NI SOM D’ACI, NI SOM D’ALLA

Autor: Federico Bolillo i Vigo

Al pas que anem, mos passara com diu la famosa canço del cantant argenti Albert Cortes: Ni soc d’aci, ni soc d’alla. No tinc edat, ni pervindre…, paraules i frases molt paregudes a lo que mos volen fer creure els catalans d’alla i els catalanistes de merda d’aci.

Per desgracia, cada dia mos donem conte de l’ingratitut d’aquells que diuen ser valencians fins i tot de pura soca, puix ells diuen saber qui son, d’a on son, l’edat que tenen com a patrios de sa terra i lo futur que tenen enfront; quan la realitat es que porten (entre unes atres coses) estacada en lo cul, “¿La gran senyera quatribarrada? “ d’Arago - que no Catalana -, aixina com tambe porten “ barretina “ en lloc d’un capell en lo cap, ballen en l’intimitat “sardanes“, canten “els segadors i el cant dels ocells“, pero en canvi no el nostre himne (regional o nacional) perque aixo es: ser un facha. Casi tots son del Barça i molt cules (aixo, fa païs), pero no son evidentment ni del Valencia CF, ni del Vila-Real, ni del Castello, ni de l'Elig o de l’Hercules o d'unes atres equips de la nostra patria (en tot cas del Llevant –per la similitut de la seua camiseta “blau-grana” ab el Barça – pero, per descontat del Valencia CF mai -com del Barça ho son la gran majoria de gent de catalunya-, mes que res: per no fer païs i desfer el nostre, que en tot cas, segons ells som : el Païs Valencià).

Desprecien les Falles (quin balafiament de diners barata res), pero en canvi van a vore “ els castellers “ a on faça falta, sense saber que eixa tradicio tan “seva” ve del nostre folclor portat a terres de Tarragona (Amposta i Tortosa) i que es la nostra Muixeranga. Segur que han visitat el Forum (el Forum no es un balafiament de diners barata res) senzillament va ha ser una ruïna economica, ni mes ni manco; pero no van a vore La Ciutat de les Arts i les Ciencies (a lo millor van a vore sense pagar i debaes) per lo be queda el nom catalanisat de “l’hivernacle” i no hivernacul, pero continuen criticant tambe el gast i l’inversio feta, aixina com el de la Copa America, pero no el de les Olimpiades de Barcelona. Escolten Catalunya Radio i en sa casa veuen la “Teva-Seva” TV-3, llepen el cul i lo que faça falta a la gran mare -putativa- Catalunya i senten ab orgull, ser fills putatius i bastarts dels inexistents Països Catalans.

Tenen en la seua biblioteca el diccionari de catala-castellà d’En Pompeu i Fabra, llibres dels ¿ilustres? escritors, historiadors i filolecs com Fuster, Guarner, Estelles, Valor i d’unes atres que diuen ser dialogants i progresistes (sempre que estigues d’acòrt en els seus pensaments) , pero no ne tenen de Xavier Casp, Miquel Adlert, Artur Ahuir, el Pare Fullana, Voro Lopez, Chimo Lanuza, Alicia Palazon, Joan Costa i Català, Antoni Fontelles, Josep Maria Guinot i Galan, Albert Cuadrado, Josep Boronat Gisbert, Josep Esteve Rico Sogorb i tants atres que defenen la nostra identitat i valencianitat. En fi, la veritat es que tenim que estar agraits als nostres germans “putatius” i als sabuts “mestres catalans”, puix es evident que des de lo sigle IX al XI els barbars que habitaven ad estes terres de l'antic Regne Moro de Valencia, per no saber, no sabien ni parlar – eren muts – i quan va arribar lo Rei En Jaume I en les seues hosts, entre no mes de mil soldats “catalans” que ademes de ser soldats eren filolecs i molt cults i d’un gran prestigi mundial (de fet, segon ells, ensenyaren a parlar a mig mon), mos ensenyaren a parlar , aixo si ¡lladrant-mos! que era com segurament parlaven en aquell temps els catalans. El cas es que, en no mes uns poquets anys, mos ensenyaren tant i tan be, que passarem de no saber parlar, a fer-ho en tanta sabiduria, que modificarem la llengua, suavisant-la i endolcint-la (en tota probabilitat, perque no mos agradava, ni agrada lladrar) i de colp i repent, en no mes cent anys, alla pels sigles XIII i XIV la nostra llengua es reconeguda per tot lo mon, en nom i llinage: “Llengua Valenciana” i encara mes, en lo sigle XV es la llengua neollatina que te el primer Sigle d’Or de lliteratura.

Els escritors Bernat Olivar, Sant Pere Pascual, Ramon Llull, el mateix En Jaume I, Ausias March, Bonifaci Ferrer i en lo Sigle d’Or, Bernat Fenollar, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, Joan Esteve, etc, etc quan escrivien dien, confirmaven i ratificaven que escrivien en Valencià (escrit, splanat o traduit en Valencià o en la nostra materna llengua valenciana), aixo si, entre cometes ficaven: “dialecte de la gran llengua mare catalana“, ¡ aço, es pot comprovar d’una forma real, veridica i ¿cientifica? en quansevol document original de l’epoca en qüestio ! (“yo ho estic fent i no he trobat a ningu”). En les darreres copies fetes en acabant, pels doctes historiadors i cientifics catalans ficats a filolecs, ya no fa falta possar-ho, puix queda tacitament implicit que escrivien en algunes ocasions (els mes sabuts) directament en catala i els manco sabuts en un dialecte del catala, o siga Valencià. ¿Queda clar, no? pero per si queda algun dubte, els grans fills de… ……Valencia, plens de valencianitat, s’encarreguen de recordar-mos que parlaven i en que escrivien els nostres escritors i ara tracten d’ensenyar-mos a mosatros tambe.Totes estes ¿Glories? son beneides per l’IEC i en l’homilia diaria a tot bon valencià, lo nostre caspos govern i la carronyera catalana Academia Valenciana de la Llengua mos diuen que parlem i cóm sa de fer correctament d’una forma normaliTZada, per a arribar a ser un “valencianet” del Pais Valencià de Catalunya com cal.

Segons els ilustres academis de la AVLl-Cat- la nostra historia esta lligada i ben nugada a Catalunya i com no podia ser meyns la nostra llengua tambe, aixo si, com a dialecte o mes ¿cientificament? com subvalleca, que traduït en unes atres paraules vol dir “sub dialecte valencià de la llengua catalana” i partit sempre de la premissa que el Valncià es un dialecte com a molt, ya que comisaris llingüistics com la panderola d’En Joan Marti (president de la seccio de Filologia de l’IEC i rector de l’Universitat Rovira i Virgili de Barcelona) afirma com a i en catedra, aixina com a en public, que el Valencià no es mes que un “Patois” que unicament es parla en l’ambit familiar, sin historia ni tradicio lliteraria. Per raons obvies, si la nostra llengua es la catalana, els unificadors de la AVLl-Cat, han deduit i s’ha pogut comprovar que la nostra Tradicio Lliteraria (TL) no es valenciana ( TLV) sino TLC, perque han vist escrtit en tota la nostra lliteratura des de la reconquista, en la repoblacio, en els Furs, en lo Llibre del Repartiment i en el dels Avehinaments, aixina com en el del Consolat del Mar, fins en els escritors del nostre sigle d’Or i en els de sigles posteriors ad aquell, que era catala o el encara sub-dialecte per polir de la gran llengua catalana. Tambe han comprovat en la forma de parlar i charrar del poble valencià, que la nostra tradicio arreplegada hasda (fins a) els nostres dies, lo poble valencià ha parlat i a escrit sempre, ¡pero sempre!, sense cap evolucio o gir llingüistic, paraules com:

“Doncs, nosaltres, meva i teva, amb, a les hores, altre i altra, aquest i aquesta, aqueix, empar i des(emparats), ventall i bano, cop, metge, platja, frare, caputxi, cementiri i monestir, visca, sortir, trucar, xafar, xufla, orxata, xe, iaio i iaia ( en catala pur: avi i avia ), article, sud, nord, noblesa, vellesa, bellesa, jo, titol, arxiu, sglesia i esglesia, misag, etc, etc. Ademes, practicament en totes les formes de l’infinitiu dels verps estem equivocats i ho fem malament “

D’alguna manera es veritat, pero no la veritat que ells conten “que tot es mentira” - i per a donar eixemple en lo que es preten i no fer-ho molt llarc, llegiu la paraula mes bonica: “normalitzacio” del nostre Valencià al catala. Deu de ser aixina, puix tots han estat d’acort: PePeros, PSociates, Comunistes, Els Verts, Esquerra Unida, el Bloc, CiU i com no, el breçol del NAZIonalisme Catala que es ERC, aixina com el No-nostre govern. Si tots afirmen lo mateix, ¿Sera que tenen rao i mosatros no?.

Inventant parauletes diria yo, que aço es un “Filo-Logisme Cientific i Dogmatic” a saber:

Filo, per lo de Filologia (Catalana), Logisme, per lo de silogisme filosofic ( Catala ), Cientific, per lo de Ciencia Empirica -pura i dura- que te l’estudi de tota llengua i per dir, que el nostre idioma es el Catala, acceptant ad estos preceptes com a Dogma de Fe, o lo que es pijor com a : un “fundamentalisme aberrant” i fora e impropi de l’epoca en que vivim.

La veritat es que el problema no es llingüistic, sino politic. Simplement es tracta de crear una “nacio catalana” anexionant-se uns territoris ab el pretext de la llengua. Ho dic, perque en lo tema de la llengua alguns o uns quants podrien arribar a certs acòrts puntuals, - yo mai-. Be, si acas en dos punts molt concrets: 1º que els Valencians i els catalans parlem una llengua – aço es evident i cert – i 2º que yo parle Valencià i ells un dialecte nomenat Barceloni, manat fer pel fundador de l’IEC Prat de la Riba i prefabricat per En Pompeu i Fabra, un ingenier industrial en quimica – aço tambe es evident i cert-, pero clar, yo soc yo i els politics de tanda, mirant no mes en l’interes i profit partidiste i personal, trien l’opcio de “tirar per lo carrer d’en mig” davant l’inconpetencia duns i el chantage d’uns atres, ans que deixar-los les coses ben claretes des del principi.

Deixe per una atra ocasio (no molt tart) dos chicotets treballs sobre les diferencies comparatives en general de “les particularitats” entre Valencians i catalans, aixina com un estudi-resum del naiximent del concepte de nacio catalana i de l’imposicio i supremacía de la llengua catalana ( imperialista l’una i absorvidora l’atra ).

Alboraya, en la meua Patria Valenciana, a 07-10-2005.