L'HIMNE NACIONAL I ATRES HIMNES
L'himne nacional ha de ser al meu entendre el mateix de Maximilià Thous Orts i Josep Serrano i Simeón al qual a soles se li ha de canviar el primer vers, i despres unes chicotetes modificacions per a adaptar-lo a l’actual sentiment nacionaliste dels valencians en uns casos (a on diu regio pel terme nacio) i per a corregir alguns chicotets defectes llingüistics en uns atres casos. Recordeu que la -d- de les terminacions -ada / -ades s’escriuen, pero no es pronuncien (per aixi van entre parentesis), llevat d’alguns casos en que ho exigix la metrica. La transcripcio sansera de l’himne "actualisat" sería la següent:
L'HIMNE NACIONAL.
Tots baix dels plecs de la nostra senyera,
junts i a una veu germans vingau,
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cantics d'amor, himnes de pau!
Tots baix els plecs de la nostra senyera,
junts i a una veu germans vingau,
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cantics d'amor, himnes de pau!
¡Pas a la nacio que alvança en marcha triumfal!
Per a tu la vega envia la riquea que atesora
i es la veu de l'aigua cantic d'alegria
acordat al ritme de guitarra mora...
Paladins de l'Art ofrenen ses victories jagantines;
i als teus peus sultana tots jardins estenen
un tapis de murta i de roses fines.
Brinden fruites dora(d)es els paraïsos de les Riberes;
pengen les arraca(d)es baix les arcà(d)es de les palmeres,
palmeres...Sona la veu amada i en potentissim vibrant reso,
notes de nostra albada canten les glories de la Nacio.
Valencians: en peu alcem-nos.
Que nostra veu la llum salude d'un sol novell.
Tots baix els plecs de la nostra senyera,
junts i a una veu, germans vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cantics d'amor, himnes de pau!
¡Flamege en l'aire nostra Senyera!
¡Gloria a la Patria!
¡Vixca Valencia!
¡Vixca,
Vixca,
Vixca!
Els atres himnes als que fea referencia l'apartat, son El vent de ponent i La canço de lluita (1922-1924). Per lo que respecta al primer, alguns valencianistes creuen que deuria ser l'himne dels valencians; el segon es un himne reivindicatiu que algunes associacions jovenils el tenen com a propi (J.N.U.V. i JJ.RR.). S’inclouen per a que vosatres jovens tingau tots els referents en este tema dels himnes i pogau cantar lo mes reivindicativament possible com a bons nacionalistes.
Respecte al primer es tracta d’un poema que resultà guanyador del primer premi del "Concurs d’Himnes" oferit per "Patria Nova". Es presentà baix el lema: "Sant Jordi, Mata l’aranya", i va ser continuament publicat per les distintes revistes i semanaris valencianistes. Es un himne reivindicatiu de llibertat front a l’opressio centralista. La lletra es de Lluïs Cebrián Ibor (1915) i la musica es d’autor desconegut (1917).
La Canço de Lluita (1922-1924) la lletra del qual es de M. Thous Llorens, es un himne reivindicatiu i alternatiu a l’Himne Regional de son pare, considerant-se per amples sectors del valencianisme com l’himne nacional. La musica es de Miguel Asensi.
VENT DE PONENT.
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
Llauradors, nostra terra perilla.
Agermanats, l'amor sant defengam.
Vil estrany maganchos nos humilla...
¡Valencians, per la Patria breguem!
¡Defemgam la nostra casa,
geni i llengua, sanc i raça!
¡Per honor i dignitat!
¡Per la santa dignitat!
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
¡Poble meu, poble meu, qui t'ha vist,
fort, gojos...i ara debil i trist!...
Dones flors i te tornen espines.
Treballant, treballant, t'arruines.
Fores l'alba llevantina;
teua fon la mar llatina;
escampà ta gloria el vent...
¡I ara esclau d'un fort ponent!...
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
Rompa fort nostre clam, colliters.
Del cultiu detingam els quefers:
El Ponent malait tot ho arrasa,
els verts camps i la sanc nos abrasa.
¡Alcem murs, alcem racers
protectors de nostra casa...
i refresque nostra llar
l'alenada de la mar!...
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
LA CANÇO DE LLUITA.
Valencians, prou de temps s'alluntarem
oblidant-nos de que erem germans.
Ajuntem-nos, que ya ha arribat l'hora
de ser lliures i de ser valencians.
Ya sobre els camps d'Iberia
per tot arreu esclaten
les flors que son el simbol
de patria i llibertat,
i mentres atres cullen
els fruits de la victoria,
el poble de Valencia
no deu d'estar parat.
Valencians, defengam nostra terra
contra lladres, bochins i tirans;
ajuntem-nos, que ya ha arribat l'hora
de ser dignes de ser valencians.
Agraïm l'amor pur de Valencia
que nos vol vore units i germans,
i els fills nostres diran recordant-nos,
que som dignes de ser valencians.
Junt a la mar blavosa
i al cim de la montanya,
la voluntat del poble
nos ha posat un niu;
de front, a l'aire lliure
el nostre pit s'eixampla
i al bes del sol que abrasa
el nostre cor hui reviu.
Valencians, defemgam nostra terra
contra lladres, bochins i tirans;
ajuntem-nos, que ya ha arribat l'hora
de ser dignes de ser valencians.
L'himne nacional ha de ser al meu entendre el mateix de Maximilià Thous Orts i Josep Serrano i Simeón al qual a soles se li ha de canviar el primer vers, i despres unes chicotetes modificacions per a adaptar-lo a l’actual sentiment nacionaliste dels valencians en uns casos (a on diu regio pel terme nacio) i per a corregir alguns chicotets defectes llingüistics en uns atres casos. Recordeu que la -d- de les terminacions -ada / -ades s’escriuen, pero no es pronuncien (per aixi van entre parentesis), llevat d’alguns casos en que ho exigix la metrica. La transcripcio sansera de l’himne "actualisat" sería la següent:
L'HIMNE NACIONAL.
Tots baix dels plecs de la nostra senyera,
junts i a una veu germans vingau,
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cantics d'amor, himnes de pau!
Tots baix els plecs de la nostra senyera,
junts i a una veu germans vingau,
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cantics d'amor, himnes de pau!
¡Pas a la nacio que alvança en marcha triumfal!
Per a tu la vega envia la riquea que atesora
i es la veu de l'aigua cantic d'alegria
acordat al ritme de guitarra mora...
Paladins de l'Art ofrenen ses victories jagantines;
i als teus peus sultana tots jardins estenen
un tapis de murta i de roses fines.
Brinden fruites dora(d)es els paraïsos de les Riberes;
pengen les arraca(d)es baix les arcà(d)es de les palmeres,
palmeres...Sona la veu amada i en potentissim vibrant reso,
notes de nostra albada canten les glories de la Nacio.
Valencians: en peu alcem-nos.
Que nostra veu la llum salude d'un sol novell.
Tots baix els plecs de la nostra senyera,
junts i a una veu, germans vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cantics d'amor, himnes de pau!
¡Flamege en l'aire nostra Senyera!
¡Gloria a la Patria!
¡Vixca Valencia!
¡Vixca,
Vixca,
Vixca!
Els atres himnes als que fea referencia l'apartat, son El vent de ponent i La canço de lluita (1922-1924). Per lo que respecta al primer, alguns valencianistes creuen que deuria ser l'himne dels valencians; el segon es un himne reivindicatiu que algunes associacions jovenils el tenen com a propi (J.N.U.V. i JJ.RR.). S’inclouen per a que vosatres jovens tingau tots els referents en este tema dels himnes i pogau cantar lo mes reivindicativament possible com a bons nacionalistes.
Respecte al primer es tracta d’un poema que resultà guanyador del primer premi del "Concurs d’Himnes" oferit per "Patria Nova". Es presentà baix el lema: "Sant Jordi, Mata l’aranya", i va ser continuament publicat per les distintes revistes i semanaris valencianistes. Es un himne reivindicatiu de llibertat front a l’opressio centralista. La lletra es de Lluïs Cebrián Ibor (1915) i la musica es d’autor desconegut (1917).
La Canço de Lluita (1922-1924) la lletra del qual es de M. Thous Llorens, es un himne reivindicatiu i alternatiu a l’Himne Regional de son pare, considerant-se per amples sectors del valencianisme com l’himne nacional. La musica es de Miguel Asensi.
VENT DE PONENT.
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
Llauradors, nostra terra perilla.
Agermanats, l'amor sant defengam.
Vil estrany maganchos nos humilla...
¡Valencians, per la Patria breguem!
¡Defemgam la nostra casa,
geni i llengua, sanc i raça!
¡Per honor i dignitat!
¡Per la santa dignitat!
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
¡Poble meu, poble meu, qui t'ha vist,
fort, gojos...i ara debil i trist!...
Dones flors i te tornen espines.
Treballant, treballant, t'arruines.
Fores l'alba llevantina;
teua fon la mar llatina;
escampà ta gloria el vent...
¡I ara esclau d'un fort ponent!...
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
Rompa fort nostre clam, colliters.
Del cultiu detingam els quefers:
El Ponent malait tot ho arrasa,
els verts camps i la sanc nos abrasa.
¡Alcem murs, alcem racers
protectors de nostra casa...
i refresque nostra llar
l'alenada de la mar!...
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
LA CANÇO DE LLUITA.
Valencians, prou de temps s'alluntarem
oblidant-nos de que erem germans.
Ajuntem-nos, que ya ha arribat l'hora
de ser lliures i de ser valencians.
Ya sobre els camps d'Iberia
per tot arreu esclaten
les flors que son el simbol
de patria i llibertat,
i mentres atres cullen
els fruits de la victoria,
el poble de Valencia
no deu d'estar parat.
Valencians, defengam nostra terra
contra lladres, bochins i tirans;
ajuntem-nos, que ya ha arribat l'hora
de ser dignes de ser valencians.
Agraïm l'amor pur de Valencia
que nos vol vore units i germans,
i els fills nostres diran recordant-nos,
que som dignes de ser valencians.
Junt a la mar blavosa
i al cim de la montanya,
la voluntat del poble
nos ha posat un niu;
de front, a l'aire lliure
el nostre pit s'eixampla
i al bes del sol que abrasa
el nostre cor hui reviu.
Valencians, defemgam nostra terra
contra lladres, bochins i tirans;
ajuntem-nos, que ya ha arribat l'hora
de ser dignes de ser valencians.
No hay comentarios:
Publicar un comentario