VIDA DE SANT VICENT FERRER, APOSTOL D’EUROPA
Autor: Josep Teixidor
Ajuntament de Valencia – 1999
Signatura: ARV. DM 1431/1-1431/2.
Libro II, capitul XXIII – pag. 353 y següents.
INTERREGNO DE LA CORONA D’ARAGO, EN QUE SANT VICENT FERRER FON TRIAT PERA DECLARAR SUCCESSOR.
Els ascendents per on estos princips pretenien succeir en la Corona foren: El rey Jaume II, net del Conquistaor y pare del rey Alonso IV, qui lo fon de Pere IV y este de Joan y Marti, ultims reys de la llinea varonil d’esta Casa Real.
Ademes dels princips convocats pel dit Parlament, pretenien la Corona Joan II, rey de Castella, fill d’Enric III que fon el primogenit de Leonor, germana de Marti, ultim rey d’Arago. No convocà el Parlament femelles suposantles excloides d’esta herencia per la naturalea d’este Maroyaç. En tot el pretenien Violant, filla de Joan I d’Arago y muller de Lluïs d’Anjou II, rey de Napols; y d’Isabel, dona del conte d’Urgell y filla del rey Pere IV. Joana germana major d’esta infanta, que casà en el conte de Foix, ya per este temps hi havia mort.
Feta la convocatoria es passà al nomenament dels juges. El Parlament d’Alcanyis, representat en lo Regne d’Arago, començà l’accio de nomenar els tres de sa nacio: Al governaor Gil Ruiz de Lihory y al justicia d’aquell regne, y juntament envià orde al Parlament de Tortosa que triase als tres perteneixents al contat de Barcelona. Este convocà als vintiquatre diputats que tenia en la Junta Gran d’Alcanyis, els quals nomenaren juge pel contat de Barcelona al doctor Guillem Valseca; y en nova accio que alli se’ls conferi, nomenaren juges per lo Regne de Valencia a Sant Vicent Ferrer, a Giner Rabassa y a Arnaldo de Conques.
Reclamaren els Parlaments de Valencia, alengant que tambe tenien dret a triar ses tres juges valencians y seguidament d’allo el Parlament “de dins” que estava en Vinaros, nomenà per juges a Bonifaci Ferrer, a Giner Rabassa y a Arnaldo de Conques. No els v’admetre la Junta d’Alcanyis, responent al Parlament de Vinaros que siguent el “de fora” resident en Traiguera, compost de la major part dels nobles de lo Regne de Valencia, no podia el de Vinaros, ser ni cridarse el “Braç Militar” quina era esa accio y nomenament. Y en força d’allo l’eleccio era nula y a soles admitien a Bonifaci Ferrer, no com a electe en lo del Parlament, sino merament per ses relevants penyores. Pero dels atres que faltaven, l’u seria nomenat per la Junta de Tortosa y l’atra per la d’Alcanyis.
En vista, empero, de que tota l’accio de nomenar juges estava ya encapçalà en els que concurrien en la Junta d’Alcanyis (perque encara els dos Parlaments valencians hi havien donat els seus poders als dits embaixaors Miquel Novales y Joan Mercader) resolvi tota aquella gravíssima junta –com per conveni nou- que el nomenament de tots els juges heu feren el governaor y el justicia d’Arago, els quals en aprovacio de tot aquell consistori nomenaren juges als següents:
Per lo Regne d’Arago a Domingo Ram, Bisbe d’Osca; a Francesc Aranda, natural de Terol, donat del monasteri de Cartoixos, cridat “Porta Coeli”, quatre llegües distant de Valencia; a y Micer Berenguer de Bardaxi.. Per lo Regne de Valencia a Bonifaci Ferrer Miquel, general de la Cartoixa; Mestre Vicent Ferrer Miquel (l’heroe d’esta historia) y que hi havia segut conseller y almoyner major del rey Joan I; y Giner Rabassa, que hi havia segut del consell del rey Pere IV, gran legista y gran cavaller, pero ya vell de huitanta anys y pel contat de Barcelona foren nomenats Pere Sagarriga, Arquebisbe de Tarragona; Guillem de Valseca y Bernat de Gualbes
Es va fer este nomenament y es conclui lo dia 14 de març d’este anys de 1412 y es varen graduar els nomenaments per est orde: Assentantse en lo primer assent el bisbe d’Osca, el germa Aranda (varo de gran testa y molt virtuos, que tambe hi havia segut conseller del rey Pere IV) y micer Berenguer de Bardaxi. El segon assent el ocuparen el bisbe de Tarragona Guillem de Valseca y Bernat de Guelbes, y el tercer assent el preniren Bonifaci Ferrer, nostre Vicent Ferrer y Giner Rabassa. Estos juges encara que, segons digueren, deurien trovarse en Casp el 29 de març, en tot, eixe dia encara no hi havien arribat ad esta vila Vicent Ferrer y son germa, com tampoc Valseca y Rabassa, pero aplegaren pocs dies despres y a mediats d’abril ya estaven tots en Casp.
En eixos mateix dies Carles VI de França, tio de Lluïs conte de Guisa, y Violant, Regina de Napols, mare d’este princip, cassà en Lluïs d’Anjou II d’este nom y rey de Napols, donaren en la Junta d’Alcanyis per juges sospitosos: Al bisbe d’Osca, a Bonifaci Ferrer y tambe a Bardaxi y al germa Aranda, oferint per mig de ses Procuraors deixar provats els motius que els convenciese de parcials davant dels cinc juges restants, dels quals era u el nostre mestre Vicent Ferrer. ¡Rara veneracio dels princips a nostre sant y mostra ilustre del concepte gran que hi havien format de sa integritat incorrupta y amor a la justicia! ¡Constituintse en rey de França y una regina de Napols juge, en querella que fea contra lo seu mateix germa Bonifaci Ferrer, acusantli y recusantlo per sospitos y parcial!... Oixque el sant en el conjuges les raons que alegaren els Procuraors Reals y reconeguent no ser prou pera declararlos sospitosos y parcials, deixaren en son grau y estimacio als dits quatre juges y passaren per est acort els dits rey y regina.
En este mig es manifestà infatuat Giner Rabassa y havent els demes juges averiguat sa malaltia l’excloiren de la judicatura y nomenaren en son lloc a Pere Bertrán, doctor, valenciá, jurisconsult insigne. Aixo s’eixecutà a mediats de maig, quan ya els Procuraors y advocats dels princips pretenents estaven en Casp. Y els juges haventles oit les raons que alegaren sobre el dret de ses principals es tancaren en lo castell, escoltats de gent d’armes y escomençaren a liquidar la calitat del dret que cada pretenent tenia, segon l’alegat y segons els Furs de la Corona d’Arago y naturalea d’este Real Vivent. Y despres de varies conferencies passaren a resoldre els punts concernients y respectant a la principal causa per est orde:
Lo primer donaren per incapaços d’heretar esta Corona a les femelles. Y aixi donaren per constant que la regina Petronila no succei com a senyora propietaria a Ramiro son pare. Ni a Alfons II, fill d’esta regina lo succei en la Corona d’Arago per la donacio que ella li fiu, sino que l’heretà per si a soles com a varo mes “propinquo” al dit Ramiro, yayo seu. Sentà esta veritat y fundà en lleys del Regne, passaren a excloir en la successio a Violant, regina de Napols y a Isabel, contesa d’Urgell. Este punt de no heretar femella era ya materia notoria com s’havia vist en l’any 1396 en que mori el rey Joan, no passà la corona ni a Joana, contesa de Foix, ni a Violant, regina de Napols, filles seues, sino a son germa Marti, duc de Montblanch, y aixo sense el menor litigi ni rao de duptar entre els juristes y jefes de la Corona. Y encara que el de Foix, en set de regnar, va fer alguns moviments inutils de voler entrar conquistant no trobà s’ambicio abrigo algu en els provincials.
Autor: Josep Teixidor
Ajuntament de Valencia – 1999
Signatura: ARV. DM 1431/1-1431/2.
Libro II, capitul XXIII – pag. 353 y següents.
INTERREGNO DE LA CORONA D’ARAGO, EN QUE SANT VICENT FERRER FON TRIAT PERA DECLARAR SUCCESSOR.
Els ascendents per on estos princips pretenien succeir en la Corona foren: El rey Jaume II, net del Conquistaor y pare del rey Alonso IV, qui lo fon de Pere IV y este de Joan y Marti, ultims reys de la llinea varonil d’esta Casa Real.
Ademes dels princips convocats pel dit Parlament, pretenien la Corona Joan II, rey de Castella, fill d’Enric III que fon el primogenit de Leonor, germana de Marti, ultim rey d’Arago. No convocà el Parlament femelles suposantles excloides d’esta herencia per la naturalea d’este Maroyaç. En tot el pretenien Violant, filla de Joan I d’Arago y muller de Lluïs d’Anjou II, rey de Napols; y d’Isabel, dona del conte d’Urgell y filla del rey Pere IV. Joana germana major d’esta infanta, que casà en el conte de Foix, ya per este temps hi havia mort.
Feta la convocatoria es passà al nomenament dels juges. El Parlament d’Alcanyis, representat en lo Regne d’Arago, començà l’accio de nomenar els tres de sa nacio: Al governaor Gil Ruiz de Lihory y al justicia d’aquell regne, y juntament envià orde al Parlament de Tortosa que triase als tres perteneixents al contat de Barcelona. Este convocà als vintiquatre diputats que tenia en la Junta Gran d’Alcanyis, els quals nomenaren juge pel contat de Barcelona al doctor Guillem Valseca; y en nova accio que alli se’ls conferi, nomenaren juges per lo Regne de Valencia a Sant Vicent Ferrer, a Giner Rabassa y a Arnaldo de Conques.
Reclamaren els Parlaments de Valencia, alengant que tambe tenien dret a triar ses tres juges valencians y seguidament d’allo el Parlament “de dins” que estava en Vinaros, nomenà per juges a Bonifaci Ferrer, a Giner Rabassa y a Arnaldo de Conques. No els v’admetre la Junta d’Alcanyis, responent al Parlament de Vinaros que siguent el “de fora” resident en Traiguera, compost de la major part dels nobles de lo Regne de Valencia, no podia el de Vinaros, ser ni cridarse el “Braç Militar” quina era esa accio y nomenament. Y en força d’allo l’eleccio era nula y a soles admitien a Bonifaci Ferrer, no com a electe en lo del Parlament, sino merament per ses relevants penyores. Pero dels atres que faltaven, l’u seria nomenat per la Junta de Tortosa y l’atra per la d’Alcanyis.
En vista, empero, de que tota l’accio de nomenar juges estava ya encapçalà en els que concurrien en la Junta d’Alcanyis (perque encara els dos Parlaments valencians hi havien donat els seus poders als dits embaixaors Miquel Novales y Joan Mercader) resolvi tota aquella gravíssima junta –com per conveni nou- que el nomenament de tots els juges heu feren el governaor y el justicia d’Arago, els quals en aprovacio de tot aquell consistori nomenaren juges als següents:
Per lo Regne d’Arago a Domingo Ram, Bisbe d’Osca; a Francesc Aranda, natural de Terol, donat del monasteri de Cartoixos, cridat “Porta Coeli”, quatre llegües distant de Valencia; a y Micer Berenguer de Bardaxi.. Per lo Regne de Valencia a Bonifaci Ferrer Miquel, general de la Cartoixa; Mestre Vicent Ferrer Miquel (l’heroe d’esta historia) y que hi havia segut conseller y almoyner major del rey Joan I; y Giner Rabassa, que hi havia segut del consell del rey Pere IV, gran legista y gran cavaller, pero ya vell de huitanta anys y pel contat de Barcelona foren nomenats Pere Sagarriga, Arquebisbe de Tarragona; Guillem de Valseca y Bernat de Gualbes
Es va fer este nomenament y es conclui lo dia 14 de març d’este anys de 1412 y es varen graduar els nomenaments per est orde: Assentantse en lo primer assent el bisbe d’Osca, el germa Aranda (varo de gran testa y molt virtuos, que tambe hi havia segut conseller del rey Pere IV) y micer Berenguer de Bardaxi. El segon assent el ocuparen el bisbe de Tarragona Guillem de Valseca y Bernat de Guelbes, y el tercer assent el preniren Bonifaci Ferrer, nostre Vicent Ferrer y Giner Rabassa. Estos juges encara que, segons digueren, deurien trovarse en Casp el 29 de març, en tot, eixe dia encara no hi havien arribat ad esta vila Vicent Ferrer y son germa, com tampoc Valseca y Rabassa, pero aplegaren pocs dies despres y a mediats d’abril ya estaven tots en Casp.
En eixos mateix dies Carles VI de França, tio de Lluïs conte de Guisa, y Violant, Regina de Napols, mare d’este princip, cassà en Lluïs d’Anjou II d’este nom y rey de Napols, donaren en la Junta d’Alcanyis per juges sospitosos: Al bisbe d’Osca, a Bonifaci Ferrer y tambe a Bardaxi y al germa Aranda, oferint per mig de ses Procuraors deixar provats els motius que els convenciese de parcials davant dels cinc juges restants, dels quals era u el nostre mestre Vicent Ferrer. ¡Rara veneracio dels princips a nostre sant y mostra ilustre del concepte gran que hi havien format de sa integritat incorrupta y amor a la justicia! ¡Constituintse en rey de França y una regina de Napols juge, en querella que fea contra lo seu mateix germa Bonifaci Ferrer, acusantli y recusantlo per sospitos y parcial!... Oixque el sant en el conjuges les raons que alegaren els Procuraors Reals y reconeguent no ser prou pera declararlos sospitosos y parcials, deixaren en son grau y estimacio als dits quatre juges y passaren per est acort els dits rey y regina.
En este mig es manifestà infatuat Giner Rabassa y havent els demes juges averiguat sa malaltia l’excloiren de la judicatura y nomenaren en son lloc a Pere Bertrán, doctor, valenciá, jurisconsult insigne. Aixo s’eixecutà a mediats de maig, quan ya els Procuraors y advocats dels princips pretenents estaven en Casp. Y els juges haventles oit les raons que alegaren sobre el dret de ses principals es tancaren en lo castell, escoltats de gent d’armes y escomençaren a liquidar la calitat del dret que cada pretenent tenia, segon l’alegat y segons els Furs de la Corona d’Arago y naturalea d’este Real Vivent. Y despres de varies conferencies passaren a resoldre els punts concernients y respectant a la principal causa per est orde:
Lo primer donaren per incapaços d’heretar esta Corona a les femelles. Y aixi donaren per constant que la regina Petronila no succei com a senyora propietaria a Ramiro son pare. Ni a Alfons II, fill d’esta regina lo succei en la Corona d’Arago per la donacio que ella li fiu, sino que l’heretà per si a soles com a varo mes “propinquo” al dit Ramiro, yayo seu. Sentà esta veritat y fundà en lleys del Regne, passaren a excloir en la successio a Violant, regina de Napols y a Isabel, contesa d’Urgell. Este punt de no heretar femella era ya materia notoria com s’havia vist en l’any 1396 en que mori el rey Joan, no passà la corona ni a Joana, contesa de Foix, ni a Violant, regina de Napols, filles seues, sino a son germa Marti, duc de Montblanch, y aixo sense el menor litigi ni rao de duptar entre els juristes y jefes de la Corona. Y encara que el de Foix, en set de regnar, va fer alguns moviments inutils de voler entrar conquistant no trobà s’ambicio abrigo algu en els provincials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario