+ Valencia 3 de marzo de 1459
Biografia obtenida de http://www.llenguavalencianasi.com/
El major poeta valencià de l'Edat Mija, pertany ad una família de la chicoteta noblea. En la seua família destacaren uns atres poetes com Pere, son pare, Jaume, son tio i Arnau, son cosí.
Senyor de Beniarjó, Pardines i Verniça, i falconer major d'Alfons V el Magnànim. En 1419 havia segut ya armat cavaller. A l'any següent participa, a les órdens del rei Alfons, en les expedicions de Córcega i Cerdenya i en 1424 en la empresa dirigida per Frederic de Lluna en Sicília i en el Nort d'Àfrica contra els pirates. Des de llavors viu retirat en Gandia i en Valéncia a la mateixa vegada encara que, no deixa de prendre servicis al rei Magnànim rebent d'este continus honors i privilegis. Per una atra banda, com era duc de Gandia, lo rei de Navarra, al heretar este ducat el príncip Carles de Viana, trava amistat personal i relació lliterària en este poeta.
En 1437 és casa en Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, el famós autor de Tirant lo Blanch. Isabel mor en 1439 i d'ella hereta noves possessions. Contrau segons núpcies en Joana Escorna, de qui enviuda en 1443 i de qui també hereta. Cap de les dos dònes li donen descendència, pero està atestat l'existència de quatre fills bastarts i diverses concubines.
Mos ha deixat 128 poesies. Ausias March te l'honor de ser el primer poeta cult que trenca en la tradició de la lliteratura provençal, sent el valencià la seua llengua lliterària. La seua poesia oferix sistemàticament un anàlisis de lo moral, que és traduïx en una tràgica i angoixosa lluita entre lo bo i lo roïn. Lo mateix declara, en plena consciència, que abandona la tradició dels trobadors per alluntar-se de la veritat.
Ausias March és un poeta de difícil llectura i interpretació. Els seus temens preferits son: lo bo i lo roïn, el pecat i la virtut, el dolor i la mort. És troba influït per Aristóteles, Dante i Petrarca.
En 1539 apareixen impreses per primera volta en Valéncia 46 composicions seues en traducció castellà de Baltasar de Romaní.
En 1555 apareix una atra en Valladolit (En 124 poesies), al cuidat de Joan de Resa, capellà de Felip II.
En 1560 veu la llum en Valéncia la traducció de la primera part de les obres d'Ausias March, degut a Jordi de Montemayor, que fon reimprés en Saragossa en 1562 i en Madrit en 1579. El famós Brocense traduí, entre unes atres, peces del gran poeta valencià.
La seua obra màxima son els "Cants d'Amor".
Senyor de Beniarjó, Pardines i Verniça, i falconer major d'Alfons V el Magnànim. En 1419 havia segut ya armat cavaller. A l'any següent participa, a les órdens del rei Alfons, en les expedicions de Córcega i Cerdenya i en 1424 en la empresa dirigida per Frederic de Lluna en Sicília i en el Nort d'Àfrica contra els pirates. Des de llavors viu retirat en Gandia i en Valéncia a la mateixa vegada encara que, no deixa de prendre servicis al rei Magnànim rebent d'este continus honors i privilegis. Per una atra banda, com era duc de Gandia, lo rei de Navarra, al heretar este ducat el príncip Carles de Viana, trava amistat personal i relació lliterària en este poeta.
En 1437 és casa en Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, el famós autor de Tirant lo Blanch. Isabel mor en 1439 i d'ella hereta noves possessions. Contrau segons núpcies en Joana Escorna, de qui enviuda en 1443 i de qui també hereta. Cap de les dos dònes li donen descendència, pero està atestat l'existència de quatre fills bastarts i diverses concubines.
Mos ha deixat 128 poesies. Ausias March te l'honor de ser el primer poeta cult que trenca en la tradició de la lliteratura provençal, sent el valencià la seua llengua lliterària. La seua poesia oferix sistemàticament un anàlisis de lo moral, que és traduïx en una tràgica i angoixosa lluita entre lo bo i lo roïn. Lo mateix declara, en plena consciència, que abandona la tradició dels trobadors per alluntar-se de la veritat.
Ausias March és un poeta de difícil llectura i interpretació. Els seus temens preferits son: lo bo i lo roïn, el pecat i la virtut, el dolor i la mort. És troba influït per Aristóteles, Dante i Petrarca.
En 1539 apareixen impreses per primera volta en Valéncia 46 composicions seues en traducció castellà de Baltasar de Romaní.
En 1555 apareix una atra en Valladolit (En 124 poesies), al cuidat de Joan de Resa, capellà de Felip II.
En 1560 veu la llum en Valéncia la traducció de la primera part de les obres d'Ausias March, degut a Jordi de Montemayor, que fon reimprés en Saragossa en 1562 i en Madrit en 1579. El famós Brocense traduí, entre unes atres, peces del gran poeta valencià.
La seua obra màxima son els "Cants d'Amor".
No hay comentarios:
Publicar un comentario