Anonim
EPOCA ROMANA
Valencia va ser fundada l'any 138 A.C Sent consul roma Decim Juni Brut, per a installar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. L'arqueologia ha tret a la llum evidencies del primer assentament, clots pera pals de cabanyes i tendes de campanya, segurament un refugi provisional que en pocs anys va donar pas a edificacions mes solides. La colonia va prosperar rapidament i en poc de temps va començar a cunyar moneda pròpia.
La ciutat va ser destruïda l'any 75 A.C en el curs de la guerra entre Pompeu i Sertori. En l'excavacio de l'Almoina s'han descobert les restes de diversos soldats a mes de les seues armes, evidencia d'allò que degue ser una escaramussa de la batalla. Com a conseqüencia d'aixo, degue quedar practicament abandonada almenys cinquanta anys.
Des de mijan sigle I Valentia havia recuperat ya el ritme perdut i iniciava una llarga etapa de desenrollament, caracteriza pel creixement urba, l'afluencia de nous colons, i l'engrandiment dels pobles per mig de la construccio de grans edificis publics --com el forum o el circ-- i l'execucio d'importants obres d'infraestructura, com un port fluvial al costat de les actuals Torres dels Serrans o la portada d'aigües, un equipament que els valencians no tornarien a tindre fins a mija sigle XIX.
A la segona mitat del sigle III, de manera paralela a la resta de l'Imperi, Valentia va travessar una etapa de crisis que va marcar l'inici d'un llarc periodo de decadencia, al llarc del qual va anar minvant el perímetre de la ciutat, es van despoblar barris sancers d'esta, i es van abandonar les infraestructures, símtoma d'una cansament en el govern municipal. Des de mijan sigle IV va poder existir una comunitat cristiana a la ciutat conformada entorn de la memoria del sant Vicent, martirizat ací l'any 304
Un sigle despres, a causa de les primeres vingudes de pobles germanics i pel buit de poder deixat per l'Administració imperial, l'Isglesia va assumir les regnes de la ciutat i els edificis de cult cristia van anar reemplaçant els antics temples romans. En temps de Justinià, al sigle IV, Valentia va experimentar una certa recuperacio i es va frenar per algun temps la degradacio urbana i va celebrar un important concili regional. La invasio bizantina del sur-oest de la península, al 554, va suposar per a la ciutat una importancia estrategica, de manera que van instalar contingents militars visigots i es van mamprendre treballs de fortificacio de l'antic circ roma. Despres de l'expulsio dels bizantins al 625 s'inicia una etapa fosca, mal coneguda per la historia i a penes documentada per l'arqueologia.
Epoca Musulmana
Despres de la conquesta musulmana de l'any 711, i seguint la tonica anterior, la primera etapa de domini musulma constituïx un periode fosc per a València (Balansiya en les fonts arabs), del qual a penes tenim referencies. Una d'estes ens parla de la destruccio de la ciutat per Abd al-Rahman I -primer emir de Còrdova-, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd allah al-Balanci, fill d'aquell, el qual va exercir una especie de govern autonom sobre l'area valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxos palau, la Russafa, origen del barri del mateix nom, i del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Mes paca ya dels fets politics, la qüestio verdaderament transcendent es l'entrada de la ciutat dins l'orbita de l'Islam, que en poc de temps va canviar la llengua, la religio i els costums dels seus habitants.
A l'època califal Balanci va iniciar el cami de la recuperacio urbana per mig de la construcció d'un primer perimetre d'horta a l'actual barri del Carmen i la remodelacio de l'antiga area episcopal visigoda --a l'entorn de la catedral-- per a convertirlo en la residecia del governador.
Pero el verdader auge de la ciutat va començar despres de la caiguda del califat de Cordova, al 1010, que va donar inici a l'aparició de tota una serie de regnes autònoms o de taifes, un d'ells el de Valencia. La ciutat va creixer, i en temps del rei Abd al-Aziz s'he va edificar una nova muralla, de la qual encara es conserven restes al barri del Carmen. Numeroses troballes arqueologiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.
La decadencia del poder almoravit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els almohades, que van controlar la península a partir del 1145, van ser coincidents. No obstant aixo, la seua entrada a Valencia va ser frenada per Ibn Mardanis, el rei llop, monarca de Valencia i Murcia, pero finalment la ciutat va caure en mans dels nord-africans al 1171.
Durant les primeres decades del segle XIII la ciutat es va fortificar davant de la imminencia de l'avanç feudal. Les fonts cristianes la descriuen com una ciutat populosa, rodeja per una feraç horta, i la seua caiguda va ser celebrada arreu d'Europa.
La conquesta de València per Jaume I al 1238 va posar fi a cinc sigles de cultura musulmana, pero esta va deixar una solida empremta a la ciutat i al territori Valencià.
L'etapa Feudal
Despres de la victoria cristiana, la poblacio musulmana va ser expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, de la qual cosa queda testimoni en el Llibre del Repartiment. Jaume I va atorgar a la ciutat unes noves lleis, els Furs, que anys després va fer extensives a tot el regne de València. Començava així una nova etapa, de la ma d'una nova societat i d'una nova llengua, que va establir les bases del poble valencià tal com el coneixem hui.
La ciutat va passar per greus compromisos a mijan sigle XIV. D'una banda, la peste negra de 1348 i les successives epidemies d'anys següents, que van fer molt de mal la poblacio. Així mateix, la guerra de la Unio, una revolta ciutadana, encapçalada per Valencia com a capital del regne, contra els excessos de la monarquia. Finalment, la guerra contra Castella, que va obligar a alçar molt de pressa una nova muralla per a contindre, per dos vegades --al 1363 i 1364--, l'atac castellà. En premi, Pere el Ceremonios li va concedir el títul de "dos vegades lleial", representat per les dos "L" que té el seu escut.
La convivencia entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, va ser conflictiva al llarg de tota l'edat mijana. Els jueus, instalats entorn del carrer de la Mar, havien progressat econòmicament i socialment, i el seu barri va anar ampliant progressivament els límits a costa de les parroquies contigües. Per la seua banda, els musulmans que van continuar a la ciutat despres de la conquesta van ser instalats en una moreria al costat de l'actual mercat de Mossen Sorell, contigua a l'aleshores barri menestral del Carmen. Al 1391 una torba descontrolada va assaltar el barri jueu, la qual cosa va suposar la practica desaparicio de la comunitat i la conversio forçosa dels seus membres al cristianisme, encara que molts van seguir practicant la seua religio en secret. Al 1456, una vega mes un tumult popular va conduir a l'assalt de la moreria, encara que les seues conseqüencies van ser de menor transcendencia.
A l'acabament del sigle XIV van adquirir especial virulencia els conflictes entre les diferents families del patriciat local. Alineades en dos bandos antagonics, van jugar un paper destacat en el conflicte dinastic que es va produir a la mort sense descendents de Martín l'Huma, que desemboca en el Compromis de Casp i en l'entronitzacio de la casa de Trastamara en la corona Aragonesa. En la sentencia van jugar un destacat paper els germans Ferrer, Bonifaci i Vicent, este ultim canonitzat per Calixt III l'any 1455.
Al segle XV Valencia va viure una etapa de gran desenrotllament economic i esplendor cultural i artístic. Es va crear la Taula de canvis, una banca municipal en suport de les operacions comercials la indústria local -que tenia els teixits al capdavant- va aconseguir un gran desenrotllament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A l'acabament del sigle es va construir la Llonja de mercaders, centre de transaccions i un verdader temple del comerç.
Este auge economic te el seu reflex en el pla artístic i cultural. S'alcen ara alguns dels edificis més emblematics de la ciutat, com les Torres dels Serrans (1392), la Llonja (1482), el Micalet o la capella dels Reis del convent de Sant Domenec. En pintura i escultura es deixen sentir les tendencies flamenques i italianes en artistes com Lluís Dalmau, Gonçal Peris o Damia Forment. En literatura, davall la protecció de la cort d'Alfonso el Magnànim florix la producció escrita, de la ma d'autors com ara Ausias March, Roïç de Corella o Isabel de Villena. Cap al 1460 Joanot Martorell escriu el Tirant lo Blanch, una innovadora novela de cavalleria que va influir en nombrosos autors posteriors, des de Cervantes a Shakespeare.
Valencia en l'Imperi.
L'etapa Virreinal
Al segle XVI Valencia va perdre la posició hegemonica que havia tingut a la centuria anterior. El descobriment d'America va canviar els eixos de la política internacional i l'arribada massiva d'argent india va transformar l'escala de les coses. Valencia va quedar com a capital regional d'un comerç que majorment ja no es negocia a la seua llonja.
L'entrada de Valencia en l'època moderna va estar marcada per un fet traumatic: la revolta de les Germanies, una verdadera guerra civil que va enfrontar la societat valenciana: d'una part, els artesans i llauradors, el baix clero i alguns membres de la chicoteta burgesia, i davant la noblesa i l'alt clero -en els seus vassalls moriscs- i la burgesia benestant. Despres d'una primera etapa (1519-1520) en què la Germania es va fer en el control de la ciutat i va establir encertades mesures de govern, el proces es va radicalitzar. Les tropes agermanades van aconseguir en un principi algunes victòries militars, però finalment van ser derrotades i els seus líders passats per les armes, de manera que hi hague una severa repressio.
EPOCA ROMANA
Valencia va ser fundada l'any 138 A.C Sent consul roma Decim Juni Brut, per a installar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. L'arqueologia ha tret a la llum evidencies del primer assentament, clots pera pals de cabanyes i tendes de campanya, segurament un refugi provisional que en pocs anys va donar pas a edificacions mes solides. La colonia va prosperar rapidament i en poc de temps va començar a cunyar moneda pròpia.
La ciutat va ser destruïda l'any 75 A.C en el curs de la guerra entre Pompeu i Sertori. En l'excavacio de l'Almoina s'han descobert les restes de diversos soldats a mes de les seues armes, evidencia d'allò que degue ser una escaramussa de la batalla. Com a conseqüencia d'aixo, degue quedar practicament abandonada almenys cinquanta anys.
Des de mijan sigle I Valentia havia recuperat ya el ritme perdut i iniciava una llarga etapa de desenrollament, caracteriza pel creixement urba, l'afluencia de nous colons, i l'engrandiment dels pobles per mig de la construccio de grans edificis publics --com el forum o el circ-- i l'execucio d'importants obres d'infraestructura, com un port fluvial al costat de les actuals Torres dels Serrans o la portada d'aigües, un equipament que els valencians no tornarien a tindre fins a mija sigle XIX.
A la segona mitat del sigle III, de manera paralela a la resta de l'Imperi, Valentia va travessar una etapa de crisis que va marcar l'inici d'un llarc periodo de decadencia, al llarc del qual va anar minvant el perímetre de la ciutat, es van despoblar barris sancers d'esta, i es van abandonar les infraestructures, símtoma d'una cansament en el govern municipal. Des de mijan sigle IV va poder existir una comunitat cristiana a la ciutat conformada entorn de la memoria del sant Vicent, martirizat ací l'any 304
Un sigle despres, a causa de les primeres vingudes de pobles germanics i pel buit de poder deixat per l'Administració imperial, l'Isglesia va assumir les regnes de la ciutat i els edificis de cult cristia van anar reemplaçant els antics temples romans. En temps de Justinià, al sigle IV, Valentia va experimentar una certa recuperacio i es va frenar per algun temps la degradacio urbana i va celebrar un important concili regional. La invasio bizantina del sur-oest de la península, al 554, va suposar per a la ciutat una importancia estrategica, de manera que van instalar contingents militars visigots i es van mamprendre treballs de fortificacio de l'antic circ roma. Despres de l'expulsio dels bizantins al 625 s'inicia una etapa fosca, mal coneguda per la historia i a penes documentada per l'arqueologia.
Epoca Musulmana
Despres de la conquesta musulmana de l'any 711, i seguint la tonica anterior, la primera etapa de domini musulma constituïx un periode fosc per a València (Balansiya en les fonts arabs), del qual a penes tenim referencies. Una d'estes ens parla de la destruccio de la ciutat per Abd al-Rahman I -primer emir de Còrdova-, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd allah al-Balanci, fill d'aquell, el qual va exercir una especie de govern autonom sobre l'area valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxos palau, la Russafa, origen del barri del mateix nom, i del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Mes paca ya dels fets politics, la qüestio verdaderament transcendent es l'entrada de la ciutat dins l'orbita de l'Islam, que en poc de temps va canviar la llengua, la religio i els costums dels seus habitants.
A l'època califal Balanci va iniciar el cami de la recuperacio urbana per mig de la construcció d'un primer perimetre d'horta a l'actual barri del Carmen i la remodelacio de l'antiga area episcopal visigoda --a l'entorn de la catedral-- per a convertirlo en la residecia del governador.
Pero el verdader auge de la ciutat va començar despres de la caiguda del califat de Cordova, al 1010, que va donar inici a l'aparició de tota una serie de regnes autònoms o de taifes, un d'ells el de Valencia. La ciutat va creixer, i en temps del rei Abd al-Aziz s'he va edificar una nova muralla, de la qual encara es conserven restes al barri del Carmen. Numeroses troballes arqueologiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.
La decadencia del poder almoravit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els almohades, que van controlar la península a partir del 1145, van ser coincidents. No obstant aixo, la seua entrada a Valencia va ser frenada per Ibn Mardanis, el rei llop, monarca de Valencia i Murcia, pero finalment la ciutat va caure en mans dels nord-africans al 1171.
Durant les primeres decades del segle XIII la ciutat es va fortificar davant de la imminencia de l'avanç feudal. Les fonts cristianes la descriuen com una ciutat populosa, rodeja per una feraç horta, i la seua caiguda va ser celebrada arreu d'Europa.
La conquesta de València per Jaume I al 1238 va posar fi a cinc sigles de cultura musulmana, pero esta va deixar una solida empremta a la ciutat i al territori Valencià.
L'etapa Feudal
Despres de la victoria cristiana, la poblacio musulmana va ser expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, de la qual cosa queda testimoni en el Llibre del Repartiment. Jaume I va atorgar a la ciutat unes noves lleis, els Furs, que anys després va fer extensives a tot el regne de València. Començava així una nova etapa, de la ma d'una nova societat i d'una nova llengua, que va establir les bases del poble valencià tal com el coneixem hui.
La ciutat va passar per greus compromisos a mijan sigle XIV. D'una banda, la peste negra de 1348 i les successives epidemies d'anys següents, que van fer molt de mal la poblacio. Així mateix, la guerra de la Unio, una revolta ciutadana, encapçalada per Valencia com a capital del regne, contra els excessos de la monarquia. Finalment, la guerra contra Castella, que va obligar a alçar molt de pressa una nova muralla per a contindre, per dos vegades --al 1363 i 1364--, l'atac castellà. En premi, Pere el Ceremonios li va concedir el títul de "dos vegades lleial", representat per les dos "L" que té el seu escut.
La convivencia entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, va ser conflictiva al llarg de tota l'edat mijana. Els jueus, instalats entorn del carrer de la Mar, havien progressat econòmicament i socialment, i el seu barri va anar ampliant progressivament els límits a costa de les parroquies contigües. Per la seua banda, els musulmans que van continuar a la ciutat despres de la conquesta van ser instalats en una moreria al costat de l'actual mercat de Mossen Sorell, contigua a l'aleshores barri menestral del Carmen. Al 1391 una torba descontrolada va assaltar el barri jueu, la qual cosa va suposar la practica desaparicio de la comunitat i la conversio forçosa dels seus membres al cristianisme, encara que molts van seguir practicant la seua religio en secret. Al 1456, una vega mes un tumult popular va conduir a l'assalt de la moreria, encara que les seues conseqüencies van ser de menor transcendencia.
A l'acabament del sigle XIV van adquirir especial virulencia els conflictes entre les diferents families del patriciat local. Alineades en dos bandos antagonics, van jugar un paper destacat en el conflicte dinastic que es va produir a la mort sense descendents de Martín l'Huma, que desemboca en el Compromis de Casp i en l'entronitzacio de la casa de Trastamara en la corona Aragonesa. En la sentencia van jugar un destacat paper els germans Ferrer, Bonifaci i Vicent, este ultim canonitzat per Calixt III l'any 1455.
Al segle XV Valencia va viure una etapa de gran desenrotllament economic i esplendor cultural i artístic. Es va crear la Taula de canvis, una banca municipal en suport de les operacions comercials la indústria local -que tenia els teixits al capdavant- va aconseguir un gran desenrotllament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A l'acabament del sigle es va construir la Llonja de mercaders, centre de transaccions i un verdader temple del comerç.
Este auge economic te el seu reflex en el pla artístic i cultural. S'alcen ara alguns dels edificis més emblematics de la ciutat, com les Torres dels Serrans (1392), la Llonja (1482), el Micalet o la capella dels Reis del convent de Sant Domenec. En pintura i escultura es deixen sentir les tendencies flamenques i italianes en artistes com Lluís Dalmau, Gonçal Peris o Damia Forment. En literatura, davall la protecció de la cort d'Alfonso el Magnànim florix la producció escrita, de la ma d'autors com ara Ausias March, Roïç de Corella o Isabel de Villena. Cap al 1460 Joanot Martorell escriu el Tirant lo Blanch, una innovadora novela de cavalleria que va influir en nombrosos autors posteriors, des de Cervantes a Shakespeare.
Valencia en l'Imperi.
L'etapa Virreinal
Al segle XVI Valencia va perdre la posició hegemonica que havia tingut a la centuria anterior. El descobriment d'America va canviar els eixos de la política internacional i l'arribada massiva d'argent india va transformar l'escala de les coses. Valencia va quedar com a capital regional d'un comerç que majorment ja no es negocia a la seua llonja.
L'entrada de Valencia en l'època moderna va estar marcada per un fet traumatic: la revolta de les Germanies, una verdadera guerra civil que va enfrontar la societat valenciana: d'una part, els artesans i llauradors, el baix clero i alguns membres de la chicoteta burgesia, i davant la noblesa i l'alt clero -en els seus vassalls moriscs- i la burgesia benestant. Despres d'una primera etapa (1519-1520) en què la Germania es va fer en el control de la ciutat i va establir encertades mesures de govern, el proces es va radicalitzar. Les tropes agermanades van aconseguir en un principi algunes victòries militars, però finalment van ser derrotades i els seus líders passats per les armes, de manera que hi hague una severa repressio.
No hay comentarios:
Publicar un comentario