PARLAR I POTENCIAR EL GENUI VALENCIÀ DESACTIVARÀ EL CATALANISME

Autor: Valencià d'Elig

Lo que els pan/catalanistes li volen fer al genui idioma Valencià no es atra cosa que ferlo desapareixer i substituirlo per un artificios estandart de llengua Catalana inventat a principis del sigle XX per Pompeu Fabra, un quimic català aficionat a la llingüistica sense titulacio com a filolec.
Substitucio/uniformacio que se vol aplicar a les generacions més jovens de valencians a traves del sistema educatiu valencià en un plaç de dos o tres generacions. Este proyecte de construccio "nacional catalana", a mig/llarc plaç, conta en l'activa colaboracio de la catalanista A.V.L. (i els seus academics traidors a la llengua Valenciana).
El motiu de voler els pan/catalanistes la destruccio de l'idioma Valencià es perque mentres existixca la genuina llengua Valenciana tal com es, distinta, independent i prou diferencià de la Catalana, estorbarà i fara impossible l'unificacio/uniformacio dels valencians com a "catalans" i les terres valencianes com a part dels "països catalans" o "catalunya gran(sic)".
A continuacio se preproduix un text pancatalaniste a on les argumentacions (tendencioses) deixen en evidencia lo anteriorment expost. (Entre [ ] comentaris propis).

"...El dialecte nordoccidental es parla en territori del Principat(sic) de Catalunya, així com també a la Franja de Ponent(sic), sota administració aragonesa, i a Andorra. El valencià, per la seva banda, es parla exclusivament a les comarques orientals del País Valencià(sic). A Catalunya i a Andorra en els darrers anys el dialecte nordoccidental ha CEDIT terreny davant de l'estàndard, fins i tot en els àmbits orals no formals. L'escola, en l'àmbit escrit, i els mitjans de comunicació de masses, la ràdio i la televisió, en l'oral, han estat els VEHICLES de la DIFUSIÓ de l'ESTÀNDARD a la Catalunya occidental i a Andorra. Per tant, avui la llengua escrita en aquests territoris és IDÈNTICA a l'escrita en els territoris on es parlen els dialectes orientals peninsulars (central, rossellonès, septentrional de transició), i, pel que fa a la llengua parlada, cada vegada hi ha MENYS DIFERÈNCIA entre un grup i altre de dialectes, tant en els àmbits formals com en els no formals. Per entendre'ns, avui dia hi ha més distància entre la llengua que parlen un avi de Lleida i un de Girona que no pas la que parlen els seus NÉTS [gracies a l'adoctrinament escolar i televisiu].
Aquesta aproximació s'ha produït perquè existeix un estàndard, perquè aquest estàndard és acceptat [mes be impost] per uns i altres, els parlants de les variants nordoccidental i els parlants de les variants orientals, i perquè hi ha uns MITJANS eficients per DIFONDRE'l. En efecte, un ciutadà de Lleida, un d'Andorra la Vella i un de Manresa poden veure els mateixos canals de televisió i poden sentir les mateixes emissores de ràdio, i fins i tot en els canals i emissores que no són comuns, els locals, hi senten un MODEL de llengua pràcticament IDÈNTIC.
Al País Valencià(sic) la llengua ha seguit una evolució ben diferent [desde fa sigles]. L'estàndard ha penetrat poc en l'ambit oral, que ha continuat ocupat per l'espanyol i per les variants dialectals(sic) i col·loquials(sic). Per això la llengua oral no s'ha aproximat a l'estàndard [¿no sera mes be que els valenciaparlants no s'identifiquen gens en el foraster "estandard" Català i per aixo el rebugen ?]. Això ha estat així en primer lloc perquè el catala [?], a les comarques valencianes, ha penetrat molt poc en els àmbits d'us FORMAL, tant orals com escrits, que són els àmbits que primer ocupa l'estàndard i des d'on es DIFON. En segon lloc, una part important de la població, per raons que ARA NO ANALITZAREM [no li interessa fer l'analisis perque quedaria en evidencia que Valencià i Catala son dos llengües diferents], NO ES RECONEIX en l'estàndard i, per tant, PER SALVAR aquesta distància ha calgut acostar l'estàndard a les variants dialectals(sic), és a dir, a les variants col·loquials(sic) [en realitat està dient que la AVL estandarisa un "Catala avalencianat" com estrategia p'a fer engolir als valencians la llengua Catalana en conte de la Valenciana]. Com a conseqüència del que acabem d'explicar, en moltes situacions comunicatives de caire formal, la llengua utilitzada és l'espanyol, i en aquelles en què s'utilitza el català(sic), és una llengua poc allunyada de la llengua emprada en situacions comunicatives de tipus no formal, de tal manera que ens trobem amb una llengua plena de dialectalismes(sic), de barbarismes d'origen espanyol(sic) i de vulgarismes(sic) [discurs tipic dels que tracten de desprestigiar i fomentar l'auto-odi dels valencians cap a la propia llengua materna Valenciana i sustituirla per l'aberrant estandart catala], és a dir, de tot allò que singularitza una variant lingüística determinada i la diferencia de les altres [¿ aixo no equival a dir: les senyes que fan al Valencià una llengua diferent i independent de la Catalana ?]. Tot allò que s'ELIMINA [mes correcte seria dir: CENSURA, PROHIBIX injustificadament per la AVL] per tal d'acostar-se a la llengua comuna(sic), a l'estàndard, és allò que, precisament, aquí es prioritza, per tal d'allunyar-se'n.
En conseqüència, en el cas del valencià, la distància respecte l'estàndard es manté [p'a desgracia dels catalanistes], mentre que la distància respecte les variants nordoccidentals s'eixampla, ja que aquestes últimes variants s'estan DILUINT progressivament en l'estàndard. Es produeix, doncs, el fenomen contrari al que es produeix al nord: al País Valencià(sic) l'estàndard es dialectalitza ["Català avalencianat" de la AVL], mentre que al Principat(sic) i a Andorra els dialectes s'acosten a l'estàndard. Per tot això, considerem que dir que el valencià és català perquè s'assembla al català nordoccidental és mirar cap enrere i és no voler veure el que passa en el moment actual. És no adonar-se una vegada més d'una cosa crucial: que el valencià hagi estat català fins ara [MENTIRA, en la vida el Valencià ha SEGUT Català] no vol dir que ho hagi de ser en el futur, que això dependrà del que els parlants del valencià VULGUIN FER amb la SEVA LLENGUA [fa ya sigles que els valencians prengueren consciencia de que parlaven una LLENGUA distinta a la catalana i de lo que volien fer en ella] i del que ELS ESPANYOLS ELS DEIXIN fer [com sempre, els valencians som tontos, estem enganyats pels "espanyols"(sic) i han de ser els catalans els que mos vinguen a "salvar" de la nostra "ignoracia"]..."

Es mes que evident, segons lo que se despren de l'anterior pamflet catalaniste, que ara mateix, i despres de que "oficialment" (segons el "Supremo" i la AVL) el Valencià i el Catala han passat a ser la mateixa llengua, que la via mes efectiva que encara tenim els valencians p'a mantindre viva la nostra genuina i independent llengua Valenciana es potenciant l'us de la llengua parlà (oral) propia Valenciana (la viva, la real), en combinacio a un estandart de llengua Valenciana lo més proxim possible a lo parlat pels valenciaparlants i per tant, alluntat i divergent al maxim de l'estandart catala que volen impondre als chiquets valencians a traves de les escoles i mijos de comunicacio.
Una estrategia tan simple p'a mosatros com parlar nostre genui Valencià i escriurelo (representarlo) de la manera mes fidedigna possible, aprofitaria p'a desactivar en gran mida el catalanisme en terres valencianes, ademes de p'a fer pujar l'autoestima i l'us de la llengua Valenciana.