ELS VALENCIANS EN GRECIA (III)

Per: Antoni Atienza

Documentalment, sabem que molts d’aquells almogavers eren valencians: de Castelló, de Morella, de Valencia, de Sagunt, de Borriana, de Gandia... inclus coneguem el nom de dos galeres valencianes, les Sant Antoni i Santa Coloma, que plenes d’almogavers valencians ixqueren cap a l'aventura i desembarcaren en Constantinopla.

Com que la presencia dels almogavers suscita problemes en els genovessos que vivien en la capital bissantina, pronte foren enviats a l’actual peninsula d'Anatolia a on lluitaren contra els turcs baix les seues banderes: la del rei d’Aragó, la del rei de Sicilia i la de Sant Jordi, ya en la primavera d’hivern de 1302 (Muntaner, cap. 219). Els turcs foren derrotats en facilitat en Artaki, i després de l’hivern, en abril de 1303 reemprengueren l’ofensiva per tal d’alliberar Filadelfia (hui Alasheir) assejada per l'emir de Karamania. La batalla entre les tropes de Flor (composta per almogavers, romeos o bisantins, i alans, mercenaris procedents de l’actual Ukrania) -3.000 homens- i les de Karamania -8.000 ginets i 12.000 infants- tingue lloc en Aulaca. Les tropes turques foren derrotades quan el seu emir fon ferit. El botí fon impressionant, i Filadelfia quedá lliure. Continuaren la campanya, perseguint als turcs, i dirigint-se cap a la costa. Torná a derrotar als turcs a les portes de Tiria, es va dirigir a Efeso, i allí es va afegir a l’expedició Bernat de Rocafort, que fon nomenat senescal.

L’any següent, Roger va conduir el seu eixercit per Capadocia i Frigia, fins a la serra del Tauro, a on el 15 d’agost de 1304 se doná una terrible batalla en les Portes de Ferro. L’eixercit de Roger de Flor, reforçat per Bernat de Rocafort i d’uns 5.000 homens, va descobrir a les tropes turques, 20.000 infants i 1.000 ginets, amagades i preparades per a atacar-los. Els caçadors foren aixina caçats i eis turcs, encara que eren molt superiors en numero, foren novament vençuts. Els almogavers traspasaren el Tauro i arribaren, per la passera de les Portes de Ferro, a la Chicoteta Armenia. Si l’emperador Andrónic havia encarregat a Roger salvar Filadelfia, el capitá dels almogavers havia arribat fins a les antigues fronteres de l’Imperi. Roger va decidir Ilavors pegar la volta, passar l’hivern en una comarca segura, i en la primavera, seguir la campanya.

Llavors, ya complit el seu paper, Roger de Flor i els almogavers es convertiren en una presencia molesta per als bisantíns. En Magnesia les tancaren les portes. Pero Roger va decidir presentar-se davant de l’Emperador, duguent a les seues tropes a Gallipolli. Allí arribá Berenguer d’Entença, segon fill del senyor de Chiva, junt a mil trescents almogavers. Berenguer era un cavaller famós, pero ara que el perill turc havia desaparegut, tota la seua tropa era vista més com un problema que com una solució. Acas un eixercit aixina no podia prendre el poder, derribar a la decadent dinastia bizantina i posar en el tro a un princip de la Casa d ‘Arago? ¿No havia passat lo mateix cent anys abans, en els francs de la Quarta Creuada? Els bisantíns esperaven que Roger de Flor i Berenguer s 'enfrontaren, pero no fon aixi: Roger va voler renunciar al carrec de megaduc a favor d "Entença, aduint la seua major noblea. Llavors, l’Emperador nomená césar a Roger de Flor.

Este nomenament va suscitar un gran rencor en l 'anima de Miquel, hereu de l’Imperi. Llavors, va convidar a Roger de Flor, la seua esposa i elis seus capitans, a una festa en Adrianopolis. A principis d'abril de 1305, en mig de la celebracio, un sicaris es Ilançaren damunt del César, i l’apunyalaren. Llavors, començá la cacera d "aragonesos, valencians i catalans per tot l’Imperi. Hi havia uns set mil homens a les ordens de Roger de Flor: els mil trescents que havien escoltat a Roger de Flor a Adrianopolis foren assesinats, com també passá en els almogavers de Constantinopla i l’almirant Ferran d’Ahones. Pocs dies despres, d’un total de setmil almogavers, a soles quedaven tresmil trescents infants i doscents cavallers, que foren assejats en Gallipolli.