Nom derivat del terme arap “Must’arib” (arabisat) en el que es va denominar en l’Al-Andalus a la poblacio cristiana que conservà sa religio.
Els mossaraps segons el dret islamic (Islamisme), quedaven subjectes a l’estatut de protegits (dimmíes) pel que, mediant el pago de determinats tributs estipulats per les autoritats musulmanes, podien conservar sa fe i ses institucions, encara que les manifetacions publiques del cult quedaven prohibides.
Se sap molt poc respecte al numero de mossaraps del Regne de Valencia, que fon aumentant per un grup de cordobesos quant el califat de Cordova passá a mans berebers cap a l’any 1016. Atra onejá de mossaraps de Toledo aplegá a Valencia acompanyant al destronat taifa (taifes) toledá, Al Qadir, quant ocupá lo tro de la taifa valenciana en 1085.
Durant el regnat d’Ali Ibn Muyhid en la taifa de Denia i Balears, totes les iglesies del regne quedaren baix la jurisdiccio del bisbe de Tortosa, qui, segons el tracte, es faria carrec del nomenament dels eclesiastics. En general, es conservá l’antiga organisacio eclesiastica visigoda en llaugeres modificacions.
En lo sigle XII s’escomençá la dispersio de la mossarabia del Regne de Valencia, degut a l’intransigencia dels nous governaors nortafricans, almoravits i almohades, i pareix ser que un grup prou numeros s’alistá a les topes d’Alfons I d’Arago El Batallaor, quant es retirá de s’incursio en la Sarquia i repoblaren les terres recien conquistaes dels Valls de l’Ebre i el Jalo. En tot, alguna comunitat mossarap subsisti hasda l’entrá de Jaume I El Conquistador, puix que, en 1232, consta la donacio de l’iglesia de Sant Vicent de la Roqueta, a extramurs de la Ciutat de Valencia, a un monasteri aragones.
Aiximateix, una transaccio de 1240 parla de la “carria illa quan mercatores christiani uti tempore sarracenoreum sollebant” (provablement a l’atra vora de la porta de la Boatella), encara que, potser, es tractara de negociants cristians aplegats expressament a la Valencia musulmana per a comerciar.
Font: Gran Enciclopedia de la Regio Valencia – Valencia 1972 – Tom VII – pag. 239-240
Els mossaraps segons el dret islamic (Islamisme), quedaven subjectes a l’estatut de protegits (dimmíes) pel que, mediant el pago de determinats tributs estipulats per les autoritats musulmanes, podien conservar sa fe i ses institucions, encara que les manifetacions publiques del cult quedaven prohibides.
Se sap molt poc respecte al numero de mossaraps del Regne de Valencia, que fon aumentant per un grup de cordobesos quant el califat de Cordova passá a mans berebers cap a l’any 1016. Atra onejá de mossaraps de Toledo aplegá a Valencia acompanyant al destronat taifa (taifes) toledá, Al Qadir, quant ocupá lo tro de la taifa valenciana en 1085.
Durant el regnat d’Ali Ibn Muyhid en la taifa de Denia i Balears, totes les iglesies del regne quedaren baix la jurisdiccio del bisbe de Tortosa, qui, segons el tracte, es faria carrec del nomenament dels eclesiastics. En general, es conservá l’antiga organisacio eclesiastica visigoda en llaugeres modificacions.
En lo sigle XII s’escomençá la dispersio de la mossarabia del Regne de Valencia, degut a l’intransigencia dels nous governaors nortafricans, almoravits i almohades, i pareix ser que un grup prou numeros s’alistá a les topes d’Alfons I d’Arago El Batallaor, quant es retirá de s’incursio en la Sarquia i repoblaren les terres recien conquistaes dels Valls de l’Ebre i el Jalo. En tot, alguna comunitat mossarap subsisti hasda l’entrá de Jaume I El Conquistador, puix que, en 1232, consta la donacio de l’iglesia de Sant Vicent de la Roqueta, a extramurs de la Ciutat de Valencia, a un monasteri aragones.
Aiximateix, una transaccio de 1240 parla de la “carria illa quan mercatores christiani uti tempore sarracenoreum sollebant” (provablement a l’atra vora de la porta de la Boatella), encara que, potser, es tractara de negociants cristians aplegats expressament a la Valencia musulmana per a comerciar.
Font: Gran Enciclopedia de la Regio Valencia – Valencia 1972 – Tom VII – pag. 239-240
No hay comentarios:
Publicar un comentario