Minoria racial-religiosa, integrá pels musulmans que permaneixqueren en lo Regne de Valencia tras la conquista cristiana, conservant sa religio mahometana hasda el sigle XVI. L’estatus inicial que als musulmans l’assignaren els Furs de Jaume I El Conquistador, va ser d’absoluta tolerancia en gran part determiná per sa condicio de majoria demografica (en 1270 hi havien mes de 100.000 mudeixars i sols 30.000 cristians).
Els mudeixars gojaren inicialment d’una organisacio politica propia “l’aljama”, en llibertat d’eleccio dels carrecs directius; l’administracio de justicia es regia segons ses estatuts juridics propis, i la llibertat religiosa quedá reflexá en la conservacio de ses mesquites. La crisis del sigle XIV i la continua aplegá de poblaors cristians trencá el predomini numeric musulma, a la vegá que agudisá la realitat economica en el llauraorat cristia, rivalitat estimulà per la condicio de vassall fidel del mudeixar respecte al senyor feudal. L’hostilitat cristiana cap als mudeixars es rebelá en molta freqüencia en forma de matances, de les que la mes celebre va ser la de 1455. Els mudeixars no es mantingueren passius.
Les corrents migratories dels llocs de senyoriu a les del realme, el freqüent desavassallament mediant la fugida a Africa i els motins contestataris foren un sintoma de l’evident agitacio mudeixar. Les Germanies patentisaren l’inmovilitat de la tradicional coexistencia cristiana-mudeixar. El baptisme forços imposat als mudeixars fon el descarregament de multiples tensions. Els agermanats es subrogaren l’historica responsabilitat del mesianisme integraor. Al remat de les Germanies l’actitut adoptá per la teologia oficial espanyola fon favorable a considerar com a valit el baptisme realisat pels agermanats, per lo que els nous cristians eren tinguts com apostates si seguien practicant els ritos mahometans. La negativa mudeixar a l’acceptacio del nou status els portá a la revolta, especialmente representá en el conflicte de la serra d’Espada, que vingue a constituir un nou agermanament –este de carácter rural- front al regim feudal. La facil victoria nobiliaria converti als mudeixars definitivamente en subjectes pacients d’una societat prototipicament colonial.
La reconversio terminologica de mudeixar a morisc (moriscos) tindria tambe un significat expressiu: el fi de la tolerancia, l’institucionalisacio de la repressio i el compas d’espera hasda la defintiva expulsio de 1609.
Font: Gran Enciclopedia de la Regio Valenciana – Valencia 1972 – Tom VII – pag. 242-243
Els mudeixars gojaren inicialment d’una organisacio politica propia “l’aljama”, en llibertat d’eleccio dels carrecs directius; l’administracio de justicia es regia segons ses estatuts juridics propis, i la llibertat religiosa quedá reflexá en la conservacio de ses mesquites. La crisis del sigle XIV i la continua aplegá de poblaors cristians trencá el predomini numeric musulma, a la vegá que agudisá la realitat economica en el llauraorat cristia, rivalitat estimulà per la condicio de vassall fidel del mudeixar respecte al senyor feudal. L’hostilitat cristiana cap als mudeixars es rebelá en molta freqüencia en forma de matances, de les que la mes celebre va ser la de 1455. Els mudeixars no es mantingueren passius.
Les corrents migratories dels llocs de senyoriu a les del realme, el freqüent desavassallament mediant la fugida a Africa i els motins contestataris foren un sintoma de l’evident agitacio mudeixar. Les Germanies patentisaren l’inmovilitat de la tradicional coexistencia cristiana-mudeixar. El baptisme forços imposat als mudeixars fon el descarregament de multiples tensions. Els agermanats es subrogaren l’historica responsabilitat del mesianisme integraor. Al remat de les Germanies l’actitut adoptá per la teologia oficial espanyola fon favorable a considerar com a valit el baptisme realisat pels agermanats, per lo que els nous cristians eren tinguts com apostates si seguien practicant els ritos mahometans. La negativa mudeixar a l’acceptacio del nou status els portá a la revolta, especialmente representá en el conflicte de la serra d’Espada, que vingue a constituir un nou agermanament –este de carácter rural- front al regim feudal. La facil victoria nobiliaria converti als mudeixars definitivamente en subjectes pacients d’una societat prototipicament colonial.
La reconversio terminologica de mudeixar a morisc (moriscos) tindria tambe un significat expressiu: el fi de la tolerancia, l’institucionalisacio de la repressio i el compas d’espera hasda la defintiva expulsio de 1609.
Font: Gran Enciclopedia de la Regio Valenciana – Valencia 1972 – Tom VII – pag. 242-243
No hay comentarios:
Publicar un comentario