Per Miquel Adlert Noguerol. (q.e.p.d.)
La catalanisació que s´havia iniciat abans de la guerra, principalment impulsada per Carles Salvador i les normes de Castelló, inclús arribà al sempre arcaïste Rat Penat que substituí sa tradicional arcaïsació per la catalanisació que li dugué Carles Salvador, qui publicà una gramàtica catalanisant que serví de text en els cursos de Lo Rat Penat. En edicions posteriors a la mort de Carles Salvador, a la gramàtica seua li aumentaren catalanisació els que substituïren sos noms, en l´edició, per "Secció filològica de Lo Rat Penat", en els cursos del qual ha ensenyat valencià catalanisat i ha fet professors de valencià catalanisat.
Inclús en plena escalada pancatalanista de 1975, Lo Rat Penat publicà una nova edició d´esta gramàtica. I li fiu l´oferiment d´estes instruccions per a qué les publicara i serviren per a informar noves edicions, i que rectificara així (sic) Lo Rat Penat l´acció catalanisadora que realisava. I no s´acceptà el meu oferiment, i encara en l´any 1976 s´ha publicat una nova gramàtica, com les anteriors sense nom o noms d´autor o autors, dient-se basada ¡en les normes de Castelló! i, clar, sense apenes més descatalanisació sobre les anteriors que substituir: aquest per este i altre per atre i, clar, els corresponents derivats i tz per s; per lo que seguix ensenyant valencià catalanisat i fent professors de valencià catalanisat, colaborant a la catalanisació -presidida, ¡ai!, per la Universitat- pero fent creure lo contrari en lo que diu esta gramàtica en el preàmbul.
Fon després d´abandonar Fuster el nostre grup al voltant d´EDITORIAL TORRE, o siga, de Xavier Casp i de mi, i que es coneixia per grup de Torre, quan comencí a fer orelletes. I en juny de 1951, en un viage que fiu én Xavier Casp a Barcelona, lo que viu i oí en aquells én els que parlàrem, començà a omplirme d´estupor. I em féu pensar si es pretenia la catalanisació total de Valéncia, per una integral absorció per Catalunya. Idea que reforçà seguidament lo que se´m féu en el "Diccionari Català - Valencià - Balear", ¡a mi que era en Valéncia l´únic delegat, representant, o com es vullga dir, del dit diccionari!.
I vaig començar a despertar de l´engany quan, en els primers anys cinquanta començà la catalanisació total de Valéncia, on Joan Fuster era el capdanser. M´afanyí a avisar del perill a molts que no em feren cas (com si els parlara el xiquet (sic) de les carasses), ni davant de fets com el que un mapa que aparegué en el "Diccionari Català - Valencià - Balear" com a vinyeta indicadora de les llengües que comprenía, es convertí en emblema (inclús de solapa) de lo que en aquells anys cinquanta començà a dir-se "Països Catalans". Ni tampoc no em féu cas ningú quan en 1962 s´inicià l´escalada del pancatalanisme per la publicació dels llibres de Joan Fuster: "El País Valenciano" i "Nosaltres els valencians", seguit com un complement per "Qüestió de noms". Tot açó després de la preparació que féu Fuster en anys anteriors en prensa de Barcelona i de Valéncia, principalment en el suplement "Valencia" del diari "Levante"
I com em trobava despert del tot, seguí els esforços per fer comprendre el perill a molts, que seguiren sense fer-me cas. I al mateix temps, com a una restitució a Valéncia del perjuí que li havia fet, em posí a estudiar a fondo la llengua valenciana de veritat. I comencí a escriure "Retorn a la fidelitat valenciana", del qual he tret (del cos de l´obra i del vocabulari valencià - català, català - valencià) este treball.
Inclús en plena escalada pancatalanista de 1975, Lo Rat Penat publicà una nova edició d´esta gramàtica. I li fiu l´oferiment d´estes instruccions per a qué les publicara i serviren per a informar noves edicions, i que rectificara així (sic) Lo Rat Penat l´acció catalanisadora que realisava. I no s´acceptà el meu oferiment, i encara en l´any 1976 s´ha publicat una nova gramàtica, com les anteriors sense nom o noms d´autor o autors, dient-se basada ¡en les normes de Castelló! i, clar, sense apenes més descatalanisació sobre les anteriors que substituir: aquest per este i altre per atre i, clar, els corresponents derivats i tz per s; per lo que seguix ensenyant valencià catalanisat i fent professors de valencià catalanisat, colaborant a la catalanisació -presidida, ¡ai!, per la Universitat- pero fent creure lo contrari en lo que diu esta gramàtica en el preàmbul.
Fon després d´abandonar Fuster el nostre grup al voltant d´EDITORIAL TORRE, o siga, de Xavier Casp i de mi, i que es coneixia per grup de Torre, quan comencí a fer orelletes. I en juny de 1951, en un viage que fiu én Xavier Casp a Barcelona, lo que viu i oí en aquells én els que parlàrem, començà a omplirme d´estupor. I em féu pensar si es pretenia la catalanisació total de Valéncia, per una integral absorció per Catalunya. Idea que reforçà seguidament lo que se´m féu en el "Diccionari Català - Valencià - Balear", ¡a mi que era en Valéncia l´únic delegat, representant, o com es vullga dir, del dit diccionari!.
I vaig començar a despertar de l´engany quan, en els primers anys cinquanta començà la catalanisació total de Valéncia, on Joan Fuster era el capdanser. M´afanyí a avisar del perill a molts que no em feren cas (com si els parlara el xiquet (sic) de les carasses), ni davant de fets com el que un mapa que aparegué en el "Diccionari Català - Valencià - Balear" com a vinyeta indicadora de les llengües que comprenía, es convertí en emblema (inclús de solapa) de lo que en aquells anys cinquanta començà a dir-se "Països Catalans". Ni tampoc no em féu cas ningú quan en 1962 s´inicià l´escalada del pancatalanisme per la publicació dels llibres de Joan Fuster: "El País Valenciano" i "Nosaltres els valencians", seguit com un complement per "Qüestió de noms". Tot açó després de la preparació que féu Fuster en anys anteriors en prensa de Barcelona i de Valéncia, principalment en el suplement "Valencia" del diari "Levante"
I com em trobava despert del tot, seguí els esforços per fer comprendre el perill a molts, que seguiren sense fer-me cas. I al mateix temps, com a una restitució a Valéncia del perjuí que li havia fet, em posí a estudiar a fondo la llengua valenciana de veritat. I comencí a escriure "Retorn a la fidelitat valenciana", del qual he tret (del cos de l´obra i del vocabulari valencià - català, català - valencià) este treball.
No hay comentarios:
Publicar un comentario