LES RONDALLES DEL PARE GUINOT

LA PAELLA DELS ESTUDIANTS.

Una vegada hi havia uns estudiants que s'en anaven de Salamanca cap al seu poble, de vacacions.

Com tenien pocs diners, anaven a peu de poble en poble ingeniant-se-les per a menjar sense pagar.

Els seus ardits donaven bon resultat, pero van arribar a un poble en que les artimanyes no valien per a res.

Van arribar a un hostal en el que l’ama, sens dupte escarmentada per lo que li havia ocorregut en atres ocasions per culpa dels estudiantst no se fiava un pel d'estos, damunt de fer-los pagar el dormir de bestreta, no els volia a donar a sopar, tenint per segur que no li pagarien, per lo que va traure per excusa que no tenia res per a guisar ni per a donar-los a menjar.

Mentres els estudiants consuitaven en les borjaques per a vore les seues possibilitats pensant en ensenyar-li els diners a l'hostalera, i si era precis pagar-li ans de sopar, u d'ells, segurament el mes espavilat, va tindre l'ocurrencia que anem a conta.

Va anar a buscar a l'hostalera i fent-se simpatic a ella li va fer creure que ell sabia fer un menjar de la seua invencio, tan economic i de tan bon resultat, que si ella el deprenia i el posava en practica, era prou per a fer-se millonaria.

L'hostalera tota intrigada va voler que l'estudiant li explicara en qué consistia un menjar tant bo i tant economic, i ell li va dir que estava dispost a donar-li gust si ella anava traent tot lo que era menester per a fer aquell menja.

L'estudiant va començar demanant que aquella dona fera un bon foc, que preparara una paella mijana, un poc d'oli, unes criadilles -que van pelar i trocejar en un santiamen- i mija dotzena d'ous.

L’estudiant, una volta el foc ences, va posar la paella al foc, damunt dels ferros, va tirar una chorritada d'oli recobrint el fondo de la paella i, quan l'oli estava ya brusent, posà les criadilles en la paella, les polsejà en un pessiguet de sal i, quan li va pareixer que estaven fregides en son punt, abocà els ous que entre tant havia batut en un plat ab una cullera de fusta.

Quan els ous ya s’havien solidificat va posar un plat damunt de la paella, la va invertir i va fer que tot allo se fregira be per l'atre costat, i al cap de un ratet va traure la paella del foc, va voltar el seu contengut en un plat gran, i.. ya estava el menjar famos, calentet i fumejant, dispost a fer millonaria a l'infeliç hostalera, que estava creguda que l’operacio encara no havia acabat.

Al vore que no era aixina, tota despagada, exclaà: ¡Pero si aixo es una "tortilla"!, Puix aixo precisament era lo que nosatros voliem per a sopar, respongueren els estudiants salmantins.

L’hostalera ya no va poder dir que no tenia res per a sopar, i ab aquella estratagema els estudiants van conseguir lo que es proposaven.
Artana Estiu 1996Per Josep Maria Guinot i Galan (q.e.p.d.)El Pare Guinot.