VIDA DE SANT VICENT FERRER, APOSTOL D’EUROPA
Autor: Josep Teixidor
Ajuntament de Valencia – 1999
Signatura: ARV. DM 1431/1-1431/2.
Libro II, capitul XXIII – pag. 353 y següents.
INTERREGNO DE LA CORONA D’ARAGO, EN QUE SANT VICENT FERRER FON TRIAT PERA DECLARAR SUCCESSOR.
Proseguint els juges en l’averiguacio dels drets dels pretenents, excloiren a Lluïs, conte de Guisa. La rao fon perque quan la regina de Napols, sa mare, en l’any 1396 (en que va morir el rey Joan, son germa) quedà excloida d’heretar esta Corona per ser femella, encara no hi havia naixcut Lluïs ni concebit, y com entonces passá el dret a l’infant Marti, mai Lluïs va fer morada el dret a la Corona, perque una vegà pasat al germa del difunt ya buscà el mes propici al posseidor y en eixa properia l’excedia en un grau l’infant Ferrando, que era net del rey Pere IV de qui Lluïs era besnet.
Excloiren a Alonso d’Arago, duc de Gandia, net de l’infant Pere, que fon germa del rey Alfons IV. Y la rao fon perque este rey, com a primogenit de Jaume II evacuà en si tot el dret que pogueren tindre ses germans y els descendents d’ells. Y el dret al Mayoraç una vegà en ell ya no cridava en atres que a son fill major y en manca de fill als descendetns mes propicis; y aixi pasa tot a son fill Pere y d’est a Joan y Marti, ultims reys de la Casa d’Arago. En virtut d’aço els ducs de Gandia que procedien de l’infant Pere (quin pret hi havia evacuat son germa major) ya per eixa via no entraven en l’herencia. Perque els transversats una vegà repudiats, no s’admitien mentres quedaren descendents del rey Alfons, que els hi havia excloit.
Per eixa mateixa rao excloiren els juges al conte d’Urgell. Perque Pere IV absorbí en si tot el dret que poguera tindre a la Corona son germa l’infant Jaume, yayo del dit conte.
Excloiren tambe els juges a Joan II, rey de Castella, fill d’Enric III, qui lo fon de Leonor, germana de Marti, rey d’Arago. Fundaren esta exclosio de Joan en que, si be son pare Enric hi havia segut el primogenit de la dita Leonor y l’infant d’Antequera son fill segon, mai aplegà el cas de causa y plantase el dret ad esta Corona y com mai tingue el dret de son yayo matern en si, mai lo pogue passar a son fill Joan; y en el temps present ya el dret del l’infant Ferrando tenia antelacio per quedar parient mes proxim a Marti, ultim posseidor.
Passaren despres a excloir a Fadric, fill no llegitim de Marti, ray de Sicilia, el que alegava que pera eixa illa siquiera estava llegitimat y era fill natural. Respongueren els juges que pera ser fill natural hi havia que constar que sa mare no hi haguera tingut comerç en atre que en son pare; ni est en atra, lo qual era falls puix que Leonor (una germana seua) era filla d’atra mare, en que quedava illegitim y per cobnsegüent excloit de succeir en la Corona, segons lo dispost per Jaume el Conquistaor. En lo de s’alegà llegitimacio s’averiguà ser llimitat y a soles pera poder succeir en la facenda de la regina Maria com a contesa de Lluna, yaya parrterna seua.
Alegà el de Gandia que, mancant ya la llinea de la Casa Real d’Arago, y els demes que en lo seu testament instituia lo rey Jaume, el Conquistaor, li tocava ad ell la Corona per tindre en si el dret del duc son pare, el qual hi havia segut el mes propici al dit rey Jaume, del que fon tercer net, y afegia que aixi heu ordenava el mateix rey en lo seu testament. Responguerentli que esta disposicio testamentaria era invalida perque el dit rey no podia perjudicar a son primogenit en la successio d’este real vivent, ni este als primogenits que se foren seguint y en manca d’ells se ria el mes propici.
En força de l’actuat hasda aci pels juges quedava el dret de l’infant Ferrando de Castella, conegudament ventajos, puix cridat el vivent d’este Real Mayoraç, per sa naturalea (mancant la llinea varonil) el varo mes viu en parentesc d’ultim posseidor llegitim, ningu en eixe grau de parentesc l’igualava. Era net del rey Pere, pare de Marti ultim rey, que no hi havia deixat fill ni germa y aixi l’era el mes allegat.
Autor: Josep Teixidor
Ajuntament de Valencia – 1999
Signatura: ARV. DM 1431/1-1431/2.
Libro II, capitul XXIII – pag. 353 y següents.
INTERREGNO DE LA CORONA D’ARAGO, EN QUE SANT VICENT FERRER FON TRIAT PERA DECLARAR SUCCESSOR.
Proseguint els juges en l’averiguacio dels drets dels pretenents, excloiren a Lluïs, conte de Guisa. La rao fon perque quan la regina de Napols, sa mare, en l’any 1396 (en que va morir el rey Joan, son germa) quedà excloida d’heretar esta Corona per ser femella, encara no hi havia naixcut Lluïs ni concebit, y com entonces passá el dret a l’infant Marti, mai Lluïs va fer morada el dret a la Corona, perque una vegà pasat al germa del difunt ya buscà el mes propici al posseidor y en eixa properia l’excedia en un grau l’infant Ferrando, que era net del rey Pere IV de qui Lluïs era besnet.
Excloiren a Alonso d’Arago, duc de Gandia, net de l’infant Pere, que fon germa del rey Alfons IV. Y la rao fon perque este rey, com a primogenit de Jaume II evacuà en si tot el dret que pogueren tindre ses germans y els descendents d’ells. Y el dret al Mayoraç una vegà en ell ya no cridava en atres que a son fill major y en manca de fill als descendetns mes propicis; y aixi pasa tot a son fill Pere y d’est a Joan y Marti, ultims reys de la Casa d’Arago. En virtut d’aço els ducs de Gandia que procedien de l’infant Pere (quin pret hi havia evacuat son germa major) ya per eixa via no entraven en l’herencia. Perque els transversats una vegà repudiats, no s’admitien mentres quedaren descendents del rey Alfons, que els hi havia excloit.
Per eixa mateixa rao excloiren els juges al conte d’Urgell. Perque Pere IV absorbí en si tot el dret que poguera tindre a la Corona son germa l’infant Jaume, yayo del dit conte.
Excloiren tambe els juges a Joan II, rey de Castella, fill d’Enric III, qui lo fon de Leonor, germana de Marti, rey d’Arago. Fundaren esta exclosio de Joan en que, si be son pare Enric hi havia segut el primogenit de la dita Leonor y l’infant d’Antequera son fill segon, mai aplegà el cas de causa y plantase el dret ad esta Corona y com mai tingue el dret de son yayo matern en si, mai lo pogue passar a son fill Joan; y en el temps present ya el dret del l’infant Ferrando tenia antelacio per quedar parient mes proxim a Marti, ultim posseidor.
Passaren despres a excloir a Fadric, fill no llegitim de Marti, ray de Sicilia, el que alegava que pera eixa illa siquiera estava llegitimat y era fill natural. Respongueren els juges que pera ser fill natural hi havia que constar que sa mare no hi haguera tingut comerç en atre que en son pare; ni est en atra, lo qual era falls puix que Leonor (una germana seua) era filla d’atra mare, en que quedava illegitim y per cobnsegüent excloit de succeir en la Corona, segons lo dispost per Jaume el Conquistaor. En lo de s’alegà llegitimacio s’averiguà ser llimitat y a soles pera poder succeir en la facenda de la regina Maria com a contesa de Lluna, yaya parrterna seua.
Alegà el de Gandia que, mancant ya la llinea de la Casa Real d’Arago, y els demes que en lo seu testament instituia lo rey Jaume, el Conquistaor, li tocava ad ell la Corona per tindre en si el dret del duc son pare, el qual hi havia segut el mes propici al dit rey Jaume, del que fon tercer net, y afegia que aixi heu ordenava el mateix rey en lo seu testament. Responguerentli que esta disposicio testamentaria era invalida perque el dit rey no podia perjudicar a son primogenit en la successio d’este real vivent, ni este als primogenits que se foren seguint y en manca d’ells se ria el mes propici.
En força de l’actuat hasda aci pels juges quedava el dret de l’infant Ferrando de Castella, conegudament ventajos, puix cridat el vivent d’este Real Mayoraç, per sa naturalea (mancant la llinea varonil) el varo mes viu en parentesc d’ultim posseidor llegitim, ningu en eixe grau de parentesc l’igualava. Era net del rey Pere, pare de Marti ultim rey, que no hi havia deixat fill ni germa y aixi l’era el mes allegat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario