Document num. 2:
Font: Colege Art Major de la Seda – Sigle XVI – Num. 5
Valencia 4 de setembre de 1.516 – Proces d’un grup de mestres velluters ancapsalats per Pere Maya contra els clavaris i majorals nous de lo seu ofici, suplicant la particio del Gremi en dos braços i reclamant unes eleccions democratiques de les jerarquies gremials.
“No ignoren vostres senyories com encara que lo ofici de velluters sia stat escat de poch temps ço es de quaranta anys poch men o menys, empero es stat erexcut e los mestres de aquell son huy tants en nombre que lo dit ofici es huy lo maior e demes mestres que ningu dels atres oficis. E no resmenys han de saber que jatsiu essent stat portat lo dit art en la presente ciutat de Valencia per strangers ço es ytalians e genovesos, los quals ab antico han fet e exercit lo dit ofici en la creacio del dit ofici se fessen certs capitols e ordenacions per lo bon regiment e conservacio del dit ofici e utilitat de la cosa publica, entre les quals ordinacions fes statuit per conservar entre los particulars de dit ofici bona pau e germandat, com en quina manera e de quines persones havien de esser fetes les elections dels oficials, les quals singulis anys havien de esser elects per el regiment del dit ofici”.
“No resmenys empero essent aixi augmentat lo dit ofici, segon dit es, alguns particulars de aquell havent sguart mes a ses propis interesos que al be publich del ofici de algun temps en saabusant de les dites ordinacions e capitols se han volgut apropiar e de fet se han apropiat lo regiment del dit ofici, de manera tal que quatroze o quinze persones han tengut e tenen lo dit regiment del dit ofici, despues de vint anys en sa haventhi en lo dit ofici, com hi ha quatrecents mestres o mes per hon entre aquells, ço es, entre alguns mestres particulars del dit ofici que foren la maior part dels dits mestres de una, e los tunch clavaris maiorals e atres mestres del dit ofici de atra, fonch moguda gran questio davant lo tunch spectable loctinent general e real audiencia ques tenia e celebrava lavors en la present ciutat sobre la decretacio de certs capitols que la dita maior part dels mestres del dit ofici volien fossen decretats per redres del dit ofici; la qual dita decretacio fonch per ells obtesa ab gran treballs e despeses per la gran contradictio que los dits que si han apropiats lo dit ofici he feren quo pacto crehent esperant, los dits qui representaven la maior part del dit ofici que aquell dit oficia staria reformat e los mestres e particulars de aquell en pau e repos se es seguit que los matexos qui se han volgut apropiar lo regiment del dit ofici instiganse diabolo e iuitint a sus malicies han procurat de contravenir als dits capitols novament decretats o a algun de aquells”.
“per hon sustitantse e movent de nou sizania e discordia entre los particulars mestres del dit ofici se dona materia de atres plets inconvenients e son dels axi civils com criminals, lo que no piria esser sens gran dan dels dits mestres e particulars del dit ofici detriment e senadel de la cosa publica de la present ciutat, con segons sta en sa lur ira se puga seguir occasio de bregues bandos o atres seandals, les quals coses seguint se quod deus avertat redundaria en destruccio dels particulars del dit ofici et inconsequencia en gran dan de la cosa publica de la present ciutat; per hon alguns particulars del dit ofici desigant lo be e repos de dits mestres han poensat, per levor dita sizania a la qual dona ocasio la dita multitut, seria be que lo dit ofici fos partit en dos braços e quo quasen de aquells tinguera de per si son regiment ab los capitols e ordinacions que huy tenen, e ab qualsevol atres que a vostres senyories appassa esser utils e profitoses a la cosa publica”.
“E tenint los dessus dels dit concepte tenen certitut que en les coses deius deduhiores seran conformes pus de docents mestres que son la mitat del dit ofici poch mes o menyse le dit su intent e proposit es axi per levar dits scandals com encara per que de les pecunies que quaren dels mestres han de donar quascuns anys puixen millor e mes facilment subvenir a sus pobres e ferne atres caritats e distribucions ab les quals nostre senyor Deu sia servit e aquells aconseguix que algu sufragi per sus animes com tinguen pensament de fer tots confraria sols invocacio del glorios Sent Jeroni, e fer certs lits en lo spìtal general de la present ciutat e fer algunes almoynes e caritats certes e atres beneficis redundants en gran util e profit dels pobres de aquell, les quals dites coses jatsia pareguen prima fgacie ansi algun tant dificultoses, empero considerant que les senyories vostres ab privilegis reals tenen poder ample e bastant de poder millorar, adobar e rebocar les coses dels dits oficis e sonyaladament de aquells que hi ha hagut los capitols de la present ciutat de Valencia com es lo dit ofici de velluters e aço podeu fer tota hora e quant ne redundara benefici en la cosa publica et etiam, considerant que quesen de les senyories vostres en particular son persones axi de prudencia com de speriencia, e tenin consellers tals que posen areglar e ordenar totes coses, de manera tal que fentse la dita divisio la cosa publica ne rebra molta utilitat e profit es levaran scandals e la sizania que lo enemich de natura humana ha sembrat entre los dits particulars com dit es”.
“Perço comparent davant les senyories vostres en Andria Visso, Pere Macha, Franci Blanes, March Montagut, Sebastia de Noha, Domenego Veruza, Joan de Montesa, Miquel Vicent, Joan Mancebo, Alvaro Vallero, Blay Visso, Agosti de Planes, Jeroni de Mus, per si e en nom de atres docents mestres del dit ofici poch mes o menys los quals e son cars i loch donan son consentiment e voluntat sopliquen a vostres senyories los plaça usant de su poder e per repos tranquilitat dels particulars del dit ofici e encara be e profit de la cosa publica revocant, millorant e adobant segons que millor los possa dividir lo dit ofici en dos braços conservant entre aquells les ordinacions que ya son fetes a quesen dels dits braços e si mester sera per profit de la cosa publica e evistant hi alguna cosa segons que ab vostres senyories pare et licet”.
Font: Colege Art Major de la Seda – Sigle XVI – Num. 5
Valencia 4 de setembre de 1.516 – Proces d’un grup de mestres velluters ancapsalats per Pere Maya contra els clavaris i majorals nous de lo seu ofici, suplicant la particio del Gremi en dos braços i reclamant unes eleccions democratiques de les jerarquies gremials.
“No ignoren vostres senyories com encara que lo ofici de velluters sia stat escat de poch temps ço es de quaranta anys poch men o menys, empero es stat erexcut e los mestres de aquell son huy tants en nombre que lo dit ofici es huy lo maior e demes mestres que ningu dels atres oficis. E no resmenys han de saber que jatsiu essent stat portat lo dit art en la presente ciutat de Valencia per strangers ço es ytalians e genovesos, los quals ab antico han fet e exercit lo dit ofici en la creacio del dit ofici se fessen certs capitols e ordenacions per lo bon regiment e conservacio del dit ofici e utilitat de la cosa publica, entre les quals ordinacions fes statuit per conservar entre los particulars de dit ofici bona pau e germandat, com en quina manera e de quines persones havien de esser fetes les elections dels oficials, les quals singulis anys havien de esser elects per el regiment del dit ofici”.
“No resmenys empero essent aixi augmentat lo dit ofici, segon dit es, alguns particulars de aquell havent sguart mes a ses propis interesos que al be publich del ofici de algun temps en saabusant de les dites ordinacions e capitols se han volgut apropiar e de fet se han apropiat lo regiment del dit ofici, de manera tal que quatroze o quinze persones han tengut e tenen lo dit regiment del dit ofici, despues de vint anys en sa haventhi en lo dit ofici, com hi ha quatrecents mestres o mes per hon entre aquells, ço es, entre alguns mestres particulars del dit ofici que foren la maior part dels dits mestres de una, e los tunch clavaris maiorals e atres mestres del dit ofici de atra, fonch moguda gran questio davant lo tunch spectable loctinent general e real audiencia ques tenia e celebrava lavors en la present ciutat sobre la decretacio de certs capitols que la dita maior part dels mestres del dit ofici volien fossen decretats per redres del dit ofici; la qual dita decretacio fonch per ells obtesa ab gran treballs e despeses per la gran contradictio que los dits que si han apropiats lo dit ofici he feren quo pacto crehent esperant, los dits qui representaven la maior part del dit ofici que aquell dit oficia staria reformat e los mestres e particulars de aquell en pau e repos se es seguit que los matexos qui se han volgut apropiar lo regiment del dit ofici instiganse diabolo e iuitint a sus malicies han procurat de contravenir als dits capitols novament decretats o a algun de aquells”.
“per hon sustitantse e movent de nou sizania e discordia entre los particulars mestres del dit ofici se dona materia de atres plets inconvenients e son dels axi civils com criminals, lo que no piria esser sens gran dan dels dits mestres e particulars del dit ofici detriment e senadel de la cosa publica de la present ciutat, con segons sta en sa lur ira se puga seguir occasio de bregues bandos o atres seandals, les quals coses seguint se quod deus avertat redundaria en destruccio dels particulars del dit ofici et inconsequencia en gran dan de la cosa publica de la present ciutat; per hon alguns particulars del dit ofici desigant lo be e repos de dits mestres han poensat, per levor dita sizania a la qual dona ocasio la dita multitut, seria be que lo dit ofici fos partit en dos braços e quo quasen de aquells tinguera de per si son regiment ab los capitols e ordinacions que huy tenen, e ab qualsevol atres que a vostres senyories appassa esser utils e profitoses a la cosa publica”.
“E tenint los dessus dels dit concepte tenen certitut que en les coses deius deduhiores seran conformes pus de docents mestres que son la mitat del dit ofici poch mes o menyse le dit su intent e proposit es axi per levar dits scandals com encara per que de les pecunies que quaren dels mestres han de donar quascuns anys puixen millor e mes facilment subvenir a sus pobres e ferne atres caritats e distribucions ab les quals nostre senyor Deu sia servit e aquells aconseguix que algu sufragi per sus animes com tinguen pensament de fer tots confraria sols invocacio del glorios Sent Jeroni, e fer certs lits en lo spìtal general de la present ciutat e fer algunes almoynes e caritats certes e atres beneficis redundants en gran util e profit dels pobres de aquell, les quals dites coses jatsia pareguen prima fgacie ansi algun tant dificultoses, empero considerant que les senyories vostres ab privilegis reals tenen poder ample e bastant de poder millorar, adobar e rebocar les coses dels dits oficis e sonyaladament de aquells que hi ha hagut los capitols de la present ciutat de Valencia com es lo dit ofici de velluters e aço podeu fer tota hora e quant ne redundara benefici en la cosa publica et etiam, considerant que quesen de les senyories vostres en particular son persones axi de prudencia com de speriencia, e tenin consellers tals que posen areglar e ordenar totes coses, de manera tal que fentse la dita divisio la cosa publica ne rebra molta utilitat e profit es levaran scandals e la sizania que lo enemich de natura humana ha sembrat entre los dits particulars com dit es”.
“Perço comparent davant les senyories vostres en Andria Visso, Pere Macha, Franci Blanes, March Montagut, Sebastia de Noha, Domenego Veruza, Joan de Montesa, Miquel Vicent, Joan Mancebo, Alvaro Vallero, Blay Visso, Agosti de Planes, Jeroni de Mus, per si e en nom de atres docents mestres del dit ofici poch mes o menys los quals e son cars i loch donan son consentiment e voluntat sopliquen a vostres senyories los plaça usant de su poder e per repos tranquilitat dels particulars del dit ofici e encara be e profit de la cosa publica revocant, millorant e adobant segons que millor los possa dividir lo dit ofici en dos braços conservant entre aquells les ordinacions que ya son fetes a quesen dels dits braços e si mester sera per profit de la cosa publica e evistant hi alguna cosa segons que ab vostres senyories pare et licet”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario