Autor: Desconegut
Historicament está ben clar que l`invasio arabiga es produix primer en Valencia i está molt clar que cohabiten, creen families, viuen durant molts anys junt als valencians autoctons. Aço queda ben patent quan u pot vore encara a hores d`ara que una gran part dels pobles valencians tenen el nom que els arabics els posaren quan els fundaren. Que una gran part dels utensilis agricoles tenen nom arabic.
Que gran cantitat de llinages dels valencians son procedens d`oficis que tenen nom arabic.
No hi ha cap de dubte que un idioma compost majoritariament de paraules llatines i arabigues es producte de l`unio de persones que parlaven exclusivament el vulgo llati i de persones que s'ajunten ad elles parlant exclusivament l'arabic. I eixe fet es dona en Valencia abans que en Catalunya. Per tant la llengua primera, la mes antiga, la mare, es el Valencià.
I es del sur que arriba la llengua a Catalunya i no del nort. El rei AI-Balanci (el valencià) en el segon intent de conquista de les terres mes amunt de l`Ebre, diu l`historia, conquista terres fins a Poitiers.
Per tant son els moros valencians que tiren fora de Catalunya, del Sur de Franca, fins a la mateixa frontera d`Alemania, als cristians preminents d`eixes terres, que s'exilien al nort de França i en la mateixa Alemania.
La reconquista, que es tornar a conquistar allo que s'ha perdut, fa que els exiliats catalans tornen a les seues terres. I eixos catalans conquistaren Girona i s'assentaren en ella casi un sigle. Pero dels tres sigles que han estat en Franca i Alemania els ha quedat el sou dur del parlar alema i porten algunes paraules franceses. D`eixes es poden destacar "sortir", "noi", la negacio francesa " no ... pas", etc.
I despres de casi un sigle en Girona fan la conquista de Barcelona. El parlar barceloni ya es manco dur que el gironi. Ya s'ha diluit un poc l`accent dur ya que no son els propis retornats, sino el seus fills, que han naixcut en terres de Girona el qui, en barrejar-se en el parlar mes dolç dels habitants de Barcelona, fan que ixca un llenguage barrejat que no es tan dur.
¿Que passa despres en la llengua que es parla en Lleida i en Tarragona? Son terres que no son reconquistades pels catalans, sino pels aragonesos. L`aragones no lluita contra el moro per a apropiar-se del seu territori, sino per a alluntar-lo de les fronteres d`Arago. Lluita, derrota i torna a sa casa. No deixa la llengua ni part d`ella mai. perque no es queda en el lloc conquistat al moro. Per aixo, a lo llarc dels sigles següents, Lleida i Tarragona continuen parlant d`una atra manera que els catalans de Girona i de Barcelona.
¿I qué es lo que es parla en Lleida i Tarragona? Simpiement el valencià, llengua naixcuda del vulgo llati" dels habitants de l`Hispania Romana, transformada pels arabics en terres valencianes.
I eixa es la llengua que els valencians porten a Catalunya en la conquista dels arabics valencians ad eixes terres.
Hi ha un cas molt clar d`eixa realitat. Les torres humanes que des de temps immemorials son fetes en Valls (Tarragona pels habitants d`eixe poble, porten el nom encara a hores d`ara dels homens que les fan i els diuen "els chiquets de Valls". Chiquets i no "nois".
Es mes possible que el valencià siga la llengua mare i el catala de Lleida i Tarragona una modalitat dialectal d'ell, com el Barceloni i el Gironi. I si la mare es la que dona nom al fill, jamai al contrari, si tinguera que haver alguna vegada una unitat idiomatica per igualament de les llengües en el curs deis anys, la Ilengua comu tindria que portar un sol nom per dret d`antiguetat: llengua valenciana.
Queda clar que els soports en que volen sustentar els nacionalistes catalans eixe Fet Diferencial Catala no existixen de cap de les maneres.
Queda clar que el fet de dir-se catala significa solament ser de Catalunya, sense mes connotacio nacionalista que la que puga tindre el dir-se grauer aquell que es del Grau.
I si tot aixo es aixina, i si tot aço potser no es sabut per les bases populars d`eixe nacionalisme, pero si es sabut pels dirigents politics i els seus assessors, els intelectuals catalans ¿per que i per a que es fabrica el Fet Diferencial Catala?
Simple i exclusivament per motivacions politic-economiqiles. Per raons amagades que cal dessifrar si estudiem el fet macro-economic de Catalunya.
Ha quedat ciar que els grupets politics que el franquisme está deixant arraconats i que provenen d`esferes proximes al SEU, estan buscant la forma d`obrir-se camí en una política no tecnocratica. Que ahi poden entrar molts, pero sempre que es multipliquen els llocs publics.
Els sindicats no paren de demanar al govem cada any que cree mes i mes oferta publica. Es dir que cree llocs de treball en l`admínistracío publica, siguen o no estos necessaris per al normal funcionament de les institucíons.
D'atra banda, i per a que aixo siga possible, s'ha d'aumentar diaríament el numero d`institucions publiques. l`Estat s'ha de convertir en la gran patronal, en la que el treball es llauger i segur i ben pagat.
Els nacionalistes volen mes nacions, mes ínstitucions, mes llocs a on entrar a disfrutar d`alta economía i poca productivitat.
Historicament está ben clar que l`invasio arabiga es produix primer en Valencia i está molt clar que cohabiten, creen families, viuen durant molts anys junt als valencians autoctons. Aço queda ben patent quan u pot vore encara a hores d`ara que una gran part dels pobles valencians tenen el nom que els arabics els posaren quan els fundaren. Que una gran part dels utensilis agricoles tenen nom arabic.
Que gran cantitat de llinages dels valencians son procedens d`oficis que tenen nom arabic.
No hi ha cap de dubte que un idioma compost majoritariament de paraules llatines i arabigues es producte de l`unio de persones que parlaven exclusivament el vulgo llati i de persones que s'ajunten ad elles parlant exclusivament l'arabic. I eixe fet es dona en Valencia abans que en Catalunya. Per tant la llengua primera, la mes antiga, la mare, es el Valencià.
I es del sur que arriba la llengua a Catalunya i no del nort. El rei AI-Balanci (el valencià) en el segon intent de conquista de les terres mes amunt de l`Ebre, diu l`historia, conquista terres fins a Poitiers.
Per tant son els moros valencians que tiren fora de Catalunya, del Sur de Franca, fins a la mateixa frontera d`Alemania, als cristians preminents d`eixes terres, que s'exilien al nort de França i en la mateixa Alemania.
La reconquista, que es tornar a conquistar allo que s'ha perdut, fa que els exiliats catalans tornen a les seues terres. I eixos catalans conquistaren Girona i s'assentaren en ella casi un sigle. Pero dels tres sigles que han estat en Franca i Alemania els ha quedat el sou dur del parlar alema i porten algunes paraules franceses. D`eixes es poden destacar "sortir", "noi", la negacio francesa " no ... pas", etc.
I despres de casi un sigle en Girona fan la conquista de Barcelona. El parlar barceloni ya es manco dur que el gironi. Ya s'ha diluit un poc l`accent dur ya que no son els propis retornats, sino el seus fills, que han naixcut en terres de Girona el qui, en barrejar-se en el parlar mes dolç dels habitants de Barcelona, fan que ixca un llenguage barrejat que no es tan dur.
¿Que passa despres en la llengua que es parla en Lleida i en Tarragona? Son terres que no son reconquistades pels catalans, sino pels aragonesos. L`aragones no lluita contra el moro per a apropiar-se del seu territori, sino per a alluntar-lo de les fronteres d`Arago. Lluita, derrota i torna a sa casa. No deixa la llengua ni part d`ella mai. perque no es queda en el lloc conquistat al moro. Per aixo, a lo llarc dels sigles següents, Lleida i Tarragona continuen parlant d`una atra manera que els catalans de Girona i de Barcelona.
¿I qué es lo que es parla en Lleida i Tarragona? Simpiement el valencià, llengua naixcuda del vulgo llati" dels habitants de l`Hispania Romana, transformada pels arabics en terres valencianes.
I eixa es la llengua que els valencians porten a Catalunya en la conquista dels arabics valencians ad eixes terres.
Hi ha un cas molt clar d`eixa realitat. Les torres humanes que des de temps immemorials son fetes en Valls (Tarragona pels habitants d`eixe poble, porten el nom encara a hores d`ara dels homens que les fan i els diuen "els chiquets de Valls". Chiquets i no "nois".
Es mes possible que el valencià siga la llengua mare i el catala de Lleida i Tarragona una modalitat dialectal d'ell, com el Barceloni i el Gironi. I si la mare es la que dona nom al fill, jamai al contrari, si tinguera que haver alguna vegada una unitat idiomatica per igualament de les llengües en el curs deis anys, la Ilengua comu tindria que portar un sol nom per dret d`antiguetat: llengua valenciana.
Queda clar que els soports en que volen sustentar els nacionalistes catalans eixe Fet Diferencial Catala no existixen de cap de les maneres.
Queda clar que el fet de dir-se catala significa solament ser de Catalunya, sense mes connotacio nacionalista que la que puga tindre el dir-se grauer aquell que es del Grau.
I si tot aixo es aixina, i si tot aço potser no es sabut per les bases populars d`eixe nacionalisme, pero si es sabut pels dirigents politics i els seus assessors, els intelectuals catalans ¿per que i per a que es fabrica el Fet Diferencial Catala?
Simple i exclusivament per motivacions politic-economiqiles. Per raons amagades que cal dessifrar si estudiem el fet macro-economic de Catalunya.
Ha quedat ciar que els grupets politics que el franquisme está deixant arraconats i que provenen d`esferes proximes al SEU, estan buscant la forma d`obrir-se camí en una política no tecnocratica. Que ahi poden entrar molts, pero sempre que es multipliquen els llocs publics.
Els sindicats no paren de demanar al govem cada any que cree mes i mes oferta publica. Es dir que cree llocs de treball en l`admínistracío publica, siguen o no estos necessaris per al normal funcionament de les institucíons.
D'atra banda, i per a que aixo siga possible, s'ha d'aumentar diaríament el numero d`institucions publiques. l`Estat s'ha de convertir en la gran patronal, en la que el treball es llauger i segur i ben pagat.
Els nacionalistes volen mes nacions, mes ínstitucions, mes llocs a on entrar a disfrutar d`alta economía i poca productivitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario