Valencia *4.12.1967
- Valencia +25.2.1989Primogènit d'una família Cabanyalera de classe mija, des de molt chicotet se li nota una predisposició per a absorbir tota l'informació del seu entorn, sobre tot la que està al voltant del valencianisme.
Estudià en l'institut Sor Isabel de Villena. Fon un estudiant brillant que, al marge dels seus estudis, destacà pel seu interés per tot lo relacionat en la llengua i cultura valencianes. Es eixa época es quan pren la llengua valenciana com a pròpia. Es matricula en els cursos de llengua i cultura de Lo Rat Penat i s'integra en Taula Nova Valenciana. Esta Taula, era un grup de jóvens majoritàriament universitaris, de tendència nacionalista que pretenia aportar reflexió i afany constructiu al violent moviment popular valencianiste.
Estaven integrats dins de l'entitat, Valéncia 2000, fundada per Francesc Domingo. Al mateix temps de començar en el valencianisme constructiu i de proyecte nacional, Feases comença a juntar gent en el seu institut al voltant de la revista Cla.
La revista Cla no durà molt de temps pero era una revista fresca i sobre tot, una revista escrita per sancer en llengua valenciana. Es venia a 25 Ptes. dins de l'institut i pel barri. Part principal de la revista Cla, eren explicacions llingüístiques o simbòliques, ademés també hi havien narracions, artículs d'actualitat, còmics... Esta revista mai obtingué subvencions.
Miquel Adlert, fon u dels seus principals referents.
En l'any 1985 coneix a Àngels Brull (Angi), que es convertiria en la seua dona.
L'associació, Poble Nou de la Mar, organisada i dirigida per ell, fon molt important en sa vida i començà en un local cedit per l'associació de veïns del barri Llemosí-Remonta, a on començaren l'edició de diversos còmics, premiats dos anys consecutius en lo premi de la critica del saló del còmic de Barcelona.
Feren proyeccions de películes per als chiquets dels coleges i elaboraren películes pròpies.
Realisaren un estudi de fotografia.
Feren recopilacions de dades, fotografies i documents relacionats en el Cabanyal per a l'estudi de l'historia del seu poble.
L'especulació i prolongació de l'avinguda de Blasco Ibañez, feyen mossa en ell i en la seua ferma personalitat, de fet ell, encapçalant a tot el Cabanyal s'opongueren fortament ad eixe proyecte. Oferiren una alternativa ad este i ad uns atres proyectes com a el pla de rehabilitació del Cabanyal. Estes alternatives i unes atres iniciatives foren arreplegades i publicades en dotze manifests recolzats per totes les entitats del Cabanyal. Algunes d'estes solucions propostes han segut realisades per les successives autoritats municipals. Esta era una de les faenes que estaven desenrollant Fede i Àngels quan moriren.
Junt a Angi es comprometeren en el partit polític, Coalició Valenciana, un partit centriste-lliberal-nacionaliste, liderat per Francesc Domingo. Un fracàs electoral els feu abandonar la política activa, tornant de nou a dedicar-se a convéncer i no impondre, la reflexió i la filologia.
Fede, com tots els valencianistes que estudiaven i estudien filologia, tingué que mantindre amagada la seua ideologia. (Quina pena). De tots modos, la seua truncada carrera universitària fon brillant. Estudiava, realisava treballs, traïa bones notes, investigava i profundisava en els seus nous coneiximents aplicant-los al cas valencià, colaborava en el departament de teoria dels Llenguages.
Al marge de l'universitat, junt en la gent mes conscienciada nacionalment de l'associació Poble Nou i en unes atres persones que havia conegut per ambients valencianistes, comença a celebrar les que serien conegudes com a, Tertúlies del Cabanyal, a on es debatien i analisaven metodològicament el panorama d'aquells moments. S'estudiava l'historia del valencianisme, del catalanisme en Valéncia i Catalunya i el castellanisme-centralisme-espanyolisme, tant com a conducta social aixina com a moviment organisat.
Tornaven Federic i Àngels d'una de les Tertúlies del Cabanyal, havien acostat a dos dels tertulians en el Seat 127 de Fede i just quan giraven cap a sa casa, just enfront de la fabrica, un colp de vent tombà damunt d'ells un immens mur.
En l'enterro s'ajuntaren mes de dos mil persones, i els dos ataüts estaven coberts en la Real Senyera.
La Facultat de Filologia li concedí a títul pòstum la llicenciatura. Foren nomenats a demanda dels veïns, Fills Predilectes del Cabanyal i l'Ajuntament de Valéncia aprovà la rotulació d'un carrer en els seus noms. Per la seua part, l'Ateneu Marítim instaurà lo premi lliterari "Fede i Angi", Amics de l'Academia crearen un premi homònim dedicat a reconéixer la llabor dels jóvens en pro de la llengua i cultura valencianes i Lo Rat Penat els concedí la Medalla del Centenari. L'inicial promesa municipal que en son dia feu l'Ajuntament, de posar-li el nom de "Federic Feases i Àngels Brull" al Polideportiu de Serreria, en el Cabanyal, s'ha quedat en un impersonal passage a l'atre costat de les antigues vies, en un assucac trist i injust.
Ad això cal afegir els diversos homenages, taules redones, números monogràfics de revistes com a, "Els Quaderns de Pàtria Nova" aixina com l'implantació en diverses comarques i colectius de les seues tertúlies com a mètodo de formació nacionalista.
Artícul d'Artur Ahuir publicat en "Els Quaderns Monogràfics de Pàtria Nova".
25 de Febrer de 1994, 5º aniversari de la seua mort.
"Fede, creatiu valencianiste
No se en quin títul ni en quin sentit podia haver-se dirigit no se quin llibre publicat de si se quin autor. Haguera segut possible poc conegut, pero molt valorat i apreciat.
Molts comencen aixina la seua carrera estètic-espiritual i Fede Feases no era ni dels que actuava en parsimònia ni d'eixos als que cal escriure en charcullera. Tenia, edemes, la sort de saber fer-se el sort a la crisis dels valors culturals i artístics; i no haguera segut estrany a ningú vore-lo encapçalant certa proposta de renovació.
Estic parlant del fet lliterari en la nostra llengua valenciana, hui en dia encara tan insatisfactori. La sensibilitat i les inquietuts del jove artiste i escritor començaven a surar en energia i no, precisament, perque s'adaptaren al conformisme i la mediocritat.
I arribaren les primeres obres premiades i mes obres escrites i el coneiximent d'unes atres corrents ideològiques i artístiques; i el coneiximent. I tot això contribuïa en força deixant la seua influencia en lo que en cada moment escrivia.
Metodologia, en una part de la seua poesia a on s'observa l'afany pel control de la llengua poètica i de les seues formes: l'aquetament que va davant de tota rebelió. Aspat de fam entre els grans llibres, arrunsant-se entre fonemes, endimoniadament enchisat per sinestesies, dispersant-se entre consciencies lo vaig conéixer. I ya començava a concentrar i harmonisar la dispersió de fa un moment i cert estil unificador començava a palpar-se, cosa gens fàcil de conseguir mentrimentres s'explora.
Això d'arribar a ser un complex univers de consciencia ha de ser un poquet fotut i crec que està vedat a una bona cantitat dels nostres contemporàneus i als contemporàneus d'una bona cantitat de les generacions que passaren i que queden per vindre.
Meditacions, recorts obsessions, fantasies, inquietuts, aspiracions i el gust; encara tantes coses per a seguir confeccionant no se en quin títul ni en quina direcció, no se en quin llibre de si se quin autor. Eixa es la cosa i eixe es el cas; descobrir-lo en les profunditats dels seus papers mentrimentres explora el llenguage poètic.
Els colors li eren cars i algunes sensacions com a el tacte dels llavis i les coses menudes, i els cabells de l'amada i la ma i el gran cel. Fidel.
En llengua valenciana nos deixà les seues vivències, els valors de les aspiracions transcendents buscats entre les poques roques de l'amar del silenci i eixos pocs versos que tenen ya un lloc en la post dreta de la part mes alta de la biblioteca que sempre hi ha en els nostres cors."---Poema a FedePerdona'ns, Fede, per constantmentoblidar-nos del teu viure;i perdona'ns, Fede, per recordar-teen este dia, i despertar-te del teu somi Perdona'n, Fede, en lo forts i lo frévols que som ab tu.Hui, quan els rajos recalfen la nostàlgia i en la gola viuen estranyes sensacions, uns discípuls que obliden, te recorden ...i la gola rememora estranyes sensacions.Tres anys vivint absent de cosi ab les teues idees vigilant-nos.¡No patixques per les menudallesdels qui encara nos atrapa la matèria!Tan sols procura't de polir els recipients, que som els hòmens, per a ser dignes cases on rebre idees netes i pures que nos brindares com a ofrena.Relaixa't i abandona ya este Poble,que no es mereix ni les teues vibracions i escolta el Verp del Tot, i no el silenci dels traïdors.Fede, pare, mestre;fes-nos lliures, fes-nos durs,i a l'eixir de la necròpolisinunda'ns de llum i amor.Descansa, amic,que be complires la missió---
Uns amics que compartiren i compartixen l'ideal que Fede nos ensenyà.
Este poema fon depositat en la tomba de Federic Feases i Àngels Brull el 25 de Febrer de 1992, 3er aniversari de la seua mort, junt a tres flors, una roja, una blava i una groga.
Federic Feases fon l'única persona en capacitat d'abstracció, en la voluntat de sacrifici i en preparació adequada per a haver organisat el valencianisme, per a haver-lo fet possible, per a haver unit tant d'esforç dispers en una sola direcció.
La seua pèrdua fon insultantment inoportuna per a tots. La seua pèrdua provocà ademés un retart important en la reconstrucció de la Nació Valenciana.
Premis lliteraris:
Accèsit a la Flor Natural en els Jocs Florals de Valéncia, i a l'any següent en els de Paterna.
Conta en moltes aparicions en els mijos de comunicació com a, Radio Color, Radio Valéncia, Radio Klara, Radio Popular, Levante, Las Provincias, El País, la revista Murta i uns atres bolletins valencianistes o d'unes atres tendències. Totes les seues aparicions en estos mijos li serviren per a fer publiques les seues idees nacionalistes.
Obra.:
Mai s'ha fet l'edició de les seues obres completes, perxo, conéixer part de la seua valiosa obra escrita continua sent prou difícil.
En un Temps lluntà i un Païs desconegut, (Novela), 1987. Publicada en la Colecció, Jove Lliteratura de Lo Rat Penat, colecció llavors dirigida per Alícia Palazón. Redactada en un moment en que la Batalla de Valéncia mostrava el seu aspecte mes virulent. Feases juga en la recreació d'un mon a on la cultura llingüística està empobrida i oculta als investigadors. Este amagament te conseqüències no a soles científiques, sino socials, en haver segut adulterats i manipulats conceptes, texts i paraules que el poder considera perilloses i per tant, que han de ser proscrits.
Narrativa Valenciana de Posguerra. L'Oronella.
Historia Romàntica. Relat publicat en la revista, CLA
A Espentes del Silenci. (Poesia). Editat per la revista Espenta en 1989. Metodologia, en una part de la seua poesia a on s'observa l'afany pel control de la llengua poètica i de les seues formes: l'aquetament que va davant de tota rebelió.
En un apèndix del llibre d'Angel Calpe "La Guerra Insidiosa" podem trobar mostres del seu pensament nacionaliste valencià. Nos referim a les conclusions de Les Tertúlies del Cabanyal, forum de teorisació i formació per a jovens valencianistes, dirigit per ell.
Queden inèdits els seus ensaigs al voltant del valencianisme, excepte alguns artículs que foren reeditats en la revista "Germania", la seua obra critica, el teatre, la major part de l'obra poètica i els seus treballs filològics.
Estudià en l'institut Sor Isabel de Villena. Fon un estudiant brillant que, al marge dels seus estudis, destacà pel seu interés per tot lo relacionat en la llengua i cultura valencianes. Es eixa época es quan pren la llengua valenciana com a pròpia. Es matricula en els cursos de llengua i cultura de Lo Rat Penat i s'integra en Taula Nova Valenciana. Esta Taula, era un grup de jóvens majoritàriament universitaris, de tendència nacionalista que pretenia aportar reflexió i afany constructiu al violent moviment popular valencianiste.
Estaven integrats dins de l'entitat, Valéncia 2000, fundada per Francesc Domingo. Al mateix temps de començar en el valencianisme constructiu i de proyecte nacional, Feases comença a juntar gent en el seu institut al voltant de la revista Cla.
La revista Cla no durà molt de temps pero era una revista fresca i sobre tot, una revista escrita per sancer en llengua valenciana. Es venia a 25 Ptes. dins de l'institut i pel barri. Part principal de la revista Cla, eren explicacions llingüístiques o simbòliques, ademés també hi havien narracions, artículs d'actualitat, còmics... Esta revista mai obtingué subvencions.
Miquel Adlert, fon u dels seus principals referents.
En l'any 1985 coneix a Àngels Brull (Angi), que es convertiria en la seua dona.
L'associació, Poble Nou de la Mar, organisada i dirigida per ell, fon molt important en sa vida i començà en un local cedit per l'associació de veïns del barri Llemosí-Remonta, a on començaren l'edició de diversos còmics, premiats dos anys consecutius en lo premi de la critica del saló del còmic de Barcelona.
Feren proyeccions de películes per als chiquets dels coleges i elaboraren películes pròpies.
Realisaren un estudi de fotografia.
Feren recopilacions de dades, fotografies i documents relacionats en el Cabanyal per a l'estudi de l'historia del seu poble.
L'especulació i prolongació de l'avinguda de Blasco Ibañez, feyen mossa en ell i en la seua ferma personalitat, de fet ell, encapçalant a tot el Cabanyal s'opongueren fortament ad eixe proyecte. Oferiren una alternativa ad este i ad uns atres proyectes com a el pla de rehabilitació del Cabanyal. Estes alternatives i unes atres iniciatives foren arreplegades i publicades en dotze manifests recolzats per totes les entitats del Cabanyal. Algunes d'estes solucions propostes han segut realisades per les successives autoritats municipals. Esta era una de les faenes que estaven desenrollant Fede i Àngels quan moriren.
Junt a Angi es comprometeren en el partit polític, Coalició Valenciana, un partit centriste-lliberal-nacionaliste, liderat per Francesc Domingo. Un fracàs electoral els feu abandonar la política activa, tornant de nou a dedicar-se a convéncer i no impondre, la reflexió i la filologia.
Fede, com tots els valencianistes que estudiaven i estudien filologia, tingué que mantindre amagada la seua ideologia. (Quina pena). De tots modos, la seua truncada carrera universitària fon brillant. Estudiava, realisava treballs, traïa bones notes, investigava i profundisava en els seus nous coneiximents aplicant-los al cas valencià, colaborava en el departament de teoria dels Llenguages.
Al marge de l'universitat, junt en la gent mes conscienciada nacionalment de l'associació Poble Nou i en unes atres persones que havia conegut per ambients valencianistes, comença a celebrar les que serien conegudes com a, Tertúlies del Cabanyal, a on es debatien i analisaven metodològicament el panorama d'aquells moments. S'estudiava l'historia del valencianisme, del catalanisme en Valéncia i Catalunya i el castellanisme-centralisme-espanyolisme, tant com a conducta social aixina com a moviment organisat.
Tornaven Federic i Àngels d'una de les Tertúlies del Cabanyal, havien acostat a dos dels tertulians en el Seat 127 de Fede i just quan giraven cap a sa casa, just enfront de la fabrica, un colp de vent tombà damunt d'ells un immens mur.
En l'enterro s'ajuntaren mes de dos mil persones, i els dos ataüts estaven coberts en la Real Senyera.
La Facultat de Filologia li concedí a títul pòstum la llicenciatura. Foren nomenats a demanda dels veïns, Fills Predilectes del Cabanyal i l'Ajuntament de Valéncia aprovà la rotulació d'un carrer en els seus noms. Per la seua part, l'Ateneu Marítim instaurà lo premi lliterari "Fede i Angi", Amics de l'Academia crearen un premi homònim dedicat a reconéixer la llabor dels jóvens en pro de la llengua i cultura valencianes i Lo Rat Penat els concedí la Medalla del Centenari. L'inicial promesa municipal que en son dia feu l'Ajuntament, de posar-li el nom de "Federic Feases i Àngels Brull" al Polideportiu de Serreria, en el Cabanyal, s'ha quedat en un impersonal passage a l'atre costat de les antigues vies, en un assucac trist i injust.
Ad això cal afegir els diversos homenages, taules redones, números monogràfics de revistes com a, "Els Quaderns de Pàtria Nova" aixina com l'implantació en diverses comarques i colectius de les seues tertúlies com a mètodo de formació nacionalista.
Artícul d'Artur Ahuir publicat en "Els Quaderns Monogràfics de Pàtria Nova".
25 de Febrer de 1994, 5º aniversari de la seua mort.
"Fede, creatiu valencianiste
No se en quin títul ni en quin sentit podia haver-se dirigit no se quin llibre publicat de si se quin autor. Haguera segut possible poc conegut, pero molt valorat i apreciat.
Molts comencen aixina la seua carrera estètic-espiritual i Fede Feases no era ni dels que actuava en parsimònia ni d'eixos als que cal escriure en charcullera. Tenia, edemes, la sort de saber fer-se el sort a la crisis dels valors culturals i artístics; i no haguera segut estrany a ningú vore-lo encapçalant certa proposta de renovació.
Estic parlant del fet lliterari en la nostra llengua valenciana, hui en dia encara tan insatisfactori. La sensibilitat i les inquietuts del jove artiste i escritor començaven a surar en energia i no, precisament, perque s'adaptaren al conformisme i la mediocritat.
I arribaren les primeres obres premiades i mes obres escrites i el coneiximent d'unes atres corrents ideològiques i artístiques; i el coneiximent. I tot això contribuïa en força deixant la seua influencia en lo que en cada moment escrivia.
Metodologia, en una part de la seua poesia a on s'observa l'afany pel control de la llengua poètica i de les seues formes: l'aquetament que va davant de tota rebelió. Aspat de fam entre els grans llibres, arrunsant-se entre fonemes, endimoniadament enchisat per sinestesies, dispersant-se entre consciencies lo vaig conéixer. I ya començava a concentrar i harmonisar la dispersió de fa un moment i cert estil unificador començava a palpar-se, cosa gens fàcil de conseguir mentrimentres s'explora.
Això d'arribar a ser un complex univers de consciencia ha de ser un poquet fotut i crec que està vedat a una bona cantitat dels nostres contemporàneus i als contemporàneus d'una bona cantitat de les generacions que passaren i que queden per vindre.
Meditacions, recorts obsessions, fantasies, inquietuts, aspiracions i el gust; encara tantes coses per a seguir confeccionant no se en quin títul ni en quina direcció, no se en quin llibre de si se quin autor. Eixa es la cosa i eixe es el cas; descobrir-lo en les profunditats dels seus papers mentrimentres explora el llenguage poètic.
Els colors li eren cars i algunes sensacions com a el tacte dels llavis i les coses menudes, i els cabells de l'amada i la ma i el gran cel. Fidel.
En llengua valenciana nos deixà les seues vivències, els valors de les aspiracions transcendents buscats entre les poques roques de l'amar del silenci i eixos pocs versos que tenen ya un lloc en la post dreta de la part mes alta de la biblioteca que sempre hi ha en els nostres cors."---Poema a FedePerdona'ns, Fede, per constantmentoblidar-nos del teu viure;i perdona'ns, Fede, per recordar-teen este dia, i despertar-te del teu somi Perdona'n, Fede, en lo forts i lo frévols que som ab tu.Hui, quan els rajos recalfen la nostàlgia i en la gola viuen estranyes sensacions, uns discípuls que obliden, te recorden ...i la gola rememora estranyes sensacions.Tres anys vivint absent de cosi ab les teues idees vigilant-nos.¡No patixques per les menudallesdels qui encara nos atrapa la matèria!Tan sols procura't de polir els recipients, que som els hòmens, per a ser dignes cases on rebre idees netes i pures que nos brindares com a ofrena.Relaixa't i abandona ya este Poble,que no es mereix ni les teues vibracions i escolta el Verp del Tot, i no el silenci dels traïdors.Fede, pare, mestre;fes-nos lliures, fes-nos durs,i a l'eixir de la necròpolisinunda'ns de llum i amor.Descansa, amic,que be complires la missió---
Uns amics que compartiren i compartixen l'ideal que Fede nos ensenyà.
Este poema fon depositat en la tomba de Federic Feases i Àngels Brull el 25 de Febrer de 1992, 3er aniversari de la seua mort, junt a tres flors, una roja, una blava i una groga.
Federic Feases fon l'única persona en capacitat d'abstracció, en la voluntat de sacrifici i en preparació adequada per a haver organisat el valencianisme, per a haver-lo fet possible, per a haver unit tant d'esforç dispers en una sola direcció.
La seua pèrdua fon insultantment inoportuna per a tots. La seua pèrdua provocà ademés un retart important en la reconstrucció de la Nació Valenciana.
Premis lliteraris:
Accèsit a la Flor Natural en els Jocs Florals de Valéncia, i a l'any següent en els de Paterna.
Conta en moltes aparicions en els mijos de comunicació com a, Radio Color, Radio Valéncia, Radio Klara, Radio Popular, Levante, Las Provincias, El País, la revista Murta i uns atres bolletins valencianistes o d'unes atres tendències. Totes les seues aparicions en estos mijos li serviren per a fer publiques les seues idees nacionalistes.
Obra.:
Mai s'ha fet l'edició de les seues obres completes, perxo, conéixer part de la seua valiosa obra escrita continua sent prou difícil.
En un Temps lluntà i un Païs desconegut, (Novela), 1987. Publicada en la Colecció, Jove Lliteratura de Lo Rat Penat, colecció llavors dirigida per Alícia Palazón. Redactada en un moment en que la Batalla de Valéncia mostrava el seu aspecte mes virulent. Feases juga en la recreació d'un mon a on la cultura llingüística està empobrida i oculta als investigadors. Este amagament te conseqüències no a soles científiques, sino socials, en haver segut adulterats i manipulats conceptes, texts i paraules que el poder considera perilloses i per tant, que han de ser proscrits.
Narrativa Valenciana de Posguerra. L'Oronella.
Historia Romàntica. Relat publicat en la revista, CLA
A Espentes del Silenci. (Poesia). Editat per la revista Espenta en 1989. Metodologia, en una part de la seua poesia a on s'observa l'afany pel control de la llengua poètica i de les seues formes: l'aquetament que va davant de tota rebelió.
En un apèndix del llibre d'Angel Calpe "La Guerra Insidiosa" podem trobar mostres del seu pensament nacionaliste valencià. Nos referim a les conclusions de Les Tertúlies del Cabanyal, forum de teorisació i formació per a jovens valencianistes, dirigit per ell.
Queden inèdits els seus ensaigs al voltant del valencianisme, excepte alguns artículs que foren reeditats en la revista "Germania", la seua obra critica, el teatre, la major part de l'obra poètica i els seus treballs filològics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario