Autor: Joan Ignacio Culla
M'agradaria començar l'articul entonant el "mea culpa", el "perdo m'havia equivocat", pero no va a poder ser. Per desgracia, uns pocs teniem rao quan ya en el mes de juliol de 1998, al aprovar-se el "Dictamen sobre la llengua del Consell Valencià de Cultura", senyalavem que s'havia obert la porta al pancatalanisme radical: "El nostre Estatut d'autonomia denomina 'valencià' a la llengua pròpia dels valencians, i per tant este terme ha de ser utilitzat en el marc institucional, sense que tinga carácter excloent", dia textualment el document. Est informe, i en especial la seua ultima part, va supondre de fet la mort assistida d'un malalt greu, pero no terminal. Abans de firmar la defuncio de la llengua valenciana, l'amortallaren entre tots utilisant la marfega, i el requiem dels Segadors de fondo. El cor, com no podia ser d'atra manera, estava compost per els academics de l'AVL, tots ells entusiastes seguidors del ritme marcat per la batuta de Zaplana, lletra de Villalonga i Pujol fent de mestre de cerimonia. Zaplana des de la presidencia i Camps des de la Conselleria de Cultura, en lloc de promoure la recuperacio de la dignitat del valencià, s'afanaren en conseguir la pau social i, de pas, pactar en CIU el seu soport als presuposts generals. Han passat sis anys i el PP continua en la seua tasca de desprestigi del valencià, exactament igual que el PSOE. L'unica diferencia es el cinisme que demostra el PP, que ara es permitix criticar a Carod-Rovira, cuan este personage no es mes que un aire fetit que s'ha colat per la porta que ells obriren en el 98. Si parlaren els que ara callen, els que no poden, o els que no estan i foren testics excepcionals d'aquells acontenyiments, es coneixeria l'engany dels populars valencians que, despres de prometre que la composicio dels academics seria de majoria valencianista, nos deixaren en mans d'un grup d'entregats a les hordes del nort. Hui, eixa colla de seguidors de Carod-Maragall-Zapatero, Eliseus i Guies, que es l'AVL, baix la sempre atenta presidencia d'Assuncio Figueres, no nomes ha certificat l'unitat de les llengues valenciana i catalana, sino que s'ha girat contra els que la van crear (PP). I ara els trobem espentant la porta, intentant que per ella no s'escapen mes vots valencianistes (no oblidem que les enquestes del CIS senyalen que mes del 60% dels valencians no reconeixen la unitat de les llengues valenciana i catalana) Pero ya es tart. Els membres de l'AVL, des de la comoditat del seu pesebre, ademes de voler fer valdre la seua condicio catalanista (per atra part, mai negada), es senten capacitats hasda per a anar en contra del articul 7 del nostre Estatut d'Autonomia, canviant la denominacio de valencià per la de valencià/catala, catala/valencià. Camps tracta ara de paralisar eixe dictamen a tota costa, no perque estiga en desacort (si no ho hauria fet abans, ha tingut mes d'un any per a fer-ho), sino simplement perque l'assunt se li ha anat de les mans. No esperava la reaccio del poble, que l'ha obligat a posicionar-se clarament en un sentit o atre.¡Que llunt està este PP d'aquell que votava a favor de les normes de la RACV en l'Ajuntament de Valencia, o denunciava publicament el catalanisme subjacent a les normes del 32! ¿Hi haura que llevar-li la pols a eixos documents? Com dia Tierno Galvan, l'ideologia nomes conta per a guanyar eleccions. I seguint esta maxima, el PP llimita la seua vocacio valencianista a les tribunes dels camps de futbol (si hi ha algun trofeu per mig, millor), o al balco de l'ajuntament en falles. Nomes aixina s'explica que utilisen el nom d'un personage insigne com Broseta per a fer un manifest ple de catalanismes per a intentar netejar la seua image. Camps te en les seues mans una oportunitat unica (realment l'unica oportunitat que nos queda) de ser lleal als valencians i deixar-se de guerres internes en el sector zaplaniste. Ara te l'ocasio de derogar eixe monstruo amorf que es la AVL. Si es capaç de trobar eixe espai en l'historia, tindra de la seua part a la gran majoria dels valencians... encara que tal volta preferixca ser recordat com el President de la Generalitat Valenciana que va ajudar a posar la mortalla a la dignitat del seu poble.
M'agradaria començar l'articul entonant el "mea culpa", el "perdo m'havia equivocat", pero no va a poder ser. Per desgracia, uns pocs teniem rao quan ya en el mes de juliol de 1998, al aprovar-se el "Dictamen sobre la llengua del Consell Valencià de Cultura", senyalavem que s'havia obert la porta al pancatalanisme radical: "El nostre Estatut d'autonomia denomina 'valencià' a la llengua pròpia dels valencians, i per tant este terme ha de ser utilitzat en el marc institucional, sense que tinga carácter excloent", dia textualment el document. Est informe, i en especial la seua ultima part, va supondre de fet la mort assistida d'un malalt greu, pero no terminal. Abans de firmar la defuncio de la llengua valenciana, l'amortallaren entre tots utilisant la marfega, i el requiem dels Segadors de fondo. El cor, com no podia ser d'atra manera, estava compost per els academics de l'AVL, tots ells entusiastes seguidors del ritme marcat per la batuta de Zaplana, lletra de Villalonga i Pujol fent de mestre de cerimonia. Zaplana des de la presidencia i Camps des de la Conselleria de Cultura, en lloc de promoure la recuperacio de la dignitat del valencià, s'afanaren en conseguir la pau social i, de pas, pactar en CIU el seu soport als presuposts generals. Han passat sis anys i el PP continua en la seua tasca de desprestigi del valencià, exactament igual que el PSOE. L'unica diferencia es el cinisme que demostra el PP, que ara es permitix criticar a Carod-Rovira, cuan este personage no es mes que un aire fetit que s'ha colat per la porta que ells obriren en el 98. Si parlaren els que ara callen, els que no poden, o els que no estan i foren testics excepcionals d'aquells acontenyiments, es coneixeria l'engany dels populars valencians que, despres de prometre que la composicio dels academics seria de majoria valencianista, nos deixaren en mans d'un grup d'entregats a les hordes del nort. Hui, eixa colla de seguidors de Carod-Maragall-Zapatero, Eliseus i Guies, que es l'AVL, baix la sempre atenta presidencia d'Assuncio Figueres, no nomes ha certificat l'unitat de les llengues valenciana i catalana, sino que s'ha girat contra els que la van crear (PP). I ara els trobem espentant la porta, intentant que per ella no s'escapen mes vots valencianistes (no oblidem que les enquestes del CIS senyalen que mes del 60% dels valencians no reconeixen la unitat de les llengues valenciana i catalana) Pero ya es tart. Els membres de l'AVL, des de la comoditat del seu pesebre, ademes de voler fer valdre la seua condicio catalanista (per atra part, mai negada), es senten capacitats hasda per a anar en contra del articul 7 del nostre Estatut d'Autonomia, canviant la denominacio de valencià per la de valencià/catala, catala/valencià. Camps tracta ara de paralisar eixe dictamen a tota costa, no perque estiga en desacort (si no ho hauria fet abans, ha tingut mes d'un any per a fer-ho), sino simplement perque l'assunt se li ha anat de les mans. No esperava la reaccio del poble, que l'ha obligat a posicionar-se clarament en un sentit o atre.¡Que llunt està este PP d'aquell que votava a favor de les normes de la RACV en l'Ajuntament de Valencia, o denunciava publicament el catalanisme subjacent a les normes del 32! ¿Hi haura que llevar-li la pols a eixos documents? Com dia Tierno Galvan, l'ideologia nomes conta per a guanyar eleccions. I seguint esta maxima, el PP llimita la seua vocacio valencianista a les tribunes dels camps de futbol (si hi ha algun trofeu per mig, millor), o al balco de l'ajuntament en falles. Nomes aixina s'explica que utilisen el nom d'un personage insigne com Broseta per a fer un manifest ple de catalanismes per a intentar netejar la seua image. Camps te en les seues mans una oportunitat unica (realment l'unica oportunitat que nos queda) de ser lleal als valencians i deixar-se de guerres internes en el sector zaplaniste. Ara te l'ocasio de derogar eixe monstruo amorf que es la AVL. Si es capaç de trobar eixe espai en l'historia, tindra de la seua part a la gran majoria dels valencians... encara que tal volta preferixca ser recordat com el President de la Generalitat Valenciana que va ajudar a posar la mortalla a la dignitat del seu poble.
No hay comentarios:
Publicar un comentario