Autor: José Esteve Rico Sogorb.
lunes, octubre 09, 2006
El 9 d' octubre -Sant Donís, mocaorà- i la motivació històrica de la celebració; es viu intensament én el cap i casal. És, festa oficial i institucional autonòmica, i també festivitat local én la ciutat de Valéncia. Històricament es commemora l'entrada triomfant de Jaume I én la capital del Turia -encara que la rendició de la ciutat va ser el 28 de setembre- la seua convocatòria de sessió plenària de la 'Costum' entre vencedors -cristians- i vençuts -moros- i l' inici de la creació de l'antic regne cristià de Valéncia én lleis -Furs- moneda i institucions pròpies. Conseqüència i desenroll d' allò és hui l'actual Comunitat Valenciana.
No és lo mateix én el sur de la Comunitat. Ací, el 9 d' octubre és una festa recent i jove que positivament va calant a pòc a pòc. Una festivitat pròpia de la restaurada democràcia i de la recuperada autonomía. De fet, documentalment, és a dir, històricament, el 9 d'octubre de 1238 no ens relaciona ni afecta perque én aquell moment les terres del sur pertanyíen al regne taifa moro de Múrcia i per tant a Castèlla. Jaume I tardà 27 anys én arribar al sur i conquerir tot el territori. L'eixemple és clar: el rei d' Aragò entrà én la vila ilicitana el 20 de novembre de 1265.Clar que tampòc ésta data és festejada i coneguda genèricament pels ilicitans que majorment la relacionen én les morts de Primo de Rivera i de Franco én llòc de reconèixer-la com la data de la venguda de Jaume I.
El 9 d' octubre és el Día Autonómic de l' identitat o fet diferèncial valencià com a poble. Com totes les autonomíes, cal tindre una data d' inici de la construcció com a nacionalitat i el 9 d' octubre és el día indicat. I la veritat és que ací én el sur, des de que les Corts Valencians la recuperàren i l' instauràren com a celebració, s' ha alvançat prou. Recorde que recent estrenada l' autonomía, encertadament, els alacantins de la ciutat i molts habitants de la província conegueren in situ al màxim símbol representatíu de tots els valencians: la Real Senyera que ixqué per a tan especial ocasió del seu llòc habitual -l' ajuntament de Valéncia ciutat-. I els actes corresponents es feren én el castell de Santa Bàrbera. Esta iniciativa, que no ha tornat a fer-se, es positiva per a evitar el centralisme, vertebrar territorialment i agermanar al centre i al sur de la Comunitat Valenciana. Sería necessari recuperar la movilitat itinerant de la Real Senyera. Ajudaría a crear sentiment valencià én zones on es troba minvat o bé on quasi no hi ha.
A pesar de tot, cal potenciar el 9 d'octubre ací én el sur. Estimant-lo i creant sentiment cívic. Fent que siga aceptat i celebrat majoritariament mijant encertades activitats com: el trasllat itinerant o visita de la Real Senyera per tot el territori autonòmic i una programació declaradament autòctona. No sigam insolidaris ni anti res de res. Apostém pel 9 d'octubre. Per respecte a la capital autonòmica de la nostra nacionalitat històrica valenciana, per amor a la nostra terra que transcòrre des del Cènia al Segura, per l' integritat territorial i pel nostre fet diferencial com a poble.Josep Esteve Rico Sogorbmembre de l'associació d'escritors en llengua valenciana (AELLVA).
lunes, octubre 09, 2006
El 9 d' octubre -Sant Donís, mocaorà- i la motivació històrica de la celebració; es viu intensament én el cap i casal. És, festa oficial i institucional autonòmica, i també festivitat local én la ciutat de Valéncia. Històricament es commemora l'entrada triomfant de Jaume I én la capital del Turia -encara que la rendició de la ciutat va ser el 28 de setembre- la seua convocatòria de sessió plenària de la 'Costum' entre vencedors -cristians- i vençuts -moros- i l' inici de la creació de l'antic regne cristià de Valéncia én lleis -Furs- moneda i institucions pròpies. Conseqüència i desenroll d' allò és hui l'actual Comunitat Valenciana.
No és lo mateix én el sur de la Comunitat. Ací, el 9 d' octubre és una festa recent i jove que positivament va calant a pòc a pòc. Una festivitat pròpia de la restaurada democràcia i de la recuperada autonomía. De fet, documentalment, és a dir, històricament, el 9 d'octubre de 1238 no ens relaciona ni afecta perque én aquell moment les terres del sur pertanyíen al regne taifa moro de Múrcia i per tant a Castèlla. Jaume I tardà 27 anys én arribar al sur i conquerir tot el territori. L'eixemple és clar: el rei d' Aragò entrà én la vila ilicitana el 20 de novembre de 1265.Clar que tampòc ésta data és festejada i coneguda genèricament pels ilicitans que majorment la relacionen én les morts de Primo de Rivera i de Franco én llòc de reconèixer-la com la data de la venguda de Jaume I.
El 9 d' octubre és el Día Autonómic de l' identitat o fet diferèncial valencià com a poble. Com totes les autonomíes, cal tindre una data d' inici de la construcció com a nacionalitat i el 9 d' octubre és el día indicat. I la veritat és que ací én el sur, des de que les Corts Valencians la recuperàren i l' instauràren com a celebració, s' ha alvançat prou. Recorde que recent estrenada l' autonomía, encertadament, els alacantins de la ciutat i molts habitants de la província conegueren in situ al màxim símbol representatíu de tots els valencians: la Real Senyera que ixqué per a tan especial ocasió del seu llòc habitual -l' ajuntament de Valéncia ciutat-. I els actes corresponents es feren én el castell de Santa Bàrbera. Esta iniciativa, que no ha tornat a fer-se, es positiva per a evitar el centralisme, vertebrar territorialment i agermanar al centre i al sur de la Comunitat Valenciana. Sería necessari recuperar la movilitat itinerant de la Real Senyera. Ajudaría a crear sentiment valencià én zones on es troba minvat o bé on quasi no hi ha.
A pesar de tot, cal potenciar el 9 d'octubre ací én el sur. Estimant-lo i creant sentiment cívic. Fent que siga aceptat i celebrat majoritariament mijant encertades activitats com: el trasllat itinerant o visita de la Real Senyera per tot el territori autonòmic i una programació declaradament autòctona. No sigam insolidaris ni anti res de res. Apostém pel 9 d'octubre. Per respecte a la capital autonòmica de la nostra nacionalitat històrica valenciana, per amor a la nostra terra que transcòrre des del Cènia al Segura, per l' integritat territorial i pel nostre fet diferencial com a poble.Josep Esteve Rico Sogorbmembre de l'associació d'escritors en llengua valenciana (AELLVA).
No hay comentarios:
Publicar un comentario