Autor: Gonzalo Romero Casaña
President de l´ Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello
Vicepresident de la Federacio Coordinadora
d´Entitats Culturals del Regne de Valencia
El seu nou desti serà en un poble situat en el cor de la Serra d’Espada Ahin, pero en la condicio de que encara que Ahin se trovara prop d’Artana no estiguera sempre en el seu poble. En Ahin Don Jose Maria es va a integrar com a un mes del poble, la gent el volia, jugava en els chiquets a la “chomba”, era amic de tots els jovens , va tindre alli la primera radio del poble´la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia alli dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparato de radio. Eren temps de la Republica i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castello de ideologia republicana, un d’ells era el Sr. Segarra Bernat que va ser tinent d’alcalde republicà de l’epoca i que tenia la intencio de fer-lo beninfet de Lledo cosa que Don Jose Maria no va voler aceptar puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferiala possibilitat de una vida a monto mes facil de que la que portava. Un dia els amos d’arros SOS d’Algemesi que eren estiuejants al poble portaren un aparato fabulos de radio i en la iglesia possaren la misa de Bethoven que va durar dos hores, fou un exit, enterant-se els d’Eslida i demanant estos permis al obispat per a poder fer la misa tambe en radio, els contestaren que no que aixo estava prohivit, com dia ans a Don Jose Maria el tenien per modern per tota esta serie de coses. Don Jose Maria en aquells dificils temps era vollgut per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels radicals i un atre als partidaris d’Azaña , ell volia estar en tota la gent, en els homens del poble encara que d’estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a la sega o a França a la vendimia. Un dia van apareixer en el poble en propaganda electoral els republicans de Castello un espardenyer que despres va ser diptutat els encapsalava, es ficaren davant de la iglesia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria eixint al carrer va replicar-los i allo acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d’amics. La gent tenia por de que a Don Jose Maria li passara algo, pero ell se sentia protegit per les amistats republicanes que tenia en Castello, este fet fou comentari de l’epoca en tota la contornà. Estant en Ahin va fer el bachillerat per lliure en el Institut Lluis Vives de Valencia i la carrera de mestre tambe en la capital del Reine. Quan va acavar de fer la carrera de magisteri s’en va anar a Barcelona, la despedida d’Ahin fou trista pero a la vegada molt gratificant al vore que tot lo poble va eixir a dir-li adeu en lo cor a la ma.
Don Jose Maria se va emportar a Barcelona als seus germans per a que estudiaren en la “Normal”, tots al seu conter, pero conm ell diu eren espabilats i ells se van valdre per a acabar les carreres, mes avant ell i els seus germans representaren als estaments de l’epoca. Com en els escolapios de Barcelona necessitaven un mestre, i en les odes religioses d’entonces tenien prohibit l’ensenyança , Don Jose Maria fou el mestre dela chiquets de parvuls, recorda com se adrepenien cantant algunes lliçons com “ la puerta que uno abre debe cerrala inmediatamente”, Don Jose Maria fea al mateix temps Filosofia i Lletres Seccio de Romaniques en la Universitat de Barcelona, de dia treballava en les escoles i per les nits assistia a les classes. Van eixir en aixo unes oposicions a professor en l’escola de Santa Maria del Mar, una parroquia de Barcelona, Don Jose Maria se va presentar i alli va exercir fins que va arrivar la Guerra.
El 18 de Juliol el va pillar en Barcelona, fent de professor, en aquells lluntants dies, alla a on havia un capella totes les seues pertenencies eren saquejades i si el capella era trovat, la seua sort era la de caure fusellat, se destapaven les tumbes de les monges, horrors moltos d’horrors que porten les Guerres entre germans.Don Jose Maria se va llevar la sotana i va estar amagat com a paisa en la vivenda del costat de sa casa, estant alli van anar abuscar-lo a sa casa, i encara que van trovar part de les seues pertenencies no el trovaren ad ell. Ell va decidir que s’en tenia que anar , que tenia que fugir, i no per el porter que encara sent com era de la CNT, el va ajudar i el va amagar.
President de l´ Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello
Vicepresident de la Federacio Coordinadora
d´Entitats Culturals del Regne de Valencia
El seu nou desti serà en un poble situat en el cor de la Serra d’Espada Ahin, pero en la condicio de que encara que Ahin se trovara prop d’Artana no estiguera sempre en el seu poble. En Ahin Don Jose Maria es va a integrar com a un mes del poble, la gent el volia, jugava en els chiquets a la “chomba”, era amic de tots els jovens , va tindre alli la primera radio del poble´la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia alli dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparato de radio. Eren temps de la Republica i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castello de ideologia republicana, un d’ells era el Sr. Segarra Bernat que va ser tinent d’alcalde republicà de l’epoca i que tenia la intencio de fer-lo beninfet de Lledo cosa que Don Jose Maria no va voler aceptar puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferiala possibilitat de una vida a monto mes facil de que la que portava. Un dia els amos d’arros SOS d’Algemesi que eren estiuejants al poble portaren un aparato fabulos de radio i en la iglesia possaren la misa de Bethoven que va durar dos hores, fou un exit, enterant-se els d’Eslida i demanant estos permis al obispat per a poder fer la misa tambe en radio, els contestaren que no que aixo estava prohivit, com dia ans a Don Jose Maria el tenien per modern per tota esta serie de coses. Don Jose Maria en aquells dificils temps era vollgut per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels radicals i un atre als partidaris d’Azaña , ell volia estar en tota la gent, en els homens del poble encara que d’estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a la sega o a França a la vendimia. Un dia van apareixer en el poble en propaganda electoral els republicans de Castello un espardenyer que despres va ser diptutat els encapsalava, es ficaren davant de la iglesia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria eixint al carrer va replicar-los i allo acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d’amics. La gent tenia por de que a Don Jose Maria li passara algo, pero ell se sentia protegit per les amistats republicanes que tenia en Castello, este fet fou comentari de l’epoca en tota la contornà. Estant en Ahin va fer el bachillerat per lliure en el Institut Lluis Vives de Valencia i la carrera de mestre tambe en la capital del Reine. Quan va acavar de fer la carrera de magisteri s’en va anar a Barcelona, la despedida d’Ahin fou trista pero a la vegada molt gratificant al vore que tot lo poble va eixir a dir-li adeu en lo cor a la ma.
Don Jose Maria se va emportar a Barcelona als seus germans per a que estudiaren en la “Normal”, tots al seu conter, pero conm ell diu eren espabilats i ells se van valdre per a acabar les carreres, mes avant ell i els seus germans representaren als estaments de l’epoca. Com en els escolapios de Barcelona necessitaven un mestre, i en les odes religioses d’entonces tenien prohibit l’ensenyança , Don Jose Maria fou el mestre dela chiquets de parvuls, recorda com se adrepenien cantant algunes lliçons com “ la puerta que uno abre debe cerrala inmediatamente”, Don Jose Maria fea al mateix temps Filosofia i Lletres Seccio de Romaniques en la Universitat de Barcelona, de dia treballava en les escoles i per les nits assistia a les classes. Van eixir en aixo unes oposicions a professor en l’escola de Santa Maria del Mar, una parroquia de Barcelona, Don Jose Maria se va presentar i alli va exercir fins que va arrivar la Guerra.
El 18 de Juliol el va pillar en Barcelona, fent de professor, en aquells lluntants dies, alla a on havia un capella totes les seues pertenencies eren saquejades i si el capella era trovat, la seua sort era la de caure fusellat, se destapaven les tumbes de les monges, horrors moltos d’horrors que porten les Guerres entre germans.Don Jose Maria se va llevar la sotana i va estar amagat com a paisa en la vivenda del costat de sa casa, estant alli van anar abuscar-lo a sa casa, i encara que van trovar part de les seues pertenencies no el trovaren ad ell. Ell va decidir que s’en tenia que anar , que tenia que fugir, i no per el porter que encara sent com era de la CNT, el va ajudar i el va amagar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario