Arguments del valencianisme
Per: Valencia d’Elig 03 octubre, 2006
El sentiment valencià de tindre una llengua Valenciana, en nom propi, diferent a les demes llengües romances que havien fora del Regne de Valéncia, és una realitat que se manifesta de manera precoç una volta finalisada la "Reconquista", a la vista dels testimonis escrits per alguns dels més illustres (i illustrats) valencians que donen bona prova d'aixo.
El Regne de Valencia va ser el primer regne de la peninsula en desenrollar i tindre (a partir del sigle XIV), un "Segle d'Or" lliterari (en llengua Valenciana i ans que el "Siglo de Oro" castellà). El seu esplendor i influencia va ser considerable sobre les atres llengües peninsulars, i més encara sobre la llengua Catalana, que en tota adoptà i va fer seues formes de la llengua Valenciana que la farien semblarse cada volta més al Valencià.Per desgracia, des de fa ya un temps venim assistint a la apropiacio indeguda del "Segle d'Or" valencià per part de grups pro-catalanistes que el volen fer seu, en l'unica finalitat de donar llustre i esplendor historic i lliterari a una llengua Catalana que no va tindre ninguna rellevancia lliteraria en eixa epoca, ni tampoc per molt temps més tart.
Per tal de conseguir els seus proposits, els pan/catalanistes, en tota la desvergonya del món han aplegat a manipular les propies paraules dels autors Valencians del "Segle d'Or" i ahí a on els classics valencians havien escrit en les seues obres "Llengua Valenciana", els pro-catalanistes ho han suprimit o han posat "llengua Catalana", en tal de enganyar a la gent i fer-ho servir als seus interessos imperialistes i propagandistics.
Per sort les obres parlen per si mateixa i no és dificil deixar en evidencia a tots eixos manipuladors que volen obtindre profit basant-se en la mentira i l'engany (tal i com ho demostra el magistral Ricart García Moya en els seus magnifics i documentats escrits de denuncia).
Testimonis historics sobre el nom i identitat de la llengua valenciana:
Fra Antoni de Canals (1352-1419), frare dominic com Sant Vicent Ferrer, en el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim" aclarix que realisa una traduccio de la obra a la llengua Valenciana, sabent que atres ya la han fet en llengua catalana. Testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el Valencià y el catala eren considerades dos llengües diferents: "...perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...".
Bonifaci Ferrer (1478) germa de Sant Vicent Ferrer, escrivia en l'ultima fulla de la Biblia traduida al Valencià i impresa en Valencia: "...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de LENGUA latina en LA NOSTRA VALENCIANA per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del ordre de pricadors...".
Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio", encara que va ser impresa en Barcelona, diu: "La present elegantisima e molt ornada obra de la hystoria de Alexandre, per Quinto Curcio Ruffo hystorial fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present LENGUA VALENCIANA transferida...".
Miquel Perez (1482. 1494) en les seues obres "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria" diu: "Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en VALENCIANA LENGUA per lo magnifich en Miquel Perez ciutada..."."...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no deu esser en la nostra VALENCIANA LENGUA callada...".
Joan Esteve (1488) en la seua obra "Liber Elegantiarum", diccionari Llati-Valencià, diu: "Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et VALENTIANA LINGUA exactissima iligencia emmendatus...".
Johanot Martorell (1490) en la seua obra "Tirant lo Blanch", impresa en Valencia, va escriure: "...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...".
Joan Roïç de Corella (1496) en la seua obra "Primer part del Cartoixa", impresa en Valencia i Barcelona, va escriure: "Acaba la primera part del cartoxa en la vida de iesus deu hi senyor nostre: trelladada de lati en VALENCIANA LENGUA: per lo magnifich hi reverend mestre Joan Roiç de Corella cavaller hi mestre en sacra theologia...".
Francesch Eximenis (1507) teolec catala, en la seua obra "Scala Dei", diu que traduix del Llemosi a Llengua Valenciana: "Libre intitulat Scala Dei ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, mestre en Sacra Theologia, del orde dels frares menors, novament traduit de lemosi en nostra LENGUA VULGAR VALENCIANA, util y molt profitos per a contemplar les coses divines".
Fra Tomas de Vesach (1511) en la seua obra "La vida de la Seraphica sancta Catherina de Sena" diu: "dita istoria...la he feta emprenptar en nostra LENGUA VALENCIANA. No curant, empero, de servar estil poetich ni modo artizat en lo arromançar si no planament e grossera, segons lo meu modo comu de parlar. E aço he fet tant per esquivar semblants modos, los quals per als religiosos no satisfan, quant encara per que moltes vegades en coses devotes y espirituals fan perdre la sentencia e la intelligencia de la istoria, especialment entre indoctes e ignorants...".
Joan Bonlabi (1521), catala de Tarragona, en la seua traduccio de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la Llengua Valenciana demana disculpes per no ser expert en ella, ya que li resulta forastera: "...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en LLENGUA VALENCIANA...". "...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera...". (Se pot comprobar, també en l'original, l'abundant us de la "y grega" coma conjunció copulativa en conte de la "i llatina").
Rafael Martí de Viciana (1574) en la seua obra "Libro de alabansas de las LENGUAS Hebrea, Griega, Latina, Castellana y VALENCIANA", entre multitut de referencies a la llengua Valenciana, diu: "...LA LENGUA VALENCIANA ha provado con todo cumplimiento, que la lengua Latina es muy universal por todo el mundo, y de aquella muchas otras han tomado gran numero de vocablos, y que LA LENGUA VALENCIANA es hija, y factura de la lengua Latina por derecha linea y propagacion...".
Miguel de Cervantes (1547-1616), autor castellà diu en "La gran sultana" per boca dels seus personages: "...(Cadí): ¿Y cuáles son las que sabes? (Madrigal): La jerigonza de ciegos, la bergamasca de Italia, la gascona de la Galia y la antigua de los griegos; con letras como de estampa una materia le haré, adonde a entender le dé la famosa de la hampa; y si de aquéstas le pesa, porque son algo escabrosas, mostraréle las melosas VALENCIANA y portuguesa...".
Lorenço Palmireno (1569), aragones de Terol, en la seua obra "Vocabulario del Humanista" equipara la llengua Valenciana en atres del seu entorn: "...Y aunque eso no fuese, basta ver que, si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola en VALENCIANO, Italiano o Frances o LENGUA Portuguesa...".
Per: Valencia d’Elig 03 octubre, 2006
El sentiment valencià de tindre una llengua Valenciana, en nom propi, diferent a les demes llengües romances que havien fora del Regne de Valéncia, és una realitat que se manifesta de manera precoç una volta finalisada la "Reconquista", a la vista dels testimonis escrits per alguns dels més illustres (i illustrats) valencians que donen bona prova d'aixo.
El Regne de Valencia va ser el primer regne de la peninsula en desenrollar i tindre (a partir del sigle XIV), un "Segle d'Or" lliterari (en llengua Valenciana i ans que el "Siglo de Oro" castellà). El seu esplendor i influencia va ser considerable sobre les atres llengües peninsulars, i més encara sobre la llengua Catalana, que en tota adoptà i va fer seues formes de la llengua Valenciana que la farien semblarse cada volta més al Valencià.Per desgracia, des de fa ya un temps venim assistint a la apropiacio indeguda del "Segle d'Or" valencià per part de grups pro-catalanistes que el volen fer seu, en l'unica finalitat de donar llustre i esplendor historic i lliterari a una llengua Catalana que no va tindre ninguna rellevancia lliteraria en eixa epoca, ni tampoc per molt temps més tart.
Per tal de conseguir els seus proposits, els pan/catalanistes, en tota la desvergonya del món han aplegat a manipular les propies paraules dels autors Valencians del "Segle d'Or" i ahí a on els classics valencians havien escrit en les seues obres "Llengua Valenciana", els pro-catalanistes ho han suprimit o han posat "llengua Catalana", en tal de enganyar a la gent i fer-ho servir als seus interessos imperialistes i propagandistics.
Per sort les obres parlen per si mateixa i no és dificil deixar en evidencia a tots eixos manipuladors que volen obtindre profit basant-se en la mentira i l'engany (tal i com ho demostra el magistral Ricart García Moya en els seus magnifics i documentats escrits de denuncia).
Testimonis historics sobre el nom i identitat de la llengua valenciana:
Fra Antoni de Canals (1352-1419), frare dominic com Sant Vicent Ferrer, en el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim" aclarix que realisa una traduccio de la obra a la llengua Valenciana, sabent que atres ya la han fet en llengua catalana. Testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el Valencià y el catala eren considerades dos llengües diferents: "...perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...".
Bonifaci Ferrer (1478) germa de Sant Vicent Ferrer, escrivia en l'ultima fulla de la Biblia traduida al Valencià i impresa en Valencia: "...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de LENGUA latina en LA NOSTRA VALENCIANA per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del ordre de pricadors...".
Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio", encara que va ser impresa en Barcelona, diu: "La present elegantisima e molt ornada obra de la hystoria de Alexandre, per Quinto Curcio Ruffo hystorial fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present LENGUA VALENCIANA transferida...".
Miquel Perez (1482. 1494) en les seues obres "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria" diu: "Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en VALENCIANA LENGUA per lo magnifich en Miquel Perez ciutada..."."...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no deu esser en la nostra VALENCIANA LENGUA callada...".
Joan Esteve (1488) en la seua obra "Liber Elegantiarum", diccionari Llati-Valencià, diu: "Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et VALENTIANA LINGUA exactissima iligencia emmendatus...".
Johanot Martorell (1490) en la seua obra "Tirant lo Blanch", impresa en Valencia, va escriure: "...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...".
Joan Roïç de Corella (1496) en la seua obra "Primer part del Cartoixa", impresa en Valencia i Barcelona, va escriure: "Acaba la primera part del cartoxa en la vida de iesus deu hi senyor nostre: trelladada de lati en VALENCIANA LENGUA: per lo magnifich hi reverend mestre Joan Roiç de Corella cavaller hi mestre en sacra theologia...".
Francesch Eximenis (1507) teolec catala, en la seua obra "Scala Dei", diu que traduix del Llemosi a Llengua Valenciana: "Libre intitulat Scala Dei ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, mestre en Sacra Theologia, del orde dels frares menors, novament traduit de lemosi en nostra LENGUA VULGAR VALENCIANA, util y molt profitos per a contemplar les coses divines".
Fra Tomas de Vesach (1511) en la seua obra "La vida de la Seraphica sancta Catherina de Sena" diu: "dita istoria...la he feta emprenptar en nostra LENGUA VALENCIANA. No curant, empero, de servar estil poetich ni modo artizat en lo arromançar si no planament e grossera, segons lo meu modo comu de parlar. E aço he fet tant per esquivar semblants modos, los quals per als religiosos no satisfan, quant encara per que moltes vegades en coses devotes y espirituals fan perdre la sentencia e la intelligencia de la istoria, especialment entre indoctes e ignorants...".
Joan Bonlabi (1521), catala de Tarragona, en la seua traduccio de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la Llengua Valenciana demana disculpes per no ser expert en ella, ya que li resulta forastera: "...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en LLENGUA VALENCIANA...". "...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera...". (Se pot comprobar, també en l'original, l'abundant us de la "y grega" coma conjunció copulativa en conte de la "i llatina").
Rafael Martí de Viciana (1574) en la seua obra "Libro de alabansas de las LENGUAS Hebrea, Griega, Latina, Castellana y VALENCIANA", entre multitut de referencies a la llengua Valenciana, diu: "...LA LENGUA VALENCIANA ha provado con todo cumplimiento, que la lengua Latina es muy universal por todo el mundo, y de aquella muchas otras han tomado gran numero de vocablos, y que LA LENGUA VALENCIANA es hija, y factura de la lengua Latina por derecha linea y propagacion...".
Miguel de Cervantes (1547-1616), autor castellà diu en "La gran sultana" per boca dels seus personages: "...(Cadí): ¿Y cuáles son las que sabes? (Madrigal): La jerigonza de ciegos, la bergamasca de Italia, la gascona de la Galia y la antigua de los griegos; con letras como de estampa una materia le haré, adonde a entender le dé la famosa de la hampa; y si de aquéstas le pesa, porque son algo escabrosas, mostraréle las melosas VALENCIANA y portuguesa...".
Lorenço Palmireno (1569), aragones de Terol, en la seua obra "Vocabulario del Humanista" equipara la llengua Valenciana en atres del seu entorn: "...Y aunque eso no fuese, basta ver que, si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola en VALENCIANO, Italiano o Frances o LENGUA Portuguesa...".
No hay comentarios:
Publicar un comentario