ELS VALENCIANS EN GRECIA (II)

Per: Antoni Atienza

Els almogavers s`internaven en terra hostil, caminant o correguent durant dos o tres dies, feen un colp de ma, i tornaven a casa. Era un modo de guerra molt comu en el sut valenciá, en el qual el Regne de Murcia, per estar casi despoblat, suponia una "terra de ningu" entre els granadins i el Regne de Valencia. A principis del segle XIV, una expedició de granadins v’atacar Cocentaina, la qual fon defesa pels seu senyor, Roger de Lluria. Si despres de tots estos raonaments no podem establir que un bon sector dels almogavers eren valencians, encara podem recordar que el botí es calculava, canviava i repartia en moneda valenciana"...fan dos comptes de moneda, de barcelonés o de reials de Valencia" (Crónica de Muntaner, cap. 204).

¿Per qué, llavors, es considera que els almogavers eren catalans? Senzillament, perque per als estrangers, "catala" era un gentilici aplicable a tota la Corona d "Aragó. Per a un Italia o un grec, "catalans" eren els aragonessos, els valencians, els malloquins, els rossellonessos, els navarros, i per supost, els propis catalans; i un "franc" ( un francés) podia ser un ang1és, un alemá, un lombart, i inclús un escocés. Clar que, hui en dia parlem dels "americans", sense pensar que tan americá es un un mexicá com un argentí, quan en realitat parlem dels "estadounidencs"... Després, els historiadors catalans han considerat als almogavers com "unicament catalans", celebrant una ceremonia de la confussió que, en una concepció nacionalista -perdó, de somi nacionaliste- de la seua historia, els ha interessat.

Els almogavers començaren a ser importants durant i despres de la conquista del Regne de Valencia, que es quan de veritat apareixen en les cróniques; recalque: es molt significatiu que els almogavers estiguen tan Iligats a la reconquista de Valencia, i no a la de Lleida o d’Osca. Quan la campanya de Jaume I cap a Murcia, es reuniren uns huit mil almogavers en Xixona -no en Catalunya-. Quan l"invasió francesa de Catalunya, els almogavers saquejaren Perelada, que era un poble catalá, en quant el rei i els nobles els deixaren a soles, lo qual diu molt del "patriotisme" d’aquells almogavers, que serien ben poc catalans (Crónica de Muntaner, cap. 125). Per atra part, els ballesters sarráins valencians, que també feren d’almogavers alguna nit, destacaren pel seu valor en la defensa de Girona, en 1285.

Els almogavers en Sicilia

Quan Pere I de Valencia va decidir conquistar Sicilia, com a llegitima herencia de la seua dona Na Constança, es va enfrontar als francessos, que ocupaven l’illa, i al Papa. Pere I va invadir Sicilia en un eixercit de valencians, aragonessos i barcelonins, i va bandejar rapidament als francessos. Despres, els almogavers es dedicaren a fer colps de ma contra els francessos en l'Italia peninsular, i facilitaren l'entrada del seu monarca en Reggio, en 1283. Llavors, el Papa va declarar que desposéia a Pere de la Corona   d’Arago, i la donava a Carles de Valois, fill del reí de França Felip III. Els francessos invadiren Catalunya -a lo qual acabem de fer-ne referencia-, per a prendre possessio, pero Pere els va derrotar en tropes  valencianes -sense l’ajuda d "Arago, que aprofitá  l’extrema necessitat del rei per a demanar privilegis-. Poc després muigué Pere I, i el seu fíll, Alfons I "el Franc", va pactar la pau en França i el Papa, renunciant a Sicilia. Pero el seu germá, Jaume, es va negar a entregar-la i es proctamá rei de Sicilia. Després muigué el jove Alfons, i Ilavors Jaume passá a ser rei d "Aragó i Valencia, el nostre Jaume II. En 1295, Jaume II pactá de nou en França i el Papa I"abandonament de Sicilia, pero ara fon el germá menut, Fadric, qui es va negar. Fadric fon proclamat reí pels sícilians, i comengá una guerra entre els dos germans: Jaume, per a que l’"illa fora tornada als francessos; Fadric, per a conservar-la. Fon una autentica guerra fratricida. Entre els cavallers de Fadric estaven ets valencians Blasco d "Alagó (de Morella), i Berenguer d "Entença (de Chiva), i en ells lluitaren els almogavers en la batalla de la Plana de Gagliano, a on foren derrotats els francessos.

Llavors, la flota de Jaume II, comandada pel senyor valenciá Roger de Lluria derrotá a la de Fadric en cap Orlando, a on lluitaren els dos fills de Pere I, i en Ponza. Pero en Falconara, Fadric obtingué una gran victoria, capturant al princip de Tarenta. En eixa epoca, aparegué en la cort de Fadric un cavaller extemplari, Roger de Flor, que es posá al seu servici com a corsari. Roger de Flor estava acusat d’haver furtat una important suma a les arques del Temple, í Roma volia el seu cap. Roger de Flor, baix la protecció de Fadric, va capturar molts barcos, i va socorrer a Siracusa.

En 1302, finalment, arribá la pau. França i el Papa varen reconéixer a Fadric com a rei de Sicilia, i els almogavers es quedaren sense treball. I Roger de Flor fon reclamat per la justicia de I’Iglesia.

Els almogavers en Constantinopla

Llavors, Roger de Flor es va oferir per a conduír als almogavers cap a un nou desti. L’Imperi Bisanti dels Basileus Andrónic II Paleolec "el Vell" estava patint una terrible guerra contra els turcs, els quals amena~aven les seues fronteres. Per un costat, Roger de Flor temia que ara Fadric l’entregara al Papa. Per atre, els bisantins no podien detindre als turcs. Els almogavers podien actuar com a mercenaris, derrotant als otomans í asegurant les fronteres del vell Imperi d’Orient. Els principals capitans de Fadric accediren a acompanyar-lo: Berenguer d'Entensa o Ferran Ximenis d’Arenós eren fills de families nobiliaries valencianes que, sense dret a herencia, pensaven guanyar-se un patrimomi en la seua espasa.

Roger negociá el contracte, exigint per ad ell el titul de megaduc, la má d’una princessa, i el pagament de quatre monedes d'or per al cavaller armat, dos per a l’alforrat i una per als infants. El cavaller armat, era el que montava un gran cavall de guerra i duia tota l’armadura; el cavaller alforrat, portava una cota de malla i un cavall més Ileuger i rapit; l’infant, era el Ilancer a peu i l'almogaver. Era un bon preu, el doble de lo que cobraven els mercenaris normals. Tancada la negociació, els almogavers s'embarcaren. Quan arribaren a Constantinopla, Roger de Flor fon investit com megaduc i es casá en María, fila del khan dels bulgars.