EL ANTI-CATALANISME "DE CONSTRUCCIÓ"

Autor: Jaume el de la Serra

"El anti-catalanisme de construcció" - 1ª Part. La precaria situacio del valencianisme politic. - 2ª Part. Postulats impopulars de diferents discursos valencianistes. - 3ª Part. El anti-catalanisme necessari pera la construcció de la identitat valenciana. - 1ª Part. La precaria situacio del valencianisme politic. El valencianisme "de veritat" eixe que alguns anomenen despectivament "blaverisme" pareix travessar un moment "delicat". Els atres valencianismes, els de "mentira", o siga, els "tercerviistes" o "catalano-valencianistes" i els "valencianistes en mija familia catalana", o siga, els "panques de sempre", que diuen a boca plena alló de "valencià es la meva manera de esser català" (i que sembla que viuen casi tots en Vinaros o una miqueta mes amunt), estos "pseudovalencianismes", com dic, tampoc pareix que estiguen com "pera tirar coets". Pot ser alguns de estos "valencianistes de mentira" estiguen prou contents per tindre una A.V.L. (Academia Valenciana de la Llengua) que oficialisa una normativa catalanisadora, desnaturalisadora (i ilicita) pera la Llengua Valenciana, mentres tracta de canviarli el nom a la nostra llengua centenaria per el de "català-valencià" o similar (sense haverne cap necessitat pera fero). ¡ Quina faena mes bona que està fent la A.V.L. ! Si aixo es "velar, protegir i potenciar" el idioma Valencià (tal i com dictamina el seu reglament), no vullc ni imaginarme lo contrari. Ara be, que ningun "pseudovalencianiste" cante victoria. Ya sabem que la A.V.L. nomes es producte de PP i PSPV i de les conveniencies coyunturals que tingueren estos partits a l'hora de crear la entitat (El PP tenia que ferli "la rosca" als catalans de CiU pera governar en Madrit). La A.V.L. es un "montage" politic que acabarà anantse'n de la mateixa manera que ha vengut, o siga, politicament. I es que a la societat valenciana, la A.V.L. i tot lo que fa, resol o dictamina, "se la bufa". Eixe "pastiche" "catalano-valenciano" que reglamenta no se ho traga ningu i com a llengua forastera i estranya que es, se estudia per obligacio i pera aprovar els examens, pero ni se utilisa, ni se sent com a propia. (Cosa que a la A.V.L. li issiona tres pitos, perque en realitat lo que ells volen aconseguir es que el idioma valencià acabe nomenantse "català", per tot alló de posar les terres valencianes dins dels "països catalans", "gran catalunya", "eurorregió", etc..., (faena fantastica dels membres de la A.V.L. pagada en sous millonaris, dels diners dels valencians)). I de la mateixa manera que la societat valenciana es impermeable a eixe "bodrio" llingüístic que mos vol clavar de través la A.V.L., sembla que tambe ho es al "valencianisme" (a la vista dels resultats electorals obtinguts pels diferents partits auto-anomenats valencianistes). ¿ Com es possible que la societat valenciana "passe" del valencianisme, quan hauria de ser al contrari ? (ya que suposadament, els partits "valencianistes" defenen "lo valencià" en mes conviccio que els partits "espanyolistes"). Be, el cas es que pera que algu te escolte li has de dir coses que li interessen i li agraden (ademes de que siguen veritat). Sino, temps perdut i saliva gastada. La moto no te la compren. - 2ª Part. Postulats impopulars de diferents discursos valencianistes. ¿ Son els mensages dels diferents "valencianismes" interessants i sugestius pera la societat valenciana ? ¿ Les caracteristiques del producte que se presenta com "lo valencià" son atractives i desijades pera els valencians ? ¿ O acas se està volent vendre un "producte" sense atractiu, que a ningu li fa falta, ni li interessa ? A continuacio se analisen una serie de idees i conceptes presents en la ideologia de diferents corrents valencianistes que pareix tenen poc atractiu pera la societat valenciana: 1) "Unitat de la llengua". El Valencià es català. El Valencià hauria de anomenarse català. Els anteriors plantejaments no tenen res de "valencianistes", ni son gens atractius (excepte pera els catalans). Els valencians haurien de estar "grillats" pera acceptar massivament una cosa aixina. 2) "Països catalans (hui "Eurorregio")". Les terres valencianes formen part dels "països catalans". Els Valencians son catalans. La mateixa resposta que en el punt anterior. 3) "Catalans germans, espanyols adversaris". Catalans i Valencians cosins germans. Els espanyols el enemic a batre. Una quantitat molt alta de valencians son monollíngües castellans i la resta intercanvien el us del castellà i el valencià en tota normalitat. Els valencians tenen instalada una "espanyolitat" sense estridencies desde fa sigles (producte de una inmersio "pancastellanista" durant 500 anys i de una concepcio "hispana" (romana) molt mes antiga). Tractar de "vendre" ara mateix als valencians un sentiment "antiespanyol" es un producte que no te eixida en la societat valenciana. Per contra, el secular i generalisat sentiment anticatalà que manifesta el poble valencià està molt arrailat i es molt facil de incentivar (i actualment mes encara, a la vista de tota la manipulacio i mentires que els catalanistes estan fentne servir en contra de "lo Valencià" per tal de aconseguir les seues ambicions politiques i llingüístiques). 4) "Nacio Valenciana Independent de Espanya". Els valencians no son espanyols. En este punt mos situem mes especificament dins de la corrent del "nacionalisme valencià". Deixant a un costat les opinions pera dir si es llegitima o no, la demanda independentista del "nacionalisme valencià", lo unic que en este moment mos interessa saber es si esta proposta es, ara mateix, "vendible" o no, a la societat valenciana. La resposta passa per lo que se ha dit en el punt anterior, "els valencians tenen instalada una "espanyolitat" sense estridencies desde fa sigles", per lo que no tenen cap necessitat de independisarse de Espanya pera complir les seues aspiracions basiques i humanes (familia, treball, vivenda, seguretat ciudadana, etc...). Es mes, la inmensa majoria de valencians no tenen cap inconvenient en reconeixer que son "valencians i espanyols" (per contra, molt pocs en hi ha que diguen que son "valencians i catalans" o "valencians purs") i pot ser, no creguen que independisantse de Espanya vagen a viure necessariament millor que ara. Per atra part, molts valencians tenen memoria historica i sentit comu (encara que alguns pensen que aixo ho tenen nomes ells) i ningu te ganes de "jaleos" que mos puguen portar a alçaments militars i guerres civils fraticides aon lo unic que se aconseguiria seria destruir el benestar que ara tenim (un privilegi molt delicat que no el tenen tots els pobles del mon) i sustituirlo per el patiment, la miseria i la mort. En hi ha que ser realistes i donarse conte de que, ara mateix, la societat valenciana interpreta coma una agresio les manifestacions independentistes del sector nacionaliste, ya que, de moment, la nostra societat, de manera molt ampla, se identifica plenament i sense rubor com a una part constitutiva de Espanya. >>>>>>>>>> Sinteticament se podria dir que, els següents punts ideologics utilisats recurrent i insistentment per diferents corrents del valencianisme no resulten gens atractius a la societat valenciana i mes que adhesions lo que fan es generar animadversio i rebuig en els valencians cap a tot el que comulgue en eixos postulats (lo que despres se veu reflectit en els resultats electorals): 1) El Valencià es català (unitat de la llengua). 2) Els valencians i les terres valencianes son catalanes (països catalans/eurorregio). 3) Els espanyols son els adversaris dels valencians (antiespanyolisme). 4) La Nacio Valenciana te que separarse de Espanya (independentisme). Es possible que alguns no estiguen dispostos a renunciar a les seues conviccions politiques. Evidentment cada u es lliure de fer lo que considere convenient; lo mateix que la propia societat valenciana que, segons la seua idiosincracia, acceptarà lo que li parega interesant i atractiu, i rebujarà i deixarà de votar tot allo que no li agrade. Arribats a este punt, lo logic es preguntarse qué es lo que hauria de fer el "valencianisme" per tal de arribar a la societat valenciana i fer creixer en ella el sentiment identitari valencianiste. - 3ª Part. El anti-catalanisme necessari pera la construcció de la identitat valenciana. La clau de tot este assunt passa per denunciar i informar constantment a la societat valenciana dels abusos que venim patint els valencians per part de catalanistes i pancatalanistes (en molts casos en el soport de institucions oficials catalanes), en tots els aspectes que conformen el nostre patrimoni identitari coma poble Valencià . No se tracta de fer un "anti-catalanisme gratuit" i sense fonaments. Se tracta de defendremos els valencians del "acoso y derribo" real i constant del pan/catalanisme, i de tota la manipulacio i mentira que, en els ultims anys i en molta intensitat, tota esta gent està fentne servir, sense cap vergonya, per tal de aconseguir les seues ambicions politiques. Els catalanistes mos volen absorvir i desdibuixar als valencians, furtantmos les nostres senyes identitaries mes genuines i re-escrivint en mentires la historia. Com a eixemple tenim el cas de la nostra Llengua Valenciana, que ells diuen que es català i que hauria de anomenarse "llengua catalana". O el de la nostra historia com a nacionalitat i regne sobirà, independent de Catalunya, que ara volen incluir en uns inventats i ficticis "països catalans" ("eurorregio"), negantmos el reconeiximent de "Nacionalitat Historica" que mos correspon i les competencies adequades a tal "estatus". Diuen que pera que existixca "el be", ha de existir tambe "el mal", que lo "blanc" sense lo "negre" no se pot concretar, que no sabriem que es la "felicitat" si no coneguerem la "tristesa", ni el "plaer" sense el "dolor". De la mateixa manera, en este mon aon moltes coses se reafirmen enfrontantse als seus contraris, la societat valenciana trobarà i enfortirà la seua identitat valencianista mirantse i comparantse en eixa estranya i forastera identitat catalana que alguns mos volen clavar a la força i fermos creure que es la nostra. Per tant es fonamental informar constantment a la societat valenciana de tots els abusos i atacs que desde fa ya molt de temps venim patint els valencians per part dels catalanistes, perque a traves de eixe coneiximent, la societat valenciana obrirà els ulls i pendrà consciencia de la seua identitat valenciana diferenciada. Si se vol que la societat valenciana prenga empatia i interes per el "valencianisme" éste haura de abandonar tots els postulats que, de manera general, els valencians no accepten i que fan que se acabe rebujant el proyecte valencianiste sencer. Ademes, se li hauran de explicar les coses molt be al poble valencia, pera que sapia diferenciar entre el valencianisme "de veritat" i el "de mentira" (i no acaben clavantmos a tots en el sac del pan/catalanisme). Evidentment, la gent no viu nomes de "Llengua Valenciana", "senyera en blau" o "anti-catalanisme"; el valencianisme politic, ademes, tindra que oferir moltes mes coses a la societat valenciana pera que ésta considere que es una opcio politica interesant i valida a la que donar el seu vot. Jaume el de la Serra

Valencià de Elig http://www.valenciadelig.cjb.netEditado por valenciadelig, Miércoles, 3 de Noviembre de 2004, 00:54