Font: Origens del Regne de Valencia – Saragossa 1.981 – Antoni Ubieto Arteta – Tom I – pag. 117-134
La conversio massiva anava a deixar buides les iglesies. En molts casos, els musulmans compraren tals iglesies per a convertir-les en mesquites. El mes conegut es el cas de l’iglesia de Sant Vicent de Cordova, que es va vendre en dos plaços, pero es respectá l’institucio de l’iglesia encara que no hi haguera cult.
Sobre este mon islamic, en el que el numero de cristians disminuix progressivament mentres que es conserven els edificis de ses iglesies, n’hi ha que fixar-se, tenint en conter les successives despoblacions de Valencia, que hasda el moment no s’ha resaltat en l’historiografia local.
La despoblacio del sigle VIII. Al mig del sigle VIII es produi un moviment despoblaor al llarc dels valls dels rius Duero i Ebre. Fon, llavors, quant es crea el “desert estrategit del Duero” com el crida Sanchez Albornoz; o de l’Ebre, que s’ha senyalat en atre lloc.
Tant interessant com eixos -pero absolutament desconegut- fon el de Valencia. Encara els textos son poc explicatius, pero la publicacio de l’obra d’Al-Cudri es terminant.
Al mig del sigle VIII es produixen en terres musulmanes un moviment de resposta contra els omeyes que governaven en Cordova, concretament contra Al-Rahman I (756-796). En relacio en tot el problema está lo que va rematar en la batalla de Roncesvalles, contra Carlomangno (778).
Cap a l’any 777 en terres mediterranees desembarcá Abd al-Rahman Ibn Habid al-Fihri, conegut pel mal nom de l’Esclau, que pretenia sometre l’Espanya musulmana al califa abasi Muhamad Al-Mahdi. En terres valencianes consegui alguns triumfos, pero a finals d’eixe any o a escomençaments del 779 un bereber sobornat per Adb al-Rahman I l’assessiná.
Per a rematar l’insurreccio valenciana Abd al-Rahman I va vencer a l’esquadra abbasi en la costa murciana i despres aplegá hasda Valencia i la v’arrasar deixant-la deserta.
El problema de l’arrasament i destruccio de ciutats, aixi com sa despoblacio, ha interessat als estudiosos españols dels ultims decenis. En essencia, hui es tendix a creure que n’hi ha que entendre tals arrasaments com algunes destruccions simboliques, la desaparicio dels cuadros de l’organisacio administrativa i la marcha de l’element directiu. Pero una gran part de la poblacio -practicament la rural- va permaneixer en ses terres. Aixi s’explica la pervivencia d’una toponimia anterior.
La Ciutat de Valencia degue permaneixer durant varis anys “deserta”. I lo seu repoblaor pareix que fon el princip omeya Abd Alla al-Balansi, (el valenciano) en data posterior a l’any 796 en que encara permaneixia en terres africanes. Mentres nous dats que no ho confirmen, es pot acceptar com a data aproximá la que va en torn a l’any 800, coincident en les repoblacions cristianes de Taranco, Burceña, Valpuerta o la de Santiago de Compostela pel bisbe Teodomir.
Al-Balansi (el valenciano) ordená l’administracio del territori, i creá una finca de recreo, que desaparegue fa sigles, pero quin nom encara perdura en la toponimia local: Russafa.
Es possible que responga ad est accio d’al-Balansi el surgiment d’una serie de families berebers que es documenten a partir d’este moment en territori hui valenciá.
La conversio massiva anava a deixar buides les iglesies. En molts casos, els musulmans compraren tals iglesies per a convertir-les en mesquites. El mes conegut es el cas de l’iglesia de Sant Vicent de Cordova, que es va vendre en dos plaços, pero es respectá l’institucio de l’iglesia encara que no hi haguera cult.
Sobre este mon islamic, en el que el numero de cristians disminuix progressivament mentres que es conserven els edificis de ses iglesies, n’hi ha que fixar-se, tenint en conter les successives despoblacions de Valencia, que hasda el moment no s’ha resaltat en l’historiografia local.
La despoblacio del sigle VIII. Al mig del sigle VIII es produi un moviment despoblaor al llarc dels valls dels rius Duero i Ebre. Fon, llavors, quant es crea el “desert estrategit del Duero” com el crida Sanchez Albornoz; o de l’Ebre, que s’ha senyalat en atre lloc.
Tant interessant com eixos -pero absolutament desconegut- fon el de Valencia. Encara els textos son poc explicatius, pero la publicacio de l’obra d’Al-Cudri es terminant.
Al mig del sigle VIII es produixen en terres musulmanes un moviment de resposta contra els omeyes que governaven en Cordova, concretament contra Al-Rahman I (756-796). En relacio en tot el problema está lo que va rematar en la batalla de Roncesvalles, contra Carlomangno (778).
Cap a l’any 777 en terres mediterranees desembarcá Abd al-Rahman Ibn Habid al-Fihri, conegut pel mal nom de l’Esclau, que pretenia sometre l’Espanya musulmana al califa abasi Muhamad Al-Mahdi. En terres valencianes consegui alguns triumfos, pero a finals d’eixe any o a escomençaments del 779 un bereber sobornat per Adb al-Rahman I l’assessiná.
Per a rematar l’insurreccio valenciana Abd al-Rahman I va vencer a l’esquadra abbasi en la costa murciana i despres aplegá hasda Valencia i la v’arrasar deixant-la deserta.
El problema de l’arrasament i destruccio de ciutats, aixi com sa despoblacio, ha interessat als estudiosos españols dels ultims decenis. En essencia, hui es tendix a creure que n’hi ha que entendre tals arrasaments com algunes destruccions simboliques, la desaparicio dels cuadros de l’organisacio administrativa i la marcha de l’element directiu. Pero una gran part de la poblacio -practicament la rural- va permaneixer en ses terres. Aixi s’explica la pervivencia d’una toponimia anterior.
La Ciutat de Valencia degue permaneixer durant varis anys “deserta”. I lo seu repoblaor pareix que fon el princip omeya Abd Alla al-Balansi, (el valenciano) en data posterior a l’any 796 en que encara permaneixia en terres africanes. Mentres nous dats que no ho confirmen, es pot acceptar com a data aproximá la que va en torn a l’any 800, coincident en les repoblacions cristianes de Taranco, Burceña, Valpuerta o la de Santiago de Compostela pel bisbe Teodomir.
Al-Balansi (el valenciano) ordená l’administracio del territori, i creá una finca de recreo, que desaparegue fa sigles, pero quin nom encara perdura en la toponimia local: Russafa.
Es possible que responga ad est accio d’al-Balansi el surgiment d’una serie de families berebers que es documenten a partir d’este moment en territori hui valenciá.
No hay comentarios:
Publicar un comentario