Per: Josep Boronat Gisbert (q.e.p.d.)
ESTUDI GLOBAL DELS VIRUS IDEOLOGICS CATALANISAORS
Per tant, ara, conve coneixer i fer un estudi global de les bacteries o els virus catalanisaors que s’han inoculat i s’estan inoculant als valencians en l’intencio de que la crisis acabe produint la mort de la llengua valenciana.
Els mecanismes que s’han sincronisat en esta estrategia d’invasio, en este pla que els lladres establixen per a “donar el colp”, son politics, economics, ideologics; ademes d’ocupacio de catedres, d’intimidacions o ridiculisacions, d’ajudes en la vida, d’enlluernaments editorials, etc., etc.
Deixant a banda tots estos, i els politics i economics, podrien centrar nostra atencio en els ideologics: idees, arguments, slogans, afirmacions, que es repetixen i repetixen constantment, que necessiten una atencio critica, una llectura critica.
Les meues paraules volen ser una iniciacio. O millor una incitacio, a ulteriors investigacions personals que desvelen lo fraudulent de la teoria i accio catalanisaora absorbent de la llengua valenciana.
Per ad aixo, anire fent unes reflexions critiques, una lectura entre linees, analisant i constrastant, del capital basic del mestre dels catalanisaors valencians, Manuel Sanchis Guarner, titular “Del nom i l’unitat de l’idioma” en la seua obra “La llengua dels valencians”. Reflexions que he anat publicant, juntament a atres del tema que mos ocupa, i que ara presente aci.
Nota: Vore l’apartat 6.4 Das Katalanische.
“El valencià es una varietat regional de la llengua que a mes de la major part del nostre Regne de Valencia, es parla al Principat de Catalunya, a...”.
“La denominacio cientifica amb que es coneguda internacionalment es la de “llengua catalana”. (S.G. “La llengua...”, pag. 21)
MOTIUS DE NOMENAR “CATALA” A LA NOSTRA LLENGUA VALENCIANA.
“...mai no ha estat unitaria la comunitat historico-cultural que formen els Països Catalans ni en l’orde intel.lectual ni en el politic, car la Corona d’Arago fon una Confederacio d’Estats lliures, amb monarques normalment itinerants, es a dir sense capital federal fixa. I si entenem per capital literaria el lloc on l’idioma es servit amb mes llustre i vigor, cal proclamar que si be des de la Renaixença es Barcelona el cap i casal espiritual i material de la nostra comunitat cultural, fou la ciutat de Valencia la veritable capital de les lletres catalanes en el segle XV, es a dir, en el seu periode auri, i fou ensems aleshores la capital financiera de la Corona d’Arago”. (S.G., p. 62).
He llegit estes paraules de Sanchis Guarner.
No te mes remei que afirmar que eixa llengua que engloba en les “lletres catalanes”, pero que sap que va naixer en terres valencianes del parlar romanic pre-jaumi i que es va formar i desenrolar en Valencia, va tindre el seu periodo aureu, el seu Sigle d’Or, en Valencia, i no en els condats catalans, degut al mes alt nivell de cultura que tenien els valencians. I notem que reconeix que els valencians no han estat mai units al Pais Catala ni en l’orde intelectual ni en el politic.
I em pregunte: ¿per que s’han inventat ara que eixa llengua es nomene “catala”, i que els valencians parlem “catala”?
La resposta la tenim en un llibre d’investigacio d’un catala, Ramon Miquel i Planas, en el prolec del “Cançoner satirich valencià dels segles XV i XVI” citat textaulment en castellà per V. Simo Santonja, que diu:
Visto el caso desde Cataluña, no cabe duda de que, cuanto mas extremen los valencianos las pretensiones de autonomia de su variedad idiomatica, frente al catalàn, mayor necesidad hay por nuestra parte de reividnicar la unidad lingüística de las gentes que pueblan la faja levantina de la Peninsula con las Islas Baleares. Nuestro interés crece sobre todo respecto a Valencia al considerar la preponderancia que alcanzó la escuela poetica valenciana en el siglo XV. Privar a Cataluña y a su literatura de la aportacion que representa la produccion de las letras valencianas de aquella epoca y hasta bien entrado el siglo XVI, seria dejar nuestra historia literaria truncada en el centro de su crecimiento y ufanía: mas aun, seria arrancar de la literatura catalana la poesia casi por completo, porque en ningu n momento, antes de la Renaixença, ha llegado a adquirir el esplendor con que se nos muestra gracias a los Ausias March, a los Roiç de Corella, a los Jaume Roig, a los Gaçull, a los Fenollar y a otros cien mas”.
Està clar, El motiu es que interessa molt als catalans, ara prepotens, perque no tenen lliteratura de valor d’abans de l’actual sigle. I per aixo, volen furtar lo que mai ha segut catala, nomenant catala a la llengua valenciana.
¡Quines coses passen en este mon!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario