(o l’historia d’una mentira historica)
per Joan Garcìa Sentandreu
Resulta certament complicat contar tot lo que ha passat en dos anys i mig des de que el Tribunal Constitucional mos donà el bodrio de sentencia sobre la llengua, redactà pel magistrat català Carles Vives Pi i Sunyer que acaba d’excarcelar a la taula de Herri Batasuna.
En aquella sentencia es permiti a l’Universitat denominar cientificament a tot com li donara la gana, a la llengua i a qualsevol atra cosa.
Aço fon el principi de nostra academia de Grisolia o academia de la llengua que no te nom. Tot lo que passà despres va ser l’escenificacio d’un presunt acort cientific que solapa lo que vertaderament ha segut un pastiseig politic, un eixugat de mediocridats, un conveni d’acomplexats i un consens de traidors.
Se mos ha volgut fer vore que el poble valencià, per mig de les Corts, solicità un dictame consultiu al Consell Valencià de Cultura sobre la naturalea de la llengua i que d’ell va eixir la llei que li dona cobertura el 2 de setembre de 1.998. Pero tot ha segut un engany i un fracas.
Un engany perque els periodistes, cantants, traumatolecs, directors d’orquesta, politics, membres de l’Institut d’Estudis Catalans i algu que atre coneixidor de la llengua valenciana, mos donaren un dictamen en truc que es v’elaborar en les taules de negociacio politica o en les dels restorants despres del ¿Menchem o sopem?.
La llei de l’Academia del PP i del PSOE dia el 2 de setembre de 1.998 que en trenta dies es compondria la nova “institucio”. Despres voltejaeren les campanes i les campanyes. Zaplana es fiu totes les fotos i ixque en Informe Semanal.
Hui s’academia està jacent, com Blancaneus, esperant que Zaplana i Moreno, o Romero, o Asuncion, o Pla, o Ciscar, o Lerma o qui siga, la besuquejen fins fer-la despertar, si es que poden tras catorce mesos de fracas, fruit de sa manipulacio i dependencia politica, i patentisant el gran erro de voler politisar lo que es netament popular.
Sols vullc donar una serie de claus del pacte de la llengua que relate en un llibre que en este titul acabe de presentar. Es un resum cronologic d’una mentira elevà a la categoria de llei obsoleta. Es l’agenda d’una traicio.
21 D’ABRIL DE 1.997. El Constitucional permitix a l’Universitat cridar “català” a la llengua valenciana.
20 DE MAIG DE 1.997. El Parlament aprova una proposicio no de llei per la que dona cobertura llegal a l’unitat de la llengua Valenciana i catalana.
20 DE MAIG DE 1.997. El mateix dia, el GAV se manifesta en Madrit davant el monument a la Constitucio i davant el Tribunal Constitucional.
13 DE JUNY DE 1.997. Manifestacio en Valencia. 500.000 valencians demanen les Normes de la Real Academia de Cultura Valenciana. PP. i UV. recolzen la proposta.
ESTIU DEL 1.997. SILENCI. Ningu diu res. S’apaga l’eco de la manifestacio. ¿Qué passa?. Escomencen a correr els rumors de pacte. Hem de mirar arrere.
.../...
MAIG 1.997. Sopar de Pujol en Zaplana. Se nega i despres es reconeix. No s’aclara el contingut per ser de “ambit privat”.
12 DE MAIG DE 1.997. Sopar de Zaplana, Casp, i Ferrando, este de l’Institut Interuniversitari i de L’Institut d’Estudis Catalans.
12 de MAIG DE 1.997. El mateix dia, l’Institut d’Estudis Catalans canvia ses estatuts per a incloure sa competencia sobre la llengua valenciana.
20 DE MAIG DE 1.997. Acort de la Comissio d’Educacio del Parlament sobre l’unitat del Valencià i català.
13 DE JUNY DE 1.997. Manifestacio en Valencia.
20 DE JUNY DE 1.997. Reunio en la seu del Bloc Nacionaliste en Pere Esteve (Secretari de Convergencia Democratica de Catalunya), Pere Sampol (nacionalista de Mallorca) i Pere Major (del Bloc Nacionaliste Valencia).
13 DE SETEMBRE DE 1.997. El GAV filtra el pacte a traves de LEVANTE.EMV.
17 DE SETEMBRE DE 1.997. Les Corts Valencianes donen competencia al Consell Valencià de Culturta en els vots de UV.PP. PSOE. i EU per a que dictamine sobre la naturalea de la llengua.
NOVEMBRE DE 1.997. Sopar privat (¿) de Joaquim Triadù, Secretari General de la Generalitat de Catalunya en Josep Joaquim Ripoll, Conseller de Presidencia de la Generalitat Valenciana. Acudixen el senaor valencià Esteve Gonzalez, l’assessor de Zaplana, Rafael Blasco i Pere Major, del Bloc Nacionaliste.
NOVEMBRE DE 1.997. Es reunix Joaquim Triadú, de la Generalitat de Catalunya en Eliseu Climent, d’Accio Cultural del Pais Valencià, i Antoni Asunción, del PSOE.
4 DE MAIG DE 1.998. Es reunixen en Barcelona Pujol i Zaplana en motiu d’una conferencia del primer.
13 DE JULIOL DE 1.998. Dictamen de la llengua en el Consell Valencià de Cultura. El pacte es una realitat. El document l’elaboren entre el politic Calomarde (PP), el fisic Ramon Lapiedra (PSOE) i el traumatolec Sanchis Guarner. El filolec valencianiste Toni Fontelles afegix a la llista al llicenciat en dret i senaor del PP. Esteve Gonzalez i al professor de dret, Vicent Franch.
2 DE SETEMBRE DE 1.998. LLEI DE LA NOVA ACADEMIA.
23 D’OCTUBRE DE 1.998. Sopar de Pujol en Zaplana en l’embaixa d’Espanya en la Santa Seu, Pujol mostra sa satisfaccio. Lo mateix el President de l’Institut d’Estudis Catalans, Manuel Castellet i Pere Major, del Bloc Nacionaliste, qui manifesta que es “una victoria solida i historica”.
Copi de l’autor: Joan Garcia Sentandreu: reservats drets. Valencia 1.999
per Joan Garcìa Sentandreu
Resulta certament complicat contar tot lo que ha passat en dos anys i mig des de que el Tribunal Constitucional mos donà el bodrio de sentencia sobre la llengua, redactà pel magistrat català Carles Vives Pi i Sunyer que acaba d’excarcelar a la taula de Herri Batasuna.
En aquella sentencia es permiti a l’Universitat denominar cientificament a tot com li donara la gana, a la llengua i a qualsevol atra cosa.
Aço fon el principi de nostra academia de Grisolia o academia de la llengua que no te nom. Tot lo que passà despres va ser l’escenificacio d’un presunt acort cientific que solapa lo que vertaderament ha segut un pastiseig politic, un eixugat de mediocridats, un conveni d’acomplexats i un consens de traidors.
Se mos ha volgut fer vore que el poble valencià, per mig de les Corts, solicità un dictame consultiu al Consell Valencià de Cultura sobre la naturalea de la llengua i que d’ell va eixir la llei que li dona cobertura el 2 de setembre de 1.998. Pero tot ha segut un engany i un fracas.
Un engany perque els periodistes, cantants, traumatolecs, directors d’orquesta, politics, membres de l’Institut d’Estudis Catalans i algu que atre coneixidor de la llengua valenciana, mos donaren un dictamen en truc que es v’elaborar en les taules de negociacio politica o en les dels restorants despres del ¿Menchem o sopem?.
La llei de l’Academia del PP i del PSOE dia el 2 de setembre de 1.998 que en trenta dies es compondria la nova “institucio”. Despres voltejaeren les campanes i les campanyes. Zaplana es fiu totes les fotos i ixque en Informe Semanal.
Hui s’academia està jacent, com Blancaneus, esperant que Zaplana i Moreno, o Romero, o Asuncion, o Pla, o Ciscar, o Lerma o qui siga, la besuquejen fins fer-la despertar, si es que poden tras catorce mesos de fracas, fruit de sa manipulacio i dependencia politica, i patentisant el gran erro de voler politisar lo que es netament popular.
Sols vullc donar una serie de claus del pacte de la llengua que relate en un llibre que en este titul acabe de presentar. Es un resum cronologic d’una mentira elevà a la categoria de llei obsoleta. Es l’agenda d’una traicio.
21 D’ABRIL DE 1.997. El Constitucional permitix a l’Universitat cridar “català” a la llengua valenciana.
20 DE MAIG DE 1.997. El Parlament aprova una proposicio no de llei per la que dona cobertura llegal a l’unitat de la llengua Valenciana i catalana.
20 DE MAIG DE 1.997. El mateix dia, el GAV se manifesta en Madrit davant el monument a la Constitucio i davant el Tribunal Constitucional.
13 DE JUNY DE 1.997. Manifestacio en Valencia. 500.000 valencians demanen les Normes de la Real Academia de Cultura Valenciana. PP. i UV. recolzen la proposta.
ESTIU DEL 1.997. SILENCI. Ningu diu res. S’apaga l’eco de la manifestacio. ¿Qué passa?. Escomencen a correr els rumors de pacte. Hem de mirar arrere.
.../...
MAIG 1.997. Sopar de Pujol en Zaplana. Se nega i despres es reconeix. No s’aclara el contingut per ser de “ambit privat”.
12 DE MAIG DE 1.997. Sopar de Zaplana, Casp, i Ferrando, este de l’Institut Interuniversitari i de L’Institut d’Estudis Catalans.
12 de MAIG DE 1.997. El mateix dia, l’Institut d’Estudis Catalans canvia ses estatuts per a incloure sa competencia sobre la llengua valenciana.
20 DE MAIG DE 1.997. Acort de la Comissio d’Educacio del Parlament sobre l’unitat del Valencià i català.
13 DE JUNY DE 1.997. Manifestacio en Valencia.
20 DE JUNY DE 1.997. Reunio en la seu del Bloc Nacionaliste en Pere Esteve (Secretari de Convergencia Democratica de Catalunya), Pere Sampol (nacionalista de Mallorca) i Pere Major (del Bloc Nacionaliste Valencia).
13 DE SETEMBRE DE 1.997. El GAV filtra el pacte a traves de LEVANTE.EMV.
17 DE SETEMBRE DE 1.997. Les Corts Valencianes donen competencia al Consell Valencià de Culturta en els vots de UV.PP. PSOE. i EU per a que dictamine sobre la naturalea de la llengua.
NOVEMBRE DE 1.997. Sopar privat (¿) de Joaquim Triadù, Secretari General de la Generalitat de Catalunya en Josep Joaquim Ripoll, Conseller de Presidencia de la Generalitat Valenciana. Acudixen el senaor valencià Esteve Gonzalez, l’assessor de Zaplana, Rafael Blasco i Pere Major, del Bloc Nacionaliste.
NOVEMBRE DE 1.997. Es reunix Joaquim Triadú, de la Generalitat de Catalunya en Eliseu Climent, d’Accio Cultural del Pais Valencià, i Antoni Asunción, del PSOE.
4 DE MAIG DE 1.998. Es reunixen en Barcelona Pujol i Zaplana en motiu d’una conferencia del primer.
13 DE JULIOL DE 1.998. Dictamen de la llengua en el Consell Valencià de Cultura. El pacte es una realitat. El document l’elaboren entre el politic Calomarde (PP), el fisic Ramon Lapiedra (PSOE) i el traumatolec Sanchis Guarner. El filolec valencianiste Toni Fontelles afegix a la llista al llicenciat en dret i senaor del PP. Esteve Gonzalez i al professor de dret, Vicent Franch.
2 DE SETEMBRE DE 1.998. LLEI DE LA NOVA ACADEMIA.
23 D’OCTUBRE DE 1.998. Sopar de Pujol en Zaplana en l’embaixa d’Espanya en la Santa Seu, Pujol mostra sa satisfaccio. Lo mateix el President de l’Institut d’Estudis Catalans, Manuel Castellet i Pere Major, del Bloc Nacionaliste, qui manifesta que es “una victoria solida i historica”.
Copi de l’autor: Joan Garcia Sentandreu: reservats drets. Valencia 1.999
No hay comentarios:
Publicar un comentario