Font: Origens del Regne de Valencia – Saragossa 1.981 – Antoni Ubieto Arteta – Tom I – pag. 117-134
Durant quasi vint anys pareix que Valencia estigue “despoblá” ¿Quedarien mossaraps dins?.
Les possibilitats no pareixen moltes. Una tradicio tardana portuguesa senyala que els mossaraps valencians fugiren cap a l’Algarbe portugues, portant alla reliquies de Sant Vicent Martir, que en 1179 es traslladarien a la vega de Lisboa. L’estancia en l’Algarbe a donat lloc a la denominacio del “cap de Sant Vicent” a on hi hague en lo sigle XIII una iglesia famosa tant entre els musulmans com entre els cristians. En 1154 el geograf musulma Idrisi escrigue sobre la mateixa iglesia:
“Posseix terres, i les animes piatoses tenen el costum d’anar a donar presents quant anen de pelegrinacio. Está situá damunt d’un promontori que alvança cap a la mar. Damunt del cavallet de l’edifici n’hi ha deu corps i ningu els ha vist menjant ni anarse’n. Els sacerdots que n’hi han en l’iglesia conten coses maravelloses d’estos corps, pero es dubtaria de la veritat del que vullguera repetir-les. Per lo demes es impossible passar per alli sen s’acceptar el menjar que dona l’iglesia: aço es una obligacio inmutable, un costum a la que jamai se falta i en la que se conforma un tant millor que es molt antiga i ha segut transmesa d’edat en edat i consagrá per una llarga practica."
“L’iglesia está servida per sacerdots i religiosos. Poseix grans terres i rendes molt considerables, que provenen en sa major part de la terres que l’han llegat en els diferentes parts de l’Algarbe. En elles atenen les necessitats de l’iglesia, de ses serviors, de tots els que alli son afegits en qualsevol concepte i dels extrangers que venen a visitar-la”.
La despoblacio de Valencia entre el 779 i 800 pogue supondre un seri quebrant per a l’organisacio mossarap, que pareix pergue ses quadros dirigents eclesiastics, traslladats per la mar al cap de Sant Vicent.
La segon despoblacio de Valencia. Un text no utilisat pels partidaris de les tesis mossaraps en la presencia en Valencia d’un “Caid Almatran”.
En la llista de castells que pagaven paries a El Cit figuren Albarracin, Alpont, Sagunt, Almenara, Lliria i Valencia.
“de Valencia prenia El Cit dotze mil maravedis cada any, et davantile demes por cada mil maravedis C maravedis posal obispo que dizien Çaet Almatran alla por su arabigo”.
Este text supondrá que l’epoca d’El Cit hi havia un bisbe mossarap dins de Valencia. Pero la traduccio de les paraules araps com “senyor metropolita” invalida esta suposicio, ya que Valencia, llavors, no era seu metropolitana.
Per atre costat, el document de dotacio de l’iglesia catedral de Valencia, donat per El Cit, parla clarament del bisbe Jeronimo que venia “predestinat per a la restauracio de la dita iglesia”.
El domini d’El Cit sobre Valencia permiti la presencia de mossaraps dins del recint amurallat. Pero la ciutat quedá totalment buida durant un dia, al ser abandoná per Alfons VI de Castella en la primavera d’estiu de l’any 1102.
Es de supondre que la rivalitat entre els cristians eixits i els mossaraps entrants, que estaven ajudats pels almoravits, no afavorira la presencia de mossaraps dins de Valencia.
Sobre esta improvable comunitat mossarap pogueren actuar les expulsions de 1126
Durant quasi vint anys pareix que Valencia estigue “despoblá” ¿Quedarien mossaraps dins?.
Les possibilitats no pareixen moltes. Una tradicio tardana portuguesa senyala que els mossaraps valencians fugiren cap a l’Algarbe portugues, portant alla reliquies de Sant Vicent Martir, que en 1179 es traslladarien a la vega de Lisboa. L’estancia en l’Algarbe a donat lloc a la denominacio del “cap de Sant Vicent” a on hi hague en lo sigle XIII una iglesia famosa tant entre els musulmans com entre els cristians. En 1154 el geograf musulma Idrisi escrigue sobre la mateixa iglesia:
“Posseix terres, i les animes piatoses tenen el costum d’anar a donar presents quant anen de pelegrinacio. Está situá damunt d’un promontori que alvança cap a la mar. Damunt del cavallet de l’edifici n’hi ha deu corps i ningu els ha vist menjant ni anarse’n. Els sacerdots que n’hi han en l’iglesia conten coses maravelloses d’estos corps, pero es dubtaria de la veritat del que vullguera repetir-les. Per lo demes es impossible passar per alli sen s’acceptar el menjar que dona l’iglesia: aço es una obligacio inmutable, un costum a la que jamai se falta i en la que se conforma un tant millor que es molt antiga i ha segut transmesa d’edat en edat i consagrá per una llarga practica."
“L’iglesia está servida per sacerdots i religiosos. Poseix grans terres i rendes molt considerables, que provenen en sa major part de la terres que l’han llegat en els diferentes parts de l’Algarbe. En elles atenen les necessitats de l’iglesia, de ses serviors, de tots els que alli son afegits en qualsevol concepte i dels extrangers que venen a visitar-la”.
La despoblacio de Valencia entre el 779 i 800 pogue supondre un seri quebrant per a l’organisacio mossarap, que pareix pergue ses quadros dirigents eclesiastics, traslladats per la mar al cap de Sant Vicent.
La segon despoblacio de Valencia. Un text no utilisat pels partidaris de les tesis mossaraps en la presencia en Valencia d’un “Caid Almatran”.
En la llista de castells que pagaven paries a El Cit figuren Albarracin, Alpont, Sagunt, Almenara, Lliria i Valencia.
“de Valencia prenia El Cit dotze mil maravedis cada any, et davantile demes por cada mil maravedis C maravedis posal obispo que dizien Çaet Almatran alla por su arabigo”.
Este text supondrá que l’epoca d’El Cit hi havia un bisbe mossarap dins de Valencia. Pero la traduccio de les paraules araps com “senyor metropolita” invalida esta suposicio, ya que Valencia, llavors, no era seu metropolitana.
Per atre costat, el document de dotacio de l’iglesia catedral de Valencia, donat per El Cit, parla clarament del bisbe Jeronimo que venia “predestinat per a la restauracio de la dita iglesia”.
El domini d’El Cit sobre Valencia permiti la presencia de mossaraps dins del recint amurallat. Pero la ciutat quedá totalment buida durant un dia, al ser abandoná per Alfons VI de Castella en la primavera d’estiu de l’any 1102.
Es de supondre que la rivalitat entre els cristians eixits i els mossaraps entrants, que estaven ajudats pels almoravits, no afavorira la presencia de mossaraps dins de Valencia.
Sobre esta improvable comunitat mossarap pogueren actuar les expulsions de 1126
No hay comentarios:
Publicar un comentario