Autor: Josep Teixidor
Ajuntament de Valencia – 1999
Signatura: ARV. DM 1431/1-1431/2.
Capitul XXII – pag. 117 y següents.
Relacio autentica de la furtacio y extermini de la judería de Valencia y de l’aparicio de Sant Cristofol en sa principal sinagoga.
Sense intrepidea en jactancia cride “Relacio autentica” en l’epigraf del capitul per ser pura versio en castellà de lo que en Valencia escrigue l’Escribà de Sala en el “Manual del Consell” del numero 19 en el que es va tindre en 10 de juliol de 1931, que si hi hagueren vista els que han escrit d’este assunt, no barrejaren tantes circunstamcies que degeneraren en posteriors del vulgo que sense donar adorno, lleven el credit a la veritat, y en lloc de fer respectables les narracions les tornen de radicals y despreciables.
L’any 1931 fon fatalissim per als jueus d’Espanya, singularment per als de Castella, a on foren morts y furtats.
“Aplegant estes noticies a Valencia, el Justicia, Jurats y demes Oficials Reals, ya per cumplir l’obligacio de tindre la ciutat queta y sossegà, ya tambe pera obeir aço mateix que lo Rey d’Arago els hi havia manat per especial Carta-Orde, preniren varies providencies pera evitar lo que en Castella anava succeint. Prohibiren parlar en Valencia de les coses que passaven en Castella, que escamparen y divulgaren els castellans en els carrers. Cridaren a la Sala de la Ciutat al Majorals y Caps d’Oficis, amonestantlis y manantlis que als dels seus oficis y en ses families digueren ser ilicit cometre cosa alguna contra els jueus, puix encara que eren infidels, permitia l’iglesia que vixqueren entre cristians y lo Rey els tenia assegurats en els seus dominis, y aixi per lleys divina y humana estava prohibit ferlis mal o dany algu. Y pera aterrar als insolents y atrevits plantaren noves forques en alguns barris contiguos a la jueria y el Justicia Criminal, en mes tropa que l’acostumà, la rondava totes les nits y visitava tots els dies en tal vigilancia, que els mateix jueus manifestaren estar contens y segurs en estes providencies.
“Pero com siga veritat lo que dia Davit que si el senyor no guarda la ciutat en fa vela el que la guarda, succei que el dumenge dia 9 de juliol del dit any 1931 a migdia, a l’hora en que regularment se sol menjar, una tropa de 40 o 50 chicons mogue des del Mercat en un pendonet creuat y algunes creus de canya y aplegant al Portal de la Jueria que estava prop de la Plaça de la Figuera, cridà ara de Santa Tecla.gritaren als jueus: Que l’arcipreste de Sevilla venia en sa creu y aixi que es batejaren o moririen. Y entrant part d’ells en la jueria, en vista d’allo tancaren els jueus aquell portal y despres els atres. Ventse tancats els chicons escomençaren a donar veus y a plorar; y els que s’havien quedat fora gritaven que els jueus mataven als seus companyers. Allistaventse a la rao en la Plaça de la Figuera soldats pera passar a Sicilia; molts dels allistats en atres vagabunts acudiren als crits y plors dels chicons, y com veren que els jueus encadenaren y atravesaren mes les portes cregueren que mataven als chicons cristians. De moment corregue per la ciutat el rumor y els Jurats y atres Oficials Reals, deixant sa taula y menjar, foren a la posà de l’infant En Marti, duc de Montblanch, Lloctinent del Rey son germa, que en ells fon correguent a la Plaça de Santa Tecla, que trovà plena de gent sense armes. Manà l’Archiduc que obrigueren les portes els jueus, pera veent la gent vius als chicons cristians es sossegara el moti, y deixant un Oficial Real en gent en guarda d’aquell Portal, el duc entrant en la gent de a cavall posara guarda en els demes. Assegurant aixi tota la jueria, perque lo poble sabent que la gent d’armes estava dins no osaria entrar, prohibintlo ademes d’aço en gravissimes penes per public prego. Els infeliços jueus es feren sorts ad este, que era el remei pera la seua salut y en lloc d’obrir procuraven asegurar mes y atrancaren les portes. Creixent el rumor y donant per certes les morts dels chicons cristians, assaltaren la jueria pels terrats de les cases dels cristians contigües, especialment per lo pont y relles del vallador antic, que encara permaneix, encara que sense us, per enfront de les noves cases de la Congregacio. En este parage resistiren els jueus al principi de l’assalt, mataren a un cristia y a atre li tallaren un dit, y u y l’atre portaren a la presencia del duc, que obrint per la força l’atrancat Portal de la Plaça de la Figuera, entrà en gent d’armes, pero tart y aixi sense frau perque els cristians fets uns lleons braus vengaren la mort del seu companyer, matant com a uns cents jueus y en breus hores furtaren tots ses bens”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario