LES HOMILIES D’ORGANYA

Autor : Desconegut.

Les Homilies d' Organyà són un recull fragmentari de sermons o homilies que és trobaren en Organyà, en l'Alt Urgell, en setembre de l'any 1904. Foren descobertes per En Joaquim Miret i Sans, mentres feya neteja en l'archiu de la rectoria de l'extinguida Colegiata de Santa Maria d'Organya.
El descobriment consistix en un chicotet quadern de tres fulls doblats per la mitat, que constituïxen sis fulls d'una amplària de 18 centímetros d'alt per 12,5 d'ample escrits per les dos cares.
Un poc més avant es trobaren uns atres fulls de les mateixes característiques, que units a les que ya hi havien, fan un total de 8 fulls escrits per les dos cares, 16 planes.
Cada plana consta de 23 llínies d'escritura.
També volem dir que els experts daten estos texts a finals del sigle XII o principis del XIII, més concretament en el temps de Pere I el Catòlic (1196-1213), sent el caràcter de la lletra el de l'época de transició al gòtic i la calitat del pergamí prou ordinària, per no dir roïna.
Com monument de cult d'esta megalomania, han erigit en la Plaça dels Arbres d'Organyà la construcció que apareix en la foto.
Fins ací, més o manco els catalanistes podrien estar d'acort en el text, pero el mateix, igual que tots els que han escrit els catalans té un grapat d'erros i mentires.
Ara anem a començar per dir que en la data en que es daten les homilies d'Organyà, Catalunya no existia com a tal, a soles eren uns quants comtats que pertanyien a la Corona d'Aragó, per lo tant és del tot impossible que foren els inicis d'una llengua d'un territori que no existia. O acàs digueren els que vivien en eixe lloc en eixe moment, 'Anem a inventar el català per a quan existixca Catalunya'.
També anem a dir que en eixe moment, en eixos territoris la llengua o una de les llengües dominants era el provençal, de fet, fent una llectura tranquila de les homilies, trobem que hi ha un bon grapat de paraules, un molt alt percentage de paraules pròpies del provençal, i si ad este alt percentage li afig que com en totes les llengües, hi ha paraules que s'han quedat oblidades en el camí, podríem dir que queda un percentage molt chicotet de paraules que podrien ser qualsevol cosa i pertànyer a un bon grapat d'atres llengües.
També volem apuntar que com Catalunya no existia, si eixos texts foren un brot de nova llengua, es deuria dir que seria la llengua que és parlaria en Aragó, i si volem afinar més, en uns comtats d'Aragó, o siga que seria un brot d'aragonés. Mai no en un principi un chicotet territori ha tingut més importància que el regne d'a on pertany.
I no podem deixar de passar el següent punt. Segons la ruglonadora catalanista, les homilies d'Organyà foren els primers texts escrits en català, (1213), i En Jaume I el Conquistador, conquistà Valéncia en 1238.
Quan és redactaren els Furs de el Regne de Valéncia, (Catalunya no existia) el rei En Jaume I digué que s'escrigueren en la llengua que parlava el poble per a que foren entesos per ell, això vol dir que en el Regne de Valéncia ya és parlava alguna cosa diferent a lo que és parlava en qualsevol atre lloc.
En el Regne de Valéncia ya teníem una llengua pròpia, incipient pero pròpia, mentres que en lo que ara es diu Catalunya, no és que no hi havia llengua pròpia, sino que tampoc hi havia territori, no hi havia res... no eren res. Les Homilies d'Organyà, escrites de segur en provençal, és una mentira, una megalomania més dels pancatalanistes.