examen sobre la seua consciencia valencianista dels ultims anys.

En els moments d´escriure est articul, està a punt de tancarse la reforma de l´Estatut que, previsiblement incloura a l´Academia Valenciana de la Llengua (AVLl) coma organisme normatiu del valencià, en un blindage antivalencianiste aprovat pel PP pera que d´ara en avant consevol modificacio de la seua llei facen falta 2/3 de les Corts Valencianes en conter de la majoria simple actual. Aço supon que sempre seran necessaris els vots socialistes pera modificar esta nefasta academia i, per tant, el valencianisme politic (Coalicio Valenciana) quan siga la clau de la governabilitat en 2007 tinga que optar per atres vies no tan immediates i mes costoses pera tirar a terra ad este monstruo catalaniste, llevar el catala de les institucions i dels coleges i oficialisar d´una vegà per totes la Llengua Valenciana.

Ya s´ha explicat moltes voltes que l´AVLl s´ha concebut per acabar en la Llengua Valenciana lentament i rematar la catalanisacio de Valencia; un cavall de Troya del catalanisme exigit per Pujol a Aznar en 1996 si este volia governar Espanya en l´ajuda de CiU; un organisme creat per Zaplana seguint les directrius de Pujol, pero camuflat en tota una fumaguera de dictamens del Consell Valencià de Cultura, consultes a entitats i demes parafernalies.

Durant la llarga gestacio i naiximent d´este monstruo catalaniste, les entitats d´anima purament valencianista (com el GAV) el combatiren braument en tots els fronts guiats per la seua consciencia valencianista. Pero... ¿Que feren Lo Rat Penat i la RACV pera combatre´l? No res. No a soles no el van combatre, sino que, passiva o activament, colaboraren irresponsablement a que vegera la llum. Lo Rat Penat ni es va immutar, ni es va molestar en plantarli cara. La RACV va entrar en el joc verinos de Zaplana prestant a quatre dels seus academics per tal de llegitimar una nova academia i presentarla davant la societat valenciana com el frut d´un gran consens entre les dos parts enfrontaes del conflicte llingüistic, coneguent com coneixia la RACV la llei de creacio de l´AVLl que diu que el valencià forma part del catala, que la seua normativa seria el "normalitzat" actual (catala) i que al valencià se li pot dir directament catala... i damunt en una majoria asfixiant d´academics catalanistes.

El PP necessitava l´imprescindible colaboracio de la RACV, i esta va complir. Atra cosa haguera segut si la RACV no haguera colaborat en esta entelequia mortal pera la Llengua Valenciana i haguera tingut una actitut decididament combativa contra la nova academia normativa. O siga, els valencianistes partintmos el pit pera que la RACV siga l´entitat normativa del valencià, i la RACV colaborant en el nou ent normatiu catalaniste, en l´AVLl ¿Aixo en quin cap cap? ... Indignant

Este es sense dupte el desgavell mes greu, pero la llista de desproposits (que van en la mateixa direccio) llamentablement no s´acaba aci. Lo Rat Penat presidit per Enric Esteve (desde fa anys lligat al pesebre del PP, en importants carrecs dins l´Administracio) aplica un "eixemplar" castic als bons valencianistes que s´atreviren a impugnar el resultat d´unes mes que duptoses eleccions en les quals va ser reelegit coma president. La RACV, seguint les directrius dels creuaponts de l´Oronella (cal recordar aquell celebre editorial del Lletraferit de l´any 2002 animantmos a creuar el pont cap a l´AVLl), es va matar a bacs per introduir una accentuacio a la catalana que aproxima la normativa d´El Puig a l´AVLl, es dir, al catala.

En 2003 es va celebrar un importantissim i interessantissim II Congres de la Llengua Valenciana aon participaren els mes destacats estudiosos i experts en Llengua Valenciana, pero despreciat per la direccio de la RACV que no es va dignar a colaborar coma institucio (si els seus millors academics), com tampoc es digna en adherirse publicament a les manifestacions multitudinaries en defensa de la Llengua Valenciana (no siga cosa que el PP li retire el menjar, es dir, les subvencions).

Entre les conclusions del Congres s´advertia de la necessitat d´abordar una actualisacio de les normes d´El Puig en el sentit que recomana la Sociollingüistica de maximisar les diferencies i minimisar els pareguts respecte a la llengua absorbent. Seguint este criteri, es presentaren propostes molt interessants que, ademes de complir esta recomanacio sociollingüistica pera sobreviure front a l´imminent desaparicio del valencià per l´absorcio del catala, acosten la normativa al parlar valencià, al valencià modern, al valencià viu i general, i simplifiquen considerablement la complicà ortografia actual de les normes d´El Puig.

Aço que es tan important, tan necessari, tan imprescindible pera millorar l´us de l´autentica Llengua Valenciana i protegirla front al catala absorbent, va ser despoticament rebujat per la RACV, mes interessà segons pareix en anar acostantse a l´AVLl (catala) que a la llengua del Poble Valencià, en anar agregant colaboraors en la seua Seccio de Llengua provinents de l´Oronella com els Angel Calpe, Quelo Romero i demes creuaponts en conter d´incorporar a grans coneixedors de la Llengua Valenciana i inquebrantables valencianistes com, per eixemple, Ricardo Garcia Moya.

¿Que està passant en la direccio de la RACV que li ha donat la presidencia de la Seccio de Llengua a un nefast personage com Voro Lopez en conter de donarlila a un grandissim i reconegut valencianiste, a tota una gran autoritat sobre la Llengua Valenciana com es Leopoldo Penyarroja?, ¿Que està passant?

Lo que està passant en la RACV, i en Lo Rat Penat, es que està perdentse la consciencia valencianista. Son dos institucions que, en conter de ser motors que mos ajuden a estirar del carro valencianiste, son pesats llastres que els valencianistes portem a arrastrons. Hui, per desgracia, estes institucions estan perdudes en una atra dimensio, extraviaes del cosmos genuinament valencianiste. I unes institucions aixina, sense dupte, no estan en condicions de ser referents del valencianisme, ni de res. O tornen al solc o tindrem que plantejarmos atres solucions mes eficients, pero lo que no podem fer els valencianistes es fermos els ingenuos i seguir adorantles cegament sense eixercir la mes minima critica... aixo si que no solventa res, mes be lo contrari.



domingo, 20 de noviembre de 2016

NO ESTA CLAR SR. TARANCON, NO ESTA CLAR

 

Josep Guillen i Milla
VALENCIA, 12 de decembre del 2.002   

L
legint el seu articul titulat “NO” en DDV del 5 de decembre corrent, no tinc mes remei que contestar-ho, perque es massa l’hipocresia que voste destila pels seus poros en relacio a la catalanisacio de la Llengua Valenciana.

Primera reflexio: Ara resulta que tota la culpa de la catalanisacio dels estudiants en les escoles i en la universitat la tenen els pares, perque no dnuncien els textos manipulats per les editorials catalanes ¿es pot ser mes hipocrita?. Encara que, en part, tinc que donar-li la rao. No se denuncien tots els abusos d’autoritat que els chiquets patixen en les escoles per part dels professors que, en sa majoria, ne son catalanistes. En els abusos d’autoritat incluit tambe el catala que estan obligats a deprendre com a norma ineludible dicta per voste mateix des de la seua poltrona en la Conselleria.

Yo, en temps del mal recordat Cipria Ciscar, si que vaig denunciar els abusos d’autoritat de la profesora de catala del Colege Salesians de Russafa, i vaig obtindre l’exencio del valencia per al meu fill. Valga aço com a informacio per als pares acomodats en la situacio esquizofrenica que els politics de tanda mos han creat.

Pero, pregunte ¿Per que el responsable de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana amaga en est artticul la seua responsabilitat i no diu que ell, des del seu organisme, es qui autorisa els llibres catalanisats per a l’ensenyança?.  Es que es massa.

Si Ciscar en vintiquatre hores fica el catala en les escoles, no s’anten que Tarancon, o siga el manat del PP, no tinga la decissio politica  ¿o es cobardia? per a llevar-ho. Ya ne porten uns quants anys de majoria absoluta i continuen d’esquenes a lo que des de fa molts anys esta demanant la societat valenciana. Ultimament, com a acontenyiment mes destacat, en  la manifestacio del 97 mes de 500.000 persones, en adhesio del PP inclosa, ixquerem al carrer demanant per a la llengua valenciana les normes de la RACV, conegudes com les Normes d’El Puig, uniques genuinament valencianes i que son les que es caracterisen en la forma de parlar del poble, normes que el bodrio de l’AVLl. -creacio de Zaplana- rebuja, acollint-se per llei a les catalanisaes Normes del 32, revisaes i beneides per l’Institut d’Estudis Catalans.

Primera constatacio: Home, esta clarissim el perque quan mes alumnes estan obligats a estudiar eL “valencia” i “en valencia” (o siga, catala i en catala, clar) disminuix l’us de la llengua. Sr. Tarancon, i voste ho sap molt be,  es que des de la Conselleria que voste presidix (¿s’havia enterat de que voste es el Conseller d’Educacio?) se’ls obliga a asumir el catala, tant en lo que es referix a la gramatica com a la fonetica. El model de llengua que els docents traslladen als estudiants no es percibit  com el genui valencia per la societat. Molt clar, clarissim, voste sap que lo que traslladen als estudiants es el catala i, per tant, rebujat per la societat. Pero, pregunte ¿qui te la culpa d’aço?. Per supost que el govern valencia i voste com a cap eixecutiu u home de palla. Es molt facil, les inspeccions estan per a algo, pero clar, els inspectors son uns manats que seguixen les ordens superiors. Se fa la vista grosa al catala i se suspen –en un clar abus de força- als estudiants que utilisen les Normes del Puig genuinament valencianes.

Segona reflexio: A soles n’hi ha editorials catalanes en textos en catala. Continua voste fent un eixercici d’hipocresia. Si en la Comunitat Valenciana se compren els llibres d’editorials catalanes es perque son els textos autorisats per la Conselleria i d’obliga compra per als pares. L’estudiant que no vullga comprar estos llibres que representen la manipulacio de l’historia i de les senyes d’identitat del Poble Valencia, esta abocat al suspens i a la marginacio per part dels propis professors, que es veuen recolzats, en primer lloc pels inspectors i estos, a sa vega, per voste com a Conseller de Cultura.

Voste es pregunta el perque de que les editorials valencianes no volen avançar de la ma de l’AVLl. Molt senzill, perque les editorials que son coherents i respecten la cultura genuina valenciana no poden estar d’acort en les decissions de la dita AVLl composta per vintiun academics catalanistes i procatalanistes.

Tercera reflexio: Des de la politica del seu partit estan conseguint que cada vega, molts valencians pasen, no ya d’usar la llengua valenciana, sino de reivindicar-la. Molts per comoditat, que de tot n’hi ha, i molts perque saben que contra les decissions politiques poc es pot fer. Amparats en una majoria absoluta des del seu partit no se te en conter la sensibilitat de tots els valencians, els que els han donat la majoria pensant en que anaven a solucionar la guerra llinguistica, que a soles els politics mos han creat, i els que no els votarem perque no caiguerem en l’engany d’unes promeses politiques que sabiem que no anaven a cumplir. Precisament este segon grup de valencians  son els que a capa i espasa estem defenent la nostra diferencia personalitat. Som els que vostes consideren com a “seccessionistes” perque no combreguem en les seues artimanyes politiques en ares de la catalanisacio.

Segona constatacio: Normes de Castello. ¿Es pot tindre mes barra?. Si eixes normes, si les manipulaes pel IEC, son les que l’AVLl esta obliga  per llei a respectar i aplicar en les seues disposicions. No cal fer mes comentaari. Lligga, lligga la llei de creacio de la dita Academia.

Primer estereotip: La teoria de que en 1238 mos dugueren el catala els catalans que vingueren en Jaume I. Aixo ya esta plenament demostrat que es tracta de una falsificacio de l’historia per part catalana. Pero, a pesar d’aixo, es la que vostes volen que escampen els llibres que autorisen i obliguen a tragar als estudiants. Ma que te cordons l’assunt. Continua voste fent alardo de la seua hipocresia.

Segon estereotip: Voste diu: ......”Solo podemos salvar el valenciano si lo integramos en un conjunto de mayor extension geografica y demografica. Tesis unitarista de quienes consideran al valenciano un “subproducto” del catalan”.    Aço exactament es lo que des del PP sibilinament se ve fent. Quan en una situacio d’injerencia tan descara en els assunts dels valencians com s’esta produint des de Catalunya, vostes, el PP. no la rebugen ni condenen publicament, es que estan permitint les ofenses al Poble Valencia. Aci no poden justificar-se les miges tintes. O se condena o s’admitix i, consequencia d’esta admisio, ve l’agenollament als interessos partidistes d’atres pobles aleins a la nostra terra valenciana.

Quarta reflexio: Des del PP s’esta contribuint a l’unificacio de la llengua i per tant a l’integracio dels mercats editorials. ¿La solucio? Molt clara, no autorisen llibres d’editorials catalanes, fets en Catalunya i per a l’ensenyança del catala en la nostra Comunitat. Tenen la manilla en la ma i no veig que hi hasca decisio politica per a aplicar-la. Mes be un enmudiment que a soles es pot justificar per la cobardia politica  de no voler admitir la verdadera historia del Regne de Valencia.

Tercera constatacio: I es que damunt encara voste es permitix prenir-nos el pel. Voste diu que “entre l’AVLl i l’universitat esta la societat valenciana i que de la seua capacitat de raciocini i d’estima (parauleta que a voste l’agrada tant)  per la llengua, depen el futur d’esta”. Efectivament es fonamental que per la societat valenciana, sempre que no tinga una obediencia politica cap al PP o atres partits centralistes i procatalanistes, es reflexione sobre lo que en realitat tenien que defendre que es la cultura i la llengua genuinament valenciana. Esta clar que aixina a soles podrem conseguir-ho els valencianas quan aboguem per fer forts als partits d’estricta obediencia valencianista als que, per supost, tambe tindrem que  exigir com a proyecte politic mes fonamental la defensa de les nostres senyes d’identitat, canvi de donominacio del nostre nom comunitari pel historic de Regne de Valencia que mos perteneix i, per supost, la aplicacio de la normativa que para la Llengua Valenciana coneguem com les Normes d’El Puig.

Lo demes, Sr. Tarancon, son ganes de marejar la perdiu.