Mostrando entradas con la etiqueta guerra de las germanias. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta guerra de las germanias. Mostrar todas las entradas

sábado, 22 de septiembre de 2012

LA GUERRA DE LAS GERMANIAS



Document  num.: 31

Font: Archiu del Regne de Valencia H3 f. 7º-2

Valencia, 31 d’octubre de 1.521 – Perdo concedit pel virrei als agermanats, en indicacio de les pèrsones exceptuaes.

“Nos Don Carlos per la divina clemencia Emperador dels Romans, August Rey de Alemanya, Donna Johana, sa mare y lo mateix Don Carlos per la fracia de Deu, Reys de Arago, Castella, de Leo, de les Dos Sicilies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, etcetera e per ses magestats nos Don Diego Hurtado de Mendoza e compte de Melito, conseller dels ditas senerissims reys e persones reals magestats, loctinent e capta genera en lo present Regne de Valencia.

“Com dia de princips y dels qui loch de aquell tenen, usar de misericordia y donarse clementment a sos sundits y deliquents en los quals vechen alguns senials de contriccio y demanen perdo, coneixer ses culpes y delictes, per ço, como axan antes los delictes e conmocions populars per vostres vehins e habitadors de la ciutat e horta de Valencia comesos contra la dita Cesarea Magestat, preheminencies y jurisdiccio reals e contra nos, por los quals casen de vosatres seria encorregut de pena de mort natural, valentnos habent ab clemencia ab vosatres suplicants humilment per los reverent, illustres, spectables, nobles e magnifichs, los prelats, lo Capitol de la Seu de la dita ciutat e com embaxador de la qual nos ha suplicat lo canonge de la Torre, los duchs, comtes, barons, cabvallers e generosos del dit regne haguessen per be havernos misericordiosament ab vosatres e no castigarvos, segons los demerits vostres e segons les gran ofenses que habeu fetes a la Cesarea Magestat y a nos, sperant seren obedients en tot lo que per sa alteza e per sos real officials vos sera mane e mungit e que smeranen los erros passats e viuren ab tota obediencia e fidelitat de la Sacra Cesarea Magestat y nostra representant la real persona. Anahuint a les dites suplicacions, usant de la autoritat e poder a nos,  per sa magestat  atribuit e donats, ab tenor de las presents, de nostra certa sciencia, deliberadament e consulta, absolvem , remetem e relaxem y perdonem a vosatres dit vehins e habitadors de la ciutat e horta de Valencia puix no sien vassalls de religio o caballers de les viles reals, comprenense en aquelles la vila de Morvedre, la pena de mort natural y mutilacio de emmbres que habeys encarregat per auqlsevol delictes populars,  envcara que sia de crim de rebellio, de lesa Magestat, de la qual remisio volem essem sceptades les persones següents, a sabes es:

“Los Tretze vells e novells y de este volem sien compresos en lo dit perdonament: Pere Llorens, Anytoni Garbi, Francesc Pastor.

“E mes volem ser sceptades les persones següents:

-          Bueso, artiller
-          Andreu, capita de Patrix
-          Antonio Eixarchs, veeder de Flaçaders
-          Lo fill de Bernabeu, lo argenter
-          Los cinch germans Fonts
-          Franciscot de la Madrina
-          Los dos fills de Ambros Artes
-          Gonsalvo d’Arcos, velluter
-          Guitart, lo sastre
-          Gaspar, lo carnicer que te un colp en la cara
-          Gisbert, lo notari
-          Joan Avila, carnicer
-          Johan Sadosni, clavari dels fusters
-          Luis Vle,a notari
-          Luis, lo cofrener
-          Geroni Guitart
-          Miquelot, lo arquer
-          Nofre Dogna
-          Navarro de Ruzafa
-          Perico Speramochi
-          Pedro Navarro Velluter
-          Lo elet dels fuster, Quadrado alferix
-          Rodrigo de Moya, pedrapiquer
-          Romero, perayre
-          Simonet, lo corredor
-          Cerda de Ruzafa
-          Soler del Cano de Morvedre, capita dels desmandats
-          Teuset, lo corredor
-          Vicent Perez Figuerola, lo corder
-          Santa Fe, lo foguer
-          E sis juristes
  
“E totes les persones de aquelles qui per manament nostre son stat presos e retenguts en preso e ajen fugit de aqeulla, les culpes dels quels la caneixança de castichs de aquelles reservan a nosresmenys reservanm totes les persones de tots los senyors, caballers, generosos, eclesiastics, offcials real les culpes de aquells que en los sobredits delictes seran en qualsevol manera participants per a poderlos castigar, asi en les persones com alalteris, segons a nos sea ben vist ab les excepcions y retencions sobredites remetem a vosatres segons dit en la dita pena de mort natural e mutilacio de membres per la causa damunt dita. E axique a instancia de aquella no poguen esser presos, detenguts, arrestats, molestats e inquietats per nos o per atre offcial de Sa Magestat.

“Manam a tenor de les dites presents a tots e qualsevol officials major o menors y a sos loctinent presents e esdevenidors en lo dit present Regne, baix incorriment de la ira e indignacio regia e pena de dos milla florins d’or de Arago al fisch de la regia cort aplicadors, que la dita real e nostra remisio de pena e mutilacio de membres ab les excepcions e retencions damunt dites, tinguen e observen tindre e observar fassen per qui vulla e no contrafaren ni permetan sia contrafet per qualsevol raho e causa ans a sola asetio de la present remisio perdonament axi fets com faedors contra vosatres, exceptats los sobredits. Imposam, absolvem al sobredit fichs real sobre les dites penes de asi avant silenci perpetuo.

“En testimoni de les quals coses habem manat fer les presents del sagell secret real sagellades datis. Etcetera.

“In universis manu mandatorum et empaparum enric gobernacionis. Valentia any MDXXI. En Pere Artni trompeta public de la Ciutat de Valencia, que ell ensems ab sos companyons haber publicada la preinserta povisio real per la ciutat e lochs acostumats de aquella.

miércoles, 22 de agosto de 2012

LA GUERRA DE LAS GERMANIAS (XXI)



Document num. 30

Font: Archiu Municipal de Valencia – Lletres Misives g3 – 42

Valencia, 28 de giner de 1.522 – Instruccions del Consell de Valencia als embaixaors enviats a Xativa a gestionar la pacificacio d’esta ciutat i d’Alzira, aixi con la lliberacio del Marques de Zenete.

“Instrucción fetes per lo magnifich Consell de la insigne Ciutat de Valencia per als magnifichs embaxadors per lo dit magnifich Consell per a anar a la ciutat de Xativa per a que ab suma diligencia entengan en lo que cumple al servici de la Cesarea e Catolica Magestat a la pacificacio e tranquilitat axi de la dita ciutat de Xativa com de la vila de Alzira e tot lo Regne.

“E primerament diran que loiluestre marques de Zanete continuament ha pensat ab grandisim studi e diligencia despenent de sa roba en la conservacio, repos e tranquil stat de tot lo rgne per servici de la Real Magestat no dubtant de posar sa persona, per moltes voltes, en perill de la vida e que continuament en esta bona e sancta via desijos del servici del Rey nostre senyor e de la pacificacio, repos e tranquilitat de la dita ciutat de Xativa e de la vila de Alzira, es vengut a la ciutat de Xativa per a entendre en lo benfisi e repos de aquelles, e en efecte ha procurat ab lo,ilustre senyor virreu quels fos otorgat lo que aninguna atra universitat tan favorablement ha otorgat com la dfita ciutat de Xativa e vila de Alzira e per ço te molta raho de la dita ciutat e Consell de aquella de estar molt sentits de la dita onobediencia feta en la persona del dit ilustre marques representant qui representa e per sa persona valor e compendre tant com  compren.

“Encara stam sentits del mal tractamentque han fet en les persones particulars que ab tant anim e voluntat son anat en compania del ilustre senor marques per procurar tot lo benfisi e repos de aquella ciutat.

“E quals prengam que la primera cosa que deguen fer es posar en libertat la persona del ilustre marques e que les particualrs persones de este poble que stan alli nafrats sien ben tractats XXVIII janer any MDXXII”   

domingo, 15 de julio de 2012

LA GUERRA DE LAS GERMANIAS (XX)



Document num. 29           

Font:  Archiu del Regne de Valencia – Real 250 – F. 58-9

Molins de Rey, 23 de novembre de 1.519 - Carta del rei al dean de Besançon, Alvaro Osorio i a Micer Figuerola, regent de la Cancilleria, exposant-li’s els assunts que deuen de tractar en el Regne de Valencia.

Lo que vosotros Dean de Bessanson, don Alvaro Osorio, mayordomo nuestro y micer Figuerola, regente nuestra cancilleria todos del nuesro Consejo lo que habeys de negociar y tractar de nuestra parte en el nuestro Reyno y Ciudad de Valencia es lo siguiente:

“Primeramente dareys las cartas que llevays en crehencia vuestra a las personas a quien van  sobreescritas. Por la dicha crhencia les habeys de dezir la mucha y urgente necesidad de nos partir por cosas arduas que se nos ofrecen de nuestro stado que no suffren dilacion; y ahunque a causo desto nos conviniese luego yr a los nuestros Reynos de Castilla para despachar la armada que havemos mandado hazer para nuestra partida, y entender en las cosas de los dichos Reynos, que es bien menester todo el tiempo; por lo que amamos al dicho Reyno de Valencia y a los habitadores del, nos detemos este tiempo de la convocacion de las Cortes que hazemos a los del dicho Reyno con condition que dentro el dicho termino sean contentos y determinen las cosas infrascriptas, que luego, llegado el termino de la convocatoria de las Cortes nos han de prestara juramento de fidelidad conforme al juramente qiue por el Reyno de Aragon y por este condado nos ha sido prestado sin otra dilacion, que a nos plaze prestar el jurament conforme a lo que por nuestros predecesores ha sido hecho a los del dicho Reyno.

“Mas que por causa de la pestilencia que hay en la Ciudad de Valencia, y aunque dicen que esta al presente maior, no entendemos de poner nuestra persona en peligro y mucho menos lo deven querer ellos, ytambien que seria mucho inconveniente para la sanidad de la dicha ciudad entrar tantas gentes de tantas partes.

“Que tengan por bien el dicho juramento prestado en la vbilla de Sanct Matheu, en donde convocamos las Cortes, no obstante el fuero el fuero que dispone que se haga de hazer en la dicha Ciudad de Valencia, que en caso de tanta necesidad, concorriendo tan notorio peligro muy justo es que lo tengan por bueno, que no les haremos la salvedad que vieren hazer necesaria para la indepnidad del dicho fuereo como se hizo en el tiempo del Rey don Martin, que puede ser muy cierto que no ponemos nuestra persona en peligro manifiesto.

“Lo otro  es que por no deternernos mas no lo podemos hazer por las razones que sabeys han de venir determinados para habitar alguna persona que  entienda en la spedidicon de las cosas que cumplieran y se hovieran de tratar en las dichas Cortes, porque nos, hecho que sea el juramento nos havemos de partir; y en verdad que ponemos en harto peligro lo de nuestro stado y se no ha de tener en mucho lo que hazemos, que si bien lo supiessen somos ciertos por su innata fidelidad, no querrian nuestra  detencion y assi por lo que les amamos proponemos harto de nuestro stado por los ir a visitar.  Todo esto ha de star concertado entre ellos para que luego, en llegando a Sanct Matheu el dia del termino de la convocatoria se haga el aucto de todo lo susodicho. Y nos esperamos la respuesta desto en Tortosa para que ressolviendose en ellas vamos a la dicha villa de Sanct Matheuha hazer aucto y donde dificultassen tomaremos nuestro camino para los Reynos d Castilla; e confiandonos en su acostumbrada fidelidad differiremos la convocatoriadestas Cortes mucho tiempo que podamos con mas espacio convocarlas en essa Ciudad de Valencia e hazer con ellos como havemos hecho en los otros nuestros Reynos.

“Este ha de ser, en suma lo que haveys de negociar y tratar por todos los medios que os parescieren convenir para el bien y presto servicio dello, con toda diligencia  nos havisad de todo.

“Como hareys toda negociacion con el gobernador y con todos los afficiales nuestros y personas de nuestro consejo en el dicho Reyno de Valencia,  para los cuales llevays cartas de crehencia que ellos endreçaran y encaminaran la negociacion em todo lo que pudieran.

“Data en Molins de Rey a XXIII dias del mes de noviembre de MDXVIIII annos.

“Yo el Rey”. 

domingo, 8 de abril de 2012

LA GUERRA DE LAS GERMANIAS (XXVIII)



Document num. 27

Font: Archiu del Regne de Valencia, Real 168. F. 149 v y 150.

Valladolit, 20 d’agost de 1.523 – Carta del Rei a Miquel Sanchis Dalmau donant-li plens poders per a solucionar les qüestions plantejaes per la quebra de Babtista Burgarini.

“Don Carlos. Al spectable, magnifico, amado, consejero, portenvonces del nuestro general governador, regente nuestra lugartenencia general en el dicho Reino de Valencia don Luys de Cabanylles: Dalud y dileccio.

“Por parte del amado nuestro Miquel Sanchis Dalmau, lugarteniente del thesorero y de Bayle generales en esse dicho nuestro Reyno, nos ha seydo hecha relacion que a causa del rompimiento que a Baptista Burgarirni y compoanyia han fecho, esperan tratar alguna cosas y pleytos entre el de una parte y algunas personas que tenian sus recaptos y haziendas encomendadas al dicho Baptista Nurgarini yu es razon que se les administre devydo cumplimiento de justicia. Queriendo sobrello devidamente proveher a instancia y supplicacion del dicho Miquel Sanchis Dalmau havemos acordado remitirlo a vos en la firma infrascirpta.

“Por endre confiando de vuestra integridad, experiencia y bondad en maiores cosas  experimentado, con tenor de las presentes, de nuestra cierta sciencia, deliberadamente y consulta por nuestra real autoridad, vuesto offcio en qualto menester sea excitando vos dezimos, cometemos y mandamos y vos damos poder y facultad que podais conocer y conozcays de qualesquiere causas y pleytos que se hauran suscitado y movidso y se incitaren o moveran en qualquiere manera entre las dichas partes tocantes y dependientes del dicho rompomiento quel dicho Baptista Burgarini y companyia ha fecho dando asimismo facultad que podays contar en assessores para las dichas causas e letrado o letrados que os parecieren, pues no sean sospechosos a las partes guardando en  todo y por todo los fueros, privilegios, pragmaticas desse reyno y las otras cosas que guardar se devan sempre guardadas a nos en el cerca de los susodichos cosas y qualquiere dellas  con los incidentes, dependientes y emergientes dellas y en elllas annexas y connexas en qualquiere menarea os damos y concedmeos nuestra vozes, vezes, pleno y bastande poder por las presentes, por las quales no entendemos ni queremos derogar ni fazer en perjuicio a los privilegios de la nostra Ciutat de Valencia, quel racional de aquella pueda conocer de lo que tocare a la dicha ciudad ni a la jurisdiccion  y conocimiento que en qualesquiere otros juezes en semejantes cosas causas mercantiles tengan en virtud de sus provilegios, antes queremos que aquellos queden en su fuerza y valor.

“Data en la nuestra villa de Valladolid a XX dias de agosto del anyo del nacimiento de Nuestro Senyor Mil DXXIII. Figuerola.
  

martes, 6 de marzo de 2012

LA GUERRA DE LAS GERMANIAS (XVII)




Document num. 26

Font: Archiu del Regne de Valencia. Real 168 f. 112 y 112 v.

Valladolit, 13 de març de 1.523 – Disposicio del Rei instant als deudors del monasteri de la Trinitat a que es pagaren les pensions de censals que per causa de les Germanies s’havien suspendit.

“Don Carlos. Als spectable, nobles, magnificos y amats consellers nostres lo lochtinent general nostre que hara es eso per temps sera en lo dit Regne de Valencia regiente la lochtinencia general portanveus de nostre general governador, batle general, justicias y atres qualsevols officials maiors y menors en lo dit regne constituyents y constituidors al qual o als quals les coses deball scrites en qualsevol manera pertanga y las presents presentadas seran: salut y dileccio.

“A nos es stat regorregut per part de les devotes y amades monjes del monasteri de la Trinitat de Ciutat de Valencia dient que, per causa de les revoltes passades de aquex Regne, moltes persones per diverses vegades han recusat pagar les pensions de censals y sen fos que cascun any acopstumbran prestar al dit monasteri y de atres censalistes, axi per se pot haver presta ni cumplida paga impedint o algunes moratories, per los quals coses que les dites  mmonjes no tenen atra cosa mer certa que de alimentarse ni pagar les anuals de les mises que responen sentirse molt agreugades,  mos han fet molt humilment suplicar fos de nostra solita clemencia provehir los de concedent remedio de iusticia e nos, perque de manera cosa insta ab tenor de les presents de nostra certa sciencia auctoritat real, vos deiem y manan per primera y segona iussions que per justicia compellian a totos y qualsevol universitats y sengulars persones de aquex regen que ara o per avans sian en alguna manera debitores a las ditas monjas a pagar tot lo que debran axi per raho de censos, censals, com per atres qualsevols causes en sens ab totes les despesses, danys y dannajes que per tardança de la paga han conseguts y convendran fer y sostindre, per las ditas monjas no obstant qualsevol moratorias, que las tals persones o universitats hauran obtengudes de las quals en lo que toca a las ditas monjas, volen que en manera alguna no pugan alegrar e gran dany de fer lo contrari en manera alguna si nostra gracia tenin casa y la pena de mil florins dor de Arago a nostres cofres aplicadors desigan no incorrer con axi proveesca de la  nostra tota contradiccio cessans. Data en la villa de Valadolit a XIII dias del mes de march dit any de la nativitat de Nostre Senyor mil DXXIII”.

viernes, 3 de febrero de 2012

LA GUERRA DE LAS GERMANIAS (XXVI)



Document num. 25

Font: Archiu del Regne de Valencia – Real 168, f. 82 v. Y 83 y 83 v.

Valladolit, 25 de giner de 1.523 – Carta del rei al governaor aconsellant-li favorixca les poretensions dels senyoirs directes, que davant les mides de confiscacio de bens dels senyors utils de ses terres propugnaven la consolidacio de lo seu senypriu directe en lo senyoriu util.

“Don Carlos. Al spectable magnifico y amado consejero y rigiente nuestro lugartenencia general y portanvozes de nuestro general governador en lo dicho Reyno de Valencia mossen Lluys de Cavanilles: salud y dileccio. Por parte de nuestro advobgado y procuradores fiscales patrimoniales en essa ciudad de Valencianos ha seydo fecha relacion diciendo que en ciertas acusaciones y denunciaciones criminales que por ellos han seydo esta contra muchos rbeldes y deservidores nuestros que han seguido y favorecido el mal nombre de la germania los tales criminosos y deservidores nuestros que han sido condenados a muertes y confiscacion de bienes y hazienda la qual confiscacion, los senyores directos de los bienes siendo posseydos por los dichos condenados a cierto censo o cierta parte de censo,  fudiga e loysmo por despossicion de fueros que sobresto ablan, pretenden que la directa senyoria seria consolidada con util que posseyda en tal condenando por razon del dicho crimen de lesa Majestat, de lo quallos dichos nuestros  advogados y procuradores fiscales y patrimoniales pretienden que se nos sigue nuestro danyo por havernos gastado en despensa y costa que los tales criminosos nos han hecho hazer para reduccion dellos y del dicho nuestro reyno muchas quantidades de dinero.

“Los quales exponientes pretienden que los tales gastos y costas son primeros y que otra vez axi sean usados y platicado senyaladamente en la reduccion de la baronia de Arenos, sobre la qual agora haviendose recurso a nos,  nos han supplicado fuesse  merced nuestra que no embargante la pretension de que se faze por parte de los senyores directos de los dichos bienes confiscados, que todas las senyorias utiles que han seydo y seran confiscadas, por el dicho crimen de lesa magestat sean vendidas e detenidas haca, en auqnto que nos seamos pagados de las dichas despesas y gastos que a causa de ello se nos han seguido, no quitando en su lugar y caso a los senyores directos lo que les pertenece y nos deseando provehher a ello como conviene para que ninguno de los sobredichso reciba agravio ni perjuico alguno,  havemos acordado de lo remitir y cometer a vos en la forma infrascrita por ende confiando de vuestra bondad, diligencia, sagacidad y buen zelo que teneys a las cosas de nuestro servicio,  con tenor de las presentes de nuestra sciencia expressamente deliberada  y consulta y de nuestra real auctoridad, vos dezimos cometemos y mandamos que llamadas y oydas en esto y en lo demas y que causa de ello quieran decir y alegar los dichos senyores directos y nuestro advogdo y procurador fiscal y patrimonial y hotros que vos pareciere deverse oyr e llamats colligats y tomeys las pretensiones y derechos de cada uno de las dichas partes pretendera tener y querra dezir y allegar aquellas o copia autentica dellas, de manera que haga fe cerrada y sellada,  nos enviareis remetida a nuestro thesorero general mossen Luys Sanchez, juntamente con el parecer de los de nuestro consejo que hoy residen y viven para que despues de vistas las dichas pretenciones y derechos, nos mandemos proveer en ello lo que fuese en justicia y entre tanto encomendareys los bienes confiscados al lugarteniente de nuestro thesorero general Miguel Sanchez Dalmau, al qual direys de nuestra parte que los tenga  guardados en su poder bien y seguramente hasta que nos tengamos en ello declarado  y mandemos lo que dellos haura de hazer y si servirnos deseays no se haga otra cosa en manera alguna,  porque assi procede de nuestra voluntad determinada a justicia y razon conforme que a mayor cautela en e sobre las dichas cosas y cada una dellas con sus incidentes dependientes y emergentes y a ellas amnexas y comnexas excitando vuestro oficio en auqnto sea necesario, vos damos y cometemos nuestras vezes, vozes, lugar y pleno y bastante poder con las mesmas presentes. Data en nuestra villa de Valladolid a XXV dias del mes de enero anyo de la natividad de Nuestro Senyor Jhesucirsto de mil y DXXIII”.

miércoles, 11 de enero de 2012

LA GUERRA DE LAS GERMANIAS (XXV)



Document num. 24

Font: Archiu del Regne de Valencia – Real 168 – f. 71-2

Valladolid, 17 de diciembre de 1.522 – Delegacio del rei en el governaor davant dos pleits surgits en Oriola entre els acreedors censalistes i les viudes dels agermanats.

“Don Carlos. Al noble, magnifich y amat conseller nostre portanveus del nostre general governaor en lo dit Regne de Valenfcia d’alla Xixona, Don Pero Maça de Carroç o a son loctinent o subrogat en lo dit offici: Salut y dileccio.

“En las reduccions per los justicia, jurats de la nostra Ciutat de Oriola fetes als amats nostres micer Ferrando Lozies, doctos en cascum dret y Lope Fernande de mesa embaxadors a nostra maiestat embiats per la dita ciutat, es un capitulo en numero vintidos del tenor seguent:

“Item us a maiestat informara com los cavallers y atres eclesiastics, monasteris y molt atres tenen censals sobre los bens de los agermanats, los quals volen fer execucio no trobant bens nobles per esser estat saqueiats, venint a les possessions les dones e viudes de aquells se opossen suplicaran a sa majestat mane al governador en los cars que les dones dels dita sagermanats repitient ses dots e atres crehedors y socredits datis convocant lo fisc y lo interes de la regia cort faça prompta iusticia e per les dites coses lo advocat fiscal no puxa demanar salarï puix de salarï desavia estar y no enterve a voluntat dels crehedors e per ço los dits justicies jurats desijant que entre los dits crehedors censalistes y atres y les dites dones per sus dots e atres credits sia  senada justicia e igualtat recorrent a nostra Majestat son stats per part dels ditas justicies y jurats per lo que toca a ses officis e per lo interes de les dites parts humilment suplicats fos merced nostra per lo deute de la iusticia voler sobre les dites coses debitament y com se pertany provehir de tal manera que sia aquella sia entre les dites parts egualment administrada e nos la dita suplicatio como insta benignament entesa  volem sobre les dites degudament y com se pertany provehir per tant a tenor de les presents,  de nostra certa sciencia y expressament per la real autocritat nostra per primera y segonaiussions vos diem, cometen y manam vostre offici en quant menester sia excitants que apellat lo nostre procuraor fiscal e scitades de ufides devant nos les dites parts en tots sus drets e rahons que diran volrran dir e allegar de e ab consell de vostre ordinariu assesor essent fent primer y  fulsit lo proces o processos com se pertanyen, pueyan y declaren en dites causes e merits de aquells y cada una dellas  pertermunas de iusticia degudament e com se pertany procedint en les dites causes e cada una de aquellas com lo negoci recuer y de vos de confiam breument, simplement, sumario e de pla, sens strepit, forma y figura de jui la sola veritat de fet y calitat del negoci ateses malictes defugis cavillacions y atres frivoles excepcions cessant repellides y no admeses lo fur y privilegis de aquells regne e atres coses que se hagen de servar y guardar sempre, servats de tal manera, que per defet de iusticia, los dits suplicants no tingan causa de recorrer a nos atra vegada a insta querela, e nos seria molesta per les quals coses fer echigir de cumplir ab los incidents y emergents de aquelles y a elles anexes y comexes. En qual menetser sia, vos donam y conferim nostres veus, les forzes, ple y bastant poder ab les presents volem empero que los advocats y procurador fiscal nostre que, les dites causes intervendran, no hagan salari algu de son patrocini e instancia, que per nostre interes faran com a sus officis ses guarda en sembalants exercici sens salari algu e per qual pretenen los dits sindichs que per sus privilegis no poden per nos ni per nostre virrey fer comissions etiam en cas de regalia y cass de lesa majestat.

“Y nos volenti madurament provehir, havem comes lo examen de dita pretensio al nostre governador general en aquex regne. Per ço,  volem que dure esta comissio, tant que per dits governador nostre comisari en dit articul, y dia declarat; y atrament, per nos e per nostre loctinent gereal sera destinat comisari o comisaris en dites causes, perque en tal cas volem no usen de la present comissio per no dividir la concurrencia de ditas causas. Data en la villa de Valladolit a XVII del mes de dehembre any de la Nativitat de Nostre Senyor MDXXII.

jueves, 10 de noviembre de 2011

LA GUERRA VDE LAS GERMANIAS (XXIV)


Document num. 23

Font:Archiu del Regne de Valencia. Real 168 f. 73 y 73 v., 74-74 vto).

Valladolit, 17 de decembre de 1.522 – Delegacio del rei en el governaor davant els problemes suscitats per les queixes dels arrendaors de les sises d’Oriola que alegaven haver  perdut per sulpa dels agermanats la quantitat de 21.000 sous.

“Don Carlos. Al noble magnifico, amat conseller nostre portantveus del nostre general governasor en lo dit regne de Valencia della suxona don Pero Maça de Carroç o a son loctinent e sorrogat en lo dit offici: salut y dileccio. Por los amats e feels nostres micer Ferrando Bazes, doctor en cascum dret y Lope Ferrandiz Domesa donzell de la nostra ciutat d’Oriola misargers e embaxadors de la dita ciutat a nostra Magestat embiat no es feta  relaciodient que los emoluments de la sisa de la dita ciutat durant lo temps de la germania han rebut gran dany e detriment tocant axi a la dita ciutat com als arrendaors y collectors de la dita sisa, los quals danya haventse causat per causa dels dits agermanats pretenen se deven pagar per aquells o de sos bens lo qual per part de la dita ciutat per indemnitat de aquell y dels dita arrendaors y collectors y reintegracio dels dits anys fon en los dias passats hagut recors al nostre loctinent general del dit Regne don Diego Hurtado de Mendoça, lo qual de nostra part vos comete y mana que hoydes les dites parts rebessem informacio dels dits danys y que rebuda aquella deguesen declarar la quantitat y summa del que poden muntar los dits danys perque vista aquella lo dit nostre loctinent general pogues proheir a qui tocase la  paga y esmena y reintegracio dels dita danys la qual informacio per vos rebuda en virtut de la dita comissio no es estada presentada en autentica forma per la qual apar con non dien de saber arrendados de la dita sisa qui per gosar habitar en la dita ciutat per causa dels dit agermanats quils bandejaren de la dita ciutat posa per collectors de la dita sisa Joan Laminyana notari y Joan Destrada als quals per la gent que vingue a lo marques de los Velez que saquejaren la dita ciutat foren levats formalment en moeda contada fins en suma de trescents ducats collegits de la dita sisa e doscents de pells de moltons y cabrits y mabament lo dit arrendaor segons preten de gran part de la absencia dels comallets y homens de honor que han estat ferogitats per los dits agermanats desgue comença la dita germania fins que aquells son estats romputs y gastigats de modo que preten lo dit arrendaor haver perdut en lo dit arrendament fins en suma de vint y hun mil sols los quals preten y demana  li deben ser desalcats del preu del dit arrendament e lo nostre procurador fiscal es pretes que no li ha de ser feta desolvacio alguna fins que lo dit arrendaor deu de pagar tot lo integre preu be que si per les dits agermanats li es estat fet o causar dan algu que dels bens de aquells li deu esser degudament satisfet toto lo dan que ha rebut en lo dit arrendament segons que les dites coses son largament narrades en la dita informacio a la qual nos referim e per quant per vos no es stat declarar como vos era comes la quantitat e summa del que poden muntar los dits danys ne sobre aço tenin avis algu vostre e vullan que per vos sia declarat en la dita causa portant a humil suplicacio dels dits mensagers en nom y per part de la dita ciutat a nostra Magestat feta ab tenor de les presents de nostra certa sciencia y expresament per la real auctoritat nostra per primera y segona iussions vos diem, cometem y manam vostre affici en quant mester sia excentats que apellat y hoyt lo nostre procurador fiscal contador e hoydes apte davant vos les dites parts en totes y sus rahons y drets que volien dir y allegar resunta la dita informacio y reconeguts les patrons y libres de la dita collecta per bo se pot vore clarament lo dan que han pogut rebre y tots atres processos y actes que vbegan  per la dita informacio e atres nos contara los dits arrendadors y collectora haver rebut dan segons pretenen, declaren fins en quina quantitat e summa deu esser feta a aqeulles vera y deguda refectio y reintegracio y aqeulla que  verament constar farebn satisffer y pagaar a aquells realment ab toto effecte de qualsevol bens dels dits agermanats e condennats per deguts termen de iusticia provehint y manant que a la dita ciutat sia satisffet y pagt per lo dit arrendador lo integre preu del dit arrendament assi e segons es obligat per lo contracte del dit arrendament et de iusticia procehit en la dita causa y ments de aquella ab consells del viceordinari assesor breument simplement sumaria y de pla sens strepit forma y figura de juy la sola veritat del fet y qualitat del negoci acteses solo negoci reques y de nos be confiam molines diffugis cavilacions e atres  fimoles excepcions cesants repellides y no admeses los fins y privilegis de aqueix regne e atres coses que se hagen de servar e guardar sempre servants. Car nos a vos en  ceirca les dites coses ab los incidents dependents y emergents de aquelles y a elles anexes y conexes  en quant mester sia donam y conferim mes veus, lochs, forces, play bastant poder ab les presents y per quant pretenent los dits sindichs que per sus privilegis et atres no poden per nos ni provien fer comissions  en cas de regalia y cas de lesa Magestat y nos volem hi madurament provehir havent com es lo examen de dita pretensio al nostre governador general en aqueix regne per ço volem que dins de esta comissio trosant que per dit governaor nostre comisari en dit articul hi sia declarat y atrament per nos o nostre loctinent general sera destinan comissari o comissaris enditas causas perque en tal cas volem no usen de la present comissio per no dividir la continencia de les dites causes. Data en Valladolid a XVII del mes de desembre any de la nativitat de Nostre Senyor MDXXII.

jueves, 11 de agosto de 2011

LA GUERRA DE LAS GERMANIAS (XXIII)


Document num. 22

Font: Archiu del Regne de Valencia Real 169 f. 298 v.

Toledo, 28 de giner de 1.529 – Provissio real favorable al vescomte de Chelva per els danys sufrits per este durant les Germanies.

“El Rey.

“Vicecanceller: Vos sabeys quantas veces de aca se ha provehido y mandado que al Visconde de Chelva se administrase iusticia sobre los danyos que recibio y la mucha razon que hay para ello, siendo mayormente como diz que es molestado por sus crehedores censalistas y porque y ha nos recibimos en molestia tanta tardança por lo que continuamente el dicho vizconde se quexa  y no queremos que mas se le dilate la iusticia sino que le sea administrada brevemente conforme a las provisiones y cartas que de nos tiene.

“Por ende, encargamosvos y mandamos que luego en tan danyo en ello y provehays que azer se haga sin dar lugar a calumnias ni que al dicho vizconde le convenga mas recorrer a nos sobre ello, que nos seria muy molesto, que tal es nostra determinada voluntad toda duda consulta cessante.

“Data en Toledo a XXVIII de jenero de mil quinientos y veintinueve.

“Yo el Rey.

jueves, 28 de julio de 2011

LA GUERRA DE LAS GERMANIAS (XXII)


Document num. 21

Font: Archiu Municipal de Valencia , Manual de Consells, A-59, f. 49-53.

Valencia, 30 d’abril de 1.521 – Provissio del Consell Municipal per a evitar els fraus dels moliners en els forments i les farines.

“En lo insigne Consell general celebrat en la sala de Consells y stabliments de la Ciutat de Valencia a quince de abril del any mil cinchcents vint y hu entre atres coses foren ordenaes les coses següents:

“Item foren propossats en lo dit magnifich consell per los dits magnifichs jurats, exprimintho per tots, lo dit magnifich En Pere Guillem Garcia en la forma zsegüent: Magnifichs senyors y admirables prohomens: A causa dels fraus que los moliners fan al poble de la present ciutat en los forments y blats que molen y en lo tornar aquells en farina, seria necessari ferhi deguda provisio per a observar als dits fraus y desordres, perque lo poble y casen haja son dret; per ó, se proposa al dit magnifich Consell perque hi fos delliberat.

“E lo dit magnifich Consell en unitat y concordia a remés y comes a les dites coses als magnifichs jurats, racional, advocat y sindichs de la ciutat, los quals en semps a quatre consellers per los dits magnifics jurats, tot ço y quant faça vore y reconeixer, provehixquen y ordenen los capitols, crides y ordinacions quels semblaran fahedores et les dites coses ab totos los incidents y dependents de aquelles donant comententlos tot lo poder, ooch y veus del dit magnifich Consell en fer y ordenar les dites coses e executar aquelles, segons ven vist lo veran e hara per llavors y llavorsd per haran lo dit magnifich Consell te per forma y agradable probehix, stablix y ordena tot lo que per los magnifichs jurats, racional, advocat y sindichs y quatre consellers per aquells elegidors, sobre aço sera fet, provehit y ordenat per execucio de la qual delliberacio foren establides y ordenades ab la drida davall escrita les coses següents:

“Hara  oiats ques fan a saber los molt magnifichs justicia, jurats, racional y sindich de la present Ciutat de Valencia a qualsevol persona de qualsevol ley, stament y condicio, que sia que per lo poder a ells ensemps ab quatre consellers del Consell de la dita Ciutat  atribuit per lo magnifich Consell celebrat en la sala major de la dita ciutat a quinse del present mes de abril por lo benefisi de la cosa publica e dret de la sisa del pa e per evitar molts fraus e abusos que de cascun dia se fan en dany e perjuuhi dels pobles e havitaros de la dita ciutat en los forments que porten a moldre o se molen en los molins de la dita ciutat y contribucio de aquella o en atres qualsevols molins per obra dels dita habitaors y de les farines que tornen, molts dels dits forments sens derogacio dels atres stabliments antichs per a semblant coses fetes ans  quatenos opusit confermar aquelles et ab aquelles no seran aixi provehits millorant y de nou statuhits, instituixen ordenen y manen observar les coses y ordinacions següents les quals manen esser preconiçades per la dita ciutat y llochs acostumats de aquella.

“Primerament provehixen y manem que ningu moliner, senyor de moli, sobrestant o braguiner de moli ni atre qualsevol persona no gosi, ni presumixca traure taleca alguna o taleques de forment de casolans per a moldre en ses molins que primerament ans de traure aquelles per los portals de la present ciutat, ne passe e haja passat ab efecte lo forment que portaran a moldre e qui contraferan encorrega en cascuna vegada en pena de vint sous aplicadors lo terç al acusador, lo terç, al hospital general e latre terç a la fabrica de murs y valls.

“Item provehixen, ordenen y manen, que cascun senyor de moli o arrendador e lo moliner de qualsevol dels molins de la present Ciutat de Valencia y contribucio de aquella o atre qualsevol que molga farines per als habitadors de la prsent ciutat hajen de tindre y tinguen en la cada del pes hon a de pessar lo dit forment e farina, una caixa en la qual continuament tinguen farina, o al menys que si alguna volran ni faltaran que donen ordre que en lo mateix dia si es de mati o lendema de mati si falta de vespra no hajen de tindre per a refer dites faltaes e qui contrafasa, encorrega per quantes vegaes seran atrobats no tenintne en la dita pena patidora, segons que dessus.

“Item provehixen, ordenen y manen que ningu moliner, arrendador, sobrestant, traginer o senyor de moli no goxe ni presumixen tornar la farina que se haura molta del dit formen que nmo la porten al pes han hauran pesat lo forment e qui alli ab effecte la haja pesada dien lo nom mateix que manifestá quant lo trague en formen e qui contrafera, encorrega en la desus de la pena, patidora segons dessus.

“Item provehixen, ordenen y manen que si pesant la dita farina no correspondra al pes del forment, deduhint lo que se ha de deduhir  per porqueres, pols y moltura que en continent refassa lo pesa de la farina que tindra en dita caixa si hi haura e si cas sera acabada e aixi nos  passa fer en continent la dita refaccio que la taleca o taleques que hy faltaren, resten en lo pes desta manera que si es de mati en lo mateix dia o qualsevol hora del dia puixa portar farina per a la caixa e fent dita refaccio se haja de pesar y pesse al effecte la dita taleca o taleques per a que ab aquells segons pes li sia dota son just efect, aço se puixa prontament tornar e sens dilacio alguna al senyor de qui es contrafera, encorrega en pena desus dita partidora segons desus es dit.

“Item provehixen, ordenen y manen que qualsevol senyor de moli, traginer, sobrestant, moliner o atra qualsevol persona tornara la farina del forment que haura tret per a moldre no puixa tornar la dita farina al senyor de qui sera sens que no porte un sagell en lo nuch de la corda de la taleca ab emprenta sobre paper, perque millor se puixa conexer e si lo forment sera tret brut sia sagellat en la marca chica e si sera net seia sagellat de la marca major, e lo traginer sobrestant o moliner o qualsevol atra persona que contrafaga, encorrera en la desus dita pena per quantes vegades sia contrafet patidora ut supra.

“Item provehixen, ordenen y manen que le sfestes dobles que venen entre semana en les quals molts moliners e traginers per necessitat dels casolans e senyors dels forments han tornar e tornen farines que en la darrera festa si ya no sera la gloriosa Santa Maria o apostol de les tres hores apres mijorns en avans fins a la oracio, los pesadors scrivans hajen de resistir y asistir en ses pesses perque les dites farines que en senblants dies entraren, sien pessades ab tot efecte sien fetes les atres coses en lo dit pesar de les farines se han de fer e no gose entrar en los dits dies de festa farina alguna sino en los dies y hores desus dits, en los quals los dits pesadors y seriva estaran y han de estar en los dits pesos e los contrafahants, pesadors y scrivans que a la dita hora no seran en lo pes e no residiran fins a la oracio e los traginers e atres persones que en los dits dies a nou hores o en les dites hores entraren farines sens pesar cascu dells sia encorregat en la dita pena per quantes vegaes contraferan, patidora ut supra.

“Item provehixen, ordenen e manen que ninguna persona aixi casolana con atres de qualsevol stament e condicio sia en nungun dia no puixa traure forments per si, dient que es propi ni tornar la farina sens que no haja pessat al eixir lo forment e tornantlo en farina en la forma desus dita encara que diga que no vulgueren e qui contrafera, encorrera en la dita pena patidora ut supra.

“Item provehixen, ordenen y manen que qualsevol scriva o pessador dels dits pesos que per si o por interpossada persona ab intelligencia dels moliners, traginers o senyors de molins pendran forment o farina de les dites taleca o taleques  que seran portades al dit pes a pesar al eixir en forment o al entrar en farina e fera frau en lo pessar e no donara a cascu son dret,  encorrega en pena de ser privatipsofacto del dit offici e perpetualment sia fet  inavil de atres officis e beneficis de la dita ciutat en pagar cent sous partidors ut suprae en atres penes a arbitre del Consell civil de la dita ciutat.

“Item provehixen, ordenen y manen  per millor observancia dels prsetns stabliments y ordinacions que en cascuna casa de pes sia tenguda una taula en la qual les dites ordinacions antigues y les presents sein scrites y estiga penjada en lloc que quis vulla, la puix llegir e aixi ninguna persona dels pessadors, scrivans y senyors de molins sobrestant, traginers e atres qualsevol persones no puixa ignorar ignorancia. Gaspar Jopan, Andreu Gasull, Jaume Pons, Andreu Gomis, jurats; Joan Caro, racional.

“Die mercuri XXX mensis aprilis anno a Nativitate Domini MDXXI. En Pere Orts trompeta publich de la present ciutat dix y relacio fen ell en lo dia de huy haver publicada la preinserta crida per la dita ciutat y llocs acostumats de aquella davan lo almodi de dita ciutat.

domingo, 12 de junio de 2011

LA GUERRA DE LAS GERMANIAS (XXI)


Document num. 20

Font: Archiu del Regne de Valencia. Real 1.408 f. 3 v.

Valencia 14 de novembre de 1-521 – Carta del virrei des de Valencia al Duc de Gandia En Joan de Borja, intervenint per a que es pague al dit duc tots els gastos realisats durant la guerra en reclutament de tropes per a l’eixercit real.

“III Ducis Gandie

“Seu Verig, pro curia

“Nos don Carlos, etc. E per nos ses Magestats.

“Nos Don Diego etc. Per quant vos III don Juan de Borja Duch de Gandia per obs de pagar lo sou de la gent darmes axi de peu com de cavll: lo exercit de la qual esstat fet per reduhir lo dit prsent Regne de Valencia a la obediencia der sa Cesarea e Catholica Majestat per les grandissimes revolucions e conmocions que ha hagut en lo dit Regne, per les quals es stat forçat, e molt necessari fer lo dit exercit de gent darmes,  per pagar lo sou de la qual gent no tenint sa Cesarea e Catholian Majestat forma pera poder pagar vos ent. los alts.  Que per pagara los dit sou haven prestat moltes quantitats haven promeas per servici de sa Alteza prstar docent deu milia setcents cincuanta sous. E aço sens atres quantitats que ya tenim per dita raho prestades. E per al present vos III Duch no tenim forma ni disposico alguna per les grans dans que rebut haver de poder haver dites quantitats sino fermant quitament als dipitats del Regne de Valencia de tants censals que tenim sobre lo dit General e bens de la generalitat que prenguen la dita suma: lo que vos dubten o recusen fer per raho de  contracte que tenim fet ab la Cesarea Majestatt del Senyor Rey don ferrando de etna. Memoria ab lo qual vos es stat pues per les causes, e rahons en dit contracte, e capiotulacions contengudes sebut per en joan garcia nosdtri a XXVIII del mes de Agost any DXII que en cas de quitament dels dits censals, los quals son carregats a raho de quince milia p. Miller nos pagaria aquella demasia que son cinh milia sous per cascum miller. E en lo interin pagar vos interes de la dita quantitat a raho de vint  milia p. Miller lo qual inetres es stat consignat sobre les rendes de la Batlia genal. E per quant  dits diputats no volen fer dit quitament inx. Certs actes  de Cort. E capitols de Genal. Sino demanantho vos als dits diputats perque  apr. No q. Fos dit que vos havau voluntariament request, e demana lo dit quitament lo que en este servici tan gran a sa Cesarea e Catholica Majestat no tenim atra forma per a fer lo dit servici,  prtech. E jatsia insta forma de dita obligacio p. Nos vista,  y examinada simplemnent se diga que quitantse los dits censals vos sia  pagada la dita demassia:  no feta differencia si los dits diputats quiten les pecunies de la dita generalitat, o de pecunies de atra qualsevol persona per via de nou carregament,  e quitament.No resmenys considerant que vos dit III duch no requirrien, ni demanarien lo dit quitament, ni aquella voldrien demanar sino p. Fer este servici tan accepte a la pfata. Cesarea Majestat no ponent ferho sino  requerint quitament dels dits censals fins en la dita suma que a la Cesarea Majestat haven de prestar. E no sia cosa insta que vos III duch reporten dan algu. Per ´ço ab tenor de las presnets de certa scia. Y deliberada per remoure tot dubte que vos dit III duch dan algu no haian: feta a nos relacio p. Lo magnifich regent la  Eximen Pz. De figuerola doctor en cascun  dret de dites coses: declaram que quant menester sia que per la Cesaresa e Catholica Majestat vos sia restituhida la demassia quee sde quincemilia fins a vintmilia 40 miller inxta  forma dels dits capitols, e obligacio. E Manam ab lo mateix tenor per la auctat.  Real al noble Batle Genal. De psent. Regne  que fins la demmassia que es setanta milia doscents cincuenta hum sou e huit dners. Per la dita Cesarea Majestat vos sia pagada vos pague lo interes de aqlla. A la dita raho de vintmilia lo miller de les rendes Reals inx. Forma del dit contracte y capitulacio. E que la psent e ats. Provisions que seran pa. Aço necessaria, vos sien  liurades y expedides franques de sagell. En testimoni del qual mana, esser fetes, y expedides  les prsents. De segell comu en lo dors de aquelles sagellades. Dat en lo real de Valencia a XIII del mes de novembre any de la nat. dE nre. Señor MDXXI.

“don diego hurtado
“de mendoça.

DNS LOCUMT. GENALIS MANT.
NIHI FRANC. TELLES VIS. P.
FIGUEROLA RX. CANC.

jueves, 5 de mayo de 2011

LA GUERRA DE LAS GERMANIAS (XX)



Document num. 19

Font: Archiu del Regne de Valencia Real 251. F. 13-14)

Wors, 31 de març de 1.521 – Carta del rei manant siguen retablits els drets llevats  i es torne a pagar normalment els imposts abolits.

“Don Carlos: Al spectable nobles magnificos y amados consejeros nostres Don Diego Hurtado de Mendoza, conde de Melito, nostre lugartenient y capitan general y el portenveuzes y lugartenient del nostre general governador, el subrogado en el dicho officio, bayle general  e su lugartenient e otros qualesquiera officales nostres y personas a quien lo infrascripto pertenezca y a cada uno y a qualquiera de vos, salud y dileccio. Por quanto a nuestra noticia ha provenido que a los dias del mes de febrero que agora per assi algunas personas dessa ciudad de Valencia movidas por el mal  spiritu e pospossade el temor de dios y correccion de  nostra iusticia mano armado y con alboroto del pueblo fueron por la Ciudad y de su propia autoridad quitaron  y removieron todos los drechos reales nostros,  como es del peage y de la quema e otros tambien los de la mesma Ciudad y general desse Reyno y de la Igleshia y todos los otros que en essa dicha ciudad  se han acostumbrado exegir y cobrar ordinariamente prohibiendo de fecho a los arrendadores y cogederes de aquellos que mas no se empachasen de la exaction, collecta y cobransa dellos, o como notoriamente esto resulte en muy grande y evidente danno y depopulacion de la dicha Ciudad y de los poblados en ella y finalmente de todo esse Reyno y assi mesmo es mucho perjuicio de la iglesia, disminucion y detrimento de nostres rentas y neccesarias causas fueron imposados para pagar los cargos y suplir las necesidades comunes de la dicha Ciudad y reybo, e a nos como Rey y Senior y a cabeça y protector de la republica se gaurde proveher en el remedio dello y desagravio de nuestros subditos, queriendo como debemos y somos tenido  acerca lo susodicho fazer devida provision con tenor de las presentes de nostra sciencia e autocridad real motu propio y de plenitud en nostra real potestad por primera y segunda inecciones os dezcimos y mandamos expresamente que  luego tornays y restituyais en su primero y devido stado todos los dichos drechos y cada uno dellos en la mesma forma y manera que staban antes que se quitassen y hasta en la hora que se quitaron y las tablas donde se cogian y a los arrendadores, collectores y guardas de aquellos torneys en la mesma possesion y exercicio que antes estaban e los deys todo el favor y ayuda para exigir y cobrar aquellos libremente y sin impedimento ni contradiccion de persona alguna. E assi mesmo apremies y compallays con iusticia a pagarse los dichos drechos por todfos y qualesquiera persones y de qualesquiere cosas y mercaderias que se devan y han acostumbrado pagar sin disminucion,  alteracion o innovacion alguna y de lo que dellos  procediere proveays que se han pagado los cargos y creditos sobreelos impossados, devidos e consignados y acostumbrados a pagar a qualquier ygleshias, monesterios, spitales, limosnas , universidades o singulares persones sin les quitar ni descontar dello cosa alguna. Con car las mesmas presentes mandamos a los jurados y consejo de la dicga Ciudad de Valencia y a todas  y qualquier personas  y subditos nostros de qualquier stado, dignidad, ley y condicion que se han sopena de la fidelidad que nos es devida y de permimento de vidas y confiscacions de vienes e otros qualesquiera por fueros desse reyno en tal caso statuydas para que la consecucion y cumplimiento de lo susodichos vos den y fagan dar todo el consejop,  favor y ayuda que les pidieredes y menester haviedesres. E siendo necessario hos assitan oersonalmente en ello hasta lo haver assi cumplido y essentado con effecto de obra todas vezes que convenga e contra aquello ni en parte dello no vengan ni venir consienta por via directa o indirecta so incorrimiento de las dichas penas las quales en caso de contra lo que no crehemos expressamente mandamos que por vosotros o qualquier de vos  se han seguidamente assentadas on las personas y bienes que aquellos que en lo contrario fizieren a attenderen y de cada una ellas e porque  de la presente vostra provisio mandamento lo qual queremos tenga fuerça de pragmatica sancion nadie pueda allegar ignorancia vos mandamos que lo fagays luego en voz publica grita. Pongays los trasllados della signados por mano de notario publico en los luigares acostumbrados dessa ciudad y en las otras partes desse reyno donde convenga, a los quales que sea  dada tanta fe como a la presente nostra original provison faziendo observar aquella en todo  y por todos inviolable como assi proceda de la mente nostra y voluntad determinada conforme a razon y justicia. Data en la nostra imperial ciudad de Vormes a XXX dias del mes de març anno del nacimiento de nostra Senior mil y quinientos ventiy uno.

“Yo el Rey.

“Cesarea et Catholica Majestatd mandant nihi ugoni de virreis per cancillerius thesa usarius et generalem et contrarelatores generales”.