Per: Josep Boronat Gisbert (q.e.p.d.)
El Regne de Valencia es com una taronja: a tots apetix chuplar-li el suc. Es facil. O es fa un forat en la taronja i es presiona, o es talla en dos mitats i s’exprimix.
El poble valencià es productor, creaor, de riquea, d’art, de divises, de les que se n’aprofiten atres regions d’Espanya, a traves dels imposts, dels “royaltis”, el proteccionisme i atres mecanismes pels que l’Estat recollix de Valencia i aboca majoritariament en atres regions. I tambe se n’aprofiten llevant-li a l’artiste o a les obres d’art la denominacio de “valencià” o “valencianes”, diluint-ho tot en el generic “espanyol” o “espanyoles” (o, mes greu encara, presentant-los com a “catala” o “catalanes”, falsament), contrariament a l’us permanent i insistent d’atres regions.
El poble valencia, actiu per a produir i crear, es, al mateix temps, passiu i apatic per a destacar lo seu, defendre lo seu, propagar lo seu, apreciar lo seu. I deixa que el despullen sense reaccio massiva; deixa que li furten lo que ha produit; que li lleven lo seu; que l’insulten; que el desprecien; que l’invadixquen –imposant-se sobre ell- els que venen de fora a viure d’estes terres i de les industries creaes pels valencians. Destacant sobre tot aço que no es veuen, ni es donen, sintomes de sensiblitat en els estaments dirigents de l’inteligencia, de la cultura, de la politica...
Pijor encara: precisament estos estaments ne son els que mes proporcio aporten de despreocupacio pels interessos colectius, de deixadea de drets que haurien de defendre, de despreci o de minusvaloracio de lo propi i apreci de lo que mos es estrany... arribant a traïcionar al seu poble, al poble pla que, en mig de dificultats, de greus dificultats, ha resistit, està resistint, i... no sabem quant de temps podra resistir.
Una de les creacions del poble valencià es la Llengua Valenciana. Dic “creacio”, no adopcio, ni recepcio, ni assimilacio. Es un valor, una riquea, un be propi, un fruit del nostre camp. Pero el seu suc està sent succionat, transvassat, desnaturalisat, etiquetat fraudulentament i –no pot haver major sarcasme- venut baix atre nom al mateix poble valencià.
LA LLENGUA VALENCIANA, EN SITUACIO CRITICA
La llengua valenciana està en situacio de crisis; millor dit, està en situacio critica.
Una persona estaria en perill, i molt greu, si certs estaments poderosos, per motius inconfessables, entre atres els d’indole financiera, utilisant tecniques d’intervencions neurologiques, psicoquimiques, etc., intentaren produir l’amnesia total en una determinà persona, inoculant-li despres psicologicament una atra personalitat, un atre “yo”, segons el desig i la voluntat dels qui manegen uns fils que fan ballar a molts.
I si es tractara de fer-ho en tots els habitants d’una derterminà regio de la terra, en una part de l’humanitat, la monstruisitat seria incalificable.
Esta monstruositat no es una ficcio cientifica. Es una realitat palpable, identicament igual, llevat de les tecniques que, en este cas, no son les propies de la clinica neurologica; son mes sutils i insidioses. Els activistes de l’operacio a la que em referixc, els que per mimestime els secunden, des dels llocs de comunicacio social i d’educacio on han anat colocant-se i colocant-los, intenten l’amnesia silenciant sistematicament tot lo que puga fer memoria de l’autoctonia i diferenciacio actual i historica del poble valencià; repetint, per atra part, machaconament les falsetats constitutives de la nova personalitat que intenten donar al poble valencià.
L’atac al valencià, als valencians, a la Llengua Valenciana, ha segut, i es, doble, en dos fronts. U d’ells, derivat dels centarlisme; i l’atre, del pancatalanisme.
Degut al centralisme castellà, s’han silenciat persistentment moltes coses que haurien d’estar vives en la memoria del poble valencià, conduit per tal fet a l’ansia colectiva.
El pancatalanisme, aprofitant este buit generalisat dels recorts i memories propies, ha introduit en publicacions, llibres de text, obres que es presenten com a d’investigacio, enciclopedies, etc., i en els mijos de comunicacio social i d'educacio, autentiques falsetats que, per repetides, arriben a ser cregudes per alguns, sobre tot pels que ya havien segut desarraïlats pel centralisme.
Del virus castellaniste s’ha preservat el poble pla valencià, contra vent i remoli, a pesar de decrets i d’escoles, mantenint viva la llengua valenciana.
Del virus catalaniste serà mes dificil lliurar-se. La maniobra catalanista es mes perillosa. Ho es perque la llengua catalana es, millor que germana –com diuem- filla rebordonida de la llengua valenciana classica lliterariament. Perque la llengua valenciana ha segut, des de fa molts sigles, l’unica llengua lliteraria classica de la costa oriental peninsular, i model classic de l’actual fabrista. Pero, sobre tot, es mes perillosa per la virulencia, planificacio, ajudes i facilitats economiques per a tots els que, traïcionant als seus, treballen conscientment en canviar-li la personalitat al poble valencià, fraudulentament
No hay comentarios:
Publicar un comentario