Veu prenida de l’arap Jaquir equivalent a captaor, en significacio de l’home desvalit i que mes be necessita l’ajuda de Deu i de sa misericordia. En este sentit val tant com derviche i es nom que es dona als ascetes mahometans.
Els fakirs es dividien en dos classes a saber: 1º els Ba-schar (en llei), que viuen segons els preceptes de l’Islam, pertanyint a una orde religiosa de derviches en regles determinaes i obligats a cumplir certes cerimonies religioses (zikr); 2º els Bi-schar (sense llei) els que, en tot i ser mahometans, no tenen dogma algu religios ni practiquen cerimonia alguna. Els primers es criden tambe Salik, o siga caminant que va cami del cel (tarika); els segons Azad (lliures) o Madschzub (inspirats).
Els dogmes i cerimonies de gran numero de fakirs s’amaguen en secret. Els fakirs viuen d’almoines; porten una capa de feltre negre o blanc i a vegaes tambe una pell d’animal. Porten lo cap cobert de distint modo, segons l’orde a que pertanyen; aixi els derviches Newlewi porten uns caparruchos o turbants alts, de forma cilindrica i de feltre; els Rufai uns chicotes casquets de feltre.
Per regla general porten un chicotet bacul, de fusta o de ferro en el que recolzen el colze o la front, quant es troben sumisos en religiosa meditacio, o un chicotet bacul de ferro, rematat en una ma artificial, i en el que se carguen al cos a manera de portar-se-lo; un sac de pell de corder i un plat (kasch kul) per a recollir l’almoina que els donen els devots; ademes, un rosari (tasbih) de 33, 66 o 99 grans o contetes, corresponents al numero d’atributs de Deu; se deixa creixer el monyo del cap i la barba. El fakir, porta per regla general, vida asceta, i sol ser un individuo gos que, en la mascara de la devocio, viu a costa dels superticiosos, quins, ademes de fomentar sa perea, l’admiren.
Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom XXIII – pag. 382
Els fakirs es dividien en dos classes a saber: 1º els Ba-schar (en llei), que viuen segons els preceptes de l’Islam, pertanyint a una orde religiosa de derviches en regles determinaes i obligats a cumplir certes cerimonies religioses (zikr); 2º els Bi-schar (sense llei) els que, en tot i ser mahometans, no tenen dogma algu religios ni practiquen cerimonia alguna. Els primers es criden tambe Salik, o siga caminant que va cami del cel (tarika); els segons Azad (lliures) o Madschzub (inspirats).
Els dogmes i cerimonies de gran numero de fakirs s’amaguen en secret. Els fakirs viuen d’almoines; porten una capa de feltre negre o blanc i a vegaes tambe una pell d’animal. Porten lo cap cobert de distint modo, segons l’orde a que pertanyen; aixi els derviches Newlewi porten uns caparruchos o turbants alts, de forma cilindrica i de feltre; els Rufai uns chicotes casquets de feltre.
Per regla general porten un chicotet bacul, de fusta o de ferro en el que recolzen el colze o la front, quant es troben sumisos en religiosa meditacio, o un chicotet bacul de ferro, rematat en una ma artificial, i en el que se carguen al cos a manera de portar-se-lo; un sac de pell de corder i un plat (kasch kul) per a recollir l’almoina que els donen els devots; ademes, un rosari (tasbih) de 33, 66 o 99 grans o contetes, corresponents al numero d’atributs de Deu; se deixa creixer el monyo del cap i la barba. El fakir, porta per regla general, vida asceta, i sol ser un individuo gos que, en la mascara de la devocio, viu a costa dels superticiosos, quins, ademes de fomentar sa perea, l’admiren.
Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom XXIII – pag. 382
No hay comentarios:
Publicar un comentario